Explorar los documents (15451 total)

vignette_55783.jpg
Peisses e pescaires a l'estanh de l'Airòla - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 24 de novembre de 2020

Peisses e pescaires a l'estanh de l'Airòla

A Grussan anam au rescontre d'òmes afogats de pesca, lei pescaires de l'estanh de l'Airòla.
Dins lo vilatjon dei cabanas de pescaires, a riba de l'estanh partisson cada jorn amb sei "betons" sus leis aigas gaire prigondas. Sòlas, doradas, lops e anguilhas son vendudas sus plaça cada matin, d'ora.
Amb l'entrevista de tres pescaires vesem coma s'organiza aquela pesca particulara, amb lo partage deis aigas tirat au sòrt a la Prodomiá. Nos esplican lo fonccionament dei fielats que fabrican pendent l'ivèrn quand fai tròp frèsc per pescar. Una vida pròcha de la natura, un rescontre bèu.

Un reportatge de Lisa Gròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_55779.jpg
Ailhaud, Violette (1835-1925)
Daumas, Daniel. Traducteur
Revirada de « L'homme semence » de Violette Ailhaud en occitan provençau per Daniel Daumàs.

Debuta de 1852 : Violeta Alhaud se va maridar. Son vilajon dei Basseis-Aups es brutament vuejat de tótei seis òmes per la repression que seguísset la revòuta còntra lo còp d’estat dau desembre de 1851. Dois annadas puei se passon sensa que degun vengue plus au païs. Lei femnas, entre èlei se fan la promessa que, s’un òme veniá, sariá son espós de tótei. Per fins que la vida contunhesse dins lo ventre de caduna.
vignette_55776.jpg
Jardin deys musos provensalos / Claude Brueys
Brueys, Claude (1570-1650)

On ne sait pas grand chose de l’Aixois Claude Brueys, sinon qu’il est l’auteur de plusieurs comédies et de nombreux poèmes de circonstances, qui furent rassemblés en deux volumes, en 1628. 

Editions 

Aix-en-Provence, Musée-Bibliothèque Paul Arbaud, cote R51

Avignon, Bibliothèque Ceccano, Fonds Ancien, 8° 25229 (1) et 8° 25229 (2) 

Toulouse, Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine, Num. Res. D XVII 296 
En ligne sur Gallica 

  • édition de 1665 

Lou Jardin deys Musos provençalos. Ou recueil de plusieurs pessos en vers provençaus, recuillidos deys obros deys plus doctes poëtos d'aquest pays.[Marseille] : [C. Garcin], 1665, 386 p. : fig. gr. s. b ; in-12°, Toulouse, Bibliothèque d’étude et du patrimoine, Res. D XVII 297 

voir la notice Occitanica et la numérisation en ligne

  • édition de 1843 

voir la notice Occitanica

vignette_55775.jpg
La perlo dey Musos et coumedies provensalos / Gaspard Zerbin
Zerbin, Gaspar (1580-1640)

Les différentes éditions :

Paris, Bibliothèque nationale de France, département Réserve des livres rares, RES-YE-3262
En ligne sur Gallica

Toulouse, Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine, Num. Res. D XVII 654 
En ligne sur Gallica 

Aix-en-Provence, Bibliothèque Méjanes, Fonds Patrimoine in 8 09735

vignette_carnaval.jpg

PRESENTACION

Èra una nuèit freida e estelada. Quatre oras del matin. Rotlavi sola dins ma veitura, desguisada en ors. Retorn de carnaval. Al detorn d'un viratge, una veitura dins la valat. M'arrèsti. 

Un òme en vestit de caçaire amb un gilet jaune se rampona al volador. S'apèla Conilh. Darrièr ieu, invisible dins un primièr temps, descobrís mai tard son collèga Sherif, vestit d'una vèsta en dam a franjas, santiags als pès. Se sèm encontrats, ieu en ors, Sherif e Conilh. Me disan : « Madama, sèm un àngel ». Deu lo salvar. 

Immersion rocambolesca al còr d'una mitologia sincèra e renovelada. 


Un espectacle del cicle « Carnaval(s) »

Aquò fa matuna annada que Marie Coumes mena un trabalh de cèrca e de documentacion sul subjècte qu'a causit d'explorar : Carnaval, una subrevivéncia dels rites primièrs. Per çò qu'es de la forma, fa ressondir de contes tradicionals amb de racontes contemporanèus collectats al près dels carnavalièrs notòris.

Totas aquelas vièlhas figuras arquetipalas de la nòstra mitologia son presentas dins los contes coma lo son encara a carnaval : los gigants, los òmes salvatges, las vièlhas... Per çò qu'avèm besonh de saber qui sèm, dont venèm, qui son los paires, las maires, los ancians.

Marie Coumes nos propausa doncas dos espectacles sus aquel meteis subjècte : un en direccion dels enfants : «  Rose e los òmes salvatges » e un en direccion d'un public adulte : « Carnaval(s) ». 

EQUIPA ARTISTICA

Marie Coumes : contaira
Paulin Courtial : musician

FICHA TECNICA

Contactar Sirventés. 
Durada : 01h10 – Espectacle tot public a partir de 12 ans.

CONTACTE DIFUSION

Agéncia SIRVENTÉS : conte.rue@sirventes.com /    06 60 50 53 83
vignette_baroviatge.jpg

PRESENTACION

Acamp inedit de dos ensembles musicals : Gli Incogniti e la Manufacture Verbale gausan lo rencontre entre musicas sabentas dels sègles XVII, XVIII e XXI e musicas popularas que mesclan lenga occitana e colors vocalas del monde entièr. 

Quand Monteverdi costeja una musica tradicionala occitana, quand la Passion de Sant Matèu de Bach s'alia als acòrdis d'un cant d'amor indian, quand Pachelbel encontra la lenga d'òc d'una musica lemosina, se crea un país misteriós ont las sasons e los temps se mestissan e se cobrisson d'una poesia e d'un quicòm atemporal. 

Una coproduccion Théâtre des 4 Saisons, Office Artistique de la Region Novèla Aquitània, Gli Incogniti e Chantier Vocal.

Gli Incogniti e la Manufacture Verbale son sostenguts dins la creacion e la difusion d'aquel espectacle per lo Théâtre des 4 Saisons de Gradinhan, l’OARA, la DRAC Novèla Aquitània, la region Novèla Aquitània, lo departament de Gironda.   

EQUIPA ARTISTICA

Amandine Beyer, violon
Jakes Aymonino, votz
Vadym Makarenko, violon
Francesco Romano, tiòrba e guitarra barròca
Manuel Granatiero, traverso
Eloy Orzaiz, clavecin, 
Fouad Achkir, votz
Ravi Prasad, votz
Joan-Francès Tisnér, votz
Henri Marliangeas, votz

FICHA TECNICA

Contactar la Manufacture Verbale.

BESONHS MATERIAL

- sistèma de difusion adaptat a l'espaci
- 4 pès de micrò estandards
- 2 petits pès de micrò
- 1 taula 80 x 120 (François)
- 1 praticable o granda taula 65 x 220 (Iris e Romain)
- cadièra nauta o escabèl grand ... per i pausar lo vidèoprojector
- 2 cadièras
- 3 arribadas electricas

CONTACTE DIFUSION

contacte administratiu - MARIE BONAFY : 
06 71 24 74 70
contace artistic - JAKES AYMONINO :
06 08 63 87 95
dralha.jpg

PRESENTACION

DRALHAS, es una transumància audiovisuala. A la debuta, la campana. Lo Son. L'Òme, e la Natura. Es una vièlha sonalha espigada a la desvirada d'una brocanta, trobada al fons d'una anciana jaça, e nos vaquí inexorablament portats, atraits pel sovenir d'un son de tropèl ausit endacòm al fons d'una valada. Aquel tintinnabulum ancestral que dempuèi segles vestís, abita nòstres paisatges, avèm desirat l'explorar. Partir al rencontre d'aquel monde, vengut discrèt, gardat. Encontrar l'elevaire. Comprene son lengatge, sa musicalitat. Deschifrar l'incredibla particion que compausa amb l'ajuda de sas bèstias ensonalhadas; de sos crits e dels siblaments poderoses que lor adreça, e del ligam intime que crean ensemble per donar vida a aquela granda orquèstra populara. Dralhas, es l'istòria d'aquel rencontre, l'expression poetica de la descobèrta sensibla de la cultura pastorala contemporanèa entre Provença e Puèi Domat, de sas problematicas e de son urgéncia fàcia a l'industrializacion creissenta de l'elevatge. 

A partir d'imatges collectats sul terren (Provença, Cevenas, Losera, Aubrac) e d'imatges d'archius documentaris, la còla d'aquel cinè-concèrt a teissut un filme mut sus la vida de las sonalhas e de las esquilas, de lor fabricacion a lor usadura sus las dralhas del pastoralisme en Massís central. Alara las campanas sonan, prenan vida, la composicion sonòra dialòga amb la composicion cinematografica : sus scèna, un ecran, dos trelhons, un violon, de samplers e pedalas a efièits, de sintetizadors analogics... e tres musicians qu'embrasan las musicas tradicionalas dels paises d'òc coma la musica experimentala e brutista, recampats per liurar una poesia audiovisuala radicala. 

Una produccion l'Excentrala, ex-Auvèrnhe imaginada e FeM amb lo sosten de la Spedidam, de la DRAC Auvèrnhe Ròse e Alps e de la Region Occitània, lo sosten en residéncia de Rudeboy Crew / Festival d'Òlt, Vidéoformes, festival international des Arts numériques, Scènes Croisées, scène conventionnée de Lozère ; friche Lamartine, Lyon ; la Filature du Mazel, Notre Dame de la Rouvière. 

LIGAMS VIDÈO 

Descobrir lo teaser de la creacion aquí : https://vimeo.com/387651473 

EQUIPA ARTISTICA

Romain Maurel : direccion, violons, votz, sonalhas
Iris Kaufmann : direccion, votz, sonalhas, monotribe & pedalas
François Arbon : tractament sonòr, sintetizador, magnetofòn a banda
David Farge : realizacion vidèo

FICHA TECNICA

contacte tecnic - François Arbon - 06 85 12 63 20 
contacte produccion - Iris Kaufmann - 06 20 05 50 54

BESONHS MATERIAL

- sistèma de difusion adaptat a l'espaci
- 4 pès de micrò estandards
- 2 petits pès de micrò
- 1 taula 80 x 120 (François)
- 1 praticable o granda taula 65 x 220 (Iris e Romain)
- cadièra nauta o escabèl grand ... per i pausar lo vidèoprojector
- 2 cadièras
- 3 arribadas electricas

CONTACTE DIFUSION

FeM collectiu : femcollectiu@gmail.com – 06 20 05 50 54
Pagina internet : 
https://www.lexcentrale.com/dralhas  
https://www.fem-collectiu.com/dralhas  
vignette_LGO-20201118.jpg
L'environament del Pònt de Gard - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 18 de novembre de 2020

Lo Pònt de Gard : environament

Nautrei vos prepausam una seria de tres emissions consacradas au famós pòrta-aiga roman, e mai particularament a l'entorn dau pònt qu'encamba la ribièra Gardon, a Vèrs-Pont-de-Gard. Tres reportatges, tres punts d'analisi, en companhiá d'Evalisa Faïssa, secretària de l'associacion « L'Académie Pont du Gard », qu'a respondut a nòstrei questions. Dins aquesta tresenca e darrièra partida, nos alanguissarèm sus l'environament dau Pònt de Gard. Sabiatz-vos que la gardonada de 2002 faguèt descubrir çò que podiá èstre un pòrt roman pròche lo monument ? 

Un reportatge d'Amada Cròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_1.jpg
Emission La Cronica etnobotanica (Ràdio Lenga d'Òc) : lo racisma anti-provinca, per Josiane Ubaud, etnobotanista, co-animada per Aimé Brees
Ubaud, Josiane. Présentatrice
Brees, Aimé. Animateur

Dix-huitième épisode des Cronicas etnobotanicas.

Le racisme anti-province

Pour ce dernièr épisode, Josiane Ubaud fait un pas de côté de l'entrée purement ethnobotanique, pour achever cette série sur une critique d'un racisme "jacobiniste" qui a été une composante de la disparition progressive de la langue occitane. Ainsi, dans le passé la fabrique d'un stéréotype du "méridional", par des partisans de la domination de la couronne de France, à contribuer à emporter la bataille des consciences assurant de la légitimité de la conquête de la moitié sud de l'actuelle France.

vignette_1.jpg
Emission La Cronica etnobotanica (Ràdio Lenga d'Òc) : mascle / femel dins lo concept popular, per Josiane Ubaud, etnobotanista, co-animada per Aimé Brees
Ubaud, Josiane
Brees, Aimé

Dix-septième épisode des Cronicas etnobotanicas.

Mâle / femelle dans le concept populaire.

Après la description botanique des systèmes de reproductions des plantes, Josiane Ubaud propose une approche sociale de la différenciation des genres, qui en a influencé leur désignation...

sus 1546