Explorar los documents (15424 total)

vignette_57449.jpg
Revue A N°6
Numéro comprenant un dossier de 125 pages consacré à Marcelle Delpastre.

Avec des contributions de Marie Virolle, Michel Chadeuil, Jean-François Migaud, Miquèla Stenta, Luc de Goustine, Alain Galan, Marie-France Houdart, Bernard Comby, Patrick Cazals, Jean Maison, Thérèse Canet, Jean-Marc Siméonin, Christine Virolle Da Silva et Jan dau Melhau, divers documents, photos, manuscrits en fac similé et dessins de l’auteur.
vignette_57448.jpg
Jumèu, Romieg
Angelin Fructus es un nègre ; mentre qu’es a la recèrca de la vendeiritz d’una enciclopedia dei roïnas, va intrar dins un embolh pas possible onte se bolegan, de còps ferotjament : un vièlh editor maquiavelic e sa filha, un barataire que visa la Comuna de Marselha, una intriganta verinosa, doas tantinas de tuert e un bossinhòu inspirat. Aquò entre lo quartier dau Pòrt-Vièlh e la cala de Malamosca a Marselha.
vignette_57447.jpg
Fabre, Daniel
«Fais ce que tu voudras», proclame le carnaval, mais son ordre est rigoureux. Le domaine de chaque âge, sexe et condition, la relation aux morts, les formes du temps, tout le socle d'une société s'y révèle et s'ordonne sous le masque et par lui. Carnaval ! Le mot suffit à faire surgir parades et fêtes populaires parmi les plus tenaces. Daniel Fabre en visite le royaume et en désigne la double énigme. Dans quelles filiations inscrire ces déguisements ? Comment comprendre cette inversion toujours renouvelée ?
vignette_57446.jpg
Abbe, André
L'histoire racontée par celui qui l'a vécue : ce sont 15 ans de souvenirs de transhumance des moutons en Haute Provence qui sont contés, à travers les paysages et les témoignages photo d'André Abbe, journaliste, photoreporter, producteur de radio et de télévision. Des photos authentiques, sans retouches, qui évoquent la Provence secrète de ses derniers bergers semi-nomades.
vignette_57445.jpg
Shannen, Lisa
Teò demòra ambe lo grand dins un ostal vièlh, dins las Lanas, prèp de l’ocean. Lo bòsc li porgèt un amic novèl qu’es un pauc magician, lo Sénher Cajam, que per el, sòmi e realitat se rejon hon. Aqueste rescontre va donar a Teò lo vam per superar las espròvas que li a reservadas la vida.

Mas Teo es un somiaire : sòmia dels parents desapareguts, d’ancianas ciutats reialas majestuopsas, de sire nas, de cavals...

Aquestes sòmis vendràn realitat ?
vignette-57444.jpg
Gaich, Claude
Grabièu es un dròlle un pauc sol dins son vilatge. La siá maire es sola per l’ensenhar e, per tant que l’aime, quand lo sieu gojat torna de l’escòla, ela, es al trabalh. Atal, lo dròlle creis coma pòt amb sos companhs de carrièra.

Sa tòca es de trapar la plaça demest eles ; e es pas de bon far. Per astre, un vesin vièlh ten lo ròtle de grand, de conselhèr amistós. Sa primièra prestacion coma matador serà un terratremol vertadièr, se guit de questionaments bèls !
vignette.jpg
Jordan Saïsset, CIRDOC - Institut occitan de cultura

Bruches d’aquí e d’endejós ◊ projècte Païsatges sonòrs

Bruits d’ici et d’en-dessous – projet Paysages sonores

◊ Résidence de création artistique autour des paysages sonores de la Région Occitanie ◊

 

« À l’instar de l’écopotentialité, à savoir la capacité du milieu à produire son biotope, la sonopotentialité du territoire traduit sa capacité à produire son sonotope, une identité sonore culturellement identifiée. » *

 

◊ La résidence “Bruches d’aquí e d’endejós” a pour enjeu la connaissance et la valorisation de l’environnement sonore de territoires de référence en Région Occitanie, caractéristique de milieux de pratiques ou de communautés d’expérience, en relation avec les différentes manières d’habiter, aujourd’hui, une histoire ou un patrimoine local. Cette matière sensible sera source d’une interprétation créative et mettra en perspective sous des formes libres et originales les modulations de paysages en transformations.

A cet effet, les artistes sélectionnés sauront mettre en résonances les enregistrements réalisés sur le terrain (littoral languedocien ou massifs et vallées en Région Occitanie) , avec les fonds d’archives sonores conservés au CIRDOC – Institut occitan de cultura ou tout autre fonds, document, pratique ou mode de communication spécifique aux pays d’Oc.

◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊

◊ De par ses missions d’accompagnement de projets et de conservateur du patrimoine culturel des pays d’Oc, le CIRDOC – Institut occitan de cultura compte ainsi dans ses collections des fonds d’archives sonores emblématiques, parmi lesquels :

Lo Bramàs : travail de collectage et de recréation artistique de la mémoire chantée de l’Aude et les territoires limitrophes mené depuis 20 ans par le collectif Lo Bramàs.

Présentation ici.

Vie et Mémoire du Bas-Adour : débuté en 2013, Vita e Memòria deu Baish Ador est un programme de collecte de témoignages audiovisuels sur la vie et la mémoire du Bas-Adour, auprès de témoins occitanophones de cette région des Pyrénées-Atlantiques. Cette commande du Département des Pyrénées-Atlantiques au CIRDOC-Institut occitan de cultura, cherche à documenter, à préserver et à diffuser la connaissance des pratiques et savoirs-faire à travers les récits de vie des témoins.

Présentation ici.

Sète en chansons : entreprise de collectage du patrimoine chansonnier de Sète et du Bassin de Thau, aboutissant à des événements de médiation, à une exposition et l’édition d’un livre avec le concours de l’Office du Patrimoine Culturel Immatériel.

Présentation ici.

 

Appel à candidature ouvert du 23 novembre 2021 au 14 janvier 2022.

◊◊◊◊◊◊◊◊◊

Pour lire et télécharger le dossier de candidature : Bruches d’aquí e d’endejós

Pour consulter la charte d’accueil des résidences artistiques du CIRDOC – Institut occitan de cultura : ICI

◊◊◊◊◊◊◊◊◊

 

* Philippe Woloszyn, Du paysage sonore aux sonotopes. Territorialisation sonore et construction
identitaire d’un quartier d’habitat social, Communications, 2012/1 (n° 90)

vignette.jpg
Jordan Saïsset, CIRDOC - Institut occitan de cultura

Lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura : sosten a la creacion en occitan 

Lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura a per mission la salvagarda, la coneissença e la promocion de la cultura occitana.   La creacion artistica representa un vector important que contribuís directament als programas d'accion del CIRDÒC - Institut occitan de cultura en matèria de valorizacion e de desvolopament cultural, en particulièr dins lo cas de projèctes :
- qu'òbran al renovèlament de las coneissenças e dels agaches portats sus las òbras e documents que constituísson las colleccions del Centre ; 
- que participan a la valorizacion de las colleccions e mai largament del patrimòni cultural occitan vèrs de publics novèls en França e a l'internacional ;
- que constituísson d'accions de transmission de las expressions, practicas e saber-far que relèvan del patrimòni cultural immaterial occitan ;  - que participan al renovèlament e a l'enriquiment de las expressions culturalas e intellectualas occitanas, de las capacitats de la lenga occitana e de sos usatgièrs (artistas, practicians, participants e publics) a exprimir una concepcion a l'encòp originala e universala del monde contemporanèu.  L’acuèlh d'una residéncia artistica al CIRDÒC - Institut occitan de cultura es concebuda coma un acte de cooperacion entre l'establiment, sas equipas e los artistas e intervenents aculhits. Son organizacion deu visar a l'escambi e al partatge d'informacions, de competéncias e de coneissenças.

Candidats

An accès a la presenta crida a projècte : 
- tot artista o gropa d'artistas occitanofònes o pas, dins la mesura ont lo projècte artistica pòrta sus l'occitan lenga e/o cultura ; 
- tot projècte de residéncia de recèrca o d'escritura. Seràn pas pres en compta los projèctes artistics de mesa en espaci o en lum, que los espacis restrents del CIRDÒC - Institut occitan de cultura sauprián pas respóner als besonhs.  
de projèctes que propausan una vision innovanta e actuala de la lenga e de la cultura occitanas, propausan notadament lo rencontre amb d'autras culturas, l'adaptacion e la transmission del patrimòni cultural occitan e/o l'usatge dels mòdes d'expressions inedits.

Objècte de la residéncia : 

Projèctes de creacion liuras - lo.a.s artistas seràn menat.da.s a propausar la creacion de lor causida, sens tematica impausada. 

Condicions d'acuèlhs e engatjaments respectius : 

Le detalh de la presa en carga es a descobrir mercés a la carta d'acuèlh de las residéncias : AQUI 


Dobèrtura de las candidaturas per l'acuèlh de residéncia de creacion - Primièr trimèstre de 2022

Modalitats de candidatura 

Dorsièr de candidatura :

Per cadun lo.a.s artistas deuràn propausar un dorsièr que comprendrà :
- Presentacion del projècte artistic jos la forma d'una nòta d'intencion : 
     - forma, objectius, contenguts e collaboracions,  
     - modalitat de relacions entre lo projècte e los publics 
     - enjòcs e rasons de sa tenguda al CIRDÒC – Institut occitan de cultura
- Presentacion e percors de la companhiá / tropa / artista e de sas precendentas creacions
- Corta presentacion tecnica del projècte e elements tecnics desirats
- Budgèt previsional detalhat, qu'inclurà d'eventuals co-finançaments (recebuts e en cors)
- Proposicion de datas de residéncia (dins lo periòde determinat)
- Detalh dels artistas associats e qualques linhas de CV, 
- Lista dels difusaires potencials e qu'an mostrat un interès per la creacion
- Detalh de las despensas envisatjadas dins lo quadre de la residéncia. 

Envoi de la candidature :

Envoi du dossier complet par mail à l’adresse : residences@oc-cultura.eu du 23 novembre 2021 au 14 janvier 2022.

Renseignements :  info@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.10.

Prendre connaissance de la charte d’accueil des résidences artistiques dans son intégralité : ICI
vignette_LGO-20211124.jpg
Vida d'una castanha en Ardècha - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 24 de novembre de 2021

Vida d'una castanha en Ardècha

Quetei son lei divèrseis etapas de la castanha, de la tèrra a nòstra sieta ? Dins aquesta emission consacrada an' aqueu fruch precejat dins totei sei variantas, anarèm an' Antraigas, au còr d'Ardècha. Dau costat de Bélou, farèm coneissença ambé lei promièreis etapas de la vida d'una castanha e lei biais tradicionaus. Rescontrarèm après Joël Aymard que nos explicarà lo foncionament de la recòrda modèrna e de la triada dei fruchs. Puèi, Joan Duplan nos donarà un apercebut de l'atalhièr de transformacion que son fiu Patrice a fondat. Fin finala, acabarèm aqueste reportatge sus la confitura de castanhas cosinada per Daniel Dumas !

Un reportatge d'Amada Cròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette.jpg
Le Bal Brotto Lopez
Les Ogres de Barback
« Tous ces musiciens sont des multi-instrumentistes. Trombone, scie musicale, contrebasse, soubassophone, piano… le large instrumentarium dont ils disposent permet d’explorer au long des douze morceaux du disque une palette sonore exceptionnellement riche. »
Le fruit d’une tournée généreuse, qui témoigne d’une profonde envie de partage.


sus 1543