Explorar los documents (15520 total)

vignette_campagne-participatif.jpg
Talhièr « Capitar son projècte de finançament participatiu » : vidèo e guida practica
Renaud Savy
Robin Darlington
Mathias Leclerc
En 2016 lo CIRDOC organizava en collaboracion amb l'agéncia de comunicacion Komgourou una jornada professionala « Talhièr » dedicada a l’acompanhament dels artistas, creators e portaires de projècte cultural occitans per la mesa en plaça de campanhas de finançament participatiu. Una practica venguda sovent necessària per la produccion de projèctes en circuit cort.

Retrobatz dins la Bóstia de la FaBrica la guida de las bonas practicas establida per Renaud Savy e Robin Darlington de l’agéncia Komgourou per aquel Talhièr,  que podètz tanben descobrir aquí en imatges jos l’uèlh de la camèra de Mathias Leclerc.

Amb la participacion e lo retorn d’experiéncia de Silvan Chabaud/Chab dels grops Doctors de Trobar e Mauresca (Lo Sage e lo Fòl prod.) e Adrien Bellay, realizator del filme L’Éveil de la permaculture.
vignette_55727.jpg
Meygra Entrepriza / Antòni Arena
Arène, Antoine (1500?-1544?)

Antoine d’Arena es un escrivan provençal del sègle XVI que mescla dins sos poèmas macarronics lo provençal, l’italian e lo latin. 
Aquel poèta, estudiant en drech a l’universitat d’Avinhon s’engatjèt dos còps dins las campahnas d’Itàlia. Conta las sias experiéncias de jovença, las sias malaventuras militàrias e la vida dels estudiants avinhonencs dins Ad sus compagnones. Escriu tanben obratges comics macarronics ont ensenha l’art de plan dançar (la “basse danse” per exemple, qu’es una dança europeana de bal aristocratica, en cortègi de coblets oberts) per sedusir las filhas, e dels libres de racontes maccaronics mai serioses sus diferentas guèrras coma aquela de Carles Quint en Provença dins Meygra entrepriza Catoliqui Imperatoris. 

Es dins aqueste obratge qu’apareis pel premièr còp lo provençal dins un tèxte latin. Conta en vèrses macarronics l’expedicion menada per Carles Quint en Provença en 1536. 
Semblaria qu’aquesta òbra foguèt editada a Avinhon, sus las premsas de Jean de Channey, en 1537. 
L’edicion de la bibliotèca del Musèu Paul Arbaud d’Ais sens cap de luòc nimai de data es tanben rara : a escapada als bibliografs, que ne descriguèron pas cap entre 1537 e la segonda mitat del sègle XVIII. 

vignette_55726.jpg
Le triomphe du Berlan / Jacques Perrache
Perrache, Jacques

Résumé

L'édition numérisée ci-dessous provient du Musée-Bibliothèque Paul Arbaud d'Aix-en-Provence.

Le livre est composé d’une série de stances qui évoquent l’univers des jeux de cartes et dénoncent la tricherie.

Pour ouvrir son livre, Jacques Perrache fait appel à de nombreuses plumes, notamment celle de Louis Bellaud et François de Malherbe qui, pour la première fois, accèdent à l’impression. 

Pour en savoir + : exposition sur Louis Bellaud

Description physique

Reliure maroquin bleu, double filet d'encadrement sur les plats, petits fers dans les coins, dos lisse titre et fers dorés, tranches dorées.
Ex-libris Paul Arbaud "Mi fan gau" au contreplat sup.
Tampon du relieur "Thompson" dans le coin gauche v. garde sup.
Estampille "Académie d'Aix en Provence Musée Paul Arbaud" sur la page de titre

Note de contenu

Contient une dédicace de l'auteur à Charles de Bourbon Cardinal de Vendôme.
Pièces liminaires de Louis de Gallaup, César de Nostredame, Louis de la Bellaudière, François du Périer, François de Malherbe

Editions

Nous avons pu repérer quatre autres éditions datant de 1585 dans les Bibliothèques françaises :

  • Paris, BnF, Département Littérature et Art, cote V-49202 (Microfiche MFICHE V-49202)
  • Paris, Arsenal, cote 8-T-5249
  • Paris, bibliothèque Sainte-Geneviève, cote 8 V 1023 INV 3392 FA (P.2) 
  • Rouen, cote Leberp-1710 dans le fonds du bibliophile Jean-Michel Constant-Leber

Jacques Perrache a également publié son oeuvre en 1587 sous un autre titre :

  • La vanité du jeu, la misérable condition et fin damnable de ceux qui le suyvent, et les moyens de s'en retirer. Poème ... Par le Cap. Perrache,...A Paris, pour Mathieu Guillemot. M. D. LXXXVII, [8]-34 f.in-8exemplaires conservés à Paris, BnF, V-22708 (2) et à l'Arsenal, 8-BL-11021
vignette_55725.jpg
Memòrias en forma de cronica per l'historia de Provença / Joan de Nòstradama ; anotat per Cesar de Nòstradama e Galaup Chasteuil
Nostredame, Jean de (1507?-1577)

Description physique 

Reliure cartonnée. Ex-bibliotheca sur étiquette imprimée collée au contreplat supérieur «Bibliothèque de Mle V. L. F. de Villeneuve Bargemont ». Numéro d’inventaire ms. « 7482 » et mention ms. « M. Arbaud » au contreplat sup. 102 f. parchemin (soit, 204 p.).

vignette_55724.jpg
Viaule, Sèrgi
La novèla sembla un genre literari que convenga plan a la lenga nòstra e Sèrgi Viaule s’i adona amb golardisa. Servam totes en memòria son recuèlh Fotuda planeta ! Amb aquesta Dança amb los voltres vos ne prepausam un florilègi de mai.

Los vint-e-quatre tèxtes recampats dins aqueste volume son totes desparièrs amb lor color pròpria, mas son tanben marcats de l’emprenta indelebila de l’autor. La de proposar una casuda inesperada per clavar cada pèça.

La pròsa de Sèrgi Viaule pòt èsser a l’encòp poetica e umoristica. D’unes tèxtes an un sens teatral afortit. D’un a l’autre passan prèstament del symbolisme al fantastic, e mai qualques còps tenon, perqué pas ?, un pecilh de naturo-romantisme.
L’autor escriu dins la lenga rica e naturala que li coneissèm. Una lenga que s’atissa de tòrcer dins totes los sens per li tirar tot son chuc.

(Colleccion A Tots n° 221)
vignette_55723.jpg
Jumèu, Romieg
Romieg Jumèu es nascut a Marselha. Après d’estudis a l’Escòla de Bèlas-Arts e un Prèmi de gravadura e d’estetica, a trabalhat dins la publicitat. A ja publicat Sénher Quau, Cronicas imaginàrias, Pantòri e Embolh a Malamosca dins la colleccion « A Tots », e un recuelh de poèmas, E siguèsse una nafra... la lutz.

Extrach
« La bèla jovencèla ataquèt sensa patetejar. Queta filha estrània ! Que fasiá au servici dau vièlh pirata ? T’avoi qu’a partir d’aqueste jorn la question decessèt plus de me trevar ; siáu segur que n’èra conscienta e qu’èra decidida de ne’n jogar abilament. Lo retrach que me podiáu faire d’ela semblava d’aver una gròssa importança ; sentiáu aquò dins lo jòc dei regards. »

(Colleccion A Tots n° 222)
vignette_55722.jpg
Vernet, Florian
Emai o volguèssetz pas creire, dins una vila coma Collisioncity e pel temps que fa, riscatz d’i rencontrar de tot : un biologista (demoniac) ; un detectiu (facultatiu) ; de Ninjas (aquestes guerrièrs implacables desguisats en caucetas) ; de pensionaris d’un ostal de retirats (sul camin de l’evasion).

E s’aquò vira una bombineta antilhesa (inspectritz de polícia) ; un papagai jos acide que se pren per un teleevangelista ; un capitalista ancian legionari afectat d’un complèxe d’Edip de competicion. Un yacht gaireben clandestin dins lo pòrt de Badagòbi ; una sex-tape originala e lo Turbo Brain per metre lo fòc a las estopas.
Sens comptar çò qu’auretz evitat.
(Colleccion A Tots n° 223)
vignette_55721.jpg
Ganhaire, Joan
Lo retorn de Darnauguilhem e de sa chorma !
(Colleccion A Tots n° 224)

Joan GANHAIRE (en francés Jean-Leopold Ganiayre) es un escrivan perigordin qu’escriu sas òbras en lemosin. Es nascut a Agen en Òlt e Garona lo 21 de mai de 1941. Après aver seguit sos estudis segondaris a Peireguers estudièt la medecina a Bordèu per s’installar com mètge en Peirigòrd ont naissèt sa vocacion d’escrivan occitan. Obtenguèt lo Prèmi Jaufre Rudèl en 2001 amb son òbra Lo viatge aquitan.
vignette_55720.jpg
« Lo recitau GAO qu’estó creat en 2008, mercés a la complicitat de dus amics : l‘audaciós Michel Pintenet, director de L’Estive (Empont Nacionau de Fois e de l’Arièja), e lo talentuós Jean-Raymond Gelis. Que i evocavi la vila de Gao, au Mali, on demorèi quauques annadas de la mea enfança e on pensèi morir. Quasi cinquanta ans apuish, aquera vila que m’apareishè en saunei e que’m demandava çò qui aví hèit de la vita qui m’avè deishat. Ací qu’ei la mea responsa : dètz e ueit cançons eclecticas, qui parlan d’ua Africa imaginària, onirica. E qui’ns questionan : qué n’ei de la nosta vita ? Qué n’ei deu noste monde ? » - Eric Fraj

Tà’n saber mei
vignette_55719.jpg
Ville de Carbonne
La vila de Carbona (31) qu’organiza lo son prumèr concors de novèlas cortas, a gratis e obèrt a tots e totas, deu 15 de julhet 2020 dinc au 30 de noveme 2020.

Que compren quate categorias : primari, collègi, licèu, adultes. Que s’i pòt sosméter los tèxtes en francés o en occitan.
L’estille de la novèla qu’ei libre, mes l’intriga que’s deu debanar a Carbona enter lo 17 de març e lo 11 de mai 2020 (periòde deu confinament).

Los tèxtes mei bons, causits per la jurada, que’us publicarà en la forma d’un recuelh de novèlas la Maison Comuna de Carbona.

Lo reglament sancer deu concors
sus 1552