Explorar los documents (15414 total)

vignette_landaisgascon.jpeg
Dominique Commet

PRESENTACION

Quan sabèm qu'al sègle XVII, escriguèt « Los estatjants de Lanas son d'espècias de salvatges, per la cara, per l'umor e per l'esperit », qu'al sègle XIX : « Lo landés pastor, èstre eminentament paressós, pauruc e coard... », una conferéncia s'impausa per reabilitar lo landés-gascon e tornar botar a lor plaça d'unes caps ben pensants. 
Landés-gascon, un pleonasme doç qu'illustra amb malicia, una revendicacion identitària possada a son paroxisme. Amb aquela conferéncia teatralizada, Dominique Commet explica al segond gra, l'origina del Monde : Lanas !
Qualques cançons tradicionalas e d'autors acompanhan las diferentas tematicas abordadas. La conferéncia, interactiva, es semenada d'expressions e d'anecdòtas en gascon. 

Lo tèma de l'espectacle
 

Una conferéncia que vos convida a tornar descobrir Lanas, Gasconha, Occitània a partir de la geografia francesa, per de faits istorics averats, d'idèas preconcebudas, de la lenga occitana, gascona e dels pateses, del viscut de l'autor e del patrimòni cultural viu, local e regional.


Equipa artistica  


Dominique Commet


FICA TECNICA 

Espaci scenic minímum de 4m x 3m, e presa de corrent 220V.
Nautor 2,50m. 
Balhar : dos esclairatges, una amplificacion pel son votz guitarra, un ordenador, un projector, un ecran.

CONTACTE DIFUSION 


Cie C.K.C. : 40110 Onesse et Laharie - 05.58.07.33.20 - cie.ckc@gmail.com - www.lacieckc.fr
vignette_57809.jpg
Bardou, Franc
Amb lo recuèlh Tu que l'as vista, l'autor assaja de marchar, umilament, dins los passes ara celestials del grand Bernat Manciet, en omenatge e testimoniatge de reconeissença. Totun, s'agis tanben d'un cant d'amor a una Dòmna a l'encòp omnipresenta e absenta al narrator, una Dòmna que se sembla venir incarnar fugidissament dins la tèrra, la mar, los cèls e las sèrras tan cars al còr de l'autor, en País d'Aude, una tèrra presenta a cada pagina, a cada respir, a cada esmai, e que lo narrator, perdut dins son immensitat, nos para coma un miralh fidèl a l'esplendor de l'absenta adorada.
vignette_57808.jpg
Fraj, Eric
Eric Fraj es una de las figuras importantas de la cançon occitana. Autor-compositor interprèt, comença de cantar en public a Bordèu en 1971, a l'atge de 14 ans. Despuèi, sa votz non cèssa pas de ressonar ont la vida lo vòl menar, en Occitania o endacòm mai.

Format a l'escòla de la scèna, exprimis son gost de l'alteritat, sa fidelitat als sòmnis e a las tribulacions de l'enfança per sa causida de l'universalitat e de la pluralitat lingüistica : escriu e canta en occitan mas tanben en catalan, en espanhòl e en francés.

Gràcias al recuèlh de 50 ans de tèxtes de cançons que nos òfre aicí, ne sabèn un pauc mai sus la longua rota iniciatica qu'es la sia...
vignette_57807.jpg
Decòr, Miquel
Un libre d'omenatges al poèta occitan (1949-2021) : poèmas en occitan, francés e italian, tròces de correspondéncia, biobibliografia.
vignette_57806.jpg
Zuchetto, Gérard
Rosamonda
Chansonnettes occitanes pour les enfants

La nouvelle collection Libre-CDs facilite votre approche des textes qu’elle présente avec leurs traductions en bilingue ou dans plusieurs langues et accompagnés du CD audio correspondant.
vignette_57805.jpg
Stenta, Miquèla
Dins Fin’amors triptic ...e mai de Miquèla Stenta, lo raconte correspond en granda partida al títol, un pauc enigmatic, mas lo lector descobrís lèu, a dicha qu’avança dins las paginas, qu’aquesta dimension estetica e picturala es pas la sola, e benlèu pas la mai importanta. D’efièch, tota aquesta òbra corta e fòrta per son autenticitat tematica, es una longa vibracion musicala, un fremiment continú de voses, de sons, de silencis, d’ombras, de tempo mestrejat, d’armonias subtilas organizadas mercè una construccion en tres movements, coma un concèrto, sens oblidar lo scherzo final. Una istòria d’amor ? Òm pòt escriure de somas sul subjècte coma Belle du Seigneur d’Albert Cohen, o Ada de Nabokov, o escriure « tot simplament » aqueste triptic, cort, en fusion, d’un poder expressiu e d’una densitat impressionanta, deguts, de segur, a la frequentacion dels Trobadors e a lor exigéncia formala. Lo roman nos rend d’alhors lor preséncia quasi sensibla. Lo raconte realiza lo miracle (son de causas qu’arriban) de far coabitar dos monds diferents, d’èstres que se cèrcan, se tròban, se pèrdon, e… Lo miracle d’entrebescar dins la vida vidanta de tempses istorics e d’espacis diferents, d’espacis interiors tanben, e de far d’un viscut talament personal - pudicament personal- una experiéncia universala. La literatura occitana es al començament de la literatura occidentala modèrna, mila ans après, es encara viva e a pas oblidat sas originas. Lo florilègi final n’es la confirmacion.
vignette_57804.jpg
Vernet, Florian
… Dins lo fichièr informatic n°3 de la Clau2 que i aguèri donc accès sonque en Julhet de 2026, titolat 666 e sostitolat E avisa-te que soi pas Nostradamus, acompanhat a guisa de comentari per un tròç de l’Apocalipsi de Joan de Patmos (Aqueste qu’a d’intelligéncia, qu’interprète lo chifra de la bèstia, es lo moment d’aver de discerniment, car es una chifra d’òme e sa chifra es 666. 13.18), Martin porgissiá d’explicas detalhadas, a còps datadas, e tanben de tièras en fòrma de bilanç tragic de totas las catastròfas que nos esperavan, sus la planeta, dins las annadas venidoiras, principalament a partir de 2036. Coma se i aguèsse personalament assistit, coma se s’èran ja produchas !
JDOC_33150_K_150-box.jpg
Arrider d'autes cops dab (rires d'autrefois avec) Pascal Abadie (1856-1932), Jan deu Sabalot (1896-1981), René Escoula (1895-1965) et Jusèt d'Eth Navalh
Son édité
Domaine : Littérature orale
Provenance : Hautes Pyrénées - Bigorre
Descripteur(s) : Conte
Effectif : 1 voix d'homme
Situation de l’enregistrement : En studio
Matériel d’accompagnement : Archives Photos
vignette_57801.jpg
Latry, Guy
Né et mort à Labouheyre, Félix Arnaudin (1844-1921) consacra sa vie à sauver de l’oubli la mémoire de la Grande-Lande.

Ce pays, profondément bouleversé par la loi de 1857 qui déstabilise – en généralisant la plantation en pins et l’assainissement des landes humides – une société basée depuis longtemps sur une économie sylvo-agro-pastorale, subit en quelques années une véritable révolution.

Folkloriste, ethnologue, linguiste, historien, écrivain, photographe, Arnaudin fut tout cela à la fois, sacrifiant à son projet obsessionnel sa vie personnelle et sociale.

De cet homme quasiment sans histoire – n’ayant jamais quitté son lieu de naissance –, que le sentiment d’exclusion et le déclassement social, une passion amoureuse « illégitime » et une timidité maladive ont voué entièrement au travail et à un sentiment permanent de l’échec, Guy Latry nous propose ici « Une vie ».

Très partiellement publiés du vivant d’Arnaudin, et laissés en dépôt pour les générations futures, des milliers de feuillets et de plaques photographiques ont fait après sa mort l’objet de nombreuses parutions, notamment des Œuvres complètes, auxquelles ce livre se réfère constamment.
vignette_57800.jpg
Gairal, Sèrgi
Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, en ensalada… puèi los saborejar es pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal dins son vint-e-unen obratge, un roman original, plen d’interrogacions e de suspresas. Aicí, en mai de son ròtle alimentari acostumat, lo reponchon ne jòga un autre que demòra una enigma fins a la darrièira linha, un scenari incredible, pièger que dins una enquèsta policièira. Una sietada de reponchons a tastar sens estar mai e sens moderacion !
sus 1542