fabrica

Basa : Tota la creacion occitana
Licéncia Licence Ouverte
Miquèu Montanaro

Miquèu Montanaro

Domaine d'activité : Musicien
Genre : Classique/renaissance Trad/Populaire Expérimental/Contemporain Jazz/Blues
Secteur : Musique
Aire culturelle : Provence Monde Méditerranée
Occitan : Moitié-Moitié
Support : Spectacle vivant
Fait partie de : Compagnie Montanaro
Ligams



Miquèu Montanaro, naissut a Ièras en 1955, estúdia lo saxofòne avant de faire un lòng passatge per la musica tradicionala provençala, tendéncia galobet-tamborin.

Passionat tre la debuta dei crotzaments de culturas, tant geografics qu'istorics, son òbra es marcada per de collaboracions, de rescòntres, en evoluent dins diferents genres musicaus, que siegue dins lei musicas improvizadas (Barre Phillips, Alan Vitous, Serge Pesce, Fabrice Gaudé), lei musicas dau monde (Carlo Rizzo, Keyvan Chemirani, Fouad Didi, Baltazar Nagy-Montanaro), la cançon (Arthur H, Georges Moustaki, Sylvie Berger), lei nòvas musicas tradicionalas (Laurence Bourdin, Pierre-Laurent Bertolino, Estelle Amsellem) la musica anciana (Kobzos Kiss Tamàs, Kecskés, Gérard Le Vot) o encara la musica de cambra (Quatuor Talich, OCTV). Aqueriguèt la mestresa dau raprochament, de la construccion de palancas musicalas delicatas, que sensa jamai renegar sei raiçs provençalas, lo pòrta vèrs un lengatge universau. De centenats de concèrts l'an menat ai quatre caires dau Monde, d'America Latina a Euròpa Centrala, d'Africa a Corsegolas en passat per leis Estats-Units e Indonesia. Se lo multi-instrumentista qu'es facilita lei rescòntres, es ai flabutas qu'aqueriguèt virtuositat, libertat e inventivitat. Una part de sei compausicions es destinada au teatre, peças, balets, espectacles divèrs, e per de dessenhs animats e de corts-metratges.

Son espectacle sòlo, Raga Tambourin, renovèla lo galobet-tamborin, acantonat d'acostuma a la musica tradicionala provençala, per son apròcha originala dau galobet e una virtuositat sensa egau au tamborin. L'instrument parla alara lei lengatges que Montanaro li aprenguèt : jazz, musicas africanas, musicas d'Euròpa de l'Est, musicas improvizadas.

Emb la creacion d’Un Pont sur la Mer, son travau de compositor questionaire de culturas es reconegut. De fach, signa la creacion d'una nòva nobà (la Nouba de la 25e heure) que renovèla lo genre de la musica arabò-andalosa, liberant ansin la creativitat dei joves mèstres d'aquel art.

Sota la forma de grop, es emb Vents d’Est que Montanaro marca leis esperits : revolum monte se rescòntran leis influéncias ongaresas e provençalas, a mai largament mediterranencas (facha d'un nogau dur a l'entorn de Montanaro e dei musicaires ongarés dei gropes Vujicsics e Ghymes). Aquela aventura es jalonada d'invitacions de musicians d'orizons divèrs que repetan emb eu a Correns. A partir d'aquelei repeticions e emb quauquei passionats dau vilatge, inventa "Les Joutes Musicales de Printemps" que li faràn pantaissar d'un luòc permanent de residéncia en Provença dedicat a la creacion e obèrt a d'autrei gropes.

Montanaro es titulari dau D.E. en musicas tradicionalas e ensenha la musica d'ensemble en estagi, talhièr o master class. En 1998, es premiat « Villa Médicis Hors Les Murs », l'A.F.A.A. li dona aquela borsa per la mesa en òbra dau tor de la Mediterranèa, concèrts paradas dins lei pòrts mediterranencs de sa compausicion « Ballade pour une mer qui chante ». A maugrat de son ajornament, aqueu projècte es ansin en 2011, a l'origna de la mesa en plaça dau Chantier, "Centre de Creacion per lei Nòvas Musicas Tradicionalas", plantat au Fòrt Gibron dins aqueu meme vilatge de Correns (83). Puèi, en 2006, coma vòu se tornar centrar sus son activitat promièra de creacion musicala, Montanaro laissa la direccion artistica dau Chantier que se pren "Musicas dau Monde" a son nom. D'amics fidèus montan alara una estructura completament consacrada a la Compagnie Montanaro, lo Moviment Internacionau dei Musicas Obèrtas, que pòrta ara totei seis activitats.




Contactez nous a propos de cette page