Explorar los documents (22 total)

vignette.jpg
Las voses de la modernitat
Centre inter-régional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
VEIRE LA MÒSTRA

Las Voses de la modernitat - Les voix de la modernité es una invitacion a descobrir una creacion poetica viva e rica, un dialòg amb lo Monde e l'Istòria, luenh del ponciu d'una cultura occitana forçadament « provincializada ». Celebracion de l'oralitat poetica, aquel percors virtual permet d'accedir a d'extraches mas tanben a de tèxtes complèts e dona a ausir, quand lo document existís, lo poèma mes en votz, de còps dins la votz meteissa del poèta. Es un percors virtual dinamic, que sens cercar l'exaustivitat, evoluís en foncion dels rescontres e dels projèctes.

Aital, en seguida de la coproduccion del cofret Arbres per las edicions Cardabelle e lo CIRDÒC, Voses vos propausa un angle d'interpretacion novèl, el rescontre entre las arts poeticas e fotograficas iniciat per l'artista Georges Souche. Arbres es una primièra seria de 12 cartas postalas que propausan 12 extraches de tèxtes d'unas de las grandas voses de la poesia occitana del sègle XX : Leon Còrdas, Max Roqueta, Marcèla Delpastre, Renat Nelli... De tèxtes que las fotografias de Georges Souche i fan resson a l'entorn d'una meteissa figura emblematica, l'arbre. Una descobèrta de la literatura occitana sus supòrt grafic que Voses propausa de perseguir e d'aprigondir en linha, gràcias a un sistèma de ligams e de flashcodes.
JSB.jpg
Le fonds d'Archives de Jusèp Sandaran Bacaria, auteur Aranais de Canejan (province de Lérida, Espagne)

Jusèp Sandaran Bacaria des de Ferret neishec eth dia 31 de gèr de 1875 en Canejan. Sandaran viuec fòrça temps en Barcelona a on moric en 1942. Aquiu trabalhèc coma representant en diuèrses empreses.

Jusèp se maride damb Felipa Sambeat Romeva tanben de Canejan.

 Entre 1906 e 1913 inicie ua epòca de produccion lingüistica en defensa dera lengua aranesa. Escriu poèmes que presente a diuèrsi jòcs floraus e que ve publicats en diuèrses publicacions occitanes com era "Bouts dera Montanho". Arremasse costums araneses, sustot de Canejan. Inicie un projècte de gramatica aranesa e recuelh, en mès de 600 fiches, paraules, arrepervèris e dites araneses. Tot aguest trabalh culmine ena conferéncia que pronuncie eth 23 d'octobre de 1913 en Ateneu Obrièr deth Distrecte II de Barcelona e titolada "La Val d'Aran i els Catalans". Ei en aguest periode quan coincidís damb importants personatges contemporànis que tanben trabalhen en lengua aranesa o occitana com Mossen Josep Condò Sambeat, Bernat Sarrieu e Josep Aladern, entre auti.

 Er 1 de mai de 1912 finalize un libre manuscrit de poèmes dedicat ara sua hemna. En eth escriu 19 poèmes en catalan e 6 poèmes en aranés. Entre 1918 e 1940 escriu poèmes en catalan que tanben ve publicats.

sus 3