Seria d'emissions sus l'istòria d'Occitània (aira culturala) animada per Felipe Martel, professor emerit d'istòria al departament occitan de l'Universitat Pau Valéry de Montpelhièr. Cada emission presenta d'eveniments, personatges o tèmas que caracterizan l'istòria occitana.
L'emission foguèt registrada a Ràdio Lenga d'Òc (Montpelhièr) e co-animada de la debuta a 2009, per Aimée Brees, puèi de 2009 e 2011, per Henry Hammel.
La Granda Charradissa es un programa radiò de discutida sus l'actualitat presentat per Marius Blenet e difusat de 2015 a 2017 en dirècte sus Radio Occitania e Ràdio Lenga d'òc, e en diferit l'endeman sus Ràdio País.
Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins las emissions podon pas èsser mes en linha, fogèron doncas talhats dels enregistraments.
Originari d'Avairon, Joan-Carles Codèrc a primièr practicat lo grafisme. De sas primièras armas de grafaire, garda primièr un amor per la paret La paret coma partida integranta d'un luòc, coma afirmacion d'aqueste. L'artista aima se definir coma parietalista ; va fins a utilizar los pigments dins la tèrra dels endreches ont dessenha.
Joan-Carles Codèrc s'emplega a cartografiar la memòria : sos entrelaces, sas zònas d'ombra e de lum. La representacion escricha de la lenga occitana, de sos mots, de sos torns e de las causidas tipograficas operadas per la figurar son al centre de son atencion.
Lo trabalh sus la tipografia es caracteristic de l'òbra de Joan-Carles Codèrc.
Nascuda en 1954, Terèsa Pambrun que viu a Lavedan, ua vath de la montanha pirenenca. Regenta pendent vint ans, qu'ei egaument estada conselhèra pedagogica cargada de la lenga e de la cultura occitanas au près deus ensenhaires d'escòlas primàrias.
Breçada peus contes deu son pair pendent la soa joenessa, qu'ei era medisha passionada de legendas e de mites. Qu'a publicat mantun album joenessa qui a era medisha illustrats d'aqüarellas.
En 2005, que publica un roman en gascon bigordan entitolat Sho!.
Nascut a Nimes, Robin Chouleur viu e trabalha en Occitània. Enfant, la proximitat de sa familha amb lo mitan artistic lui
permet de descobrir las òbras abstraitas dels artistas Claude Viallat e Roger Vilder. Ne conservarà una propension a
l'abnegacion dins la repeticion dels motius, un engatjament fisic dins l'acte creatiu tant coma una volontat de descompausar los
diferents moviments que constituisson aitant d'etapas dins lo traçat de sos dessenhs.
Uèi, Robin Chouleur explòra dins sas òbras las logicas que se desplegan al sen de caduna d'aquelas cellulas elementàrias. Amb elas, faiçona de sistèmas inter-relacionals coerents en recrutant de règlas constructivas a las declinasons multi-escalaras.
Lo jornau televisat de Manaset.fr, sit d'informacions parodic en lenga occitana.