Lo chantièr se perseguís, s’adaptant al terren, desvelant las tecnicas e sabers-far de cada còrs de mestièr. De retorn a la bòrda, un drama se produtz.
Lo chantièr, que compta dins sos rengs los òmes de la familha Pigassa, comença.
Un brigadièr passa a la bòrda amb un avis de recrutament pel chantièr de la Regòla.
En aquela velha de la Nativitat, lo curat de Çaissac fa l'anóncia de grands cambiaments de venir.
En aquela velha de la Nativitat, lo curat de Çaissac fa l'anóncia de grands cambiaments.
Lo projècte de Canal se dessenha e mena a sa seguida d'unes visitors dins la Montanha Negra.
Durbissi la pòrta de l’ostal e davant ieu una filha dins sos 20 ans benlèu, polideta, los peus negres, los uòlhs verds, la pèl bruna, granda e linja, una maleta dins la man que me demanda amb un bel sorire e una votz doça :
- "Madama Joana Belcaire?"
- "Òc es ieu ! De qué volètz ?"
- "Vos sovenètz de Maria Delbàs, ma maire ?"
- "Benlèu, possible…"
- "Èretz au collègi ensemble dins las annadas…"
- "E de qué fa vòstra maire ara ?"
- "Pecaire es mòrta la paura l’an passat e m’a totjorn dich : s’un jorn sès dins la maganha vai te'n veire mon amiga Joana Belcaire, t’ajudarà.
- "Ieu ? Coma vos podriái ajudar : ai ges de trabalh per une filha coma vos, soisoleta e subretot pensi que ara que soiretirada, vòli viatjar."
- "Benlèu que me poiriatz lotjar ? En escambi de la cambra e del manjar fariái lo dedins e tanben lo defòra, qu’avètz un polit jardin."
- "Madama siatz plan brava : ai pas d’endrech ont anar !"
I aguèt un silenci : aquela filhòta me fasiá pena de la daissar defòra…Benlèu que verai, sa maire èra al collègi amb ieu? Puèi sens soscar mai longtemps :
- "Dintratz : dormiretz aquí aquesta nèit e deman cercaretz un endrech ont anar."
Ai ensajat de trapar sus la cara d’aquela jove una semblança amb una femna qu’auriái coneguda dins ma joinessa : res. Li ai mostrat la sala d’aiga, l’ai menada dins la cambra d’amics.
- "Pausatz vos aquí e vos sonarai per lo dinnar. Ara ai de causas de far."
- "Per l’enterrament de vòstre tonton Vincenç?"
- "Cossí o sabètz ?"
- "Tot lo vilatge ne parla e dison que ara siatz rica !"
- "Res es pas encara fach ! Mas avètz rason l’enterrament es per deman."
- "Vos ajudarai per reçaupre la familha…"
Ai tancat la pòrta e soi anada dins lo salon e me soi assetada : tot aquò semblava pas de bon ! Qual èra aquela filha ? E aquela Maria Delbàs ? Ges de sovenir d’aquela filha au collègi o endacòm mai. Benleù qu’èra son nom de femna maridada ? Los pantaisses se n’èran anats, la realitat m’emplenava la tèsta e me fasiá mau.
Lo telefòn sonèt : sus la maquina s’afichèt lo nom de Mèstre Bardòt, lo notari de l’oncle Vincenç :
- "Madomaisèla Belcaire ?"
- "Bonjorn Mèstre Bardòt, cossí anatz ?"
- "Madomaisèla ai besonh de vos veire : es temps de legir lo testament de vòstre oncle."
- "Lo cal faire uèi ?"
- "Sulpic : l’oncle a demandat que lo testament siá legit a la familha, es a dire vos e vòstre cosin Paul abans l’enterrament !"
- "A bon !?"
- "Vòstre cosin Paul serà dins mon burèu a 4 oras : i vos espèri tanben."
- "Vendrai, ajatz pas paur, Mèstre Bardòt !"
Ai pausat lo telefòn. E ara de qu'anavi faire d’aquela filha ? La laissar soleta dins l’ostal ambe los cats ? Non, aviái pas fisança : vendriá ambe ieu e m’esperariá dins la sala d’espèra del notari. Quina istòria !
- "Madomaisèla Delbàs!"
- "Mon nom es Matilda, Matilda Delbàs."
- "Matilda es un polit nom. Matilda vendretz amb ieu encò del notari o se volètz vos pausarai davant lo supermercat e vos tornarai prene aprèp mon rendètz-vos.
- "Ai ges d’argent per crompar de causas al supermercat !"
- "Alara vendretz amb ieu e m’esperaretz dins la sala d’espèra del notari."
Començavi de susar e de tremolar : de qu’aviái fach de durbir la pòrta e daissar dintrar dins mon ostal una filha qu’aviái pas jamai vista ? Benlèu que seriá una bona causa de li demandar sos papièrs? Òm pòt èstre brava, mas sens èstre completament nècia ! O benlèu que Matilda èra la filha qu’aviái pas poscut aver. Quand èri jove èra pas possible d’èstre «filha maire » la sola causida èra de demorar vièlha filha coma dison los mascles al cafè de la Prima.
Zo mai, lo telefòn…..
Resumit del fulheton :
Joana vielha filha de 60 ans dins un vilatge del Lengadòc es retirada. Son oncle Vincent ven de morir e li a tot laissat: l'argent, l'ostal, las vinhas. E vaquí qu'arriba un filha Matilde Delbàs que cerca un teulat per viure e un travalh. Joana la vòl pas gardar mas pauc a pauc li agrada de pas pus estre soleta. En mai Joana voldriè anar veire un amic d'enfança Remi qu'es professor a l'Universitat de Baltimore- USA. S'en van totas doas e qu'un viatge!
Presentacion de la Compagnie Gargamèla-Théâtre :
Dempuèi 1988, la Compagnie Gargamèla-Théâtre travèrsa las rotas a la recèrca d'un teatre popular, un teatre d'expression de pòble, que cèrca sas raiças dins lo fons, e la forma dins la fèsta Carnavalesca coma dins la poesia dels Trobadors.