Explorar los documents (15449 total)

vignette_5240.jpg
Videoguidas del Fenolhedés
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Al pè de las Corbièras, lo Fenolhedés ocupèt longtemps una situacion geografica, politica e cultural particulara, la d’una zòna occitana en contacte dirècte amb las tèrras catalanas. Una situacion qu’influencièt son evolucion e sa cultura.
Per compréner las particularitats del Fenolhedés, cal tornar dins lo temps fins a l’Edat Mejana e seguir los passes de personatges istorics coma Olivier de Termes o Nuno Sanç.
vignette_P5b.jpg
Videoguida : Un enclavament occitan (en lenga occitana sostitolada francés)

Tradicionalament tèrra occitana, estacat a aquela cultura e a aquela lenga, lo Fenolhedés, pels azards de l’istòria e per sa posicion geografica, es tanben una zòna de marcha, transicion entre doas lengas e doas culturas.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P5a.jpg
Videoguida : Fenolhedés : de Corbeil als Pirineus (en lenga occitana sostitolada francés)

L'istòria del Fenolhedés es estrechament ligada a la de las Corbièras, massís que l’engloba e que foguèt, tre l’Antiquitat, una sorsa d’interés politic e estrategic. Massís ancian, mens naut que Pirenèus, las Corbièras demòran pasmens una zòna de traversada malaisida, e constituisson atal un espaci d’importança dins tota estrategia de defensa. Tèrra de las Corbièras e de Lengadòc, Fenolhedés agacha çaquelà del costat de la plana de Rosselhon.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_5237.jpg
Vidèoguidas de Seta
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur

Seta, vila d'istòria recenta, portuària, cosmopolita… « illa singulara » segon l'expression de Paul Valery, foguèt una font d'inspiracion per fòrça autors e pintres, long dels sègles.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

vignette_P4c.jpg
Videoguida : Seta : l'istòria d'un tipe (en lenga occitana sostitolada francés)
Toussaint Roussy patís uèi d’una cèrta desconeissença, quitament a Sèta. Pasmens influencièt la scèna artistica locala a la virada del sègle XIX e sas caricaturas demòran una sorsa de coneissença de tria sus la societat setòria de son temps : sa vida, sos estatjants e sa lenga, lo parlar setòri.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés
delubre1.jpg
Lou delubre
Provence, Marcel (1892-1951) Directeur de publication

Journal créé au cours de la Première guerre mondiale, publié à Aix par Marcel Provence (1892-1951) entre juin 1915 et mai 1916 (parution de 4 numéros), Lo Delubre : Santo Ventùri doit son titre à un monument emblématique de l’histoire de la Provence. Lou Delubre est en effet un monument dressé par le général Marius (157-86 av. J.C.) au pied de la Montagne Sainte-Victoire à la mémoire des soldats romains ayant vaincus les barbares germains.

Note de contenu


Le bulletin se veut un lien entre les félibres du front et ceux restés à l’arrière. Chaque numéro débute par la liste des félibres “morts pour la patrie”, suivie d’une lettre du capoulié (ou d’un membre important du félibrige) en soutien à la cause félibréenne sur le front. Il est complété par les actualités liées au félibrige, et parfois par des discutions et débats autour de celui-ci.
Le journal bien que relatant principalement l'événementiel n’en demeure pas moins patriotique et n’oublie jamais de saluer et soutenir la “Grande Patrie”.

Exemplaires conservés

  • CIRDÒC (Béziers)
    Cote : AG
    État des collections : n.1, 1915 -n.4, 1916
  • BnF (Paris)
    Cote : FOL- LC6- 641
    État des collections : n°1,1915-n°4, 1916
  • Bibliothèque Centrale de Toulon
    Cote : 30182
    État des collections : n°1,1915-n°4, 1916
  • Bibliothèque d’Études et du Patrimoine (Toulouse)
    Cote : P4137
    État des collections : n°1,1915-n°4, 1916
  • Bibliothèque de l’Alcazar (Marseille)
    État des collections : n°1, 1915-n°4, 1916
  • Médiathèque Emile-Zola (Montpellier)
    État des collections : n°1, juin 1915-n°2, novembre 1915
vignette_P4b.jpg
Videoguida : Seta : las Ajustas setòrias (en lenga occitana sostitolada francés)
Se Seta n’es pas lo brèç original, las ajustas nauticas constituisson un element fòrt de l’identitat d’aquela vila relativament jove, nascuda amb son pòrt en 1666.
Los ajustaires, que lors afrontaments culminan per la fèsta de la Sant Loís, rivalisan d’audàcia per venir los campions dels Setòris.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.


vignette_P4a.jpg
Videoguida : Sète : à l'origine était un port (en lenga occitana sostitolada francés)

La naissença puèi la creissença de Seta es plenament ligada a la de son pòrt. Entre estanh e mar Mediterranèa, los Setòris son primièr gents de mar, mar noiriguièra qu’assegura lor subsisténcia pendent de sègles.

Aquela videoguida d’animacion foguèt realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc- Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P3b.jpg
Videoguida : Capitèlas (en lenga occitana sostitolada francés)

Al còr de la garriga, prèp dels garrics que li an balhat son nom, demòran los vestigis de las capitèlas e de masets mai tardius. Son la marca daissada per l’òme sus aquestes paisatges dificils, que las tèrras son somesas a mantuna constrencha : solelh, manca d’aiga, terren escarpat. Aquelas fòrmas d’abitat d’aparéncia rudimentària,  sovent constituits d’una sola peça, s’apèvan en fach sus una granda mestresa tecnica de las leis de resisténcia dels materials.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.
nimes.JPG
Videoguidas de Nimes
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Producteur

Nombroses son los autors qu’an fa espelir la lenga d’òc entre las muralhas de Nimes. Nombroses son tanben los que, dins aquela lenga, an sauput tornar transcriure l’atmosfèra e la vida vidanta de l’anciana Nemausis, coma Antoine Bigot.
En reprenant e modificant la trama tradicionala de las faulas de La Fontaine, lo fabulista se fa la votz dels barris nimesencs.

En anar barrutlar dins lo campèstre alentorn, a qualques quilomètres de la vila, mantun tresaur se desvèla. Lo Pont de Gard, de segur, que sul costat pòrta una lèbra estranha. Las capitèlas tanben, bastiments de pèire seca que s’apèvan sus un biais de faire ingeniós.

sus 1545