Als Archius departamentals - Hall : Exposicion - Fabuloses trobadors – Los trobadors occitans referencias de la creacion e de la pensada mondiala contemporanèa.
Los trobadors inicièron a l'Edat Mejana, una revolucion estetica e ideologica que n'acaba pas de noirir dins lo monde entièr, la pensada e la creacion contemporanèas. De la pintura de Soulages a la poesia d'Ezara Pound, Dylan o Bashung... en passant per las ajustas musicalas dels Fabulous Troubadours tolosencs. Aquela exposicion vos propausa un caminament dins las geografias e los flux de l'art del trobar, del sègle XII a nòstres jorns.
Mòstra realizada per lo CIRDÒC en associacion amb Claudi Sicre, Amic Bedel e l'Ina (Institut nacional de l'audiovisual).Cinemà - 10:00 / Cap Cinéma : fi lm tot public « Heidi »
Poiretz veire « Heidi » (StudioCanal) en lenga occitana. Es un fi lm realizat per Alain Gsponer doblat per Conta’m.
Cinemà - 11:30 / Cap Cinéma : fi lm documentari « Roots Tour »
Roots Tour de Claudi Sicre. Multilingüe equitament en Òc, jos-titolat en francés. Roots Tour foguèt congreat al festival Pòbles e musicas al cinemà, organizat per Escambiar, que se debana cada an al mes d’octòbre a la Cinematèca de Tolosa. La tièra delsfi lmòts es un torn del monde d’autenticas o d’eventualas tradicions musicalas : de suspresas a cada minuta, vengudas dels traucs d’enluòc e de pertot equitament de Tolosa.
Teatre - 14:30 / MJC : « Jove e polit » : qu’es aquò ? Joan-Loís Courtial
Un professor se’n va a la retirada... darrièr jornçaganhós amb d’escolans que fan la fèsta. Es una polida escasença pel « pròf » d’evocar d’esperel aquel temps ont èra, el, « Jove e Polit ». E Joan-Loís, talentuós, es al còp actor, cantaire, musicaire per donar vida a totes los personatges, amics d’enfança, camaradas, professors que l’an companhat dins aquelas annadas d’escòla, collègi e licèu.
Programapels dròlles - 15:00 / Espaci destenda : iniciacion pels dròlles a las quilhas de uèch, defòra
Arquius departamentals - 16:00 : Jan Dau Melhau : Resisténcia a l’aire del temps, un Trobador modèrne
En un temps, Jan dau Melhau foguèt objector de consciéncia. Resistent, z’es a tot poder, mai que mai a ‘queu de la machina. Es dau temps dau gatge, dau pacan, de l’obrador, dau saubre-far e dau saubreviure. Quo es d’aquò que rendrà compte de per daus uns tèxtes seus, en occitan e en francés.
Concèrt - 17:00 / Scèna costat del Jardin : Las Nòvas del Papagai
Las Nòvas del Papagai s’inspira del Trobador Arnaut de Carcassés alsègle 12en. Un pichonconte sus l’amor adultèrdich, cantat, mes en musicae dansat d’après lo tèxt que Joan-Carles Huchet establiguèt (Flammarion, 1992). Amb Evelina Moser (cant, vièla a arquet medievala, violon, arpa e organa a boca medievala), Pèire Lamoureux(contaire, dançaire), Aurelia Neuville du Breuilh (votz, triangle, palets, cimbaletas medievalas), Claudi Sicre (tusta-zoinc, metalofòn), Ektara (monocòrda medieval).
Concèrt - 18:00 / Balèti : Dirty Caps’
Un còp èra i aviá un Landés, un Bigordan e un Carcinòl. Passavan d’un bal a l’autre, d’un festival a l’autre, comencèron a jogar ensemble. Fasián dançar lo mond emai que mai una joventa que disián Capucina. Aquela d’aquí dançava d’un biais talament « dirty » qu’aquò inspirèt lo nom del grop : Dirty Caps. D’uèi, a cada bal, espèran trobar de dançaires tan « dirty » coma Capucina. Alara a vos de far.
Los artesans del dub se sonacampats per un viatge sens mudar, liberats dels còdis e de las mòdas, de l’espaci e del temps : sul camind’un 6en òpus. Una union de cooperators per una aventura musicala alternativa e independenta : paraula nauta e ponh quilhat. Posan al terrador del dub, trabalhan la fòrça dels subs, tustan de clavièrs electrics ese permeton d’apondre un pauc de funk o de trap dins un raggamufi n a l’occitana. Mesclaires de generacions, bolegaires de lengas, passaires de culturas popularas : fan servir una lenga d’òc que parla al monde
tot e que desplaça las linhas.
Après gaireben 20 ans d’existéncia (since 1999), son aquí : fòrts del viscut comun, son enrasigatsaicí, mas son jaendacòm mai. Respondon totjorn presents, son tal coma los coneissèm, sens engana e pausan lo son que lor es pròpri. Las malas plenas de rimas, de maquinas e de pòrta-voses : desbarcan amb de remèdis altristum, estent que, per eles, de pertot : « la musica es una medecina » !
S’èran aconsomits dempuèi 2012,mas los Diables de la Garrigatòrnan montar sus scèna per contunhar lor viatge mitic entre dos mondes, l’electrò e l’instrumental. LOS DIABLES DE LA GARRIGA sonun rebrot del grop Goulamas’K e d’amics que venond’asuèlhs artistics divèrses. En fach se tròban un desenat de personas quevirana l’entorn d’aquel progècte ont los instruments tradicionals se bidòrsan e s’atrocèlan al son electro-tecno de KARDEN, e ont se mèsclan videòs, decòrs e colors… Un concèrt-espectacle inedich efòra del comun qu’agulhona los uèlhs, las aurelhas e lo còs.
00:00 - ÒmiOrs
ÒmiOrs es la creaturabastarda entre òme e ors, la fusion improbabla de lor dualitat, la beutat de çò que los unís. Nòstra musica sembla los contes de las legendas de Joan de l’Ors.Es un pauc coma las luchas que deguèt menar la cultura occitana per traversar los sègles. La bèstia pòt pas viure coma un animal, e o pòt pas mai coma un òme ; podèm pas classar nòstra musicasonque dins lo repertòri
anglo-saxon, la podèm pas classar tanpauc dins d’aires tradicionals calhats dins lo temps. Vivèm al còr d’un monde que muda de longa.
Contactez nous a propos de cette page