Dempuèi lo Carcin Roergue natal e una familha paisana occitana ont a cantat plan jove, amb lo GdRA (Grop de Recèrca Artistica), Christophe Rulhes a escrich e mes en scèna un teatre antropologic dont jòga las musicas, a partir d’enquèstas, de collectatges, de caras e de paisatges, viscuts a Japon, en Guaiana amazoniana, en Africa del Sud, a Madagascar, a Marselha, Tolosa, Sevran, Lacombe de Sant Clair e endacòm mai. D’aqueles sons e cançons, repren aicí un repertòri evolutiu entitolat LoRulh, ont s’ausisson de las voses e de las lengas crosadas. Aquela musica intimista que se canta e s’improvisa en occitan s’escota tant en bòsc, en bòrd de camin, sus la pèira, en club, que sus una granda scèna nuda, ont l’antropològ s’amusa amb de clarinetas, de las guitarras, dels saxofòns, de las bodegas, dels enches batents e dobles, de l’electronica o de las percussions, de còps dels imatges projectats. Jòga en foncion de moment, dels luòcs, dels esperits paurucs o jolok, dels relèus de la marcha, del public e del temps que fa. Salta sul banc, « saltimbanque », per cantar un ritual ont las voses e la lenga de las ancianas e dels ancians ressonan jubilantes, en estransi. Tom Collin, acrobata e dançaire, incarna aqueles métémorphoses en movement sus scèna, dins una dança que manlèva tant a las coregrafias ne cercle e de cara a fàcia occitanas qu’al repertòri de la volteja e del circ a lo qual s’es format.
A l'entorn de la creacion : dorsièr complèt per la descobrir
AQUI