Explorar los documents (15024 total)

vignette_architecture.jpg
Josiane Ubaud

PRESENTACION

Son totjorn las meteissas espècias d'arbres que venan signar las arquitecturas del miègjorn (ostals borgeses, bòrias, ostals de vinha, portals, tombas, ....). D'unas son pas aquí que per atestar d'un reng social, d'autres an una foncion sacrada antica. Noms occitans e rampèls dels simbolics grècas e latinas, citacions d'autors occitans. Aquela analisi a balhat luòc a un obratge, Dels Arbres e dels Òmes (Edisud, 1997, agotat ; reedicion 2017)

Per la riquesa del subjècte, aquela conferéncia necessita d'èsser partejada en doas partidas de 1h30. 
1èra partida - * Los marcaires socials : cèdre e palmièr
* Los marcaires culturals sacrats : ciprès, micocolièr, laurièr, olivièr
2nda partida - * Los marcaires d'usatge : platana, marronièr, telh, amorièr, olm, sofòra,…
* Los marcaires de convivialitat e noiriguièr de proximitat : ametlièr, figuièr, ginjorlièr, trelha
* Los marcaires d'embelinament : glicina, rosièr banks, vinha verge, bignone, polygonum
las sègas mineralizadas de las zònas residencialas
Autrat possibilitat, una version resumida de las doas conferéncias.

FICHA TECNICA 

Durada : dos conferéncias d'una ora e mièja / o una conferéncia que condensa las doas. 
Cada conferéncia compta entre 60 e 110 fòtos numèricas.
Francés, occitan o bilingüe. 

CONTACT DIFFUSION

Josiane UBAUD, etnobotanista en domeni occitan
34920 LO CRÈS 
jb.ubaud@wanadoo.fr o jb.ubaud2@orange.fr  per nos contactar
http://josiane-ubaud.com  per veire nòstras publicacions e exposicions fòtos. 
logo inoc.jpg
Au Païs de las cantas
Castéret, Jean-Jacques (1970-....)
Guida realizat per l'Institut occitan entà presentar la tradicion polifonica e balhar claus de transmission.
vignette_60975.jpg
Alibert, Laurenç
Lo recuelh qu'amassa la màger part deus poèmas escriuts per Laurent Alibert enter 2003 e 2020. De genres hòrt divèrs, aquestes que tròban la lor hont dens l'experiéncia de la vita e deus soviéners de l'autor e tanben dens la musica e la lectura d'òbras literàrias de l'Edat Mejana dinc a uei. Eric Fraj, qui prefàcia l'obratge, que relata atau la soa experiéncia de lectura : "me parlava una votz prigondament umana, terriblament umana, una votz-monda."
vignette_60974.jpg
Tauriac, Pèire
Pierre Tauriac, paysan retraité, est né en 1951 à Broquiès et a vécu toute sa vie au Périé, sur cette même commune. L’occitan fut sa première langue, mais elle s’est longtemps effacée devant le français. La voici de retour. Ce livre a une clé, ami lecteur je te la donne : « La Terre n’est pas à nous, c’est nous qui sommes à la Terre. » Ses personnages, Occitans et Quechuas, portent ce message chacun à leur façon. Si toi, lecteur, tu le reçois, son écriture n’aura pas été vaine.

Un viatge entre Avairon e America del Sud contat dins una lenga saborosa.
Retouch_D. Frossard Sauts Hestivòc 2018 DSC_2815 (F).jpg
Los Sauts qu'ei ua familha de danças emblematica qui Bearn partatja dab los sons vesins bascos. Iniciaument practicada peus òmis dispausats en cercle e evoluant dens lo sens invèrse de las agulhas d'ua mòstra, aquera dança aus encadenaments motors complèxes que's distingueish d'un aute costat peus sons contèxtes de proessa a hòrta dimension cérémonielle o de representacion de la comunautat.
Si la tradicion deus Sauts a pas coneishut d'interrupcion irreversibla en Bearn, la soa transmission despuish las annadas 1980 e la soa practica contemporanèa dens “la societat deus lésers” qu'interrògan necessàriament tà çò deus sons fondamentaus e au son aviéner.
Dens l'encastre deu son programa d'Etnopòle, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura e los Menestrèrs Gascons que'vs convidan a'n debàter pendent un Cafè Etno, a l'entorn de grans testimònis de la practica e de la transmission deus sauts.
Dab la participacion de Marie-Claude Hourdebaigt (musiciana, collectora e formatora ne dança), Jean-Loup Fricker (elejut, musician e collector), Jean-Claude Arrosères (musician e danseur, formator e collector), Matiu Dufau (ensenhant de musicas tradicionaus) e Joan-Frances Tisner (compositor e musician).
La discussion que serà seguida d'ua serada cantèra au cafè-libreria Aqueras Montanhas !
vignette_resdav2024.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura : sosten a la creacion en occitan

Lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura a per mission la salvagarda, la coneissença e la promocion de la cultura occitana.  La creacion artistica representa un vector important que contribuís directament als programas d'accion del CIRDÒC - Institut occitan de cultura en matèria de valorizacion e de desvolopament cultural, en particulièr dins lo cas de projèctes : - qu'òbran al renovèlament de las coneissenças e dels agaches portats sus las òbras e documents que constituísson las colleccions del Centre ; - que participan a la valorizacion de las colleccions e mai largament del patrimòni cultural occitan vèrs de publics novèls en França e a l'internacional ; - que constituísson d'accions de transmission de las expressions, practicas e saber-far que relèvan del patrimòni cultural immaterial occitan ; - que participan al renovèlament e a l'enriquiment de las expressions culturalas e intellectualas occitanas, de las capacitats de la lenga occitana e de sos usatgièrs (artistas, practicians, participants e publics) a exprimir una concepcion a l'encòp originala e universala del monde contemporanèu. L’acuèlh d'una residéncia artistica al CIRDÒC - Institut occitan de cultura es concebuda coma un acte de cooperacion entre l'establiment, sas equipas e los artistas e intervenents aculhits. Son organizacion deu visar a l'escambi e al partatge d'informacions, de competéncias e de coneissenças.
 


Candidats

An accès a la presenta crida a projècte :
- tot artista o gropa d'artistas occitanofònes o pas, dins la mesura ont lo projècte artistica pòrta sus l'occitan lenga e/o cultura ;
- tot projècte de residéncia de recèrca o d'escritura. Seràn pas pres en compta los projèctes artistics de mesa en espaci o en lum, que los espacis restrents del CIRDÒC - Institut occitan de cultura sauprián pas respóner als besonhs.
de projèctes que propausan una vision innovanta e actuala de la lenga e de la cultura occitanas, propausan notadament lo rencontre amb d'autras culturas, l'adaptacion e la transmission del patrimòni cultural occitan e/o l'usatge dels mòdes d'expressions inedits.


Objècte de la residéncia :

Projèctes de creacion liuras - lo.a.s artistas seràn menat.da.s a propausar la creacion de lor causida, sens tematica impausada.


Condicions d'acuèlhs e engatjaments respectius :

L'albergament, los desplaçaments e fraisses de bocas sols son preses en carga per l'establiment dins lo quadre de sos acuèlhs en residéncia, segon las modalitats precisadas dins lo document partejat çai contra, e per una envolopa totala als alentorns de 1000 èuros TTC (carta d'acuèlh de las residéncias ) : AICÍ
Los salaris e/o retribucions demòran a la sola carga de l'equipa artistica.



Dobèrtura de las candidaturas per l'acuèlh de residéncia de creacion - Primièr semèstre de 2025

Dorsièr de candidatura :

Per cadun lo.a.s artistas deuràn propausar un dorsièr que comprendrà :
- Presentacion del projècte artistic jos la forma d'una nòta d'intencion :
    - forma, objectius, contenguts e collaboracions,
    - modalitat de relacions entre lo projècte e los publics
    - enjòcs e rasons de sa tenguda al CIRDÒC – Institut occitan de cultura
- Presentacion e percors de la companhiá / tropa / artista e de sas precendentas creacions
- Corta presentacion tecnica del projècte e elements tecnics desirats
- Budgèt previsional detalhat, qu'inclurà d'eventuals co-finançaments (recebuts e en cors)
- Proposicion de datas de residéncia (dins lo periòde determinat) e luòc d'acuèlh sollicitat : site de Besièrs o site de Pau. Se s'escai, los artistas precisaràn se son dobèrts a l'acuèlh sus un o l'autre dels dos sites sens preferéncias logistica o documentara ;
- Detalh dels artistas associats e qualques linhas de CV,
- Lista dels difusaires potencials e qu'an mostrat un interès per la creacion
- Detalh de las despensas envisatjadas dins lo quadre de la residéncia jos la forma d'un devis.


Mandadís de la candidatura :

Mandadís del dorsièr complèt per mèl a l'adreça : info@oc-cultura.eu del 1èr al 31 d'octòbre de 2024.


Entresenhas :  info@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.10.

Prene coneissença de la carta d'acuèlh de las residéncias artistica dins son integralitat : AQUI
vignette.jpg
La Fanfare Ocso joue et déjoue les airs traditionnels du Languedoc. Sept musiciens ici réunis pour faire sonner ce répertoire des fêtes populaires occitanes. A partir de collectes brutes, ils extraient ce pur jus de treille musicale. Un nectar qui titre !

Arrangements, rythmes enfiévrés, improvisations, farandoles du futur… Au son des Hautbois, clarinette, cuivres et percussions, la fanfare Ocso débarque avec un son de rue puissant et communicatif.

Ocso a reçu le soutien de la commune de Mèze du département de l’Hérault et de la région Occitanie pour sa création.

Mai d'infos : aquí
vignette.jpg
Le programme provient d'un héritage transmis de bouche à oreille jusqu'à nos jours. Issus des villages hauts-pyrénéens, de la Provence Alpine, de Catalogne, du Rouergue, les chants sont interprétés ici par trois chanteuses et un chanteur attachés à une grande précision dans leur travail vocal, créant un tissu sonore expressif chargé d’harmoniques vives et colorées.

Polyphonies ancrées, « entre ciel et terre », témoins du sens du sacré populaire, chants rituels du cycle de la vie et des saisons mais également des créations originales : Estelum crée une résonance universelle par laquelle chacun peut se laisser toucher par la magie des accords, la fluidité des phrasés et la vibration des voix… avec l’envie de partager et de porter loin les ambiances de ces chants intemporels.

Un programme original et inédit de chants sacrés occitans, encore trop peu diffusé et connu du grand public comme du public averti. Il révèle de belles et fortes émotions et une profonde musicalité, fruit de la sensibilité, quintessence de la création permanente des générations successives qui l'ont transmis.

Au-delà du répertoire, le travail sonore et de mise en vibrations est l'axe de travail vocal caractéristique de la fusion des voix dans la polyphonie, le développement du spectre harmonique, propres au travail de Pascal Caumont (Vox Bigerri).

Mai d'infos : aquí
vignette.jpg
Premier disque du groupe Bòsc.


La Grande Folie : www.lagrandefolie.com
Distribution numérique : Inouïe Distribution / inouiedistribution.pro

Mai d'infos : aquí
vignette.jpg
Bòsc est le fruit d’une rencontre autour d’un territoire et de ses bordures.
A partir d’un ancrage dans les musiques dites traditionnelles des domaines français et occitan, les cinq musiciennes proposent une musique construite à partir de chants du sud du Massif Central (Quercy, Rouergue, Cantal), y confrontant d’autres processus de compositions et de création, issus notamment des musiques contemporaines, expérimentales ou baroques.

Bòsc est le premier projet collectif de La Crue, un collectif/artistique en mixité choisie/d’artistes-musiciennes construit sur une réflexion à propos de possibles croisements esthétiques et artistiques dans une pratique actuelle des musiques dites ‘traditionnelles’.

Lisa Langlois - chant, bourdons
Marthe Tourret - chant, violons
Noëllie Nioulou - chant, violoncelle, violons
Mathilde Spini- chant, cornemuses (cabrette, boha, 16 pouces)
Elisa Trebouville - chant, banjo, fifres

Mai d'infos : aquí
sus 1503