Explorar los documents (14927 total)

vignette.jpg
« A Tramuntana, c’est le vocable sicilien qui désigne notre Tramontane méditerranéenne, ce vent qui passe tous les obstacles pour venir balayer les cieux de l’écho des rues, des plaines et des montagnes qu’il a traversées. En Provence, en Sicile ou en Afrique du Nord, la tramontane ne dispense pas forcément les mêmes bienfaits, mais elle est cependant toujours annonciatrice du changement que marins, voyageurs ou pèlerins attendent pour connaître la direction à emprunter.

C’est dans le chant et les musiques de ces voyages que  Tramuntana puise son inspiration, pour restituer non seulement les espoirs, mais aussi les parfums et les sonorités rencontrées par les musiciens lors de leurs voyages dans ces régions.

En Italie, Berlioz avait remarqué la puissance évocatrice des instruments populaires lors de la venue de musiciens traditionnels des Abruzzes au moment des fêtes religieuses ou des célébrations de Noël. Il notait aussi la vivacité et l’intensité de l’émotion qu’il avait ressentie en allant les entendre ensuite dans leurs montagnes. C’est à cette expérience que Tramuntana convie l’auditeur, a la découverte des sonorités et des émotions que les musiciens impriment au long de leurs périples. »
vignette_60700.jpg
Cavalié, Laurent
Coumes, Marie
Un hommage aux luttes viticoles du Languedoc

N’i a pro
! (« Ca suffit ! » en français) est le cri du coeur des ouvriers viticoles du Languedoc. Dans les années 1960 et 1970, refusant de se voir condamnés à la misère et à l’exil, des milliers d’hommes et de femmes se lèvent contre les négociants, l’État français et la transformation de leur pays en « bronze-cul de l’Europe ».
« Sens tèrra sèm estats, sens tèrra demoram e morirem aital e serem enterrats dins la tèrra qu’es nòstra e nos aparten pas. » (« Sans terre nous avons été, sans terre nous demeurons et nous mourrons ainsi et nous serons enterrés dans la terre qui est nôtre et ne nous appartient pas. »)
À la manière d’une veillée, N’i a pro ! invoque les souvenirs enfouis pour donner vie à une mémoire collective jusqu’ici morcelée. Le livre de Laurent Cavalié et Marie Coumes nous conduit à la rencontre de celles et ceux qui ont mené, avec humour et poésie, quinze ans d’une lutte explosive au sein des Comités d’action viticole.
vignette_concours.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRESENTACION 

Dins lo quadre de la 26ena Prima dels Poètas de 2023, lo pòle territorial de las Nautas Tèrras d'Òc, en partenariat amb las bibliotècas e los actors culturals del territòri, organiza la dotzena edicion del concors de poèsia en lengas francesa o occitana. 

Lo concors, gratuit, es dobèrt als enfants e als adultes. Los tèxtes, poèma o pròsa, son individuals o collectius. La participacion gratuita consista en la mandadís d'un tèxte dactilografiat o escrit legiblament. 
La jurada classarà las òbras per public, per categòria, poèma individual o collectiu, en francés o en occitan. 

CALENDIÈR

Concors del 13/11/2023 al 01/04/2024

Ne saber mai e participar

Entresenhas :
Telefòn : 05 81 43 65 61
mèl : noelle.salvy@hautesterresdoc.fr
 
Reglament egalament disponible dins las bibliotècas e lo Tièrs-luòc de las Nautas Tèrres d'Òc.



vignette_te8.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

S’inspirant de figuras tutelaras o posant dins un patrimòni viu e vivaç, la creacion occitana arrèsta pas de se tornar inventar d’una generacion l’autra. Aital, las joves plumas son pas en rèsta, n’atèsta la preséncia dins aquelas paginas dels recuèlhs de Paulina Kamakine o de Cecila Chapduelh tant coma de novèlas proposicions en direcion dels mai pichons. S’avètz pas agut l’escasença de los descobrir pel festenal Nòu, rendètz‑vos a la pagina 9 d’aquel numèro per d’unes espectacles que mancaràn pas d’agradar als mai joves coma a lors parents. E per clavar aquel numèro novèl, un cicle tematic dedicat al Conte. Tres paginas per desrotlar de fials e dobrir de pòrtas a l’entorn d’un genre tan fecond e important pel domeni occitan.


Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar lo primièr numèro del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
vignette_lopelin.jpg
Conservatoire Béziers-Méditerranée
CIRDOC - Institut occitan de cultura
PRESENTACION

Entre Medòc e Lengadòc, lo Pelin nos conta son istòria. El que cresiá pas ni als fadets, ni a las fadas o als masques... faguèt un jorn lo rencontre de la misteriosa Dama Blanca. Per qué aviá mes en dobte son existéncia, li impausèt un viatge sus las piadas de la fada del Pyla, del Tac... de las Joiosas bruèissas de Cotlliure. Una quista que modificava per jamai, son agach sus las casas e los èssers... 
Conte musical en version bilingüa francés/occitan, en partenariat amb lo CIRDOC, jos la direccion musicala de Mathieu Bonnin amb lo còr d'enfants del Conservatòri Besièrs Mediterranèa. 


INFORMACIONS

vignette_60706.jpg
Alexandre Cartigny
Un viatge al país del conte, plan al delà de la literatura infantila. Un desenat de contairas e contaires occitans descrivon l'istòria del conte fins a nòstres jorns. Nos mòstran coma lo conte s'acontenta pas de nos far somiar o fremir : participa a la transmission de las lengas e dels eretatges culturals.

Contacte difusion: Òctele : contact@octele.com

vignette_edito18.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

“A l’an nòu li jour créisson dóu pèd d’un bióu” (Lou Tresor dóu Felibrige). L’équipe du CIRDOC - Institut occitan de cultura vous souhaite une bonne année 2024 riche en découvertes et expériences inspirantes. Par la valorisation des patrimoines, la promotion du livre et de la lecture, le soutien à la programmation culturelle, l’établissement poursuit son travail au service des communautés de pratiques et d’acteurs publics de l’espace occitan. “ De singer Paris en tout - chacun s’arrange, - et tout le monde devient - esclave de la mode” (Frédéric Mistral). L’uniformité culturelle, ça suffit ! Contre l'appauvrissement des imaginaires qui nous menace, il existe mille et un moyens pour prendre les chemins buissonniers où s’exprime une “poétique de la manipulation, de la conquête, du marquage, de la traduction” (Daniel Fabre). Nous continuerons de vous proposer des outils, des événements et des supports de toutes sortes pour que s’épanouisse cette altérité culturelle qui rend possible la rencontre et qui “raconte à chaque époque d’autres histoires françaises” (Claude Sicre).    

Descobrir la Letra en Òbra 18 - Genièr de 2024 / Març de 2024 : AQUI
bandeau_quinzaine_2024.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
En 1904, Frederic Mistral se vesiá onorat del prèmi Nobel de Literatura per son òbra en occitan. Al mes de març de 2024, mes plaçat jol signe de la reconeissença dels dreits de las femnas, aquela novèla edicion de las Lecturas numericas del CIRDOC, vos propausa de descobrir qualques extraits de l'òbra del grand poèta provençal metent a l'onor Nerto, l'Angloro... e plan segur, Mirèio. Un eveniment numeric que serà completat al mes d'abrial d'una serada d'omenatge a Frederic Mistral, dins los locals de Besièrs, entre conferéncia, lecturas e exposicion.


INFORMACIONS PRACTICAS 

Eveniment en linha sus Facebook lo 8/03 a 18h30. 
Accès a la pagina eveniment mercés a la pagina Facebook del CIRDOC : https://www.facebook.com/oc.cultura
Accès gratuit. 
vignette_60709.jpg
Jacob Redman
Una òda a la fòrça de vida de la natura.

Realizat après una residéncia de cinc setmanas dins lo Massís de Fontfroide, Sèm la beluga nos fa descobrir amb poesia la fòrça de la flòra d'Occitània de cap al risc creissent d'incendis aquestas annadas. 

Una immersion totala e sensibla dins lo mond vegetal, acompanhada per las voses de coneisseires que contan amb autenticitat lor relacion amb aquel país, sa flòra e sos mites.
vignette_60710.jpg
Sébastien Hondelatte
Fa quaranta ans, Denis Noble, professor emerit en fisiologia a l’Universitat d’Oxfòrd, se crompèt un ostal secondari en Peiregòrd, a Vansens. A aquela epòca, la mitat dels que vivián dins aquel vilatge parlavan encara l’occitan. Es atal que descobriguèt la lenga e tanben la musica dels trobadors. Decidiguèt donc de crear a Oxfòrd, fa vint ans, un grop musical que s’apèla « The Oxford’s Troubadors ».

Lo film aqueste es lo retrach de Denis Noble e dels autres musicians ; nos i parlan de la modernitat de la poesia dels trobadors, del charme e de la subtilitat de la lenga occitana. Es un documentari rodat entre Oxfòrd e Peiregòrd e sublimat de per musicas remirablas, cantadas en occitan, de segur.

[Resumit : Òctele]
sus 1493