Explorar los documents (15395 total)

vignette_caderossa.jpg
A l'asard Bautezar
Clément Serguier
Jean Rouy
Dominique Pichou

PRESENTACION


Creacion junh de 2023. 

Le Siège de Caderousse de Jean-Henri Fabre / Lou Siégé dé Cadarossa, poëma héroîqua én trés chants. 
Una adaptacion per un "teatre de pòcha" - mariòtas e formas animadas-. Raconte epic e burlesc, en lenga d'òc. 

Detalhs 
En 1709, la vila de Cadarossa es assetjada per las tropas del vici-legat del Sant Paire. Sola, aviá refusat - en aqueles temps de carestiá - de faire pervenir lo demai de sas provisions de blat a las poblacions d'Avinhon. 
Un episòdi istoric que foguèt matièra en 1774 an aquesta pèça satirica en occitan de l'abat Fabre. Una pèça que coneguèt una granda capitada alprèp del public en son temps.


FICHA TECNICA 

Durada : 1h
Tot public. 
Lenga : tèxte en occitan, intermèdis en francés
Script : Jean Rouy
Scenografia : Dominique Pichou
Enregistrament e montatge : Studio Unisson
Produccion : A l'asard Bautezar ! 

Espectacle adaptat per salas de talha modèsta. 


CONTACTE DIFUSION


A l'asard Bautezar ! 37 chemin de la Tuilerie - 30150 Montfaucon
Mèl : alasardbautezar@gmail.com / port. 06 70 79 25
vignette_59071.jpg
Vaylet, Joseph
Joseph Vaylet (1894-1982) èra nascut poèta, menèt una vida de poèta, poèta trobador e poèta de circomstància, e per el tot èra circomstància.
vignette_59070.jpg
Fabre, Paul
Las Passejadas toponimicas de Pau Fabre : un polit libre de toponimia occitana. Escrich en lenga occitana de cap a cima, çò qu’es novèl e signe de la dignitat de l’occitan que pòt èsser, de vertat, lenga d’estudi e de descobèrta.

L’autor a volgut e sabut escriure un libre seriós e de bon legir dins un lengatge simple, mas sas Passejadas toponimicas demòran pasmens un libre vertadièrament sabent. E mai saberut, Pau Fabre se sap rire e se trufa de las explicacions tròp imaginativas e fantasiosas qu’òm tròba tot còp e corregís amb vigor las errors dels mièges sabents o dels que se vòlon creire sabents.

Al long d’un seissantenat de cronicas, las Passejadas toponimicas de Pau Fabre son, fin finala, un viatge amorós per las sèrras, las combas e las vals, al briu de las aigas, en caminant per vilatges e vilas del País d’Òc.
vignette_mounin.jpg
Entrevista amb Roger Monin
Mir, Didier (19..-....). Collecteur

Roger Monin es un comedian occitanista qu'a fach partida de la tropa del Centre dramatic occitan.

Participèt a la pèça Lo darrièr moton de Gaston Beltrame, mesa en scèna per Andrieu Neyton en 1971, al subjècte del camp de Canjuèrs.

vignette_alziary.jpg
Entrevista amb Nicòla Alziary
Mir, Didier (19..-....). Collecteur

Nicòla Alziary es la primièra femna a aver enregistrat un disc en occitan jol labèl Ventadorn.

Participèt a la pèça Lo darrièr moton de Gaston Beltrame, mesa en scèna per André Neyton en 1971, al subjècte del camp de Canjuèrs.

vingette_lenga.jpg
Association Subran

PRESENTACION

Concèrt en memòria de René Duran, ardent defensor de la cultura occitana, membre del projècte Levar Lenga, disparegut subitament lo 16 d'agost de 2020 en cors de creacion.

L'espectacle « Levar lenga » recampa los tèxtes de René Duran e de Jaumes privat, meses en musica per 13 artistas a l'entorn d'una mesa en scèna susprenenta que met l'espectator al còr de la scèna. 

Pèça de 1h15 entièrament compausada a l'entorn d'artistas singulars que crean e òrban dempuèi d'annadas nombrosas  e escultan lo paisatge cultural rutenis e avaironés. Faire sonar las riquezas linguisticas e artisticas localas. 

Creacion multi-generacionala que recampa divèrsas expressions artisticas : poesia, musica, dança e visual. Faire descobrir a un public larg tèxtes d'autors occitans magèrs : Jean-Marie Pieyre e Jaumes Privat. 

La lenga occitana dins aquela proposicion aquerís una dimension artistica contemporanèa. Pel biais dels tèxtes, de la musica e de la dança, aquela creacion fa apèl a nòstra memòria e al nòstre imaginari tot en se projectant vèrs lo monde d'uèi notadament dins sa dimension sonora. 

EQUIPA ARTISTICA 

Amb : 

Jaumes Privat – tèxte e visuals

François Bessac – electronic e objèctes sonòrs

Igor Boyer - performança e objèctes sonòrs

Antoine Charpentier – cabretas

Isabelle Cirla – clarineta bassa

Lore Douziech – dança

Julia Hanadi Al Abed – votz augmentada e projeccion sonòra  

Laurence Leyrolles – dança

Nicolas Marmin – electronica e objèctes sonòrs

Pascal Niggenkemper - composicon, direccion artistica e contrabassa

Papillion – batariá, percussion e objèctes sonòrs

Guy Raynaud - electroacoustic, difusion de son e espacialisacion

Fabien Salabert – regia

Jean-Jacques Triby – vièla a ròda  

FICHA TECNICA

Un espaci cairat de 20m de costat, dins aquel dispositiu evoluan liurament lo recitaire – Jaume Privat – e las dos dançairas, dins cada canton del cairat, un musician (electronic, objèctes sonòrs e percussions). 

Al centre d'aquel cairat, un cèrcle de 5m de diamètre. A l'interior qu'aquel cèrcle, un quatuor de musicians d'instruments acostics, sus aquel cèrcle, quatre gropes d'escolans jogan de la « luteria rurala ». Espacializacion sonòra : 4 encenchas plaçadas suls 4 costats del cairat, activadas per dos electroacosticians plaçats a l'interior del cairat. A proximitat del cèrcle se tròba una batariá. 

CONTACTE DIFUSION

ASSOCIATION SUBRAN : 1, rue Eugène Viala, 12000 Rodez / president Jean-Jacques TRIBY

07 68 52 63 99 / subran.asso@gmail.com / licence de spectacle  2-1123440 et 3-1123441


vignette_bizot.jpg
Entrevista amb Magali Bizot-Dargent
Mir, Didier (19..-....). Collecteur

Artista pintre, autora, cantaira, Magali Bizot-Dargent es egalament comediana. Faguèt partida del Centre Dramatic Occitan tre sas debutas e joguèt dins la pèça Lo darrier moton de Gaston Beltrame, mesa en scèna per Andrieu Neyton en 1971.

vignette_bramerie.jpg
Entrevista amb Andrieu Neyton et Miquèla Bramerie
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Nascut en 1935 a Tolon, Andrieu Neyton es un òme de teatre. En 1971, fonda lo Centre Dramatic Occitan, puèi en 1984, lo Teatre de la Mediterranèa. En 1971, met en scèna Lo darrièr moton de Gaston Beltrame, una pèça que tracta de la question del camp de Canjuèrs.
Miquèla Bramerie es una cantaira en lenga occitana. A animat lo grop Lei Chapacans. Jornalista plan populara en Provença, produguèt l'emission Vaquí sus FR3-Marselha pendent tretze ans, a partir de 1981.
vignette_59062.jpg
Entrevista amb Yvette Brémond
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Nascuda a Bargema, Yvette Brémond cònta son aprendissatge del francés a l'escòla de Bragema puèi a aquela de Bròve.
vignette_59061.jpg
Entrevista amb Paul Hébréard
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Jove Varés, Paul Hébréard a efectuat son servici militar dins lo camp de Canjuèrs en 1974, l'annada de l'expulsion.
sus 1540