Explorar los documents (21 total)

PCI, qu'es aquò ? : accion EAC 2017-2018

Dins l'encastre d'un projècte d'Educacion Artistica e Culturala (EAC), los escolans de 2da e de 1ra del lieu Borda a Dax realisèron una video per interrogar la nocion de Patrimòni Cultural Immaterial (PCI). 
Projècte portat per lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura en partenari amb ÒCtele.

Ne saber + sus Daquídòc

Lexic de las ajustas lengadocianas
Carcassés, Philippe. Auteur
Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) en collaboracion amb la Liga Regionala de las Ajustas Lengadocianas, aquel lexic bilingüe e multimèdia foguèt realizat per Felip Carcassés, amb l'ajuda d'Alan Cameliò, Miquèla Stenta e Josiana Ubaud.
QR codes permeton d'ausir la prononciacion del tèrmes inventoriats.

Sommaire

    - Presentacion de las ajustas
    - L’occitan, qu’es aquò ?
    - La prononciacion de l’occitan lengadocian
    - Los actori¨s
    - Lo material
    - Las societats d'ajustas
    - Las categorias
    - Lo reglament
    - Lo torneg
    - La carta de las societats d'ajustas e de las escòlas
    - Tèrmes maritims
    - Vocabulari util
    - Expressions popularas
    - Las ajustas en musica
    - L’aiga, lo vent...
    - Cançons emblematicas

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
Lexic del rugbi
Roch, Alan. Auteur
Aqueste lexic foguèt realizat per Alan Roch. Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (I.E.O.), prepausa  de recòrds sus la prononciacion de l'occitan, un vocabulari franco-occitan sus mantunas tematicas especificas al rugbi : la partida, los jogaires, l'entraïnaire, la defensa, los j‼cs de man... Conten en mai qualques cants occitans e una mapa dels clubs de rugbi a XIII e a XV.

Consultar lo lexic 

En consultacion sus un site extèrne
Lexic de la corsa landesa
Duperé, Francis. Auteur
Aqueste lexic foguèt realizat per Francis Duperé, ancian conselhèr pedagogic departamental per la lenga e la cultura regionalas. Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (I.E.O.), prepausa  de recòrds sus lo gascon, sa prononciacion e una corta presentacion de la corsa landesa, un vocabulari franco-occitan sus sièis tematicas especificas a las corsas landesas : la vaca, los òmes, l'arena, la corsa, saber comptar los punts mas tanben un recuelh de cançons occitanas e una mapa de las arenas.

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
Los actors del PCI a Pesenàs
Lycée Jean Moulin (Pézenas)
Los escolans de l'opcion occitan del licèu Jean Moulin de Pesenàs collectèron mantun actors del patrimòni cultural immaterial que fan viure las fèstas popularas e tradicionalas a Pesenàs, notadament a l'entorn del Polin.

Alain Charrié (musician, professor de pifre), Albert Lopez e Jérôme Fuentes (president d'onor e president dels Amics del Polin), Dalfina Palacio (directritz de la Calandreta de Pesenàs), Elian Blancher (ancian director de la Calandreta de Pesenàs), Claude Alranq (actor, autor, meteire en scèna, artesan del reviscòl del teatre meridional d'expression francesa e occitana) foguèron interrogats segon la meteissa grasilha d'enquista :
- De qu'es lo PCI per vos ?
- Cossí l'avètz recebut ?
- Cossí o transmetètz ?

Aqueste enregistrament es un montatge realizat pels escolans a partir dels diferents collectatges. L'ensem dels collectatges se pòt consultar sus simpla demanda, sus plaça, al CIRDÒC.
Fèstas e rituals dels fuòcs de la Sant-Joan
CIRDOC-Institut occitan de cultura

Se la Sant Joan se festeja lo 24 de junh, sos rituals son ligats al periòde del solstici d’estiu (21-22 de junh) que representa dins l’emisfèri nòrd la nuèit mai corta e lo jorn mai long de l’annada que marca la debuta de l’estiu.
« Las doas Sant-Joan partejan l'an, un jorn plan cort, l'autre plan long. »

1/ La practica a l'ora d'ara

La Sant Joan es a l'ora d'ara festejada dins mantuna region de França e a l’estrangièr. Se tròban aital de celebracions d'aquesta fèsta dins Peitau, lo long de Léger, dins Oise, Bresse, Creuse o encara en Bretanha, a Metz, en Gironda e en Charentes mas tanben en Catalonha e en Occitània.
Los tipes de cresenças e de practicas ligadas a aquesta fèsta càmbian en foncion del luòc mas lo periòde, lo fuòc e l’aiga demòran d'elements de basa comuns a totes. Dins d'unes endreches la costuma era de cantar a l'entorn del fuòc (Bretanha), de balançar son enfant per dessús lo fuòc per li assegurar una creissença rapida (Charentes), de virar a l'entorn del fuòc per s’evitar lo mal d'esquina (Bresse) o trapar marit o femna (Creuse), etc.
En Catalonha e a las Isclas Balearas es de tradicion que sián los enfants que preparen lo fuòc de la Sant Joan pendent un mes abans la data en recampar d'objèctes en fusta e los amassar sus la plaça del vilatge o en los escampilhar dins diferents luòcs per pas que les agents de polícia o los pompièrs lors o levèsson e empachèsson lo fuòc d’èsser alucat per de rasons de seguretat. Lor cal doncas desfisar l’interdit amb la complicitat dels adultes per poder alucar aquel fuòc. A d'unes endreches son las dròllas que son encargadas d’alucar lo fuòc. Aprèp, la fèsta pòt començar amb cants, danças, còca e cava. Es tanben de tradicion de faire petardejar qualques petards a aquesta escasença.
La flamba del Canigó es una autra de las tradicions de la Sant Joan en Catalonha creada en 1955 per Francesc Pujades. Se perpetua encara a l'ora d'ara e es devenguda una expression del sentiment popular.
En Occitània, existís tanben una tradicion de la Sant Joan que se pòt dire Sant Jan, Sant Joan, Fèstas Janencas, joanencas… Las caracteristicas d'aquelas fèstas son l’aiga, la culhida d’èrbas de las vertuts, se ditz, magicas a aquesta data (l’aquilèa (milafuèlhas), l’artemisa, lo barbajòu, l'èura, la margarida salvatja, lo trescalam e la sàlvia) e enfin lo fuòc e lo lenhièr que pòt prene formas arquitecturalas diferentas. Es a l'entorn d'aquel lenhièr que se debana la fèsta (cants, danças, sauts per dessús lo fuòc etc.).

2/ Aprendissatge e transmission

Organizats dins l’amira de transmetre los gèstes e las tradicions ligats als fuòcs de la Sant-Joan, d'unes eveniments son estats dempuèi pas gaire integrats dins lo programa Total Festum, çò que permet de lor portar mai de visibilitat. Es entre autre lo cas d’un eveniment organizat a Vilafranca-de-Conflent que los enfants e los aderents de las associacions localas son plan convidats a participar a las festivitats amb d'activitats adaptadas a cadun dels publics. 
Las associacions prenon en carga l’organizacion de la davalada de la flamba, aital propausan un eveniment intergeneracional que permet a cadun de prene part a la fèsta e d’integrar e transmetre aqueles rituals.

3/ Istoric

La Sant Joan d’estiu es una tradicion ancestrala celebrada per un molon de civilizacions que trapa son origina dins la practica del culte al solelh.
Poiriá venir dels cultes cèltas e germanics mas se trapan de traças d'aquelas celebracions dins d’autras regions del monde coma Siria, Fenicia o encara Russia.
La glèisa catolica cristianizèt aprèp aquelas fèstas paganas en remplaçar los ancians dieus pagans per de sants e en enebir d'unes rituals coma los banhs nocturns e las practicas magicas.

4/ Salvagarda

Las fèstas de la Sant Joan coneguèron mantunas aparicions e desaparicions mas dempuèi 2006 l’apèl a projèctes Total Festum lançat pel Conselh Regional Lengadòc-Rosselhon e ara perseguit per la Region Occitània / Pirenèus-Mediterranèa a creat las condicions per un fòrt reviscòl dels rituals ligats al solstici d’estiu.
D’un autre costat, son estadas inscritas en 2015 sus la tièra representativa del patrimòni cultural immaterial de l’umanitat de l’UNESCO las fèstas del fuòc del solstici d'estiu dins Pirenèus (França, Andòrra, Espanha).
Aital aquelas fèstas gaudisson de mesuras de salvagarda fòrtas, e d’un contèxte politic e social qu'encoratja lor resurgéncia.

5/ Actors de la practica

A l'ora d'ara lo Théâtre des Origines, companhiá creada en 2004, a montat un projècte titolat “Temporadas” al dintre del qual son restaurats los rituals festius sasonièrs coma la Sant Joan.
Aquestes espectacles itinerants permeton als partenaris locals e al public de se reapropriar los còdes ligats a aquesta tradicion e de donar o tornar donar de sens a aquelas celebracions.
D’autra part, lo comité international Flamme du Canigou òbra per la transmission e la valorizacion de la tradicion del fuòc de la Sant Joan en Catalonha e al delà.

Lenga d'òc/Lengo d'o : La fèsta de la Sant Loís a Seta / TèVéÒc [émission audiovisuelle]
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 21 d'octobre de 2016

La vila de Seta, coneiguda per sa tièla au pofre, festejèt en 2016 lei 350 ans de sa fondacion. Mai pas soncament ! Se tractava tanben de sa 274ena edicion d'ajustas (targas), emblèma de Seta tant coma sa cosina. Ben de causas caracterizan Seta e son istòria. Bastida per lo rei Loís XIV, la vila portuara se pòrta encara plan. Entre atmosfèra familiala e eveniment de pes : la Fèsta de la Sant Loís e sei targas.
Lexic de la corsa camarguesa
Gros, Lise. Auteur
Aqueste lexic foguèt realizat per Lise Gròs, presidenta de l'organisme departamental del Gard de las corsas camarguesas. Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (I.E.O.), prepausa lo vocabulari relatiu al buòu, als òmes, a las arenas e a las corsas mas tanben d'expressions, cançons emblematicas e carta de las arenas.

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
Collectatges : La petanca en Lengadòc-Rosselhon [Enregistrament sonòr]
FRANC-LR
Radio Pays d'Hérault

Aquela seria d'enregistraments sonòrs sus l'istòria e la practica de la petanca es estada produsida per la Federacion de las ràdios associativas non comercialas del Lengadòc-Rosselhon (FRANC-LR) e la Region Lengadòc-Rosselhon dins l'encastre del programa « Memòria dels espòrts tradicionals en Lengadòc-Rosselhon. »

Episòdi 1

Es encara necite de descriure aquel espòrt practicat per totes dins lo sud de la França ? Mas, sabètz far la diférencia entre jòc provençal, jòc lionés e petanca ?

Realizacion : Ràdio Arrels

Amb los testimoniatges de : Gérard Naudo, Benoît Vila, Claude Valls, Bruno Caragol, Jacques Quéralt, Philippe Alarçon, Michel Chambert, Antonio Sala, et Bernard Portalès

Escotar : aquel episòdi es disponible en occitan e en francés sul site de la FRANC-LR - Escotar los testimoniatges

Collectatges : Los rems tradicionals en Lengadòc-Rosselhon [Enregistrament sonòr]
FRANC-LR
RCP Pays d'Aude

Aquela seria d'enregistraments sonòrs sus l'istòria e la practica de las remas tradicionalas es estada produsida per la Federacion de las ràdios associativas non comercialas del Lengadòc-Rosselhon (FRANC-LR) e la Region Lengadòc-Rosselhon dins l'encastre del programa « Memòria dels espòrts tradicionals en Lengadòc-Rosselhon. »

Episòdi 1

Aquel episòdi nos fa traversar los estanhs a la rema, per anar descargar lo peis dels batèls mai gròsses e pesucs, amarrats al larg. L'esplech de trabalh s'es pauc a pauc transformat en esplech de competicion.

Realizacion : RCF Pays d'Aude

Amb los testimoniatges de : Jean-Pierre Martine, Annick Artaud, Daniel Combres, Aude Lusetti, Joan-Lluis Pastour, Henri Salles, et Robert Nivelle.

Escotar : aquel episòdi es disponible en occitan e en francés sul site de la FRANC-LR - Escotar los testimoniatges

sus 3