Explorar los documents (15456 total)

vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 17, n°04, 1921
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Libe d'or des Jocs Flouraus de 1920
vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 17, n°03, 1921
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Felibrejado de Saliés-det-Salat, 19 de setéme 1920
vignette_era-bouts.jpg
Era Bouts dera mountanho. - Annado 17, n°02, 1921
Sarrieu, Bernard (1875-1935). Directeur de publication
Felibrejado de Saliés-det-Salat, 19 de setéme 1920
vignette_56154.jpg
Bardòu, Franc
Dins aquesta òbra en tres moments fòrts, Franc Bardòu explòra lo sentiment de « jòi » enamorat fins a l'esbalausiment, caminant umilament dins los passes successius de Joë Bousquet, Gaucèlm Faidit e Renat Nelli, dins de fòrmas liuras, de còps fòrças liuras, mas tanben, qualques còps fòrça classicas (se lo classicisme occitan se fonda sul Trobar medieval), segon los esmais e las inspiracions de l'estona, a la descobèrta progressiva de l'Autra, assajant d eli donar a percebre çò espiritual dins las carns e çò mai carnal e sensual dins los respirs estrambordats de l'esperit. Aquesta garba de flors poëticas es dedicada a una Dòmna meravelhosa, tant amadoira coma amada.
vignette_56153.jpg
Gabrial
Aquel raconte insolit evòca l'errança de Gabrial aiçabàs, sus la nòstra planeta provisòria.

Aquel èsser ibrid, noirit d'una cultura universala tota embarrassada de metafòras, se trapa convidat dins las colissas del Temple d'Agradança, per una femna legendària, escapada de la literatura.

Despegat del seu paire terrèstre e de tota paternitat arcaica, li caldrà d'ara enlà se despegar tanben del paire celèst, mas de qué pòt ganhar a n'aquel lòc desconegut ?
vignette_56152.jpg
Zuchetto, Gérard
Recuèlh de poesia

Colleccion Votz de Trobar n° 40
vignette_56151.jpg
« Despuish lo començament deu grop, que’ns consideram com un tròç de monde, un fragment de cultura, un vector de lenga. Mentre qui las culturas umanas se nivèlan peu poder mediatic e que las societats se desteishen en soletats numericas, que ns’esforçam de fabricar tròç d’identitat.
Contà’ns ? Qu’ei estar indociles. Atau, qu’esperam encontrar tots los qui an hami d’istoèras particularas, que sian d’ací o d’acerà. Inspiradas per tots aqueths paisans qui an comprés que’s calè tiéner luenh de l’industria e de la grana distribucion se volèn neurir de com cau lo monde, que temptam de’ns tiéner luenh deus modèles culturaus dominants.
La nosta lenga ? Qu’ei la de las bèstias e deus umbles. Qu’ei au còp lenga de reconquista poetica d’ua pensada autoctòna, gaudença e instrument de musica.

Aqueste album qu’ei lo prumèr opus d’ua seria de tres discs. » - La Mal Coiffée

Tà'n saber mei
vignette_56150.jpg
Montbel, Eric
« La chabreta qu’ei un instrument remarcable, qui an tornat descobrir a l’aviada de las annadas 1980, entermiei d’autas carlamusas deu Centre de la França e deu Massís Centrau. Per delà las recèrcas sus la soa istòria e sus la soa luteria, la chabreta que s’ei tanben tornada construsir miejançant un repertòri qui lo son principau renovator, Eric Montbel, s’ei esmerat a adaptar ad aquera carlamusa, dinc alavetz tan misteriosa com silenciosa…
Haut o baish quaranta ans mei tard, en aquesta navèra edicion revista e completada, que’ns liura mei de duas cents melodias collectadas au près deus darrèrs chabretaires de tradicion, mes tanben adaptadas deus repertòris de cantas, de vriulon o d’acordeon deu Massís Centrau ; shens desbrombar las composicions qui an permetut la renavida d’aqueth instrument magnific.
L’autor e los productors que desiran atau que s’alargue doman l’aròu deus musicaires d’aquera chabreta sauvada deu silenci... »

En complement d’aqueth obratge, los enregistraments d’aqueras duas cents melodias e deus collectatges inedits que seràn pòc a pòc hicats en linha sus www.crmtl.fr

Tà'n saber mei
vignette-56149.jpg
Ville d'Anglet
Lectura-espectacle a l’entorn de Fèliç Arnaudin, poèta e fotografe lanés, dens lo bòsc deu Pinhadar, peu Théâtre des Chimères.

Creacion deu Théâtre des Chimères, la lectura-espectacle a l’entorn de Fèliç Arnaudin que s’atraça cada an un succès màger. Aqueste estiu, ua navèra escadença d’apreciar l’engenie d’aqueth personatge singular qu’ei auherida au public.

En caminant peu bòsc deu Pinhadar, e a travèrs ua seleccion de tèxtes literaris en resonància dab los pins, lo Théâtre des Chimères qu’evòca la quèsta de Fèliç Arnaudin, poèta e fotografe lanés qui obrè a conservar la memòria d’un paisatge en desparescuda : lo de las Lanas de Gasconha, país de lanas e de paluds, on s’i plantè pins maritimes au miei deu sègle 19au.

Tèxtes tirats de las òbras de Fèliç Arnaudin, Roland Barthes, Jean-Marie Broucaret, Miguel de Cervantes, William Shakespeare, Anton Tchekhov...

Informacions practicas

Los 22 e 23 de julhet 2021 / Los 26 e 27 d'aost 2021
Bòsc deu Pinhadar, a 11h e 15h.
Aviada deu trajècte : parc d’estacionament de la Via Verda de Montbrun (avienguda de Montbrun) situada a proximitat de l’Ostau Forestièr e de l’airau taus mainats. Bus linha 32, estanc Bellevue.

Tà'n saber mei
vignette_56148.jpg
Clouché, Jacques
Joenòt, Jaques Boèr non coneish pas de la vila d’Agen sonque los baishs quartièrs e los bòrds de Garona (sic). Obligat de’s préner un mestièr entà víver, que mestrejarà hèra vista « los secrets argentós deu raser e deu pienti » après aver hèit lo son aprendissatge au mei bon perruquèr de la vila, dont la botigueta ei al récouen de la prefecturo, ancien palay de l’abescat, on lo monde com cau se fan retapa lou cat. Tau noste aprenedís, la « vita de sauneis » que s’escor en un solèr capvath un paradís poblat de hantaumas, e au poèta per instint, la lectura qu’obreish orizonts d’un monde aluenhat deus tribulòcis de la soa vita de tot dia. Que s’installa lèu au son compte perruquèr tà las daunas e los gojats, près de Garona, aus quartièrs qui coneish tan plan, dab la soa hemna Magnounet qui susvelha. Hèra viste, Jaques Boèr que desparescó darrèr Moussu Jasmin — Gensemin | Jansemin — e, se los aristocratas manifestèn lo lor tristèr, tau pòble de petitas gents, la destressa qu’estó unanima a la mòrt deu « lor » Jansemin.

Jansemin que sabó ondrar la lenga occitana (parlar lengadocian d’Agen) e los sons talents de contaire, hicats au servici deus praubes e deus deseretats, que’u valón ua renomada shens parièra tant dens los aròus capulats de la capitala com dens tot lo País d’òc.

Jacques Clouché, janseminològue confirmat, que hè tornar víver un personatge, esbrofaire solide mes d’ua generositat shens limits, dab l’ajuda de mei d’un document iconografic e de testimònis autan divèrs.
sus 1546