PRESENTACION
Sorsa : IEO Lemosin Brigitte Miremont-Orazio, autora de Pèire Miremont : 1901-1979, Escrivan doblidat del Perigòrd Negre, parla de son oncle.
Teatre, pròsa, poesia, estudis linguistics, a son mòrt en 1979 daissa una òbra rica e variada : 47 libres editats a compte d'autor, 3 libres pareguts aprèp sa mòrt, d'inedits nombroses.
Demest aqueles, d'escrits de guèrra : Prisonièr dins un oflag pendent la darrièra guèrra, fond « l’Escòla dels Embarbelats ».
D'estudis linguistics : La parucion de son glossari del Perigòrd Negre en 1974 es estat saludat amb entosiasme per de dialectològs e notadament los del Michigan que lo metràn en linha en 2004.
Descobrir lo prefaci de Joan Rigosta
I a dels autors, que avèm pas besonh de res mai que de conéissser lor obra; d'autres que cal saber a l'encòp l'òbra, e mai la vida, que caduna a fargat l' autra, quora lo bon, quora lo mal astre, amb los monta-davala e los auvaris ; segur que la vida d'un autor nos balha las claus de son òbra, esclaira son engatjament, es coma lo contrapunt d'una anada literària o esperitala.
D'autres autors an una personalitat, una vida e una òbra que se fondon dins un tot que se pòt pas destriar : aquí cal conéisser la vida per compréner l'obra, cal conéisser l'orne per compréner l'autor. Pèire Miremont n'es ben un d'aquela còla. Era pas de bon far, d'estaloirar atal una vida comola e granada, amb totas sas escasenças, que caduna a son resson dins quauque tèxte : basta de legir lo remirable « Paur » : l' autor i ditz sa sentida que, quand serà tornat dels « camps », lo monde serà baralhat e tresvirat, e que benlèu i trobarà plus sa plaça ... Quò fa pensar al libre de Bodon, « La Grava sul Carnin». Per çò qu'es de l'òbra, es tan variada qu'es malaisat de ne far la sintèsi: aicí de« Contes risolièrs », aquí un drama istoric poderós, « Muratèl » ; de poesias finament escritas, e de trabalhs linguistics de qualitat, coma los « Biais de dire en Perigord » ; sens oblidar lo teatre, e lo diccionari, e los inedits qu' anam descobrir !
Ai encontrat quauques còps Pèire Miremont : ai lo remembre d'un òme cortés, de l'uèlh risolièr, d'un òme aberit que sabiá escotar los autres, mas que teniá ferme a sas idèas, e qu'èra una fina espasa dins lo debat ! De las qualitats umanas, ne teniá un manat, que li faguèron mestièr, tant dins tot çò òrre que patiguèt pels Camps, coma dins las maganhas que la vida li esparnhèt pas. Atal s'èra fargat lo nogal a tota esprova d'una personalitat galharda e garruda, qu'amb ela traversèt sens se rebaissar totas las enganas. Lo secrèt n'es benlèu dins aquel « èime » , aquel « sabi pas qué » qu'es la marca unica e mai prigonda del pòble de Perigord.
Per aquel pretzfach, òbra de pietat e de memòria, caliá quauqu'un que l'agès ben conegut, en saber son sic: Brigida Miremont, sa neboda, èra la que caliá, e per fortuna - o ben per òbra de la Providéncia - ela tanben a caminat pels sendarèls secrèts de la poesia occitana ... E atal es en estat, mai que cap autre, de compréner e de far conéisser l'òbra de Pèire Miremont, lo que ditz « poeta oblidat »... Mas cossí lo que trabalhèt tant e mai per nòstra lenga, « tant per (la) gardar de perir coma per portar testimòni clins l'avenidor »,lo que disiá: « la cauza occitana es una cauza santa, e i ai donada ma vita », lo que sabiá tant finament cantar lo temps que passa :
"La nèu pels timps, la nèu pel cap,
Nèu clins lo cur e nèu clins l'arma,
Nèu clins los uèlhs, nèu clins lo sang ... »
lo que foguèt un Majoral vertadièr, de los qu' an engloriat nostra literatura, coss{ se poiriâ desbrembar ?
LA CONFERENCIÈRA Brigitte Miremont-Orazio, nascuda a Temniac sus la comuna de Sarlat, escrit tanben en occitan. Es l’autora de dos recuèlhs de poèmas : Mèl o citron (Novelum, 2003) e Endacòm mai (Novelum, 2009), recampats en un sol recuèlh en 2020 (bilingue).
Son darrièr libre paregut es Journal d’une centenaire en EHPAD (2022, Ed. Bacofin, bilingue) ont relata lo quotidian de sa maire en EHPAD pendent sièis ans.