Disponible sur Tolosana, la Bibliothèque numérique patrimoniale des universités toulousaines
Seconde édition, revue corrigée et augmentée de l'œuvre de Claude Peyrot publiée à Millau, en 1804, par l'imprimeur Pierre Chanson, suivies de plusieurs pièces fugitives qui n'ont jamais vu le jour.
Disponible sus Rosalis, la Bibliotèca numerica patrimoniala de Tolosa
Las Quatre sasous o las Georgicas patoisas publicadas per Claudi Peyrot en 1781, dins l’anonimat, fan seguida a la Primo Rouergasso (lo printemps) titol de son primièr libre (1774). Aquela segonda édicion que recampa la prima, l’estiu, la davalada e l’ivèrn, es completada per un glossari destinat « aux lecteurs peu accoutumés au patois ». Es publicada coma la primièra per l'estampaire Védeilhié de Vilafranca de Roèrgue.
Disponible sur Rosalis, la Bibliothèque numérique patrimoniale de Toulouse
La première édition des poésies patoises de Claude Peyrot, paraît en 1774, sous l'anonymat. L'auteur se signe M.P.A.P.D.P. mis pour Monsieur Peyrot Ancien Prieur de Pradinas. Cette édition qui contient des poésies occitanes puis les poésies françaises est publiée à Villefranche-de-Rouergue chez l'imprimeur Védeilhié. La première poésie intitulée : « la Primo Rouergasso » (le Printemps rouergat), annonce « Les Georgiques » qui vont suivre.
Lo Bon soir des moundis es una mena d'inventari poetic borlesc d'insultas e vòts de malur en occitan, conegut per un sol exemplari, un fulhet estampat del mièg del sègle XVIII, conservat dins lo fons ancian de l'universitat de Tolosa (Bibliotèca universitària de l'Arsenal - SCD Toulouse-1 ; còta : Resp 35341-3/26).
Lo fulhet conten al verso un argumentari - benlèu ironic - de defensa de las femnas en francés, intitolat Pour les femmes.
Document numerizat consultable sus Tolosana, bibliothèque numérique patrimoniale des universités toulousaines
Per ne saupre mai sus aquela òbra, consultar l'article dins l'Enciclopedia d'Occitanica : Le bon soir des moundis : une trace du divertissement populaire en occitan dans le Toulouse du XVIIIe siècle ?
Aquel document recampa un nombre important de poèmas, tèxtes, particions e contes occitans del sègle XVIII, en màger part inediches. S'agís doncas d'una sorga fòrça importanta d'un còrpus tras que rare per l'istòria de la literatura d'òc.
Lo recuèlh es redigit d'una sola e meteissa man, probablament la de François Michel de Léon (1727-1800) o eventualament la de son secretari. François Michel de Léon es un colleccionaire apassionat qu'a recampat una de las bibliotècas provençalas mai grandas del sègle XVIII sul tèma de la Revolucion Francesa.
Dins las nombrosas pèças presentas al dintre del recuèlh podèm relevar :
- una version probablament inedicha del Beau Tircis que coneissiá alara un succès important. Lo tèxte es d'alhors qualificat de cap-d'òbra per l'autor del manescrich. S'agís d'un poèma de cinc paginas que conta las amors decebudas del pastre Tircis en un long planh adreiçat al bòsc.
- doas pèças de l'abat Thobert : Mauchuan e Fresquière. Thomas Thobert (1736-1777) es un escriveire provençal, prèire, professor de filosofia puèi de teologia al seminari del Bon-Pasteur, qu'a daissat un tractat de la perfeccion en latin. Es principalament conegut per sos pichons tèxtes redigits per los congreganistas e los pensionaires del seminari ont trabalha. Sos tèxtes coneisson un succès important a la debuta del sègle XIX e son reeditats mai d'un còp. Es un dels autors de pastoralas marselhesas mai coneguts.
- un fum de tèxtes de l'arquitècta Claude Dageville nascut en 1723 e guilhotinat en 1794, que sonqu'una part menima de sos tèxtes èran coneguts fins a la descubèrta del present manescrich.