Emission del 24 de novembre de 2020
Peisses e pescaires a l'estanh de l'Airòla
A Grussan anam au rescontre d'òmes afogats de pesca, lei pescaires de l'estanh de l'Airòla.
Dins lo vilatjon dei cabanas de pescaires, a riba de l'estanh partisson cada jorn amb sei "betons" sus leis aigas gaire prigondas. Sòlas, doradas, lops e anguilhas son vendudas sus plaça cada matin, d'ora.
Amb l'entrevista de tres pescaires vesem coma s'organiza aquela pesca particulara, amb lo partage deis aigas tirat au sòrt a la Prodomiá. Nos esplican lo fonccionament dei fielats que fabrican pendent l'ivèrn quand fai tròp frèsc per pescar. Una vida pròcha de la natura, un rescontre bèu.
Un reportatge de Lisa Gròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
On ne sait pas grand chose de l’Aixois Claude Brueys, sinon qu’il est l’auteur de plusieurs comédies et de nombreux poèmes de circonstances, qui furent rassemblés en deux volumes, en 1628.
Aix-en-Provence, Musée-Bibliothèque Paul Arbaud, cote R51
Avignon, Bibliothèque Ceccano, Fonds Ancien, 8° 25229 (1) et 8° 25229 (2)
Toulouse, Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine, Num. Res. D XVII 296
En ligne sur Gallica
Lou Jardin deys Musos provençalos. Ou recueil de plusieurs pessos en vers provençaus, recuillidos deys obros deys plus doctes poëtos d'aquest pays.[Marseille] : [C. Garcin], 1665, 386 p. : fig. gr. s. b ; in-12°, Toulouse, Bibliothèque d’étude et du patrimoine, Res. D XVII 297
voir la notice Occitanica et la numérisation en ligne
Les différentes éditions :
Paris, Bibliothèque nationale de France, département Réserve des livres rares, RES-YE-3262
En ligne sur Gallica
Toulouse, Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine, Num. Res. D XVII 654
En ligne sur Gallica
Aix-en-Provence, Bibliothèque Méjanes, Fonds Patrimoine in 8 09735
Èra una nuèit freida e estelada. Quatre oras del matin. Rotlavi sola dins ma veitura, desguisada en ors. Retorn de carnaval. Al detorn d'un viratge, una veitura dins la valat. M'arrèsti.
Un òme en vestit de caçaire amb un gilet jaune se rampona al volador. S'apèla Conilh. Darrièr ieu, invisible dins un primièr temps, descobrís mai tard son collèga Sherif, vestit d'una vèsta en dam a franjas, santiags als pès. Se sèm encontrats, ieu en ors, Sherif e Conilh. Me disan : « Madama, sèm un àngel ». Deu lo salvar.
Immersion rocambolesca al còr d'una mitologia sincèra e renovelada.
Un espectacle del cicle « Carnaval(s) »
Aquò fa matuna annada que Marie Coumes mena un trabalh de cèrca e de documentacion sul subjècte qu'a causit d'explorar : Carnaval, una subrevivéncia dels rites primièrs. Per çò qu'es de la forma, fa ressondir de contes tradicionals amb de racontes contemporanèus collectats al près dels carnavalièrs notòris.
Totas aquelas vièlhas figuras arquetipalas de la nòstra mitologia son presentas dins los contes coma lo son encara a carnaval : los gigants, los òmes salvatges, las vièlhas... Per çò qu'avèm besonh de saber qui sèm, dont venèm, qui son los paires, las maires, los ancians.
Marie Coumes nos propausa doncas dos espectacles sus aquel meteis subjècte : un en direccion dels enfants : « Rose e los òmes salvatges » e un en direccion d'un public adulte : « Carnaval(s) ».
Acamp inedit de dos ensembles musicals : Gli Incogniti e la Manufacture Verbale gausan lo rencontre entre musicas sabentas dels sègles XVII, XVIII e XXI e musicas popularas que mesclan lenga occitana e colors vocalas del monde entièr.
Quand Monteverdi costeja una musica tradicionala occitana, quand la Passion de Sant Matèu de Bach s'alia als acòrdis d'un cant d'amor indian, quand Pachelbel encontra la lenga d'òc d'una musica lemosina, se crea un país misteriós ont las sasons e los temps se mestissan e se cobrisson d'una poesia e d'un quicòm atemporal.
Una coproduccion Théâtre des 4 Saisons, Office Artistique de la Region Novèla Aquitània, Gli Incogniti e Chantier Vocal.
Gli Incogniti e la Manufacture Verbale son sostenguts dins la creacion e la difusion d'aquel espectacle per lo Théâtre des 4 Saisons de Gradinhan, l’OARA, la DRAC Novèla Aquitània, la region Novèla Aquitània, lo departament de Gironda.
DRALHAS, es una transumància audiovisuala. A la debuta, la campana. Lo Son. L'Òme, e la Natura. Es una vièlha sonalha espigada a la desvirada d'una brocanta, trobada al fons d'una anciana jaça, e nos vaquí inexorablament portats, atraits pel sovenir d'un son de tropèl ausit endacòm al fons d'una valada. Aquel tintinnabulum ancestral que dempuèi segles vestís, abita nòstres paisatges, avèm desirat l'explorar. Partir al rencontre d'aquel monde, vengut discrèt, gardat. Encontrar l'elevaire. Comprene son lengatge, sa musicalitat. Deschifrar l'incredibla particion que compausa amb l'ajuda de sas bèstias ensonalhadas; de sos crits e dels siblaments poderoses que lor adreça, e del ligam intime que crean ensemble per donar vida a aquela granda orquèstra populara. Dralhas, es l'istòria d'aquel rencontre, l'expression poetica de la descobèrta sensibla de la cultura pastorala contemporanèa entre Provença e Puèi Domat, de sas problematicas e de son urgéncia fàcia a l'industrializacion creissenta de l'elevatge.
A partir d'imatges collectats sul terren (Provença, Cevenas, Losera, Aubrac) e d'imatges d'archius documentaris, la còla d'aquel cinè-concèrt a teissut un filme mut sus la vida de las sonalhas e de las esquilas, de lor fabricacion a lor usadura sus las dralhas del pastoralisme en Massís central. Alara las campanas sonan, prenan vida, la composicion sonòra dialòga amb la composicion cinematografica : sus scèna, un ecran, dos trelhons, un violon, de samplers e pedalas a efièits, de sintetizadors analogics... e tres musicians qu'embrasan las musicas tradicionalas dels paises d'òc coma la musica experimentala e brutista, recampats per liurar una poesia audiovisuala radicala.
Una produccion l'Excentrala, ex-Auvèrnhe imaginada e FeM amb lo sosten de la Spedidam, de la DRAC Auvèrnhe Ròse e Alps e de la Region Occitània, lo sosten en residéncia de Rudeboy Crew / Festival d'Òlt, Vidéoformes, festival international des Arts numériques, Scènes Croisées, scène conventionnée de Lozère ; friche Lamartine, Lyon ; la Filature du Mazel, Notre Dame de la Rouvière.
Emission del 18 de novembre de 2020
Lo Pònt de Gard : environament
Nautrei vos prepausam una seria de tres emissions consacradas au famós pòrta-aiga roman, e mai particularament a l'entorn dau pònt qu'encamba la ribièra Gardon, a Vèrs-Pont-de-Gard. Tres reportatges, tres punts d'analisi, en companhiá d'Evalisa Faïssa, secretària de l'associacion « L'Académie Pont du Gard », qu'a respondut a nòstrei questions. Dins aquesta tresenca e darrièra partida, nos alanguissarèm sus l'environament dau Pònt de Gard. Sabiatz-vos que la gardonada de 2002 faguèt descubrir çò que podiá èstre un pòrt roman pròche lo monument ?
Un reportatge d'Amada Cròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Dix-huitième épisode des Cronicas etnobotanicas.
Pour ce dernièr épisode, Josiane Ubaud fait un pas de côté de l'entrée purement ethnobotanique, pour achever cette série sur une critique d'un racisme "jacobiniste" qui a été une composante de la disparition progressive de la langue occitane. Ainsi, dans le passé la fabrique d'un stéréotype du "méridional", par des partisans de la domination de la couronne de France, à contribuer à emporter la bataille des consciences assurant de la légitimité de la conquête de la moitié sud de l'actuelle France.
Dix-septième épisode des Cronicas etnobotanicas.
Après la description botanique des systèmes de reproductions des plantes, Josiane Ubaud propose une approche sociale de la différenciation des genres, qui en a influencé leur désignation...