Explorar los documents (1198 total)
Qual es Raoul Lafagette ?
Originari d’Arièja, Raoul Lafagette es un òme de letras fòrça estacat a sas rasigas, n’atèsta sa bibliografia : Chants d’un montagnard (1869), Pics et vallées (1885), Symphonies pyrénéennes (1897). S’interèssa donc tot naturalament a la question regionalista e per consequent al Felibritge : La Renaissance romane (1890), Les visées du Félibrige (1896), et La Grande Lorraine (1908), pèça de teatre istorica. Es l’amic d’un grand nombre de personatges importants de l’epòca : Victor Hugo, Leconte de l'Isle, Émile Pouvillon, Alphonse Daudet, Frederic Mistral, Augusta Forès e Prosper Estieu. Aquelas amistats nombrosas son de còps abordadas dins sa correspondéncia amb Frederic Mistral.
Descripcion de la letra
La letra del 11 de junh de 1886 met en abans mai d’un aspècte interessant de la vision de la poesia de Mistral mas es egalament fòrça representativa de la mena de rapòrt qu’entretendràn Frederic Mistral e Raol Lafageta. Aquí, Mistral comença per felicitar Lafageta per son Pics et vallées : “vos vers nerveux et colorés ne sauraient être mieux frappés, ni plus sonores”, mas lèu lors diferéncias d’opinions politicas e poeticas subrevenon : “la politique n’a rien à voir avec la poésie”. En efièch, aquelas divergéncias d’opinions sus l’apòrt del politic dins lo poetic tòrnan sovent al dintre de lor correspondéncia. Remarcam tanben dins aquesta letra l’opinion sus la lenga que cal emplegar en poesia per Mistral : “or la nature du midi ne chantera jamais, libre et naïve, que dans la langue qu’elle s’est faite. Une poésie arabe, une poésie indienne, m’en dira toujours plus sur l’Inde ou l’Arabie que les plus purs chefs-d’œuvres de Hugo ou de Leconte de l’Isle”. Mistral se vòl en permanéncia centrat a l’entorn d’ambicions simplas e refuta encara un còp tota pretencion politica que li poiriá èsser acordada : “Que vient-on nous parler révolution, évolution, et avatar etc! Est-ce que ça nous regarde, nous paysans et pâtres”. Enfin, aquesta letra conten tanben una evocacion interessanta d’Émile Zola : “mais Zola, le grand apôtre du réalisme, pousse inconsciemment la roue du Félibrige : car faire parler son monde comme dans la vie réelle, c’est la visée du naturalisme, et le Félibrige ne fait pas autre chose.” Cal pas oblidar que Mistral es estat retengut coma un autor aparentat al romantisme, es donc interessant de veire que mancava pas de se raprochar d’un autor naturalista.
Qual es Raoul Lafagette ?
Originari d’Arièja, Raoul Lafagette es un òme de letras fòrça estacat a sas rasigas, n’atèsta sa bibliografia : Chants d’un montagnard (1869), Pics et vallées (1885), Symphonies pyrénéennes (1897). S’interèssa donc tot naturalament a la question regionalista e per consequent al Felibritge : La Renaissance romane (1890), Les visées du Félibrige (1896), et La Grande Lorraine (1908), pèça de teatre istorica. Es l’amic d’un grand nombre de personatges importants de l’epòca : Victor Hugo, Leconte de l'Isle, Émile Pouvillon, Alphonse Daudet, Frederic Mistral, Augusta Forès e Prosper Estieu. Aquelas amistats nombrosas son de còps abordadas dins sa correspondéncia amb Frederic Mistral.
Qual es Stéphane Mallarmé ?
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
Qual es Stéphane Mallarmé ?
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
Qual es Stéphane Mallarmé ?
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
Qual es Stéphane Mallarmé ?
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
Qual es Stéphane Mallarmé ?
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
Qual es Stéphane Mallarmé ?
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
Qual es Stéphane Mallarmé ?
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
Qual es Stéphane Mallarmé ?
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.