L’equipa de Dètz TV qu’a miat ua enquèsta au còr deu hestenau d’Heleta EHZ. Dab ua imparcialitat de las granas, ua neutralitat perfèita e subertot un hèish de questions existenciaus, los nostes gascons que son anat cuélher informacions pertocant lo sentit deus Bascos, de cap tà l’espiar qu’an de las montanhas (o meilèu los tucs). Que ns’aprenen quauques mòts de basco, e que prenen lo lor purmèr cors d’occitan.
Tot açò devath lo bèth cèu gris deu País, e dab quauques entervistats de marca.
Immersion dens un país arcuelhent e victima (coma d’autes) de las ideas cortas.
Un reportatge 100% trufandisa en l’esperit gascon dab la Caro a la camerà, la Lucia au son e lo Julcab au mícro.
"Agur arbola": Adiu arbo !
Filmat per Dètz
Presentat per Julien "Julcab" Cabarry.
Musica : Kortatu.
Rescòntre embé Mauresca Fracàs dub au Rockstore a Montpelhièr lo 3 de mai de 2012. Un moment unenc dins la vida d’aqueste grope tant brave de costuma, puei qu’an consentit de nos livrar sei secrets pregonds dins una entrevista « Fai la puta ».
Las Cogordas Awards 2012 (Primièra edicion)
La ceremonia que premia las alisadas sus las lengas e culturas minorizadas.
Presentada pel mèstre de ceremonia Laurenç Labadie, rodat a la Capèla a Tolosa, lo 28 de març de 2012.
Amb : Laurenç Labadie, Laure Douziech, La Raï, Henri Guaino, Robert Hadjadj, Marine Le Pen, Claude Guéant, Macarel.org, l'Acadèmia de las Cogordas.
Musica : "Lo còr de la chasse" (Thibault, Sylvestre, Alex, Rodin)
De veire tanben : la ceremonia de las Cogordas Awards 2013
Glapam Tolosa que s’ei transformat en Glapam Nissa, tà seguir lo Carnaval de Nissa la Bella.
Aquò qu’ei un extrèit deu passa-carrèra dens la vielha vila, mes tanben de la serada au Sezamo, dab entervistas e moments de musica impovisats.
Un carnaval independent, hèit peu monde de Nissa, de l’Orphéon de la Verrerie de Tolosa, d’autes amics de Marselha, de Cuneo, e autas vilas a l’entorn : Louis Pastorelli (Gigi de Nissa), Jérémy Couraut (Djé Balèti), Capitanissa, Sainte Ambrounette Sougirous de la Fouasse, e d’autes.
Rodatge : 05/03/2011 a Nissa
Conférence donnée le 21 février 2013 par Jean-Jacques Casteret à l'Usine des Tramways (Pau)
Dans les Pyrénées gasconnes, la polyphonie s'impose à tous, des messes dominicales jusqu'aux fêtes patronales. Elle est pourtant longtemps restée dans l'angle mort de la recherche.
À l'occasion de la publication de ses travaux aux éditions L'Harmatttan, Jean-Jacques Castéret, ethnomusicologue, nous invite à découvrir cette pratique sociale.
Conferéncia balhada lo 19 de genèr de 2012 per Joan Eygun a l'Usina deus tramways (Pau)
Precision de Joan Eygun : La conferéncia de Joan Eygun qu'èra ua prosejada de vulgarisacion en direccion deu public bearnés, dens las condicions tecnicas de l'endret (impossibilitat d'estupar la lutz, per exemple).
Prepaus de la conferéncia
Qu'existeish en Bearn un patrimòni lingüistic hèra ric qui a deishat traç pregonds e duradís dens lo paisatge, dab los noms deus vilatges, deus arrius, de las maisons... Ua passejada en imatges au demiei de las vaths, montanhas, gaves e costalats bearnés qu'obrirà la conferéncia, dab explics de las honts deus toponimes bearnés.
Puish que s'i illustrarà lo riquèr documentari de la lenga d'òc escriuta en Bearn despuish mei de 750 ans, deu temps deus Sénhers de Bearn a l'Edat Miejancèra dinc au sègle XXIau en tot caminar capvath los archius de las comunitats bearnesas. Aqueth riquèr que serà illustrat tanben per la literatura e las expressions popularas (cançons, arreproèrs...) tostemps vivas uei lo dia.
Conférence donnée le 22 septembre 2011 par Patricia Heiniger à l'Usine des Tramways (Pau)
Jean-Maximin Palay (1874-1965) le plus béarnais des Bigourdans, issu d’une longue lignée d’artisans tailleur-couturier, familialement instruit pour suivre l’autre tradition des hommes de la maison qu’était la maîtrise du verbe et du rythme. Instructeurs de pastorale et joueurs de violon, telle était la réputation des Palay entre Montaner et Vic-en-Bigorre.
À 16 ans, il découvre le félibrige et se lie d’une amitié profonde avec le jeune Michel Camelat. Ensemble, ils œuvreront à la reconnaissance de la langue d’oc en fondant une école félibréenne, l’Escole Gastoû Fèbus et une revue, Reclams de Biarn e Gascougne. À 27 ans, Maximin quitte l’atelier de Vic pour les bureaux de la rédaction du journal palois Le Patriote. Déjà reconnu pour sa pratique du chant et sa maîtrise de la rime dans ses compositions poétiques et théâtrales, sa venue dans la cité béarnaise et sa place de journaliste lui offrirent des conditions inespérées pour poursuivre la tâche qu’il s’était fixée dans l’illustration de la langue et la culture d’oc.
Conférencier, animateur d’une chronique, « Las batalères » dans les colonnes du Patriote, auteur de très nombreux articles, poèmes, pièces de théâtre, nouvelles, chansons, d’un roman et du célèbre Dictionnaire du Béarnais et du Gascon modernes, il participa à la création du Musée Béarnais et à la fondation du groupe folklorique du « Cèu de Pau ». Une exemplaire destinée de félibre à l’image de son modèle provençal Frédéric Mistral.
Si rétrospectivement, le parcours est sans accrocs, il est toujours très intéressant d’en connaître son élaboration et de comprendre la portée des termes utilisés par son auteur pour pouvoir saisir ce qui n’est pas noté. Une lecture des traces laissées par Simin Palay nous dévoile une représentation d’un Béarn rural, traversé par les crises d’émancipation d’une jeunesse attirée par la ville, ici Pau. Chez ce conservateur, la ville sera le lieu de toutes les perditions et, au centre de l’abandon supposé des valeurs et vertus se place « la Langue ».
Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Agde a la debuta del decenni 1950 e dins annadas 1960. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins las annadas 1950".
En vila :
- 3 joventas en vestit tradicional
- Placa murala
- Los capitèls de la clastra de la catedrala
- Dintre de la glèisa
- Dins lo quartièr de las Halas (« des Halles ») : los comerciants (bocariá, peissonariá, mercat)
- Sortida de la messa per la glèisa Sant Andrieu
- Davalament de crotz davant la catedrala, la clastra, la capèla de la catedrala
Suls cais :
- Vista d'Erau amb lo pont metallic
- Lo "glòb" (Retassa per lo fluvi)
- Tres òmes assetats sus un banc sul cai de las Dònas (« quai des Dames »)
- Sortida de la messa per la catedrala
- Lo cai de la Marina (« quai de la Marine »), los batèus, lo cai dels talhièrs Palumbo
Al Grau d'Agde : los pontons, lo grau (amb lo far de la Tamarissièra)
Bar de la Marine
Lo Cap d'Agde : bauç, plajas de còdols
Retorn al plan de l'Evescat (Place de l'Évêché)
En çò de Denis Fonquerle
Jules Baudou, patron de la Galiote, Felibre, fondator de l'Escolo daú Sarret.
La catedrala, Erau, lo Bar de la Marine, la carrièra del musèu Agatenc, la Prudòmia.
Partida de pétanca sus l'esplanada, lo bust de Marianna, lo baçin.
Desfilat del 11 de novembre e depaus d'una garba.
Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.
L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.
Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.
I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.