Explorar los documents (15428 total)

vignette_LGO-20211023.jpg
L'abadiá de Lagrassa - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 23 d'octobre de 2021

L'abadiá de Lagrassa

L'abadiá de Lagrassa es un joièu dei Corbièiras. A riba d'Orbieu s'apara un  pauc dei vents. Es monumentala e luminosa. Una carta fuguèt signada per sa creacion en 779 per Carlesmanhe. A l'ora d'ara, 40 religiós (20 prèires) vivon dins l'abadiá. Trabalhan au jardin e a l'òrt o dins l'abadiá. Leis oficis ritman la jornada. Lo clastre, la glèisa, lei salas diversas, lo jardin son de descubrir. Lei monges cultivan la vinha e l'olivièr, doncas  vendon sei produchs, de libres e d'objèctes religiós dins la botiga a l'entrada de la cor d'onor. Es Joan Blanc, un istorian ben conegut a Carcassona que nos guidèt per aquela visita. Lo mercejam de son ajuda preciosa.

Un reportatge de Lisa Gròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_57418.jpg
Cèucle occitan setòri
Rattaché à la branche ancestrale par ses origines historiques, lo novèl Almanac setòri e de las ribas de Taur s’ouvre délibérément sur le présent. Textes de tradition, chroniques médiévales, mais aussi ancrage dans l’actualité, textes d’auteurs et œuvres d’artistes, Sétois d’origine, nouveaux venus ou voisins, toutes et tous contribuent à faire un Almanac renouvelé. Un Almanac qui fait place à la parole vive, donne une image à multiples facettes de notre ville et des sensibilités de quelques un.e.s de ses habitant.e.s. Bien sûr, les incontournables sont là, comme autant de signes emblématiques : le pavois, le tambour et le hautbois des joutes, les poissons, le gorille de Brassens, la macaronade, le parler de Sète, la souche occitane, la touche « calabraise »… mais encore les dictons météorologiques et les sornettes de nos voisins bosigauds. Le tout en occitan et en français, en francitan aussi, avec de l’humour, du sérieux, du convivial.

Un Almanac qui, par les temps de mauparada que nous vivons, invite à rester zen, à appliquer l’adage : Siam de Seta, se viram pas !
vignette_57417.jpg
Domenge, Jean-Luc
Volume 13 de la collection Contes et Chansons populaires de la Provence dirigée par Patrick Meyer. Recueil des Noëls populaires de Provence en français et en provençal.

Il existe en Provence depuis des siècles une tradition particulièrement riche et diverse de chants de Noël. Jean-Luc Domenge a recueilli et recoupé durant des décennies de nombreux témoignages, du Rhône aux Alpes Italiennes, en passant par la Provence maritime et la Haute Provence. Il a constaté en collectant la mémoire populaire que le répertoire des Noëls effectivement chantés dans les villes et villages de Provence n'était pas celui, habituellement évoqué, des noëls d'Avignon. L’auteur redonne ici le véritable répertoire chanté en Provence au XIXe et au début du XXe.
vignette_57416.jpg
Liza. Ill.
Ce livre est issu du projet "Cantejadas de Leon" qui s'est déroulé dans les écoles du Pays d'Aix-en-Provence de 2020 à 2021. Ce conte musical est illustré par Liza, autour du texte de narration ainsi que les paroles des chants interprétés avec les enfants, en provençal et parfois en anglais.

Graphie classique et graphie mistralienne
vignette_LGO-20211103.jpg
Lo Salon dei culturas provençalas a Cadarossa - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 3 de novembre de 2021

Lo Salon dei culturas provençalas a Cadarossa

Dins lo vilatge de Cadarossa, en Vauclusa, la municipalitat organizèt en octòbre lo 1er Salon dei culturas provençalas. Iniciat per l'adjoncha a la cultura Beatritz Rehor e pairinejat per l'animator TV Frederic Soulié, lo projèct veguèt lo jorn sus una dimenchada completa, ambé de taulas d'expausants, d'animacions divèrsas dins la tantossada e de concèrts en debuta de serada. Literatura, tradicions, creacions, ensenhament, teatre, dança e musica an trobat sa plaça dins aquela manifestacion novèla. Vos prepausam adonc dins nòstra emission un apercebut d'aquel eveniment, embé de tròç nombrós d'animacions e quauqueis entrevistas.

Un reportatge d'Amada Cròs.

Musicas e cants enregistrats lei 16/10 e 17/10/21 dins la Sala Pierre Cuer a Cadarossa (84)
- Jan-Bernat Plantevin
- I anen
- La Calandreta d'Aurenja
- Les Enfants de l'Ouvèze
- L'Escolo dóu trelus
- La Cabro d'Or
- Le Moulin de Brétoule
- Le Condor

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_57414.jpg
Raud, Piret
Lévêque, Jean-Louis. Traduction
Adaptacion en occitan (lemosin) de Voisins zinzins et autres histoires de mon immeuble (Edicions dau Roergue, 2015).

26 istorietas que se desbotjen dins un immòble extraordinari ente Taavi e sa mair viven. A chasque testage, los vesins son foligauds mai los uns que los autres. I a la dama championa de las boiòlas de chaunhon, lo crocodile malurós en amor, la drolleta que sa treça es lonja coma la coá d'un gròs animau... La quita femna de servici 'trapa la saletat emb-d'un fialat de parpalhòus ! Un recuelh d'istòrias cortas, de legir sole l'enser o acompanhat.

CE2-Cicle 3.
vignette_57413.jpg
Viaule, Sèrgi
Tròces de vida, lo vinten obratge de Sèrgi Gairal. Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí un ramelet de quaranta tèxtes, "de remembres, d’anecdòtas, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, urosas o malurosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs." Tròces de vida, lo rebat de nòstra vida a un moment donat.

Dins l’avantprepaus Sèrgi Gairal precisa que "l’escrich sufís pas per far viure una lenga, encara mens per l’aprene. Per parlar de lenga viva, la cal ausir. Per l’ensenhar e la transmetre, cal dispausar de testimoniatges orals." Es per aquò que propausa una version audio d’una seleccion de tèxtes del recuèlh qu’òm pòt escotar sul site sergegayral.fr
vignette_57412.jpg
Darrées, Anne-Pierre
Los dotze trabalhs d’Ercules que son esplèits cargats d’ensenhaments, qu’ei çò qu’a volut retrobar l’autora. Contar las benalèjas e tanben legir los simbèus que permeteràn a l’eròi de vénguer un òme, de véncer l’animalitat, los vicis, d’alargar la sua consciéncia. Dab aqueste libe, los legidors que poderàn anar mes luenh en la coneishença de l’eròi mes popular de la mitologia grèca.
vignette_57411.jpg
Michelet, Claude
Villeneuve, Michel. Traduction
Revirada occitana de La terre qui demeure de Claude Michelet.

Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva… Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras… Dins aquelas annadas 1960, al nom del progrès, lo campèstre va definitivament cambiar. Dins la comba, Bordare es lo sol païsan a pas voler vendre las tèrras, seriá a pes d’aur. Es sol contra totes per que sa tèrra demòre… Lo primièr roman de Claude Michelet, cantoral de la tèrra e dels òmes que s’encargan.
vignette_57407.jpg
Mourlevat, Jean-Claude
Labandés, Clàudia. Traduction
Dens « L’Arriu deu denvèrs » tòme 1, Tomèc que ns’entrainava en la soa incredibla quèsta : trobar l’arriu Qjar e la soa aiga qui empacha de morir. Que caminàvam dab eth sus las peadas d’Hannah. Aqueste còp, qu’ei Hannah era medisha qui’ns conta lo son viatge suu vertiginós Camin deu Cèu, puish capvath lo desèrt. Lo son raconte que’ns hè descobrir contradas navèras, mes qu’i trobam tanben paisatges coneguts : la Seuva deu Desbromb, la prada, la mar grana...
sus 1543