Explorar los documents (4149 total)

V_Bl-1_1986-50.JPG
Carnaval de Limós de 1986 : jutjament de las popas
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 1986 es un parelh de popas qu'es acusat. A Limós, aqueste nom fa referéncia a un pont de la vila que s'apèla lo pont de las popas, jol qual las femnas avián la costuma d'anar lavar las fardas.
Dins aqueste jutjament se retròba doncas aqueste pont amb l'istòria que vòl que quand las femnas anavan faire la ruscada los òmes avián pas qu'a se metre sul pont per observar lors popas pendent que trabalhavan. Aquel argument es doncas virat contra las femnas que farián exprès de se mostrar aital. Los debates derivan per n'arribar al fait que las femnas fan popar de mens en mens e que per consequent las popas son pas aquí que per faire polit e mai èsser utilizadas dins la publicitat per que s'i prèsta mai d'atencion.
Un ensag de demonstracion scientifica tendriá a provar dins los arguments dels avocats que dins lo lait mairal se trobariá tot çò que fa lo caractèr dels futurs adultes. En butar l'argument fins al cap n'arriban a la conclusion qu'aqueles qu'auràn begut de lait de vaca se retrobaràn amb de banas. Allusion se pòt pas mai clara a l'adultèri e omenatge als cocuts.
N'arriban quitament a acusar aquelas popas del colatge del Rainbow Warrior, batèl de Greenpeace colat en Nòva-Zelanda pels servicis secrets franceses.
V_BI-1_1987-55.JPG
Carnaval de Limós de 1987 : jutjament de la Gisèla
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 1987, la Gisèla serà acusada de totes los mals limosencs, e al-delà, e dins totes los domenis : los ministres que son pas bons, las manifestacions d'estudiants, la barradura de botigas, cinc professors en mens al collègi, la venda de l'usina Soubirous a l'encant, la crompa de Myrys per Bata (entrepresa anglesa), lo meteis problèma a la teulièra, mas tanben lo melhor petancaire limosenc que se fa metre Fanny e totas las malautiás de l'annada passada (a la vinha, a la frucha, als enfants, als òmes...).
L'annada 1987 correspond tanben a la primièra aparicion del SIDA dins lo jutjament de carnaval. Descobèrt qualques meses abans, fa partida del lòt de causas que se voldrián veire cremar amb la Gisèla. Amb lo SIDA ven lo tèma del preservatiu e aquesta question que fa de lagui al Tribunal : si las femnas prenon la pilula e los òmes se devon metre de preservatius, cossí se faràn los enfants a Limós ?
Pasmens, se de tot aquò la Gisèla pòrta la culpabilitat, dos punts essencials pesan dins la balança de la Defensa : sembla pas possible de brutlar una femna e d'autra part qual melhor qu'ela per faire de publicitat al carnaval, a la blanqueta etc.
V_BI-1_1988-59.JPG
Carnaval de Limós de 1988 : jutjament del coble de « C'est à boire »
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Dins lo jutjament d'aqueste coble, « C'est à boire », en 1988, es puslèu l'ibronhariá e la beguda (alcoolizada) que son jutjadas que los dos personatges.
Es admés que l'ibronhariá es pas un pecat capital. Mas d'un autre costat se fa una tièra de las personas que respondon a las caracteristicas dels pecadors que permet de faire una guinhada als pastissièrs e als maselièrs de Limós.
Lo SIDA es encara present dins lo jutjament mas aqueste daissa entreveire d'espers per l'annada a venir.
V_BI-1_1989-62.JPG
Carnaval de Limós de 1989 : jutjament dels Buòus
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Dins aqueste jutjament dels Buòus de 1989 es question de la casèrna novèla dels pompièrs, de la secada de l'annada passada, de la venda de l'usina Chausseria, del nombre tròp important d'eleccions, del cambiament de president del comitat de carnaval mas tanben d'un projècte de botelha de blanqueta giganta sul Taich, de Brigitte Bardot e de la proteccion dels animals, e de la folia dels projèctes propausats pels diferents candidats a las eleccions. D'autra part de compliments son faits als organizators de la Nuèit de la Chòta.
Enfin, coma dins totes los jutjaments las calholadas son aquí quand aqueste buòu es declarat sacrat per de que fa omenatge a totes los cocuts de Limós en referéncia a sas banas.
V_Bl-1_1990-65.JPG
Carnaval de Limós de 1990 : jutjament de la Bèla Elena
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 1990 es la Bèla Elena que passa davant lo Tribunal. Los principals tèmas abordats dins son jutjament son l'eleccion de Jean-Paul Dupré al pòste de conse de Limós, l'intervencion policièra que sofriguèt lo president del comitat de carnaval, Vincent Pérez, la secada, la venguda del Primièr Ministre, Michel Rocard, la marrida sason de l'equipa de rugbi, los problèmas que i aguèt al moment de la celebracion del bicentenari de la Revolucion Francesa, l'accident de veitura sus la plaça de la Republica etc.
Mas la Bèla Elena es tanben acusada de causar aqueste grand vent del Nòrd (cèrç) que bufèt pendent longtemps e plan fòrt. En efècte, seriá degut a sas flatuléncias per de que auriá manjat de mongetas.
V_FRB340325101_CAC-2352.JPG
Per lou trauc de ma lanterno !... / Alfred Gibaudan
Gibaudan, Alfred (1873-1918)
Jean-Baptiste-Alfred Gibaudan nasquèt a Càsols de Besièrs lo 29 d'agost de 1873. Filh de Louise Gibaudan, espós de Françoise-Julie Laget, èra clerc d'uissièr e publicista. Felibre lengadocian, foguèt cap redactor de La Lanterne biterroise (1912-1913) e collaborèt a La Campana de Magalouna. Alfred Gibaudan foguèt mobilizat coma Caporal al 96en regiment d'infantariá. Moriguèt pendent la Primièra Guèrra Mondiala a l'atge de 44 ans lo 8 de març de 1918 a Besièrs, victima d'una bronquitis gripala contractada en servici.
Dins aqueste recuèlh jos-titulat « mescladís risolièr de contes, galejadas, cançons e scènas realistas en parladís lengadocian », Alfred Gibaudan recampa mantun de sos tèxtes umoristics en occitan bastits a l'entorn de personatge recurrents, coma Fineta, sens dobte plan coneguts del public besierenc.
Dedica lo recuèlh paregut en 1916 als soldats del Miègjorn al Front.
vignette-expo.JPG
Jòrgi Gròs : lo dich e l'escrich
Dazas, Sylvie
Gros, Lise
Gros-Aiguillera, Martine

Aquela exposicion propausa un agach complèt sus los diferents aspèctes de la vida e de l’òbra de Jòrgi Gròs. Es construcha a l’entorn dels quatre axes principals qu’an marcat son percors : lo trabalh a l’entorn de la pedagogia Freinet, l’accion militanta ocitanista ancorada dins lo territòri nimesenc e l’òbra d’escriveire occitan, marcada a l’encòp per lo biais del romancièr e lo del contaire.
jorgi-gros-omenatge-enfancia.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Omenatge a Jòrgi Gròs / Tè Vé Òc
Gros, Lise
TéVéÒc
Emission especiala dau 23 de març de 2018

Jòrgi Gròs, lo Nimesenc que menèt fòrça a l'occitanisme, nos a quitats en febrièr passat. Aquela emission es un omenatge au pedagòg, escrivan, contaire e militant occitan. Un òme que laissa de traças multiplas a un molon d'amics esmoguts e reconeissents. Veirètz d'arquius que mòstran son implicacion e son impact dins lo militantisme occitan. Es per aquò que de son vivent una Calandreta dubriguèt e prenguèt son nom a Nimes. Jòrgi Gròs toquèt mai d'una generacion, dins l'ensenhament tant coma a la retirada.
Un retrach per Lisa Gròs.

marcel-piazza.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Marcèu Piazza, retrach d'òme d'òc / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 16 de març de 2018

Discret, fòrça umil e generós, Marcèu Piazza resta a Sant Genièis de Malgoirès, dins Gard. Aquel òme autodidacte ausiguèt la lenga dins lo lengadocian de sa familha e apren despuèi d'annada lo provençau de son canton. Marcèu es un manuau, e de sei mans crea un molon d'òbras : dessenhs, pinturas, esculturas sus pèira, pirogravadura... Un artista dins l'ombra que metèm en lume aquí dins un retrach colorat, a l'imatge deis ilustracions que fai per acompanhar sei pichòtas istòrias. Cabussatz dins l'univèrs de Marcèu, amb sa femna Monica coma primièr sosten.
Un retrach per Lisa Gròs.
josiana-ubaud.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Josiana Ubaud, retrach de femna d'òc / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 9 de març de 2018

Nòstra emission sus Josiana Ubaud vos prepausa un retrach de l'autora de Des arbres et des hommes e dau Diccionari ortografic de l'occitan, entre autrei. De formacion scientifica, militanta feminista, aquela Marselhesa d'origina ten una òbra diversificada e consequenta a son actiu. La part màger deis occitanistas coneisson pron l'implicacion e la rigor de Josiana Ubaud, una especialista dei plantas e de la lenga d'òc, nos partejant aquí son saber ric que publica tanben sus son blòg.
Un retrach per Amada Cròs.
sus 415