Joan Ganhaire a très vite été reconnu comme l’un des auteurs majeurs de la littérature occitane contemporaine. S’exprimant en dialecte limousin, l’écrivain bâtit un univers mi-réel mi-imaginaire, inspiré des paysages du Périgord et de l’Aquitaine, qui se perçoit d’abord par les sensations. Des hommes y cherchent leur vérité. Face à la mort sans cesse possible, face à la violence omniprésente, face à leurs propres défaillances, où trouver un peu de réconfort ? Les religions sont impuissantes à éradiquer le Mal. L’amitié ne fait pas disparaître le sentiment de solitude. Le seul secours reste le rire, un rire partagé dans lequel chacun avoue ses faiblesses et reconnaît en autrui son semblable. Rire, c’est s’éprouver ensemble dans une communauté joyeuse, c’est exorciser le Mal, c’est échapper à l’angoisse et retrouver sa liberté. À travers ses nhòrlas, ses romans de cape et d’épée, et surtout ses nouvelles fantastiques et ses romans policiers, Joan Ganhaire explore l’âme humaine avec toutes les ressources que lui offrent la langue et la culture occitanes.
Joan Ganhaire es plan lèu estat reconegut coma l'un dels autors màgers de la literatura occitana contemporanèa. S'exprimissent en dialècte lemosin, l'escrivan bastís un univèrs mi-real mi-imaginari, inspirat dels paisatges de Peirigòrd e d'Aquitània, que se percep primièr per las sensacions. D'òmes i cercan lor vertat. De cap a la mòrt possibla de contunh, de cap a la violéncia omnipresenta, de cap a lors pròpris defalhiments, ont trobar un pauc de reconfòrt ? Las religions son impotentas d'eradicar lo Mal. L'amistat fa pas desaparéisser lo sentiment de solitud. Lo sol secors demòra lo rire, un rire partejat dins lo qual cadun confèssa sas feblesas e reconeis en los autres son parièr. Rire, es s'esprovar amassa dins una comunautat gaujosa, es exorcizar lo Mal, es escapar a l'angoissa e retrobar sa libertat. Per sas nhòrlas, sos romans de capa e d'espasa, e sustot sas novèlas fantasticas e sos romans policièrs, Joan Ganhaire explòra l'arma umana amb totas las ressorsas que li ofrisson la lenga e la cultura occitanas.