Pau Gairaud nasquèt a Severac lo Castèl dins Avairon lo 4 de genièr de 1898, d'una maire modista capelièra e d'un paire que fasiá lo peirièr. Moriguèt a Montpelhièr lo 23 de març de 1994 a 96 ans.
Faguèt una carrièra dins l'administracion, coma recebeire de l'Enregistrament en Corsega e en Losera a Sant Chèli d'Apchèr.Pendent la guèrra granda de 1914-1918 foguèt nafrat e li mancava lo braç drech; aquò l’empachèt pas de prene lo maquís pendent la segonda guèrra e de jogar un ròtle important dins la Resisténcia.
En mai dels dos libres del Causse, son òbra en occitan compren una autra « saga », la del « Vièlh estofegaire » qu’aqueste còp se debana pas solament dins la campanha avaironesa mas tanben dins la vila de Tolosa. Compren quatre libres :
• « Una filha de l'an quaranta ». I, C.G.L.O., Vedène, 1975
• « Riqueta ». Lo vièlh estofegaire II, Rodez, Imprimerie Subervie, 1978
• « Per las colonas de Tarn ». Lo vièlh estofegaire III, Rodez, Imprimerie Subervie, 1981
• « La sèxólòga ». Lo vièlh estofegaire IV, Rodez, Imprimerie Subervie, 1982
Quin es l’eròi vertadièr del « libre del Causse »: Palfèrre, Pèire Escordonac, que dobrís lo libre al palatz de justícia de Riom d’Auvèrnha, entre dos gendarmas? La bòria de Sarnac dins lo país de Severac e la vida vidanta de tres generacions de païsans, de la Bèla epòca a 1968? La lenga qu’aima Pau Gairaud : « assagi d’escriure, ieu, tant plan coma parlava -amai parla encara- lo pastre caussenard» (exèrg de « Una filha de l’an quaranta ») ?
Vaquí çò qu’escriu Enric Molin : « una lenga clara, naturala, que repetinga leugiereta, mirgalhada d'esperit trufarèl … quicòm de vertadièr, gaujós qualque còp e tendre quand s'endeven, sovent rebelut e brutal a l'ocasion, coma la vida d'aqueles masses perduts dins aquel país de secada »
Cal dintrar dins l’òbra coma nos i convida Ives Roqueta : « A cima, i a lo país. Sens illusion de país perdut. La misèria, l’orguèlh. Los òmes. Tot s’intègra al roman. Pas un sol personatge, e mai lo mèstre d’escòla, e mai Lisòta qu’es pas mai qu’una filha de bòria, e mai... e mai... pas un sol personatge que non siá de carn e d’òsses, que son astrada siá pas escricha dins las realitats economicas e socialas del temps, vertadièr fins que dins sa retenguda, fins dins aquela non-libertat que sembla los caracterizar totes. Un país d’explosions dintradas. Vos convidi a i dintrar. »
Joan-Maria Pieire, el, convida a s’ataular: «Lo libre del Causse», un cunh de cambajon, un cantèl de pan, un talh de Ròcafòrt, e un tassonat de vin: « Sèm contents e fièrs d'aver un escrivan de la mena de Paul Gayraud qu'escriu las epopèas grandas de las familhas roergassas, cossí se margan aquelas familhas e çò que se passa endejós d'aquelas familhas.
I a un pauc de Maupassant dins Gayraud. Per l'epòca que conta: una lenga rica-rica, saborosa, gostosa que gostosa. La lenga sauta, rebombís, escopís sang e fuòc, peta santat e vida. Un vocabulari extraordinari ! Aicí cap de mot sentís pas lo diccionari. La lenga occitana pòt èsser contenta de se veire aparada per un escrivan tant confle de vocabulari, coma l'es Gayraud.
E es atal que, sens far lo semblant de res, Gayraud conta e conta pas qué que siá. Car Gayraud a quicòm a dire. Rai de la lenga, i a tanben l'istòria.
Ataulatz-vos coma s'èretz davant un tròç de cambajon, un bocin de pan, un flòc de Ròcafòrt, e un brave veirat de vin. Gayraud, aquò's tot aquò per la lenga, e mai qu'aquò per lo dire. Se dirà e se ditz qu'es mai que los escrivans dels pus modèrnes.»
- Près de la place Carnot, Mercerie La Boutonnerie, 3 rue Victor Hugo
- Plateau de Grazailles, Boucherie del Païs, rue Buffon
Les 21 - 23 - 28 - 30 Mars salle Brassens de 17 h à 18 h 30.
Vous pouvez aussi acheter vos places par correspondance. Vous nous envoyez un courrier à l'adresse suivante :
Circul'Anim
chez Danielle SARRAN-LOT
43 rue Antoine ARMAGNAC
11 620 VILLEMOUSTAUSSOU
Dans ce courrier vous mettez :
un chèque du montant du nombre de places souhaitées
( 17 € la place, tarif unique), libellé à l'ordre de Circul'Anim
et une enveloppe retour avec votre adresse et affranchie.
Nous vous ferons parvenir vos tickets d'entrée dans l'enveloppe retour. Nous n'encaisserons le chèque qu'après le spectacle.
Les places sont assises, sans numéro.
http://www.circulanim.fr/
Les études d’occitan ouvrent sur de nombreuses opportunités dans le monde du travail. Voir le site réalisé avec l’ONISEP : l’occitan, des études, des métiers (http://www.occitanetudesmetiers.com/).
À l’occasion de la journée portes ouvertes du 8 mars, à 14 h, le département d’occitan accueillera dans la salle A 105 de jeunes professionnels titulaires d’une licence d’occitan qui viendront témoigner du déroulement de leurs études et de l’insertion professionnelle qui les a suivies.
Nous recevrons donc notamment :
- Un enseignant en collège
- Un enseignant en classe bilingue publique occitan / français
- Un formateur pour adultes
- Un enseignant de Calandreta
- Plusieurs artistes (chanteurs et comédiens)
- Un journaliste presse écrite et un journaliste radio
- Un archiviste
- Un monteur de projets culturels en liaison avec la médiathèque publique du CIRDOC
- Un employé territorial chargé de la culture occitane dans une grande ville d’Occitanie
- Une étudiante en thèse dont la recherche est financée par un contrat CIFRE avec le CIRDOC.
http://www.occitanetudesmetiers.com/
Localisation : Salle A-105, bâtiment Azalaïs de Portiragnes
Au commencement il y eut les questions de ceux qui voulaient apprendre à bien parler. Grâce aux nombreux ouvrages existants et à ceux qui furent édités ensuite, les réponses furent faciles à trouver.
Et ainsi s’établit la chaîne liant les auteurs de grammaires, dictionnaires et méthodes d’apprentissage du gascon, enseignants et apprenants.
Il s’agit d’une vingtaine d’ouvrages au moins, importants pour la plupart, seulement en Gascogne. Nous avons également puisé, pour répondre aux questions et donner aux réponses davantage de poids, dans les œuvres de tout l’espace occitano-catalan.
Il arrive toujours des questions, la chronique « parlar plan » continue sur País Gascons alors que d’autres outils bien plus importants se préparent.
Ce livre est seulement une étape, un maillon de la chaîne qui s’allongera et croîtra jusqu’à ce que nous ayons tout ce dont une langue a besoin pour vivre et résister, de sorte que la langue gasconne parvienne à une situation sûre où elle puisse considérer comme ses égales les autres grandes langues européennes.
21,5 x 15,5 – 258 p. – 2017 – 13 €
ISBN : 978-2-86866-132-6
L'Essai sur l'histoire littéraire des patois du midi de la France aux XVIe et XVIIe siècles publié par Jean-Baptiste Noulet constituit l'un des premis obratges de bibliografia occitana.
Concebut a la debuta coma una « antologia patosa » seguent son autor, lo lo trabalh de Noulet es publicat per fragments de 1856 a 1859, dins la Revue de l'Académie de Toulouse, avans de veire lo jorn jos la forma d'un recul en 1859.