Qualqu'un tusta a la pòrta cridant :
- Joana, Joana !
Sus l’escalièr de l’intrada de l’ostal magra, vièlha e tot en plors la vesina de Renat, l’Angèla :
- Joana secors ! Lo Renat s’es penjat dins son garatge e se te veni veire es qu’a laissat una letra.
- E alara ? Es terrible mas i pòdi pas res, es vengut ièr e l’ai fotut defòra. Voliái pas mai ausir d’istòrias sus nòstra joinessa que m’an fach tant de mal.
- Legís aquela letra !
- Se vòls mas ara es un pauc tard per faire quicòm.
A mon vilatge tant aimat tota ma vida,
Dempuèi l’escòla primariá siái estat amorós de la Joana. Segur que l’ai abandonada per la Roseta a 20 ans. Mas uèi la Roseta es partida e pensavi que ara lo sòmi podiá devenir realitat. Veni d'apréner qu’es amorosa e que se va maridar ambe un american. Donc vòli pas mai contunhar a viure. Quand los sòmis son mòrts i a pas pus de rason de viure.
Adieu-siatz totes vòstre amic Renat lo malurós
- Encara un còp i pòdi pas res faire, es pas ma fauta. Es vengut me veire ièr e èra furiós.
- Tot lo mond van dire qu’es de ta fauta.
E l’Angèla furiosa s’en va. Uèch oras del ser. Temps de sonar lo Rémy.
- Allo ! Rémy !
- Cossí vas amor de ma vida ?
- Ai pas tròp de temps per parlar. Matilda m’a sonada. Es premsa e vòl venir faire son pichòt en çò de ieu. Lo problèma es qu’a pas un sòu per pagar lo bilhet d’avion. Es que pòs li mandar l’argent o melhor prendre lo bilhet e lo mandar a Philadelphia o per internet ? L’adreiça: Matilda Delbas encò de Fred Tiafran 2345 Hillview Avenue Philadelphia. E lo telefòn: 410 587 90 87.
- O vau faire. Te fagas pas de marit sang. Mas es que siás segura de çò que fas ? As pas jamai agut d’enfant e d’un còp vas devenir maire e grand, es pas simple.
- Mas tu serà ambe ieu e serai pas pus soleta. M’ajudaràs. E en mai lo paire del pichòt es negre, cantaire o musicaire, ai pas comprés. Te sonas lèu lèu. E de l’autre costat i a de problèmas al vilatge. Te contarai tot aquò lo còp que ven. Adieu e potons mon Rémy !
- Adieu ma bèla !
Tot va plan. Es bon de pas pus èstre soleta. E zo mai lo telefòn ! Qual pòt sonar ara ?
- Madomaisèla Belcaire ?
- Òc es ela ! De que voletz ?
- Aquí la gendarmariá del vilatge. Sabi qu’es tard mas volriam vos veire. Mossur Renat Delrieu s’es penjat e a laissat una letra que parla de vos. E en mai una vesina Madama Soulages a ausit una disputa entre vos, ièr a dos oras.
- E de que pòdi faire ? Es pas ieu que l’ai penjat.
- Madama se voletz podem vos venir veire a l’ostal.
- Deman matin ?
- Non ara. Avans de donar lo permés d'enterrar seriá bon de discutir ambe la darrièra persona que l’a vist.
- E ben vos espèri !
Mas avant me cal manjar un bocinet e subretot beure un copet de vin. Un pauc de cambajon, de fromatge amb una lesca de pan e una poma reineta del Vigan. E son dejà aquí ! Amb la veitura de la polícia. Comenci de me demandar s’ai plan fach de tornar al vilatge. Evidentament la mòrt del Renat es pas un plaser per ieu. Durbissi la pòrta. Dos òmes dintran. N’en coneissi un : Madama Blanquet. Mas l’autre l’ai pas jamai vist.
- Es que nos podem assetar ?
- Vos ne'n prèga. Venètz per aquí sus la terrassa.
Se meton cadun dins un fautuèlh de jardin. M’en vau cercar d’aiga e de gòts a la cosina.
- Avètz un polit ostal Madomaisèla Belcaire ! Vos fasètz pas de lagui aurem lèu fach. Pas que de rotina.
Lor conte nòstra istòria ambe lo Renat tre la debuta fins a ièr la disputa sus lo davantal de l’ostal. Escrivon tot çò que disi. E s’en van.
Siái anada me jaire e ai dormit tota la nuèch sens me desrevelhar. Uèi es un autre jorn. Ièr es lo passat.
Bonjorn tot lo mond. Adieu los sovenirs ! Ma vida comença ara! Lo solelh brilha sus mon teulat tot nòu !
Donc me cal sonar la Matilda. Devi esperar sièis oras. Miègjorn de l’autre costat. Benlèu que lo matin a besonh de dormir un pauc s’es embarrassada. Vòli pas decidir avant çò que vau far amb ela. De tot biais ai de trabalh dins l’ostal : devi voidar los bagatges. Subretot sonar lo notari per saupre çò que s’es passat ambe lo teulat.
- Mèstre Bardòt ? Bonjorn.
- Madama ?
- Joana Belcaire. Me reconeissètz pas ? Pasmens pensi pas qu’ai pres l’accent american !
- Desencusatz me ! segur que sabiái qu’èretz tornada : tot lo vilatge o sap: « l’americana es tornada sens sa filhòla ! ».
- Mercé per tot vòstre trabalh : lo teulat, los papièrs, los impòstes. Voldriái saupre çò que s’es passat per lo teulat.
- I a agut un gròs auratge e lo dessús del teulat de vòstre ostal s’es retrobat dins lo jardin. Mon maçon a plan trabalhat. A cambiat los teules e a tot adobat. A netejat vòstre jardin e ai tot pagat.
- Vos devi donc d’argent. Quand volètz pòdi venir al burèu. E i a tanben d’autras causas que devèm discutir ensems : de qu’anatz faire de l’ostal de vòstre oncle e de las vinhas ? 20 ectaras es un molon de tèrra dins aquel pais de bon vin. Lo Sud de França es de mai en mai conegut. Benlèu qu’ai trapat quicòm que seriá interessant per vos e per lo vilatge. N’en parlarem totes dos. Quand poiriatz venir ?
- Voldriái esperar un pauc. Tant de causas son a venir dins los jorns qu’arriban ! Vos sonarai en fin de setmana.
- Esperatz pas tròp : òm sap pas jamai…a ben lèu Joana !
- Al reveire Mèstre Bardòt !
E ara un pichòt tè a l’irange aquel qu’aima mon òme american tant lonhdan ! Que plaser d’èstre sus la terrassa sus una cadièra de jardin de tela roja jos lo solelh pas encara tròp caud ! Amb un pichòt ventolet que cor dins los arbres del jardin : l’euse totjorn verd estiu coma ivèrn e lo pin tanben.
Es pas l’ora de sonar Remy que deu totjorn èstre a l’universitat. Tot d’un còp me desrevelhi : lo jet lag, lo desfasament orari ! Ai dormit doas oras ! Vau cercar lo telefòn, lo numerò, ai paur. Devi saupre que ma vida uèi es ambe Remy. De tot biais cal causir : Matilda serà pas jamai ma filha mas deman Remy serà mon marit !
- Allo Matilda ?
- Joana ! Que meravilha d’ausir ta votz. Cossí vas ? Fa de temps que siás tornada al vilatge ?
- E tu Matilda de que fas ? Me deves tot dire que me fau de lagui. De qu’as fach dempuèi tot aquel temps ? Se vòls tot saupre : siái urosa mas siái totjorn perduda. Encara un còp sabi pas pus onte ne siái.
- Mas aquel pichòt qu’espères cal es lo paire ?
- Es complicat benlèu qu’es melhor d’esperar per te contar l’istòria de se tornar veire. Es que pòdi venir en cò de tu ?
- Qual es lo paire de l’enfant ?
- Un musician.
- De musica classica ?
- Non pas : african jazz se vòls tot saupre ! Negre ! Fred Tiafran.
- E vòls venir amb el dins lo vilatge ? Sabi pas se o sabes mas dins lo vilatge per las darrièras eleccions la drecha drecha e la gaucha èran 49/51 per cent.
- E donc ? Pensi que seriá melhor de venir soleta.
- Aquò tomba plan : a de trabalh e pòt pas venir. Mas ieu vòli venir.
- E quand l’enfant arribarà segur que serà pas blanc !
- Joana, me decebes. Te cresiái mai dubèrta al mond modèrne. O sabes ben ara que la tèrra es de mai en mai pichòta.
- Ieu o sabi mas dins lo vilatge o sabon pas encara. Donc se veniás soleta tot seriá plan. Quand arribas ?
- I a un problèma : ai pas un sòu per crompar lo bilhet d’avion.
- E ton òme a pas de sòus per tu, la maire de son pichòt ?
- Un jorn benlèu quand serà conegut coma musicaire. Mas i siam pas encara. E dins aquel pais los artistas an pas d’ajuda per viure. Pas « d’intermittent du spectacle » !
- Donc onte devi mandar l’argent per lo bilhet ?
- Sus la banca de Fred, un virament.
- Pensi que lo melhor seriá de demandar a Rémy que prenguèsse ton bilhet per te lo mandar. Baila me ton adreiça. Vendrai te quèrre a Montpelhièr.
- Alara : Matilda Delbas en cò de Fred Tiafran 2345 Hillview Avenue Philadelphia US.
- Tròp complicat. Demandarai a Rémy de te sonar deman matin. A ben lèu.
- Potons !
- Diga me es un garçon o una filha ?
- Ai pas volgut saupre: descubrirem ensem ! Ciao !
Benlèu que siái tròp vièlha mas ai pas poscut dire de non ! Temps de sonar Rémy….