Explorar los documents (17 total)

Martror_pezenas_2015.jpg
Martror arriba : Pesenàs vos convida a sa Fèsta dels Mòrts
Sandra Juan

Dempuèi mantunas annadas, la vila de Pesenàs rend omenatge a sos defuntes a la debuta de novembre a l'escasença de Martror, la Fèsta dels mòrts. Las divèrsas associacions de Pesenàs, menadas pel collectiu Temporadas amb lo sosten de la Vila e de Lenga d'òc e transmission convidan pichons e grands lo dissabte 7 de novembre a 19:00. Rendètz-vos plaça de la Republica per la partença d'un grand calivari dins las carrièras de la ciutat al polin.  

martror_tous_droits_reserves_vroussillat.jpg
Sandra Juan

Amb Novembre, arriban los primièrs assalts del frèg e l'auton daissa pauc a chapauc plaça a l'ivern. Los jorns acorchan, la vegetacion entra progressivament en somelh. Aquel periòde especial foguèt, abans l'emergéncia del crestianisme e l'instauracion de la Totsants, l'escasença de fèstas ritualas e paganas, que marcan aqueste passatge entre doas epòcas. Dins l'encastre de sa tradicionala Fèsta de la Sòpa, Puègserguièr commemòra en 2015 aqueste temps de passatge en propausant un calivari funerari dins sas carrièras lo dissabte 7 de novembre tre 19:00. Retrobatz lo Théâtre des Origines, Goulamas'k e l'associacion Patatr'Oc per celebrar Martror, la Fèsta dels Mòrts.

 

Dempuèi mai de dètz ans, lo Théâtre des Origines propausa al mes de novembre, una passacarrièras artistica, Martror que posa dins los rites e costumas tradicionalas qu'enròdan la Fèsta dels Mòrts e la plaça d'aquesta dins nòstras societats, mes al jorn d'aquestas implicacions e representacions contemporanèas. Martror s'inscrit dins un mai larg trabalh de recerca e de creacion menat per lo Théâtre des Origines a l'entorn de las fèstas sasonièras, Temporada. Fuòc de la Sant Joan e Carnaval, autras festivitats calendàrias que relevan del passatge simbolic e ritualisat d'una sason o d'un atge a l'autre, completan lo panèl de tradicions populàrias revisitadas e re-interrogadas per la trope al term d'un important trabalh de recerca sul patrimòni cultural immaterial local.

 

Rendètz-vos lo 7/11/15, plaça del Millenàri a Puègserguièr tre 19:00 per la departura del calivari.

Volètz participar activament an aquel eveniment collectiu ? Los organisators vos convidan lo 6 de novembre a 18o sul parcatge del Millenium a Puègserguièr per una granda repeticion generala.

martror.JPG
Martror, la fèsta dels mòrts (Pesenàs, Théâtre des Origines)
Théâtre des origines
Nomad'Studio
Las Temporadas de Pesenàs ritman l'annada de la ciutat amb de rituals festius entre tradicions immemorialas e creacion teatrala contemporanèa. La fèsta de Martror, al moment de la Totsants, se debana al mes de novembre. Martror s'inscriu dins un trabalh mai larg de recèrca e de creacion bailejat pel Teatre de las Originas a l'entorn de las fèstas sasonièras : fuòc de la Sant Joan d'estiu e Carnaval a la prima, autres rituals calendaris de memòria perduda qu'acompanhan lo passatge simbolic d'una sason a l'autra, d'un atge a un autre, son los autres moments magèrs de las Temporadas, tradicions revisitadas e repensadas per la companhiá al tèrme d'un important trabalh de recèrca sus lo patrimòni cultural immaterial regional.

Presentacion de la companhiá :

Lo collectiu que constituirà lo Teatre de las Originas nasquèt en 2003, suls bancs de la licéncia professionala « Actors Sud » e regropa de comedians, a l'encòp cercaires e scenografes prepausant d'espectacles de carrièra transdiciplinaris e interactius. Lo collectiu posa dins lo patrimòni cultural immaterial local la matèira d'una creacion novèla que fa resonar luòc, istòria, tradicions e estatjants dins una entrepresa tant artistica coma culturala e sociala.

2014-11-06_Alranq-Claude_Martror_Page_1.jpg
Martror : la fête des morts / Claudi Alranq
Alranq, Claude
"La tradition fait la différence entre Toussaint que les pays d'oc nomment Totsants (fête de tous les saints ou Martror, fête des martyrs) et le Jour des Morts.

Toussaint est le premier novembre, le Jour des Morts le 2 novembre. Aujourd'hui les deux fêtes se confondent, comme elles confondent et minimalisent leur contenu : la toilette, le fleurissement et la visite mémorable du tombeau.

En Occident, cette fête est synonyme de deuil et de tristesse, alors qu'en d'autres lieux ou d'autres temps, elle peut ou a pu être joyeuse (Mexique), initiatique (les Anthestéries grecques), contagieuse (Rome), paillarde (les « insolenzas » du Brésil), initiatique (Tibet) ou volontairement écartée (Tziganes).

Alors que tout poussait à croire que, chez nous, cette fête perdait sa fonction de « rite de passage » et que la mort était de plus en plus occultée, elle a rebondi curieusement avec le Halloween des enfants, sous l’œil complaisant du commerce mondial.

Devant la multiplicité et la complexité du phénomène, les chercheurs hésitent à élaborer une véritable « anthropologie de la mort ». [Cette] causerie n'en a pas l'ambition, elle cherche seulement à contribuer au débat que le renouveau des temporadas (fêtes saisonnières liées au « patrimoine culturel immatériel ») suscite en pays d'oc."

Claude Alranq
vignette_martror.jpg
Martror, la fèsta dels mòrts / Claude Alranq
Alranq, Claude (1947-....)

« De que demòra uèi de la fèsta dels mòrts ? »

Es per aqueles mots que Claudi Alranq començava sa conferéncia sus Martror, la fèsta dels mòrts, enregistrada lo 29/10/2014 al Teatre de Pesenàs, en amont de las fèstas de Martror, organizadas dins l'encastre de las Temporadas de Pesenàs.

Retrobar la transcripcion d'aquela conferéncia sus Occitanica.

DSC04113.JPG
La batejada del Tribus Lupis de Cornonterralh en imatges
L'animal totemic de Cornonterralh, lo Tribus Lupis, foguèt batejat lo 9 de junh de 2012.

Aquela vidèo d'amator dona a veire lo lop de tres caps, que, conta la legenda, castiguèt un senhor que tiranizava los estajants de Cornonterralh. Barrutla per carrièras dins aquel borg d'Erau, acompanhat pels pairins, lo Polin de Pesenàs, lo  Pelican de Puègserguièr e la Confrarià de San Foutin.
pelican-couv-vignette.jpg
Claude Alranq
Fred Cot
Johan Hannequin, photographe
Lo 19 de mai de 2012, un animal totemic novèl nais dins l'oèst erautés, lo Pelican de Puègserguièr, a l'iniciativa dels Goulamas'K. Aqueste « dorsièr del patrimòni cultural immaterial » tòrna prene los diferents temps de l'eveniment.
sus 2