Explorar los documents (8213 total)

vignette_60841.jpg
Recuèlh dels racontes finalistas del “IV Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols”.

Unes racontes que compausan una garba ont tot i passa : de la languina que vos pren al ventre a la mòrt dels qu’aimatz o la solesa dels que son a mand de tot pèrdre, a la jòia e l’innocéncia dels pichons, estonats davant l’amor que naseja, o los brams de plaser d’una party de pistachièrs. E que nos an menat d’un recanton perdut en Arièja o en Aran a la sèuva dels aztècas, l’Imalaia o lo Japon d’abans la guèrra, per i encontrar tot un cortègi de personatges susprenents, ambe de formigas que parlan, tuaires de massa, un comitat de mascas que benlèu ne son pas unas, un drac endormit… Una fèsta.

Contes publicats :

Acampada de familha. Jean-Marc Rabier
Zibola. Robèrt Pastor
Un café dab Edoné. Jordi Ràfols Brasó
Yobai. Sara Laurenç
La còla dau drac. Jean Claude Puech
Cambiaments de nom. Alan Roch
Empúries. Matieu Poitavin
L’Institucion de Defensa de las Mascas (IDEM). Esther Lucea Teruel
Le tren de la nuèit. Miquèl Ruquet
vignette_rencontres2024.jpg
Département de Haute-Garonne
Région Nouvelle-Aquitaine
Région Occitanie
Ville d'Agen
Ofici Public de la Lenga Occitana
Rdv es balhat a Agen (47) los 13 e 14 de junh que venon pels Rencontres occitans de las lengas e culturas regionalas.
Dos jorns d’escambis e de debats a l’entorn de la plaça de la lenga occitana dins la societat actuala (educacion, economia, torisme, cultura...) a travèrs l’experiéncia e las idèas de los e las que la pòrtan e la defendon al quotidian.
Seràn present.a.s per aquela primièra edicion (entre autres) : Jean-Luc Lagrave, Romain Baudoin, Martine Ralu...
Per descobrir lo programa dins son integralitat e vos inscriure : ligam :  http://abrac.at/rencontres2024
vignette_60839.jpg
Roch, Alan
Aprèp aver parlat de las patas dels mila-patas, dels pics dels eirices, de las escaumas de las serenas, del monde d’alas e de plumas, dels provèrbis del beure e del manjar, aprèp s’èsser interessat al bestiari e a la mit-òc-logia,lo poèta se vira cap al monde vegetal per nos contar, en vèrses ortalans, la vida reala (?!!!) e tanplan supausada de l’òrt, dels legums, de la frucha, del bòsc, dels arbres, de las èrbas, de las flors, …
vignette_carnaval.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Conservatoire d'agglomération Béziers-Méditerranée

PRESENTACION 

Amb son Carnaval des animaux, Camille Saint Saëns convidava lo public a una parentèsi encantada, entre fantasiá e umor. Tornant visitar los còdis d'aquèla pèça classica, los artistas del Carnaval Trad de las Bèstias ne propausaràn en 2024 una adaptacion qu'emprunta d'unes marcaires de la cultura occitana : musica tradicionala, bestiari fantastic mas tanben conte e teatre d'ombras. Dins l'escrinh del Pargue de la Gayonne, Séverine Sarrias (contaira), Arnaud Cance (musician, cantaire) e François Breugnot (musician) presentaràn al public las colissas de la creacion al sortir d'una setmana d'escritura al CIRDOC : genèsi de l'òbra, causidas artisticas e qualques extraits.
Un eveniment en partenariat amb lo Conservatòri d'agglomeracion Besièrs Mediterranèa

INFORMACIONS PRACTICAS 

Pargue de la Gayonne, 34500 Besièrs

Ne saber mai :
Contact  secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.13.

vignette_LGO-20240509.jpg
Cors d'occitan per debutants a Carcassona - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del  9 de mai de 2024

L'IEO d'Aude organiza un cors d'occitan per debutants. Veirètz aquí per de qué e coma fuguèt creat e çò que s'i passa. Trobarètz tanben coma vos i inscriure per la dintrada de setembre de 2024 e las condicions.

Un reportatge de Lise Gròs

[résumé : Tè Vé Òc]

vignette_edito_20.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Amb l’estiu qu’apròcha, lo CIRDOC-Institut occitan enfila son vestit de sason per entamenar una granda virada d’eveniments e festenals occitans. Plan segur Total Festum que, dempuèi 2006, reviscola la cultura dels païses d’òc e catalans mas tanben un fum d’autras iniciativas ont s’exprima la creativitat d’associacions e d’artistas d’en pertot sul territòri. Es l’escasença per l’establiment de prepausar son sosten dins lo quadre d’une politica de cooperacion que se desvelopa de longa, amb l’ajuda de las collectivitats e partenaris institucionals. Mas dins los faches de que s’agís e cossí se passa ? lo CIRDOC - Institut occitan de cultura coopera segon tres modalitats complementàrias. D’en primièr per la mesa a disposicion de ressorças documentàrias (libres, mòstras, supòrts de mediacions variats …) e d’una formacion elementària per s’arrengar amb aqueles otisses. Puèi amb una formula afortida d’una preséncia sul terren e d’una proposicion especifica (animacions, creacions, consultacion …) assegurada en relacion amb los organizators. Enfin, en foncion del contèxte, del besonh exprimit e de l’interés per l’espandiment de la cultura, lo CIRDOC - Institut occitan de cultura interven coma co-productor en contribuïssent a la programacion. Es aital que nos crosarem dins las setmanas que venon, del Total literari a l’Universitat Occitana d’Estiu, de Prom’Aude als Rencontres de Salinèla, de la Passejada Calandreta a la Maïada (47).

Descobrir la Letra en Òbra 20 - Mai de 2024 / Julh de 2024 : AQUI
vignette_60831.jpg
Vayrette, Fabienne
Quinze novèlas entà parlar deu monde. Lo d'uei, de segur, qu'ei çò qu'ei, mes tanben lo d'un futur pròche e pas mens maishant. Los personatges de Fabienne Vayrette, hemnas sustot, ne's dèishan pas enganar. Emplegada de musèu saunejaira e determinada, servidor au caumatge prèst a tot entà escapar a la vita vitanta, joena diplomada japonesa a la punta deus hialats sociaus… vos estonaràn. Dab determinacion e coratge, ne baishan pas jamès los braç, quan seré de pedaçar la realitat. Pr'amor çò que vòlen, ei víver!
Sophie Kastelnik - Mathieu Prat.jpg

PRESENTACION

Contes a cracar dab un drinòt de holia

Ua cosinèra, a la cosina, qu’aprèsta las istòrias, e b’auloreja aquò !

Acompanhada per l’acordeon, que las vse sèrv en musica, la bateria decosina que pipera e que ritma las soas aventuras. Que'ns conta e que'ns canta 3 istòrias qui'ns hèn arribar las aigas a laboca e nse mian en passejada dab Lo gatonet perdut, Ròtla còca e La poreta rosseta. Lo teatre d'objècte que revèla la poesia e la fantasia d'ua horqueta tà las ústrias qui devienun conilh, d'un tròç de lan qui's hè lèit e d'un carasclet qui mòu los grans de blat !

En las 3 istòrias, l'objècte que's conta diferentament ; borlesc dens Lo gatonet perdut, losanimaus recaptats hens los bocaus que seràn remplaçats per un objècte en relacion dab lolor caractèr (un can/policièr per un shiulet, ua craba/mairbona per ua pelòta de lan, etc.).Dens Ròtla còca, l'encontre qu'evolua dab lo medish objècte qui creish segon la"dangerositat" de l'animau : de la horqueta tà las ústrias peu conilh dinc a la horca debarbacoa per l’orsàs ! Enfin los objèctes musicaus qu'entran en scèna dab La poretarosseta.

Aqueth espectacle dab mei d’ua lectura que permet aus petits com aus grans de partir tàl'imaginari e l’arríder !

Àlbums joenessa adaptats : Le Petit chat perdu, Natacha ; Roule galette, Natha Caputo ; La Petite poule rousse, Byron Barton.

DISTRIBUCION

Adaptacion teatrau deus contes : Sofia Kastelnik
Direccion artistica & composicion musicau : Sofia Kastelnik
Jòc en lenga occitana & acordeon : Delfina Lafon
Intervienent autorn de la transmission de la lenga occitana : Laurenç Labadie
Traduccion : Felip Biu
Scenografia : Francisco Dussourd
Construccion scenografica : Arnaud Sauvage
Creacion lutz & regia tecnica : Julian Delignières
Administracion de Produccion : Carolina Galin
Crèdit Fòtos : Matèu PRAT
Ilustracion : Francisco Dussourd

FICA TECNICA

Mesura : 90 ; 120 dab gradinage.
Tot public autanlèu 3 ans.
Espaci scenic : Aira de jòc minímum de 5 m d'obertura x 3m de pregondor
Montatge : 1 servici de 4h
Desmontatge : 1h30
Tecnica : Besonh electric : 3 presas independentas de 220 V 16 A

Ficha completa son & lutz sus demanda

MEDIACION

L'espectacle que's pòt acompanhar de talhèrs a destinacion deus grops.

CONTACTE

https://www.unehirondellecie.com
unehirondellecie.adm@gmail.com
(+33) 7.49.94.15.22

**************************************************

CREACION

L'espectacle qu'ei actuaument en creacion. Duas residéncias que son previstas en 2024 :

  • Monenh, la MéMo, 10-15 de junh de 2024.
     Sortida de residéncia reservada a las collectivitats lo 14/06.
     Sortida de residéncia publica (familhas e abonats a la Sason) lo dissabte 15/06 a 10h30.

  • Louhossoa, sala Harri Xuri, 23-27 de seteme de 2024.
     Sortida de residéncia davant la classa mairau bilingua de Bidaishe lo divés 27/09 a 10h30.
vignette-une-hirondelle-cie.jpg
Sophie Kastelnik
Une Hirondelle Cie que defen un teatre deu « vivent », per ua alet, ua vibracion, ua energia qui's partatjan de l'artista a l'espectator. Ací, que desvolopam un teatre de proximitat, segon l'exemple deu teatre popular de Vilar qui Pèir Debauche e defenè. Un teatre sincèr, qui'ns destaca deu quotidian, entà’ns divertir e nse pausar question, shens balhar nada responsa, mes en deishant cadun libre de s'interrogar. Lo teatre qu'ei un cap e cap d'uman a uman. Que prepausam matèria a saunejar e que convidam l'espectator a cabussar dens la soa istòria pròpia, a desvolopar lo son imaginari, las soas emocions mei discretas, lo son camp deus possibles. L'eslur deus ecrans negres e de çò de virtuau qu'a tendéncia a ns’aluenhar de çò de sensible. Qu'ei pr'amor d'aquò que, peu teatre, e ns'esforçam de contunhar de prepausar quauquarren de dirècte, interaccion vertadèra, partatge e escambi, motors indispensables entà s'explorar e s'enriquir mutuaument enqüèra e tostemps.
vignette_60828.jpg
Domenge, Jean-Luc
Volume 14 de la collection "Contes et Chansons populaires de la Provence" dirigée par Patrick Meyer.

«Béotien» est le mot qui est en général utilisé pour décrire une personne qui manque de culture, ou d'érudition. Le terme vient de la Béotie, une région de la Grèce antique, dont les habitants étaient considérés comme rustres par les autres Grecs qui se moquaient d'eux. On retrouve ces pratiques facétieuses (les béotiana) dans toute l'Europe et au-delà. En Provence, les conteurs de villages perpétuaient la tradition qui consiste à se moquer des habitants du village d'à côté. Ainsi dans les Bouches du Rhône, on se moquait des habitants de Martigues, de ceux de Faucon dans le Vaucluse, de ceux de Rabou dans les Hautes Alpes, de ceux de Peiresc dans les Basses Alpes, de ceux de Roure dans les Alpes Maritimes, de ceux de Callas et de Six-Fours dans le Var. « La vache montée dans le clocher », « La courge prise pour un oeuf d'âne », « La mer qui monte jusqu'au village de montagne », Les trois pets de l'âne », « Le cochon élu maire », etc... Ces contes à se moquer d'une population réputée naïve sont à la fois localisés et universels, et ils prennent en Provence et en dialecte provençal une dimension spécifique. Ils vous feront parcourir toute la Provence en contes à rire et en histoires de moqueries. Et vous pourrez vérifier tout au long de ce livre à quel point le rire est encore aujourd'hui nécessaire et libérateur. Pour vous révéler cet aspect méconnu de la Provence Jean-Luc Domenge a recueilli et recoupé au cours des années de nombreux témoignages, du Rhône aux Alpes Italiennes, en passant par la Provence maritime, la Haute Provence et le Pays Niçois.
sus 822