Explorar los documents (35 total)

vignette_61042.jpg
Blin-Mioch, Rose
On ne s'étonnera pas de voir la place tenue dans ce livre par ces femmes qui ont eu un rapport particulièrement étroit avec la langue d'oc, au point de l'écrire, comme déjà Lydie de Ricard, comme Léontine Goirand, issue d'une famille protestante et républicaine, ou de la chanter comme Rose Bordas. On croisera ici Lazarine de Manosque, femme au travail (volaillère à Marseille), divorcée, républicaine avancée et néanmoins poétesse d'oc respectée par Mistral, ce qui n'est pas rien. Ou cette institutrice sétoise, Olga Criscelli, animatrice de ces Abeilles sétoises auxquelles Rose Blin- Mioch avait déjà consacré une étude, association féminine liée aussi bien au Félibrige local qu'à la Ligue de l'enseignement. Sans oublier, de l'autre côté de la barrière des sexes, le regard porté sur les femmes par Théodore Aubanel, cofondateur du Félibrige, aux heures de loisir que lui laissait son vrai métier, imprimeur du Pape à Avignon. Son œuvre ne se limite pas à la célébration de la beauté des jeunes filles – ses correspondances montrent que ce n'était pas pour lui simplement un exercice de style convenu. Son théâtre, très sombre, aborde aussi la question de la frustration féminine et du viol, en des termes qui lui ont valu les foudres des milieux catholiques et de droite (c'est à l'époque tout un) dont il était pourtant issu.

C'est donc de femmes exceptionnelles, si humbles qu'elles aient été par ailleurs, qu'il est question ici. Leurs parcours valent le détour, et ce ne sont pas seulement des lectrices qui doivent les suivre. Nul doute, en tout état de cause, que l'histoire ne s'arrête pas là, pas plus que les recherches de Rose Blin-Mioch. Oui, il y a encore tant de choses à découvrir... Philippe Martel
vignette_AGFE.jpg
Agach de femna - Léontine Goirand
Blin-Mioch, Rose

Léontine Goirand (1853-1923) foguèt una poetessa gardonenca de bèla reputacion. En 1882, pendent son maridatge recep d'omenatges en vòts rimats de las mai importantas figuras del Felibritge, dont Frederic Mistral, Théodore Aubanel, Maurice Faur, Albert Arnavielle. Escrivana, poetessa, femna als meritis largament reconegut, foguèt tanben una de las primièra jornalistas.
Dins aquel episòdi de nombrosas lecturas de sos escriches illustran sa presentacion.

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, fogèron doncas talhats de l'enregistraments.

vignette_AGFE.jpg
Agach de femna - Athénaïs Mialaret
Blin-Mioch, Rose

Athénaïs Mialaret (1826-1899), originaria d'una familha borgesa de Montalban, ven Athénaïs Jules Michelet per son maridatge. Son primièr libre pareis en 1866 e coneis pas la capitada esperada.
Aquela autobiografia "Memoires d'une enfant" ofrís una descripcion detalhada de la vida d'una mainatja montalbanaise a aquela epòca. A grandament influenciat l'òbra de son marit l'istorian Jules Michelet (1798-1874).

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, fogèron doncas talhats de l'enregistraments.

vignette_AGFE.jpg
Agach de femna - Reine Garde, Hortense Rolland e Léonide Constans
Blin-Mioch, Rose

Aquel episòdi presenta tres precursoras del Felibritge "les troubarello" : Reina Garda (1810-1887), Hortense Rolland (1836-1884) e Léonide Constans (1818-18..?).

Totas tres avián un gost comun per la lenga occitana e participavan als eveniments ligats coma lo Congrès Dels Poètas Provençals. De nombrosas lecturas permeton de brossar lo retrach d'aquelas figuras femeninas que marcèron la literatura occitana e lo movement felibritge.

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, fogèron doncas talhats de l'enregistraments.

vignette_AGFE.jpg
Agach de femna - Lazarine de Manosque
Blin-Mioch, Rose

Lazarino de Manosco (1848-1899) comença d'escriure en francés pendent las primièras annadas d'un maridatge malurós.
Après aver divorciat de son espós en 1884, s'installa a Marselha ont parteja se vida entre escritura e son taulièr de polalha.
I retròba sa lenga natala de Provença, participa al felibritge provençal e correspondrà notadament amb Frederic Mistral e Pau Arena.

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, fogèron doncas talhats de l'enregistraments.

vignette_AGFE.jpg
Agach de femna - Fanny Lydie Wilson
Blin-Mioch, Rose

Episòdi sus Fanny Lydie Wilson, mai coneguda jos lo nom de Lydie Wilson de Ricard (1850-1880), una jove escrivana nascuda a París que vendrà demorar e se maridar amb lo felibre Louis-Xavier de Ricard (1843-1911) dins los alentorns de Montpelhièr ont i descobrirà e aprendrà la lenga occitana.

Republicana e feminista, en contacte amb de pensaires e artistas, sustot lengadocians, participa a la creacion del "Felibritge rotge" e de sas revistas.

vignette_AGFE.jpg
Agach de femna - Marie Girard et Athénaïs Mialaret
Blin-Mioch, Rose

Aquel primièr episòdi reconstituís lo contèxt del sègle 19 qu'introduís los personatges istorics a los quals s'interessa lo programa : aquelas femnas de lenga e d'escritura occitana que per lors publicacions, participèron a las idèas de l'epòca, al felibritge, a l'emergéncia del feminisme, e donc als cambiaments en cors dins la societat francesa de l'epòca.

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, fogèron doncas talhats de l'enregistraments.

vignette_AGFE.jpg
Agach de femna
Blin-Mioch, Rose

Rose Blin-Mioch presenta una emission sus las ecrivanas occitanas del sègle 19.
L'objectiu es de far conéisser d'escrivanas occitanas, de femnas engagadas e sovent mesconegudas, que participèron a las reflexions d'aquela epòca.
L'emission foguèt registrada per Ràdio Lenga d'Òc (Montpellier) en 2007.

vignette_LILI.jpg
Un libre per esser liure - Parçans esconuts / Territoires cachés
Blin-Mioch, Rose

Capsula radiofonica ont Rose Blin-Mioch nos presenta una òbra literària de sa causida

Capsula sul libre Parçans esconuts / Territoires cachés de  Danièla Estèbe-Hoursiangou.

vignette_LILI.jpg
Un libre per esser liure - Las que dançavan dins la lutz
Blin-Mioch, Rose

Capsula radiofonica ont Rose Blin-Mioch nos presenta una òbra literària de sa causida

Capsula sul libre Las que dançavan dins la lutz de Joan-Frederic Brun.

sus 4