Explorar los documents (14916 total)

corrector.jpg
Elodie - IEO MP
 A l'òra deu tot numeric, que se'n va temps que los locutors occitanofònes e posquin connectar l'escritura de l'occitan a las practicas informaticas. Cédric Valmary - director deu Centre de Formacion Professionau d’Occitània Miègjorn-Pirenèus - que'ns conta quin ei vadut lo corrector ortografic en occitan (varianta lengadociana). Qu'i parlam deus enjòcs de normalizacion e de socializacion, deus actors referents implicats, de la dimension participativa d'aqueth gran diccionari numeric evolutiu. En mei d'estar un utís deus serviders entaus aprenents qui's chinchamalhan dab l'ortografia, qu'augura ua avançada vertadèra d'integracion de l'occitan en la «normalitat».

Quin e quan ei vadut aqueth projècte de corrector ortografic en occitan ? Qui en son los instigators, gavidaires e contributors màgers ?

Comencèt d’i trabalhar l’informatician a la basa de la traduccion d’Openoffice, Bruno Gallart, fa mai de dètz ans a partir de mots pescats dins lo Dictionnaire occitan-français d’après les parlers languedociens de Loís Alibèrt (edicions IEO). Per assegurar la perennitat del projècte e qu’i poguèssem trabalhar a mai d’un, Bruno contactèt lo tecnician que gerís lo corrector en lenga francesa e li demandèt que nos bastiguèsse una plataforma equivalenta a la que s’utiliza pel francés. Aquò nos permetèt de començar d’i apondre de mots novèls e de corregir las errors que conteniá nòstra primièra lista de mots.

Etapa seguenta, quand sortiguèron las preconizacions normativas del Conselh de la Lenga Occitana, nos empreissèrem de las aplicar a nòstra tièra de mot. En 2011, se publiquèt lo trabalh preciós e irremplaçable qu’es lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan de Josiana Ubaud (edicions Trabucaire) ; aquò nos permetèt en repassant metodicament cada mot de suprimir tot çò dobtós.

Puèi, en collectant de tèxtes de tota mena, articles de la Wikipèdia occitana, compte renduts de collòquis, articles de premsa, libres, etc, avèm pauc a pauc densificat nòstra basa de donadas. A mesura que lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana publica d’avises de son Conselh Scientific, las aplicam tanben.

La fasa seguenta foguèt la de l’espròva del fuòc, es a dire de testar son utilizacion en situacion. Demandèrem al monde del Centre de Formacion Professionala d’Occitània Miègjorn-Pirenèus (CFPO-MP) e del CIRDÒC-Mediatèca Occitana de lo s’installar sus los ordenadors per nos far saber lors vejaires e collectar de mots que mancavan o las errors eventualas que i poguèron trobar.
Un còp tot repassat menimosament, la parucion de la version «Un» èra en fin possibla.

Concrètament, quin los nostes lectors e's van poder equipar d'aqueth corrector ? Quin e's presenta ?

Pel moment, es utilizable amb Libreoffice, e serà, dins gaire de temps tanben possible de l’installar amb Firefox o endacòm mai.

Sufís de l’anar telecargar sus internet e de se l’installar (https://totenoc.eu/?page_id=30). Es l’afar d’una minuta.

Un còp installat, se pòt activar dins l’onglet Aisinas, rubrica Lenga, del logicial.

A l'atge d'aur de l'escritura per clavièr, deus smartfònes, ordenators, tabletas, aqueth corrector que contribueish a la socializacion de la lenga. E pensatz aqueth utís e pòt miar lo monde de cap tà la practica de l'occitan ?

A doas vertuts : una es de far veire la preséncia e l’existéncia de la lenga occitana amb normalitat coma quina lenga que siá, la segonda, es, o esperam, de contribuir a reduire las errors d’ortografia del monde qu’escrivon en occitan.

Tanben, pòt contribuir a vulgarizar las decisions en tèrme de nòrma que lo monde competent editan.

Autre avantatge : nòstre trabalh es entièrament liure de drech e disponible en linha ; cadun ne pòt profechar. Foguèt lo cas, per exemple, del desvolopaire de SwiftKey, un clavièr predictiu en occitan pels mobils que se basèt sus nòstra tièra de mots.

Deu punt de vista deus ensenhaires, ei un utís pedagogic interessant ?

E pòt melhorar lo nivèu de lenga deus utilizators ?

E interessant a mai d’un nivèl. De’n primièr, l’ensenhant o pòt utilizar per la redaccion de son material pedagogic ; aquò li dona una brava ajuda per s’evitar tota las pichonas decas d’accents, de letras doblas o d’inatencion que cadun pòt far. Apuèi, o pòt utilizar coma aisina pedagogica e n’explicar lo foncionament a sos escolans o estudiants per los menar a aquerir mai d’autonomia e dins lor usatge de la lenga escricha.

En quau mesura aqueth corrector e reconeish las variantas de l'occitan lengadocian ? Que pensi a las fòrmas conjugadas, per exemple. Aquera pluralitat ei integrada ?

Aquò tanben foguèt un punt crucial dins nòstre caminament. La version bèta, tròp «alibertina» reconeissiá pas, o pas pro, las variantas orientala e meridionala del lengadocian. En acòrd amb las consideracions del Congrès Permanent de la Lenga Occitana (es a dire de la quasi-totalitat de las organizacions occitanistas), que reconeis l’unicitat e la variabilitat de l’occitana, avèm volgut que la version «Un» siá mai permissiva. D’ara enlà, podètz escriure : «aquela nuèit, nos parlèc a totis dus» o «aquela nuòch, nos parlèt a totes dos», vos reconeisserà aqueles dos biaisses de dire coma justes e acceptables !

Parallèlament, una version en occitan-gascon foguèt creada per las Edicions Per Noste, benlèu que qualqu’un la poirà reviscolar un jorn per que siá compatibla amb las versions actualas de Libreoffice.

L’ideal, a tèrme, seriá que se’n poguèsse desvolopar de versions pel Provençal, lo Lemosin e l’Auvernhat, mas pel moment, mancam de contributors competents dins aquelas variantas.

Èm tanben en ua coerencia dialectau en las correccions suggeridas ? Qu'ei a díser, dab perpausicions qui s'adaptin a la varianta dejà causida peu contienut a corregir ?

Non, pel moment, lo corrector permet pas de localizar precisament son parlar dins l’airal lengadocian. Es quicòm que nos agradariá bravament, sul modèl de çò qu’existís pel Francés de Quebèc, l’Espanhòl d’Argentina o lo Catalan-Valencian...

Enqüèra mélher qu'un diccionari en linha, cadun que pòt ajustar un mot qui ne seré pas repertoriat. Ei important aquera dimension participativa ? E i a totun un sistèma de moderacion ?

Aquò’s nòstra filosofia de basa ! L’objectiu es que la tièra de mots pòsca èsser aumentada, corregida e melhorada a cada version novèla. Aquel posicionament collaboratiu nos permet de confrontar los vejaires e de prene mai de recul. Es tanben un biais de profechar dirèctament de las preconizacions e criticas dels utilizaires.
Cadun se pòt connectar al site https://www.dicollecte.org per s’i crear un compte e prepausar un mot novèl o senhalar una error. Los administrators del site analisaràn las contribucions e faràn las modificacions se son justificadas per que sián publicadas dins la version seguenta.
Lo partiment dels prètzfaches es tanben un bon biais d’assegurar la perennitat del projècte ; i aguèt tròp d’iniciativas, a còp costosas, que foguèron abandonadas en camin o que lo sol contributor a desaparegut.

Cédric Valmary, director deu Centre de Formacion Professionau d'Occitània.

Couverture.jpg
Elodie - IEO MP
Claudi Peiròt (1709-1795) es un dels autors occitans màgers del sègle XVIII, amb Joan de Cabanas (1654-1717) e Joan Baptista Fabre (1727-1783). Nasquèt en Roergue, a Milhau, dins una familha qu’aperteniá a la borgesiá consulara. Faguèt d’estudis de drech a Tolosa abans de dintrar dins los òrdres. Comencèt sa carrièira eclesiastica coma prebendièr a Sant Sarnin de Tolosa de 1738 a 1748. Tornèt puèi en Roergue, a Pradinàs, ont foguèt prior. Quitèt lo Segalar en 1765 per tornar a Milhau. Moriguèt a Palhàs, ont s’èra retirat pendent la Revolucion.

Peiròt, que participèt e foguèt premiat als Jòcs florals de Tolosa e de Rodés, escriguèt de poesia en occitan e en francés e un pauc de pròsa en francés. De son vivent, publiquèt tres obratges : las Poésies diverses, Patoises & Françoises (1774), en occitan e en francés, Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises (1781), en occitan, e las Œuvres diverses en vers et en prose (1788), en francés. Aqueles tres libres amb las Œuvres patoises de Claude Peyrot (1805), que balhan qualques poèmas postumes, contenon l’essencial de son òbra.

L’òbra poetica occitana de Peiròt se compausa de poèmas de societat, de poèmas politics e de poèmas georgics. Los poèmas de societat tractan amb leugieretat de pichons eveniments. Los poèmas politics concernisson lo periòde revolucionari. La poesia georgica, amb « La Primo rouergasso » (1774) e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises, es la part mai coneguda de l’òbra de Peiròt. Dins aqueles tèxtes, lo poèta descriu amb precision la vida dels paisans roergasses al fial de l’annada.

Las Poésies diverses, Patoises & Françoises e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises son los primièrs tèxtes literaris occitans publicats en Roergue (a Vilafranca) e podèm considerar que Peiròt es lo fondator de la literatura occitana roergassa modèrna. Sas òbras occitanas, que foguèron regularament publicadas al sègle XIX, pareguèron integralament pel darrièr còp en 1909 amb l’edicion de Léopold Constans. Dempuèi, foguèron pas publicats que de tròces causits. Propausam duèi una novèla edicion de las òbras occitanas complètas de Peiròt dins lor grafia originala : Claude Peyrot, Œuvre occitane complète, Édition critique avec une introduction, une traduction française et des notes par David Fabié (Toulouse, Section française de l’Association internationale d’études occitanes, 2016).

David Fabié
Massat.jpg
Eth Ostau Comengés

A la fin de l’année 2016, Eth Ostau Comengés et le Cercle Occitan du Couserans ont lancé une opération de collecte de la mémoire orale, dans quatre villages du pays massadèl : Boussenac, Biert, Le Port e Massat, auprès d’une vingtaine de personnes. Renaud Lassalle et Claudine Rivère vous présenteront des extraits des ces enquêtes durant une conférence-vidéo.


Informations pratiques

Mairie de Massat 
Organisation : Cercle Occitan du Couserans

téléchargement.jpg
TAP de Poitiers

Alep / Marseille

Les cordes des voix et du luth tressent les fils d’une histoire en mouvement. Manu Théron, chanteur de Lo Cór de la Plana, interprète un répertoire révolutionnaire médiéval occitan paré d’instruments orientaux. Waed Bouhassoun, oudiste et chanteuse syrienne exilée en France, incarne les chants passionnés de la diva Oum Kalthoum. Un diptyque inédit imaginé par le TAP comme un témoignage d’une migration musicale séculaire en Méditerranée.

Informations pratiques 

Pass Alep / Marseille (W. Bouhassoun + Sirventès) : -26 ans et demandeur d’emploi 18€, + 26 ans 28€

Durée : 1h30
Billetterie en ligne : ICI

CaféOc_170421.jpg
Les Amis de la Baragogne
Animé par les élèves du cours d'occitan de Saint Christol (professeur Jean Simar)
Récits, textes, chansons, proverbes, devinettes

Tout public
Entrée libre
Restauration

Renseignements : 06.77.80.67.11
cordelaplana1.jpg
Saint-Antoine Ficalba
Sortis d’une résidence à la Cité de la Musique de Marseille, le 10 mars ils ont dévoilés sur scène une partie de leur nouveau répertoire " TAFÒRI", toujours aussi engagé. 

 

cordelaplana1.jpg
Ville de Limoux
Sortis d’une résidence à la Cité de la Musique de Marseille, le 10 mars ils ont dévoilés sur scène une partie de leur nouveau répertoire " TAFÒRI", toujours aussi engagé.
cordelaplana1.jpg
Ville de Saint-Raphaël
Sortis d’une résidence à la Cité de la Musique de Marseille, le 10 mars ils ont dévoilés sur scène une partie de leur nouveau répertoire " TAFÒRI", toujours aussi engagé. 

 

cordelaplana1.jpg
Mataro
Sortis d’une résidence à la Cité de la Musique de Marseille, le 10 mars ils ont dévoilés sur scène une partie de leur nouveau répertoire " TAFÒRI", toujours aussi engagé. 

 

cordelaplana1.jpg
Festival Là c'est la musique
Sortis d’une résidence à la Cité de la Musique de Marseille, le 10 mars ils ont dévoilés sur scène une partie de leur nouveau répertoire " TAFÒRI", toujours aussi engagé. 

Informations pratiques :

Festival Là ! C'est de la Musique - Collège Jean Vernet
Site du festival pour découvrir toute la programmation : ICI

Contact : Association Les Ponts d'Avignon, 12, rue Gal Grenier - 84000 Avignon, Tel : 09 80 97 06 37
sus 1492