Dempuèi lo Carcin Roergue natal e una familha paisana La Cham es una òda als paisanismes e a las ascendéncias terrèstras, un teatre musical e documentari creat en 2024 utilizant la video-projeccion en exteriors o en salas.
Dins un paisatge lunar, al mièg dels valons del vilatges dels Bondam en Losera, sus un platèl que las paisanas e elevaires cridan La Cham dins la dialectologia occitana del país, s'auçan dos immenses popèls de tèrra quasi nuds. Tot a l’entorn de, sus una susfàcia de 10 quilomètres carrats, mai de 150 pèiras levadas se dreçan e nos contemplan de lors 4000 ans. Non luènh d'ailà mas mai tard dins l'istòria, de las minas d'urani als Bondam o d'argent al Vialas an tanben fach traça dins la tèrra loseròta e sas edats geologicas. Aicí tellurisme ; las pèiras son pertot, afèctan e encantan umanas e umans.
A la pista de testimoniatges d'abitantas e d'usatgièrs ligats a aquelas traças, lo GdRA a menat una enquèsta guidada per François Huguet, mainatge dels Bondam e performaire de la Cham. Balha un tèxte davant dels imatges filmats al près de sa familha e de lors vesins, en companhiá de Widad Mjama e Christophe Rulhes que cantan e dison tanben. Aqueles ligams crosats daissan parlar lo país-tèrra emplenat de mistèris per de retraches de caras, de paisatges, de personas, de calhaus.
La primièra etapa d'aquela escritura foguèt balhada a Vialas al còr del vilatge, de nuèch, imatges projectats sus la faciada d'un ostal de la plaça centrala, dins lo freg. Rescaufats per las brasièras, las sopas e los vins cuèches, lo public a sauput ausir las voses eissidas de la tèrra, en son defòra, non luènh d'aquelas traças d'argent, d'urani o de pèira, dont pòrta las marcas.
Solament, que dison los bondonencs e bondonencas ? Los Bondam son de terrens de subsisténcias que noirisson e que daissan abitar. Lo vilatge es situat a proximitat dels megalits ancians colcats, magnificats, museificats, arrancats, utilizats en lindals. Aquelas pèiras dreçadas per de personas fan totjorn questions uèi. A qualques quilomètres, dins la ret cristallina de las ròcas, un jaç uranifèr a mes 359 milions d'annadas a mineralizar per existir. De 1980 a 1989, en nòu ans de minatge uman, foguèt cavat. Pascal Pantel testimònia e conta la mina d'uranium.
François Huguet a crescut aquí, l'occitan e lo francés dins l'aurelha ; Widad Mjema a crescut ailà dins una familha paisana a Bouznika, la derija marroquina dins la carn – tant de lengas de la tèrra, sòrres dins lo paisanisme – amassa amb Christophe Rulhes, an escrich lo tèxt de la Cham coma una òda a lors ascendéncias terrèstras e a lor educacion paisana, que, uèi, se perlonga dins lors mots, lors musicas, lor teatre, lors alianças.
La Cham balha tanben luòc a divèrses formats de representacions : lecturas e danças jos l'arbre de nuèch, resultats en teatre o en fogal rural, projeccions de films e de sons, marchas en montanha amb Mariette Emile, guida infatigable dels nauts platèls de las Cevenas e de Losera, o en companhiá de Sylvaine Couderq, professora magnifica en licèu agricòla, sos escolans venent actrises e performaires de lors pròpris racontes.
A l'entorn de la creacion :
dorsièr complèt per la descobrir
AQUI