Registrat amb Brunò Mylonas (qu’a realizat Bernard Lavilliers o Aldebert), d’Erick Benzi  (Khaled, Cheb Mami) e de Laurenç Guéneau (Sinsémilia, Souad Massi), Joanda e sos musicians prepausan un album que ritmicas de las guitarras se maridan amb los instruments occitans e del bacin mediterranèu. Coma un viatge al còr del País d’Òc.

Es lo buf de la Tèrra d’Òc que s’adreça al Monde dins 14 cançons ont se maridan lo laüt de Mediterranèa, lo violon, la viòla de ròda e la bodega de la Montanha Negra ; cada instrument embraça las ritmicas caudas de las guitarras e de la bassa, que jògan amb las percussions bolegantas del cajón e de las caissas claras. Se d’unes instruments an l’embelinament eternal d’una tèrra sens atge, aquí, dansan amb lo present, amb totes los publics, sus de gimmicks que Joanda n’a lo biais.

Que siá es en francès o en occitan, la votz de l’autor-compositor-interprèt se sap faire emocionanta sus Te souviens-tu de nous ? (Robèrt Lafont), boleganta sus Enfant de Paratge, festiva sus Gosta la vida! e pòp sus Le pont qui danse.

Portadas per una paraula a l’encòp singulara e universela, las cançons d’aquel album nòu respiran la Tèrra de tot un pòble e alisan las nòstras aurelhas que son de longa en quista de sonoritats nòvas.