Emission del 21 de genièr de 2020
Pònt Sant Esperit, ciutat monumentala 2
Se lo monde coneis Pònt Sant Esperit per son triste episòde dau pan maudich en 1951, nautrei a Tè Vé Òc, avèm vougut mostrar un autre aspècte de la pichòta vila, valent a dire lei marcas monumentalas que fan son identitat. Pònt Sant Esperit es clafit de joièus d'arquitectura e d'espacis remirables, au caireforc de 4 despartaments. Partètz a la descubèrta d'una seleccion de luòcs que l'estajtant de Pònt Joan Cristòu Garnier e l'arquitècta Bernat Vaton vos van revelar.
Per aquela 2nda partida, vos prepausam la glèisa Sant Saturnin, lo prieurat Sant Pèire, la capèla de l'espitau, lo lavador classat e l'Ostau dei Chivaliers.
Un documentari d'Amada Cròs
[resumit de Tè Vé Òc]
Avec un premier EP baptisé « Prosodie » (l'accentuation et l'intonation des langues, mais aussi certaines règles de versification ou de musique), Gofannon met immédiatement en exergue son intérêt pour les rythmes et les langues. Inspirés par la musique médiévale traditionnelle de l'Europe entière, ses morceaux présentent tout naturellement une grande diversité linguistique avec des paroles en occitan, en anglais, en français et en suédois. Dépouillées de tout artifice, ces chansons folk contemplatives et chaleureuses portent en elles une grande authenticité et un rapport à la Nature privilégié.
Samuel Méric, fondateur du projet en 2016, s'est désormais entouré d'une formation complète pour partager avec les foules ses méditations sylvestres et ses évocations des temps jadis.
Membres du groupe Gofannon : Samuel Meric (chant, flûte, clarinette), Rodolphe Johansson (violoncelle), Edouard Golfier (percussion), Sarg Mercadier (guitare, choeur).
Consulter le clip L'animal (Official Video) sur Youtube : https://www.youtube.com/watch?v=zeExO1t6EUE
Bandcamp : https://gofannon.bandcamp.com/
Facebook : https://www.facebook.com/gofannon/
Youtube : https://www.youtube.com/gofannon/
Autor màger del periòd « barròc », Loís Belaud daissèt sa marca sus l’univèrs de las Letras d’Òc a la fin del sègle XVI. Representa, per la Provença del temps (mai tanben, puèi, a travèrs las epòcas) un vertadièr regrèlh e dobrís un espaci de creacion poetica, abeurat a las sòrgas anticas, noirit de petrarquisme, influençat per la Pléiade francesa tot en demorant prigondament original.
L’experiéncia carcerala, coma maites poètas (Villon, Marot), es una tematica recurenta de son òbra. Lo poèta, empresonat 19 meses dins una torre de Molins, puèi, a doas represas, dins las jaulas sestianas, quitèt pas de dire, d’escriure e de fugir l’embarrament.
Son escritura es tot autant un testimoniatge, una traversada dels infèrns, una satira de la justícia corrompuda, qu’un cant dels plasers de viure incarnat per la musica d’una lenga.
Belaud foguèt un poèta reconegut, en provençal. Costejèt François de Malherbe e Louis Galaup de Chasteuil, entre autres, a la cort del governador de Provença. Saupèt accedir, de son vivent (fach rare pels autors occitans d’aquel temps), a una primièra impression, amb son DON-DON Infernal constituit de 91 estanças que descrivon los torments d’un presonièr.
Aquel obratge foguèt reeditat mai d’un còp, notadament en 1588 (l’annada de sa mòrt), en 1595 (al dintre d’una edicion postuma que compila tanben dos recuèlhs de sonets) e mai tard, en 1602.
La bibliotèca del Musèu Paul Arbaud d’Ais possedís l’exemplar unic de l’edicion de 1588 (Ais, Miquèu Goyzot) e un exemplar de l’edicion de 1602 (Ais, Joan Tholosan). Un autre exemplar de 1602 es conservat a la bibliotèca reiala dei Païs-Bas a La Haye.
Mercés al partenariat engatjat amb lo CIRDÒC - Institut occitan de Cultura, una numerizacion d’aqueles libres rares foguèt portada a tèrme. Es aquel trabalh que vos presentam.
La numerizacion del edicion de 1588 estampat a Ais e vendut per lo mercant-librari Michel Goyzot.
Accedir a l’edicion estampat en 1602 per Jean Tholosan.
Per ne saber + : veire l'exposicion sul Loís Belaud