Explorar los documents (14922 total)

v_gai-saber.JPG
Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 141 julhet 1936
Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
v_gai-saber.JPG
Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 140 junh 1936
Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
v_gai-saber.JPG
Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 139 mai 1936
Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
v_gai-saber.JPG
Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 138 abrilh 1936
Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
v_gai-saber.JPG
Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 137 mars 1936
Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
v_gai-saber.JPG
Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 136 febrièr 1936
Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
v_gai-saber.JPG
Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 135 janvièr 1936
Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
vignette_blog-Tavan.jpg
Mescladis e còps de gula, lo blòg de Tavan
Cavaillé, Jean-Pierre

Mescladis e còps de gula es un quasernet bilingüe francés / occitan (amb qualcas intervencions tanben en italian). Es estat creat per Tavan, alias Jean-Pèire Cavalièr, membre d’associacions occitanistas e ensenhaire all’Escòla dels Estudis Nauts en Sciéncias Socialas (Tolosa). Aqueste quasernet dèu sa naissença en 2006 a las dificultats totjorn mai grandas encontradas per son baile a publicar dins la premsa nacionala, mas tanben occitana, d’articles consacrats a las lengas minorizadas, en França e endacòm mai.

La dimension militanta del prefach – que se pòt qualificar de militantisme cultural – es  indenegabla e del tot assumida. Lo motor de l’entrepresa es a l’encòp la volontat d’aprene, de se formar sus de materias largament negligidas e desconsideradas mais tanben una rabia entièra contra las politicas de destruccion de las lengas e d’arrasament de las identitats culturalas.

Pr’aquò los articles publicats presentan una dobla especificitat : d’un costat un esfòrç d’autocritica del militantisme a l’entorn de las lengas minorizadas, e d’un autre biais una volontat de desvelopar un discors critic informat. La part magèr dels articles es en efièch apiejada sus un trabalh prealable de recerca documentaria e de verificacion de l’informacion. Balhan tanben las referencias bibliograficas utilizadas e los ligams dels documents en linha. Per aquò, maites se sarran d’un trabalh de recension de tipe universitari o ramusan de pichons dorsièrs sus des questions e de tematicas particulièras pertocant l’istòria, la critica literaria, l’antropologia o la sociolinguistica. Una granda importancia es balhada a l’argumentacion critica e a la controvèrsia. I trobam tractats tant de questions d’actualitat coma de libres, de films, de mòstras o encara, de còps que i a, d’espectacles de teatre o de musica. Una granda plaça es facha als dialectes occitan, e inicialament, una part dels tèxtes, èra tanben consacrada a las lengas e als parlats minorizats de la peninsula e de la isclas italianas. Dempuèi qualquas annadas un interest novel s’es desvelopat pels dialectes romane e subretot pel sinto parlat pels Manoches franceses.

La mager part dels tèxtes son redigits per Jean-Pèire Cavalièr, mas d’autres autors intervenon o son intervenguts, jos lors noms (Claudi Sicre, Eric Fraj, Patric Sauzet ou James Costa per exemple), ou jos de pseudonimes. Los fils de discussion son de còps que i a fòrça noirits e d’autres actors de la reflexion sus l’occitan e las autres lengas minorizadas s’i exprimisson.

Jean-Pèire Cavalièr

Per consultar aquel blòg, es per aquí.

orazio.jpg
Orazio, Joan-Loís
Les arbres ont une place à part dans le monde végétal. Indispensables à la vie sur terre, l'homme les a de tout temps utilisés et sans eux la société humaine ne serait pas ce qu'elle est. L'arbre est symbole de vie. Ceux qui gardent leurs feuilles en hiver incarnent l'immortalité, ceux qui les perdent symbolisent la régénération perpétuelle du vivant. D'autant plus que, comme tous les êtres vivants, l'arbre se reproduit, respire et mange en s'adaptant aux lieux où il se développe. Géant de la nature à la frondaison céleste sur les terres fertiles des vallées, petit être rabougri sur le causse aride ou touffe flexible sur les rives de ruisseaux, l'arbre prend des formes diverses qui nous séduisent, mais, surtout, comme tous les végétaux, il crée la vie à partir du minéral. Chacun a son histoire, son originalité, sa sensibilité ; lien entre la terre et le ciel, l'arbre continue de nous fasciner et d'irradier quelque chose qui nous touche, et qui souvent nous apaise.
Dans un ouvrage précédent, Jean-Louis Orazio avait déjà choisi la richesse de l'occitan pour nous mener sur les causses du Périgord et nous parler des orchidées sauvages ; il nous propose ici d'aller à la rencontre de leurs arbres, arbustes et arbrisseaux, en une promenade de toute beauté.
letras-arbus.jpg
Frontère, Laurent
Ces onze nouvelles, inspirées par le moulin d'Arbus, lieu d'enfance de l'auteur et proche de Sauveterre-de-Béarn, décrivent des trajectoires terrestres variées, sur huit siècles d'histoire, mais unies par ce même terroir béarnais. On y croisera un bandit de grand chemin et sa pie, un tuilier et son frère qu'un trésor détourne du droit chemin, un monstre marin mangeur de volaille, des jumelles étranges et leur père puisatier, un valet de ferme martyrisé, un empoisonneur aux hosties mortifères, un aérostier éclairé et un Iroquois égaré…
Né en 1961,Laurent Frontère est artiste peintre, sculpteur et l'auteur de trois romans illustrés : Voyage à dos de mérou, Ouakaris chauves dans le crachin et Un lion au déjeuner.
Traduit du français par Danièl Lafarga, Danièl Lagüèita e Joan Pèir Poquet 
sus 1493