Explorar los documents (28 total)

Messatges.jpg
Henri Espieux, directeur littéraire de « Messatges », 1950-1960 / Claire Torreilles
Torreilles, Claire
Comunicacion de Clara Torreilles dins l'encastre de la  jornada d'estudis ReDoc-LLACS : La colleccion « Messatges » de l'IEO 1945-1960, Montpelhièr, 27 de genièr de 2018.
Messatges.jpg
Jean Séguy poète en occitan : Joan-Ba(p)tista Seguin, Aiga de Nil (1966) et Poëmas del non (1969). La ferveur d'un ton distancié / Philippe Gardy
Gardy, Philippe
Comunicacion de Felip Gardy dins l'encastre de la jornada d'estudis ReDoc-LLACS : La colleccion « Messatges » de l'IEO 1945-1960, Montpelhièr, 27 de genièr de 2018.
Messatges.jpg
Une stratégie peut-elle en cacher une autre ? Fonder une « nouvelle littérature » en occitan, 1945-1960 / Philippe Gardy
Gardy, Philippe
Comunicacion de Felip Gardy dins l'encastre del seminari « Normes et écarts dans la littérature occitane. XIXe-XXe siècle » organizat per Joan-Francés Courouau (Universitat de Tolosa, UTJ, PLH-ELH) en 2016.
Messatges.jpg
La colleccion « Messatges » de l'IEO 1945-1960 : Jornada d'estudis ReDoc-LLACS, 27 de genièr de 2018
Marie-Jeanne Verny, Univ Paul Valéry Montpellier 3, LLACS, EA 4582, F34000, Montpellier, France
La collection poétique « Messatges » vit le jour en février 1942, avec la publication d’une anthologie, bilingue, de Poesies catalanes de l’écrivain roussillonnais Joseph Sébastien (Josep Sebastià) Pons, auquel la revue OC, la même année, consacrait un numéro d’hommage.

Un gros quart de siècle plus tard, en 1960, 28 recueils (n° 28, Robert Allan, Li cants de la tibla) avaient été publiés sous cette enseigne, auxquels il convient d’ajouter les 5, plus volumineux, de la série « Òbras » de la même collection (œuvres de Pons, Nelli, Saurat, Lafont).
« Messatges » ne constituait pas, au XXe siècle, la première tentative en ce sens. D’autres avaient vu le jour auparavant, dans le cadre, par exemple, des éditions Occitania, dirigées entre Toulouse et Paris par Eugène-Humbert Guitard (textes de Perbosc, Grenier…). La revue Marsyas, créée par Sully-André Peyre en 1921, avait également, sous son nom, entrepris de promouvoir des poètes prometteurs, au premier rang desquels figurait le Provençal Jòrgi Reboul. Cependant, « Messatges », publiée par la revue OC, d’abord sous les auspices de la Societat d’Estudis Occitans, puis de l’Institut d’Estudis Occitans, a profondément marqué dans la durée le devenir de la poésie d’oc. Outre les recueils, la lecture des revues qui en ont rendu compte, comme celle des correspondances aujourd’hui accessibles ou encore à repérer, permettent de jeter un regard renouvelé sur une marqueterie poétique d’une réelle richesse.

P. Gardy

Sans titre.jpg
Autour de Félix Castan : Journée d’études du 5 mai 2017
RedOc / LLACS - CIRDOC
Marie-Jeanne Verny, Univ Paul Valéry Montpellier 3, LLACS, EA 4582, F34000, Montpellier, France
 Los ensenhaires-cercaires del departament d'occitan de l'Universitat Paul-Valéry (Montpelhièr) e del laboratòri «Recherche en domaine occitan» (RedOC-LLACS) an consacrat dempuèi d'annadas de collòquis o de jornadas d'estudis a un fum d'autors màgers de la renaissença d'òc dempuèi lo sègle XIX, que s'agisca de Frederic Mistral, Max Roqueta, Leon Còrdas, Loisa Paulin, Sergí Bec, d'autres encara, en particulièr dins lo quadre d'un projècte de cèrca sus la poesia d'òc de 1930 a 1960.

En parallèla, an iniciat lo projècte «Vidas - Per un diccionari biografic de la renaissença d'òc dels sègles XIX-XXI» en partenariat amb lo CIRDOC (http://vidas.occitanica.eu).

Es dins lo drech fial d'aqueles projèctes, al caireforc de l'istòria dels moviments socials e culturals, de l'istòria de las idèas e dels estudis literaris qu'es organizada aquela jornada d'estudi a l'entorn de l'òbra de Felix Castan, poèta, teorician, militant, actor de la valorizacion del teatre e de l'art occitan, que  foguèt un dels pilars de l'Institut d'estudis occitans (IEO). Lo ròtle de Castan dins la vida culturala occitana, lo debat d'idèas, la pensada occitana sus mai de mièg-sègle foguèt considerable e contunha de viure dins sas influéncias nombrosas sus la pensada, l'accion e la creacion occitana d'uèi. 
les-manuscrits-du-poeme.jpg
Les manuscrits du Poème (1930-1960) : actes de la journée d’études RedOc du 23 octobre 2014 : introduction
RedOc
Introduccion a la jornada d'estudis Les manuscrits du Poème (1930-1960), organizada pel RedOc lo 23 d'octòbre de 2014.
vignette.jpg
Las voses de la modernitat
Centre inter-régional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
VEIRE LA MÒSTRA

Las Voses de la modernitat - Les voix de la modernité es una invitacion a descobrir una creacion poetica viva e rica, un dialòg amb lo Monde e l'Istòria, luenh del ponciu d'una cultura occitana forçadament « provincializada ». Celebracion de l'oralitat poetica, aquel percors virtual permet d'accedir a d'extraches mas tanben a de tèxtes complèts e dona a ausir, quand lo document existís, lo poèma mes en votz, de còps dins la votz meteissa del poèta. Es un percors virtual dinamic, que sens cercar l'exaustivitat, evoluís en foncion dels rescontres e dels projèctes.

Aital, en seguida de la coproduccion del cofret Arbres per las edicions Cardabelle e lo CIRDÒC, Voses vos propausa un angle d'interpretacion novèl, el rescontre entre las arts poeticas e fotograficas iniciat per l'artista Georges Souche. Arbres es una primièra seria de 12 cartas postalas que propausan 12 extraches de tèxtes d'unas de las grandas voses de la poesia occitana del sègle XX : Leon Còrdas, Max Roqueta, Marcèla Delpastre, Renat Nelli... De tèxtes que las fotografias de Georges Souche i fan resson a l'entorn d'una meteissa figura emblematica, l'arbre. Una descobèrta de la literatura occitana sus supòrt grafic que Voses propausa de perseguir e d'aprigondir en linha, gràcias a un sistèma de ligams e de flashcodes.
JSB.jpg
Le fonds d'Archives de Jusèp Sandaran Bacaria, auteur Aranais de Canejan (province de Lérida, Espagne)

Jusèp Sandaran Bacaria des de Ferret neishec eth dia 31 de gèr de 1875 en Canejan. Sandaran viuec fòrça temps en Barcelona a on moric en 1942. Aquiu trabalhèc coma representant en diuèrses empreses.

Jusèp se maride damb Felipa Sambeat Romeva tanben de Canejan.

 Entre 1906 e 1913 inicie ua epòca de produccion lingüistica en defensa dera lengua aranesa. Escriu poèmes que presente a diuèrsi jòcs floraus e que ve publicats en diuèrses publicacions occitanes com era "Bouts dera Montanho". Arremasse costums araneses, sustot de Canejan. Inicie un projècte de gramatica aranesa e recuelh, en mès de 600 fiches, paraules, arrepervèris e dites araneses. Tot aguest trabalh culmine ena conferéncia que pronuncie eth 23 d'octobre de 1913 en Ateneu Obrièr deth Distrecte II de Barcelona e titolada "La Val d'Aran i els Catalans". Ei en aguest periode quan coincidís damb importants personatges contemporànis que tanben trabalhen en lengua aranesa o occitana com Mossen Josep Condò Sambeat, Bernat Sarrieu e Josep Aladern, entre auti.

 Er 1 de mai de 1912 finalize un libre manuscrit de poèmes dedicat ara sua hemna. En eth escriu 19 poèmes en catalan e 6 poèmes en aranés. Entre 1918 e 1940 escriu poèmes en catalan que tanben ve publicats.

sus 3