Explorar los documents (28 total)

vignette_12995.jpg
Dinada de las cigalas d'Aur
Dîner des cigales d'or du 6 juin 1976. Menu imprimé avec bois gravé.
Sachs_Auzels-cassadors.jpg
Dels Auzels cassadors / Daude de Pradas ; Karl Sachs ed.
Daude de Pradas
Sachs, Karl (1829-1909)
Edicion primièra del tractat de falconariá del trobador roergat Daude de Pradas. Lo Dels Auzels cassadors es la sola òbra cinegetica medievala coneguda en occitan. Daude de Pradas compila e torna ordenar mantun grand tractat de falconariá anterior.
Alexander Herman Schutz ne faguèt una edicion novèla en 1945 a partir del manuscrit Barberini lat. 4087 (Roma, Biblioteca Apostolica Vaticana) que Schutz aviá pas pogut consultar : The romance of Daude de Pradas called Dels Auzels Cassadors : edited with introduction, summary, notes and glossary by Alexander Herman Schutz. Columbus, The Ohio State university press, 1945 (contributions in Languages and Literature, n° 11, Romance Language Series).
Vignette2_Reg.lat.1462_0104_fa_0050v.jpg
L'Alba bilingua de Fleury
Prise de vue de l'<i>Aube bilingue de Fleury</i>, Biblioteca apostolica Vaticana, Reg. lat. 1462

L'alba bilingua originària de l'abadiá de Fleury (Saint-Benoît-sur-Loire) es un cort poèma religiós fargat per lo cant liturgic, compausat dins la segonda mitat del sègle X e format de tres estròfas en latin e d'un repic en lenga romana que sa natura exacta es a l'ora d'ara encara discutida. 
S'agís d'un cant liturgic, una « cançon d'alba » alegorica, a significacion religiosa que descriu lo fenomèn astrologic de l'alba e l'apèl d'un « desrevelhaire » als pigres ( « pigri » ), imprudents ( « incauti » ) e assomelhats ( « torpentes » ). Lo repic roman d'aquela Alba constituís la responsa dels « pigres » a aquel apèl.

La metafòra de l'alba poiriá remandar al tèma escatologic (relatiu a la fin del monde) de la venguda del Crist qu'anóncia la fin del temps o lo de sa resurreccion. L'identificacion de la lenga del repic - sovent considerada coma d'ancian occitan de la forma arcaïca o corrompuda - fa l'objècte de debats importants pels especialistas dempuèi sa descobèrta en 1881 per lo filològ alemand Johannes Schmidt (1843-1901). Se la lenga e la significacion del repic contunhan de faire debat, l'Alba de Fleury demòra pasmens un testimoniatge rare del procediment a l'òbra dins l'Euròpa romana al cap de l'an Mil e que menèt a l'emergéncia d'una literatura en lenga vernaculària, movement dins loqual l'occitan ocupa una plaça a despart. Ne testimònian sas doas poesias religiosas de la primièra mitat del sègle XI (lo Boeci e la Canso de Sancta Fides d'Agen) e mai que mai, mens d'un sègle après, las primièras manifestacions de la lirica dels trobadors, promesa a una abondància creativa sens egal.

L'alba bilingua es coneguda d'après una còpia unenca, notada sus lo canton superior d'un fulhet al dintre d'un recuèlh de poèmas de Fulgence e d'escriches juridics (sègle IX-X). Cada linha de tèxte conten una notacion musicala en neumas plaçadas en dessús.

Consultar lo document numerizat :

Consultar lo fulhet 50v. del codex Reg. lat. 1462 de la Biblioteca apostolica vaticana sus http://digi.vatlib.it/view/MSS_Reg.lat.1462/0104

AD-81_compoix-tarn.jpg
Vocabulari occitan-francés dels compeses (cadastres ancians) / Archius departamentals de Tarn
Le Pottier, Jean, dir. de publication
Ancêtres du cadastre tel que nous le connaissons, les « compoix » sont des documents emblématiques de l'administration de la fin du Moyen Âge et de l'époque moderne en pays d'oc (XIVe-XIXe siècle) : il s'agit du dénombrement des biens imposables de chaque communauté qui règle la répartition de l'impôt.
Sources incontournables de l'histoire matérielle, économique et sociale, souvent rédigés en occitan, ils représentent également un important gisement de vocabulaire topographique, géographique ou encore de description des biens matériels.
Les Archives départementales du Tarn proposent sur un site thématique dédié à l'inventaire des compoix et cadastres anciens du Tarn (archivescompoix.tarn.fr) un petit glossaire de termes occitans que l'on rencontre fréquemment dans ces documents.

Consulter le glossaire :

Glossaire en ligne sur le site des Archives départementales du Tarn.
Romania.jpg
Los fragments de manuscrits « e » e « i » del Breviari d'amor (Romania, t. LVI, 1930) / Clovis Brunel
Brunel, Clovis (1884-1971)
Dins aqueste article paregut en 1930 dins la revista Romania, Clovis Brunel presenta e edita lo tèxte de dos fragments novèls del Breviari d'amor, los fragments ara siglats e (Archius departementals de Gard, liassa 1 F 83) e i (anc. Besièrs, Bib. Soc. Arqueol.).

Legir l'article :

Legir l'article en linha sus gallica.bnf.fr
rlr.jpg
La Cirurgia d'Albucasis : revirada en dialècte tolosan (país-bas de Fois) del sègle XIV / Charles de Tourtoulon
Tourtoulon, Charles de (1836-1913)
Aqueste article que pareguèt en doas liurasons dins la Revue des langues romanes (seria 1, tòme 1, 1870), Charles de Tourtoulon, membre de « l’Escòla romanista » de Montpelhièr - la Société pour l’étude des langues romanes nascuda un an abans - es lo premièr estudi e la primièra edicion parciala del tèxt conegut coma la version occitana de la Cirurgia d’Albucasis.

La Cirurgia d’Albucasis es una traduccion en lenga occitana del sègle XIV d’un tractat de cirurgia extrach de l’enciclopèdia medicala Al-Tasrif del grand medecin cordoan Abu Al-Qasim (v. 940-v. 1013), dich « Albucasis » en Occident.
En comparant lo manuscrit unenc de la Cirurgia (uèi conservat a Montpelhièr, Bibliotèca Interuniversitària de Medecina, H95) amb una version latina contemporanèa (Montpelhièr, BIU, H89 ter), Charles de Tourtoulon d'aviada abandona l’ipotèsi d’un passatge dirècte de l’arab a l’occitan e establís que la traduccion occitana foguèt facha a partir d’una version en latin.

Çaquelà l’origina del manuscrit es pas montpelhierenca, malgrat l’importància dels estudis de medecina dins l’istòria de la vila. Foguèt realizat al sègle XIV per un grand prince pirenenc, lo comte Gaston III de Fois, lo famós « Gaston Fèbus », coma ne testimònia de marcaires linguistics pirenencs nombroses dins la lenga utilizada pel traductor coma las armas e devisa de la dinastia de Fois-Bearn inscrichas al primièr fulhet.

L’article comença per una introduccion istorica e linguistica puèi s’acaba amb l’edicion dels primièrs fulhets del manuscrit de l’Albucasis occitan. Doas edicions completas del tèxt de la Cirurgia foguèron publicadas dempuèi, en 1985 (La Chirurgie d'Albucasis : ou Albucasim : texte occitan du XIVe siècle : Jean Grimaud et Robert Lafont dir., Montpellier : Centre d'études occitanes) e en 1992 (La Chirurgia : versione occitanica della prima metà del Trecento : Mahmoud Salem Elsheikh ed. scientifique, Firenze : Ed. Zeta).

Legir l'article :

- 1ra part, RLR, S1-T1, 1870, p. 3-17 (legir l'article en linha sus Gallica).
- 2da part, RLR, S1-T1, 1870, p. 301-307 (legir l'article en linhe sus Gallica).
vignette.jpg
[Boeci] Fragment d'un poème en vers romans sur Boèce / François Raynouard
Raynouard, François-Just-Marie (1761-1836)
Es en 1813 que lo romanista François Raynouard descobrís a la Bibliotèca d'Orleans lo fragment del Boeci, poèma occitan imitant lo tractat de la Consolatione Philosophae del filosòf e òme politic latin Boeci (480?-524), mencionat tre lo sègle XVIII coma una de las òbras literàrias mai ancianas compausadas en lenga vernaculara en Euròpa.

François Raynouard publica aicí la primièra edicion e revirada francesa del fragment, e lo fa conéisser coma lo monument literari lo mai ancian en lenga d'òc. L'edicion del tèxte per Raynouard foguèt criticada per Paul Meyer, que ne dona una edicion novèla en 1877 dins son Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français (Paris, 1877, p. 23-32).
Disponible en linha sus Google Livres
Notícia sus Flamenca / François Raynouard
Raynouard, François-Just-Marie (1761-1836)

Disponible en linha sus Google Livres

Lo filològ François Raynouard (1861-1936) descobrissèt en 1834 lo roman de Flamenca, cap d'òbra de la literatura occitana del sègle XIII. La còpia unenca d'aquel roman li foguèt senhalada pel prefècte d'Aude Gabriel Delessert al dintre de las colleccions de la Bibliotèca de Carcassona. Raynouard faguèt conéisser Flamenca al mond sabent tre 1835 en publicant dins aquesta « notícia » sos primièrs comentaris sus l'òbra, acompanhats d'extraches del tèxte original e de la revirada en francés. Calrà esperar l'edicion de Paul Meyer (Paris : A. Franck, Béziers : J. Delpech ; 1865) per que foguèsse publicada l'integralitat del tèxte de Flamenca.

Ne saber + : Repertòri del patrimòni cultural occitan : Flamenca

Molinier, Guilhem

Ce document est disponible sur Rosalis, bibliothèque numérique patrimoniale de Toulouse.

1356 d'après le texte.

Version courte en prose. - Edition : J. Anglade, "Las Leys d'amors" : manuscrit de l'Académie des Jeux Floraux, Toulouse-Paris, 1919-1920. - Dépôt de l’Académie des Jeux Floraux (coté 500 006), décembre 2004.

Numérisation effectuée à partir d'un document original : Ms. 2883. Version courte en prose. Lettre historiée ou ornée manquante à la numérisation pour le folio 89 et le folio 105.

Sobregaya companhia dels VII trobadors de Tolosa

Académie des Jeux Floraux (Toulouse)

vignette_Boeci.jpg
Le Boèce occitan

Lo fragment de poèma en occitan imitat del tractat De Consolatione Philosophae de Boeci (480?-524) es considerat coma « lo monument literari mai ancian de lenga d'òc » (Paul Meyer). Aquesta òbra morala es atribuida a un clergue lemosin. Es estat segurament compausat e copiat a l'abadiá de Sant-Marçal de Lemòtges dins lo primièr tèrç del sègle XI.
Lo manuscrit, que compren los 258 vèrses primièrs del poèma (lo darrièr es troncat al segond mot) es conservat dins un recuèlh de manuscrits religioses que venon de l'abadiá de Saint-Benoit-sur-Loire (abadiá de Fleury). Es a l'ora d'ara conservat dins lo fons ancian de la Bibliotèca d'Orleans (ms. 444, p. 269-275)

sus 3