Ci-dessous, les paroles des collectages effectués dans le département de l'Aude en Occitanie concernant la chanson A Mon ostal.
Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.
A mon ostal i manjan d’uòu e ièu paure curi clòsca. (bis)
Mas quand lo jorn vendrà, cura la clòsca cura la clòsca,
Mas quand lo jorn vendrà, cura la clòsca qui voldrà.
Quand lo pol vesèt l’espiga se metèt a la picar.
Quand lo gat vesèt la mirga se metèt a la trapar.
Atal fan las polidas filhas que se vòlon maridar.
Tric trac coga de mirga
Tric trac coga de rat
Tric trac me’n vau a la fièra
Tric trac me’n vau al mercat
Un còp dos còps disiá qu’èra pas gaire.
Un còp dos còps disiá qu’èra pas tròp.
E tant que farèm atal miladieu cromparem pas de bòria.
E tant que farèm atal miladieu cromparem pas d’ostal.
L’ai pagat lo vòli pas perdre l’ai pagat lo vòli gardar.
A mon ostal i fan l’amor e ièu paure bridi l’ase. (bis)
Mas quand lo jorn vendrà bridarà l’ase bridarà l’ase
Mas quand lo jorn vendrà bridarà l’ase qui voldrà.
Quand lo pol vesèt l’espiga …
La personne enquêtée connaît cette chanson par Marie Rouanet. Notons que certains passages sont empruntés à la chanson E tant que farèm aital.
Al nòstre ostal lai fan l’amor e ièu paure bridi l’ase. (bis)
E quand mon torn vendrà bridarà l’ase bridarà l’ase
E quand mon torn vendrà bridarà l’ase qual voldrà.
Al nòstre ostal lai manjan d’uòu e ièu paure curi clòsca. (bis)
E quand mon torn vendrà, cura la clòsca cura la clòsca,
E quand mon torn vendrà, cura la clòsca qual voldrà.
A l’ostal ne fan l’amor e ièu paure gardi l’ase. (bis)
Qualque jorn lo temps vendrà
Garderà l’ase garderà l’ase qual voldrà.
A l’ostal manjan pan blanc e ièu paure de tonhetas
Qualque jorn lo temps vendrà
Manjarà tonha manjarà tonha qual voldrà.
A l’ostal dançan tanben e ièu soleta assetada
Qualque jorn lo temps vendrà
Restarà sola restarà sola qual voldrà
A l’ostal cantan sovent ièu al …tot …
Qualque jorn lo temps vendrà
Restarà muda restarà muda qual voldrà
« Le chanteur s’appelait Emile Ilhes, ancien facteur de Montlaur. Les gens disait de lui : « Pendant sa tournée, on l’entendait toujours arriver en chantant. »
Il m’a reçu chez lui et m’a chanté cette chanson, tableau cocasse de l’orchestre embauché pour la fête du village. C’est sur l’air dit de Madame Angot.
Plus tard, j’appris qu’il était à la manifestation de Montredon qui dégénera en fusillade en mars 1976. Présent pour soutenir les vignerons et se tenant à l’écart debout juste à côté d’Emile Pouytès, qui fut tué d’une balle dans la tête... A quelques centimètres près, c’était lui qui tombait. »
Laurent Cavalié
Voici les paroles de l'enregistrement présenté ici, effectué lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie.
Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.
Le piston que comanda, per totes de renom,
Tanben nos recomanda, de dire pas son nom.
El s'a trapat l'enflura, qu'òm a sovent al pè
E sap préner mesura, car es un cordonièr.
Les junòmes e les òmes venon per felicitar,
La musica manhifica qu'ongan nos ven far dançar.(bis)
Aicí avèm la bassa que ditz "me van tocar !"
Quand siasquèt de la classa, se volguèt maridar.
Le burre de reserva que sabiá fabricar
Le metèt en consèrva, sa femna va manjar. [l'a manjat ?]
Les junòmes e les òmes venon per felicitar,
La musica manhifica qu'ongan nos ven far dançar.(bis)
Lo de la clarineta sembla lo mai crentós.
A l'ausir quand caqueta, sembla qu'es amorós.
Las filhas del vilatge dison qu'a agradat
E trapan 'quí domatge que siasque maridat.
Les junòmes e les òmes venon per felicitar,
La musica manhifica qu'ongan nos ven far dançar.(bis)
La bala de farina, qu'ara vos presentam,
A totjorn bona mina, sembla un vièlh veteran.
per butar le trombona, el, crenta pas degus :
Mai qu'aja una bombona, demanda pas res plus.
Les junòmes e les òmes venon per felicitar,
La musica manhifica qu'ongan nos ven far dançar.(bis)
Voici les paroles de l'enregistrement présenté ici, effectué lors d'une des veillées de collectage dans le département de l'Aude en Occitanie.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Noter que l'incipit sert de titre à l'oeuvre.
Ah lo polit pè que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah la polida camba que ten la Margarideta
camba tòrcet (?), pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah lo polit ginolh que ten la Margarideta
ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah la polida cuèissa que ten la Margarideta
cuèissa blanqueta, ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah lo polit aucelon que ten la Margarideta
aucèl rosset, cuèissa blanqueta, ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah lo polit ventre que ten la Margarideta
ventre ponchut, aucèl rosset, cuèissa blanqueta, ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah los polits popons que ten la Margarideta
popons de craba, estomac traucat, ventre ponchut, aucèl rosset, cuèissa blanqueta, ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah lo polit còl que ten la Margarideta
còl de tartuga, popons de craba, estomac traucat, ventre ponchut, aucèl rosset, cuèissa blanqueta, ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah la polida gòrja que ten la Margarideta
gòrja gormanda, còl de tartuga, popons de craba, estomac traucat, ventre ponchut, aucèl rosset, cuèissa blanqueta, ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah lo polit nas que ten la Margarideta
nas tabataire, boca de chòia , gòrja gormanda, còl de tartuga, popons de craba, estomac traucat, ventre ponchut, aucèl rosset, cuèissa blanqueta, ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
Ah los polits uèlhs que ten la Margarideta
uèlhs de faïna (fouine), nas tabataire, boca de chòia , gòrja gormanda, còl de tartuga, popons de craba, estomac traucat, ventre ponchut, aucèl rosset, cuèissa blanqueta, ginolhet rondet, camba tòrcet, pei polidon que ten la Margarideta
pèi polidon que ten la Margaridon
La jaqueton est une chanson écrite par Maxime Rajol (né en 1845) qui, bien que géomètre de son état, était réputé à Narbonne pour ses textes de chansons carnavalesques. Il écrivit les paroles de La jaqueton en hommage à sa mère Jacquette Rajol. C'est Emile Gontharet, un luthier narbonnais, qui, à la demande de Maxime Rajol, en composa la musique.
Le succès fut immédiat. Le jeune Auguste Affre qui deviendra le premier Ténor du Grand Opéra de Paris donna de sa voix puissante sur La jaqueton.
Aujourd'hui, La jaqueton est plus connue comme « la chanson de Narbonne »
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Narbona qu'es tant plan plaçat,
Entre la mar e la garriga,
Produit de tot a volontat,
L'òli,lo vin,lo mèl, la figa,
Son solelh d'aur va fa tot bon.
Es una vila conescuda,
Tu i "demorès" Jaqueton
Uèi fa vint ans qu'i siás nascuda
Ton bèl visatge me plaguèt
Lo primièr còp que lo vejèri
La nèit lo jorn ton bel portret
Davant los èlhs totjorn agèri
Sias plan de Borg e de Ciutat
Segur la pus bèla modista
Quicòm tanbes s'es destracat
Dins ieu desempuèi que t'ai vista (bis)
Nos maridarèm ma Jaqueton
T'establirai a la Peirada
Dins mon ostal que fa canton
Seràs aquí fòrt plan plaçada
Ai una vinha a Sant Cressent
Un grand malhòl a la Cafòrta
Te parli pas de mon argent
De çò que mon trabalh rapòrta (bis)
Merci ma perla quand m'as dit
Que teniás pas a ma fortuna
Que per m'aver per ton marit
Diràs que si a la comuna
Sarem eiroses totis dos
Que nòstra vida se confonde
E se qualqu'un n'éra jalos
Saria res que michant monde (bis)
Peu de variantes dans les enregistrements. Notons tout de même, concernant la dernière strophe, la variante : Merci mon ange quand m'as dit au lieu de Merci ma perla quand m'as dit. Cette variante se retrouve dans les enregistrements de Peyriac-de-Mer et Sallèles-d'Aude.
La chanson présentée de façon succinte ici, Filhas que setz a maridar, est une chanson populaire des Pays d'Oc qu'on pourrait qualifier de féministe. Elle s'adresse aux jeunes filles bonnes à marier et dresse un tableau noir du mariage : fin des libertés, soumission au mari ...
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Filha que sètz a maridar
S'avètz d'argent, gardatz lo plan !
Siètz pas tant cap levadas
Que lo vos faràn acatar
Quand seretz maridadas !
Vignette d'illustration : Public Domain Vectors
Cette chanson est assez récente : la musique est de Marcel Daniel de Pépieux sur des paroles d'Anne Cabanne d'Aigne (dite Naneta d'Òc).
Il est intéressant de noter que le deuxième vers fait gentiment polémique :
Enfants de Menerba nos cal debrolharan
e manjarem d’èrba s’avèm pas de pan
En effet, il faut plutôt comprendre :
manjarem pas d’èrba s’avèm pas de pan.
Minerve est réputée pour sa sècheresse. Citons le proverbe :
« A Menerba i a mai de colhons que de pelses d’èrba »
M. Marcel Daniel reconnaît lui -même l'existence de ce contre-sens dans la chanson.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Paroles :
Enfants de Menèrba nos cal debrolhar
e manjarem d’èrba s’avèm pas de pan
[manjarem pas d’èrba s’avèm pas de pan]
Las tinas son voidas dempuèi qualques temps
e plan escorridas las pòchas d’argent
Viva la Blanqueta viva lo Muscat
Viva la Clareta qu’avèm vendemiat
Mas de monde brave nos vòlon salvar
se los escotavem tot aniriá plan
nos prechan l’ententa l’amor e la patz
demandan la venta dal vin e dal blat
Viva la Blanqueta viva lo Muscat
Viva la Clareta qu’avèm vendemiat
S’es granda es la glòria de l’umanitat
val mai nòstra bòria qu’un tropèl gamat
De monde chapaires bavards e fenhants
que manjan pecaire al rastèl tot l’an
Viva la Blanqueta viva lo Muscat
Viva la Clareta qu’avèm vendemiat
Enfants de Menèrba lo temps a passat
avèm dins las venas lo sang dals catars
Enfants de Menèrba jos lo grand rocàs
brilhan las candelas dal Dieu de la patz
Viva la Blanqueta viva lo Muscat
Viva la Clareta qu’avèm vendemiat
Vignette d'illustration : wikipedia.fr (Photo personnelle - TouN - libre de droit).
Chanson paillarde dont l'incipit sert de titre à l'oeuvre. Les paroles de l'enregistrement sont retranscrites.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Darrièr la pòrta d'una glèisa i an penjat un engranieron
un engranieron
per frotar lo cuol de las vièlhas que van cagar al recanton
Las tatiranhas se pissavan dal rire
las moscas se pissavan dal plasèr e dal plasèr
Vignette d'illustration par Jean Lambert Salvatori de Pixabay