Explorar los documents (6970 total)

vignette_3636.jpg
« crowdfunding » en occitan
CIRDÒC - Mediatèca occitana
Lo tèrme anglés de crowdfunding, literalament « finançament per la fola », es un neologisme, un mot creat e popularizat recentament. Designa mantun mòde de finançament de projèctes particulars per l'escotisson d'un grand nombre d'individús, una practica que s'es desvolopada amb l'Internet participatiu e las rets socialas.

« Crowdfunding » es largament emplegat, sens adaptacion, dins las autras lengas europèas, coma ne testimònia per exemple son usatge dins la premsa francesa, italiana o espanhòla.

Terminologia e neologia

Las lengas oficialas gausisson sovent d'estructuras publicas encargadas de la terminologia e de la neologia, es a dire de la traduccion o de l'adaptacion d'un tèrme especific manlevat a una autra lenga, quand ges de tèrme equivalent es pas fargat d'un biais espontanèu per la comunautat dels locutors. Las causidas terminologicas se basan sus de critèris linguistics (exactitud de la traduccion, pertinéncia semantica, coeréncia etimologica) mas tanben sus de donadas sociolingüisticas, es a dire los usatges reals e constatats dels locutors d'una lenga. Atal, lo tèrme « baladeur » (« passejador »), preconizat per las instàncias quebequesa e francesa per remplaçar la designacion jos copyright « Walkman », es vengut d'usatge corrent en francés, e prenguèt una accepcion mai larga al fial de las evolucions tecnologicas : « un baladeur mp3 ».

Per l'occitan, lo trabalh de terminologia es assegurat per de lingüistas dins l'encastre de trabalhs universitaris o academics, o d'un biais independent dins la redaccion de diccionaris o de lexics. D'organismes publics o associatius menan tanben d'obradors de terminologia en collaboracion amb los lingüistas. Per la creacion d'un neologisme en occitan, la presa en compte de las causidas fachas pels organismes oficials de las autras lengas romanicas pòdon tanben permetre de trobar de solucions acceptablas sul terren lingüistic tal coma sociolingüistic.
Coma lo tèrme de « crowdfunding » apareis pas dins los divèrses diccionaris e lexics occitans recents, pel moment podèm pas que causir la comparason amb las autras lengas romanicas.

Cossí se ditz...

...en francés ?

En França, la Comission generala de terminologia e de neologia oficializèt en 2013 l'expression « financement participatif » coma traduccion francesa de « crowdfunding ».
Lo Grand dictionnaire terminologique, la basa de donadas de l'Ofici quebequés de la lenga francesa, privilègia la meteissa expression de « financement participatif » mas propausa tanben « sociofinancement » e « financement collectif ».

...en espanhòl (castilhan) ?

Lo castilhan es pas dotat en Espanha d'organisme oficial de normalizacion, e la Real Academia propausa pas encara d'alternativa per « crowdfunding ». Se tròban  mantun tèrme dins los documents economics recents, en particular lo concèpte de « micromecenazgo » (qu'insista mai sul costat microfinançament) mas tanben « financiación masiva »« financiación en masa ».

...en catalan ?

Lo TermCat, la basa oficiala de terminologia e de neologia de la Generalitat de Catalunya, propausa tanben « micromecenatge » coma intrada privilegiada e « finançament col·lectiu »« finançament compartit » entre d'autras expressions possiblas.

...en italian ?

La lenga italiana es pas dotada d'organisme oficial de terminologia (pasmens, ten una Academia, l'Academia della Crusca, e existís una associacion italiana de terminologia, AA.I.TERM). Mas òm remarca que l'Enciclopedia Treccani, obratge de referéncia, propausa l'expression « finanziamento collettivo ».

...en portugués ?

L'IATE, la basa de donadas terminologicas multilingüa de l'Union europèa, recensa l'emplec de « financiamento colaborativo » al Jornal oficial e los de « micromecenato » e « financiamento coletivo » dins de contèxtes parlementaris o universitàris.

...en romanés ?

L'IATE recensa dins sa basa de donadas l'usatge de « multifinanțare » (« multifinançament ») e lo de « finanțare participativă » dins de tèxtes oficials o scientifics. 

E en occitan ?

En occitan, « crowdfunding » se poiriá doncas tradusir  en « finançament participatiu » s’es la proximitat dels usatges sociolingüistics amb lo francés qu'es privilegiada, « micromecenatge », s'es al contrari la proximitat amb lo catalan qu'es favorizada, e « finançament collectiu » seriá semanticament entièrament  acceptable.

Ressorsas en linha ligadas

Lo Congrès permanent de la lenga occitana, organisme de referéncia que recampa mantuna institucion e nombre de lingüistas, propausa una tièra de lexics especializats sus son site : http://www.locongres.org/oc/ressorsas/lexics-especializats e elabòra lo Basic, lexic referencial e ortografic francés-occitan : http://www.locongres.org/oc/normas-e-obras-normativas/obras-normativas/lexicografia/lo-basic

FranceTerme, la basa dels tèrmes recomandats al Jornal oficial de la Republica francesa : http://www.culture.fr/franceterme

Lo Grand dictionnaire terminologique, la basa de donadas terminologicas de l'Ofici quebequés de la lenga francesa : http://gdt.oqlf.gouv.qc.ca/

Termium, la basa de donadas terminologicas e lingüisticas del Governament de Canadà : http://www.btb.termiumplus.gc.ca/

TermCat, lo Centre de terminologia de la lenga catalana, que propausa la basa CercaTerm e lo lexic Neoloteca : http://www.termcat.cat/ca

L'IATE, la basa de donadas terminologicas multilingüas de l'Union europèa, alimentada per terminològs e traductors a partir de corpus textuals : http://iate.europa.eu


Coma Occitanica es un otís de coneissença participatiu (de « crowdsourcing » doncas...), tota remarca, proposicion, precision e objeccion es de segur benvenguda per alimentar aquel debat terminologic : la foncion «contribuatz» es a vòstra disposicion aquí dejós per partejar vòstres comentaris.
Vignette_BUT-189.JPG
Dictionnaire des mots employés par Jean-Géraud d'Astros dans Lou trimfe de la lengouo gascouo / Frix Taillade
Taillade, Frix (1815-1901)

Dictionnaire des mots employés dans Lou trimfe de la lengouo gascouo de Jean-Géraud d'Astros et recueillis par Frix Taillade.

"Ancienne collection Frix Taillade. Achat à sa fille 1906/1907"

Vignette_AC-MRS-Mis-c086.JPG
Estatut dóu Felibrige
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Copie manuscrite des statuts du Félibrige, conservée par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille, sur le modèle d'un original de Frédéric Mistral.

Vignette_AC-MRS-Mis-c084-4.JPG
Recueil de pièces éparses écrites par Frédéric Mistral
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Recueil écrit par Frédéric Mistral conservé par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille. C'est une ébauche du discours de Frédéric Mistral aux Jeux floraux d’Apt en 1862, publié dans l’Armana prouvençau de 1863, p. 13-26.

Vignette_AC-MRS-Mis-c087.JPG
Lettre de Frédéric Mistral à Sfénosa
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Copie manuscrite d'une lettre écrite par Frédéric Mistral à Sfénosa le 1 octobre 1913 depuis Maillane, conservée par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille.

Vignette_AC-MRS-Mis-c084-3.JPG
Lettre de Frédéric Mistral à Ludovic Legré : 24 février 1859
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Lettre écrite par Frédéric Mistral à Ludovic Legré le 24 février 1859 depuis Maillane, conservée par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille.

Vignette_AC-MRS-Mis-c084-2.JPG
Copie supposée d'une lettre de Frédéric Mistral à Ludovic Legré : 15 août 1858
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Lettre écrite par Frédéric Mistral à Ludovic Legré le 15 août 1858, conservée par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille. Un double de cette lettre a été retrouvé dans la correspondance entre Frédéric Mistral et Ludovic Legré.

Vignette_AC-MRS-Mis-c084-1.JPG
Lettre de Frédéric Mistral à Ludovic Legré
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Lettre écrite par Frédéric Mistral à Ludovic Legré conservée par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille. Dans cette lettre, il est question de corrections orthographiques à apporter à une édition de Li fiho d'Avignoun.

Vignette_AC-MRS-Mis-c083.JPG
Lettre de Frédéric Mistral à Ludovic Legré : 7 février 1903
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Lettre écrite par Frédéric Mistral à Ludovic Legré le 7 février 1903 depuis Maillane, conservée par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille. Dans cette lettre, il est question d'un pastiche non autorisé de Mirèio qui a circulé à Marseille.

Vignette_AC-MRS-Mis-c082.JPG
Lettre de Frédéric Mistral à Ludovic Legré : 23 janvier 1903
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Lettre écrite par Frédéric Mistral à Ludovic Legré le 23 janvier 1903 depuis Maillane, conservée par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille. Dans cette lettre, il est question d'un héritage légué à Frédéric Mistral par une inconnue.

sus 697