Explorar los documents (15387 total)

vignette_astaffort.jpg
Rencontres d'Astaffort

La deuxième session des Rencontres d'Astaffort de 2025 sera thématique et consacrée aux Langues de France !

 

L'objectif est donc de réunir des auteurs ou auteurs-compositeurs-interprètes, ou compositeurs-interprètes alsaciens, corses, ch'ti, bretons, basque, occitans, catalans, créoles ... qui maitrisent une langue régionale pour créer en quelques jours un spectacle multilinguistique qui sera présenté en première partie d'un artiste prestigieux à la Music'Halle d'Astaffort. Le groupe sera encadré par trois formateurs-artistes pendant neuf jours.

 

Date de la session : 25 septembre au 3 octobre 2025

 

Dépôt des candidatures ici : https://forms.gle/VsXAqmKJcvtv2kV46

 

Informations : programme inscrit dans la cadre de la formation professionnelle des artistes

Voix du sud est certifié Qualiopi au titre de la catégorie action de formation.

Les frais de la formation ainsi que les frais hébergements/restaurations peuvent être pris en charge par l'AFDAS ou par des bourses à la formation de la SACEM.

vignette_61201.jpg
Lhomme, Sandrine
Macarèl ! Un lapinon imprudent se'n va amassar de pesics de falguièra dins la forèst ! Mèfi, lo lop espia ! Mas tot se passa pas coma previst... Per astre, Piti a mai d'un torn dins sa cauquilha !
vignette_61200.jpg
Chambon Cécile
Lhomme, Sandrine. Ill.
Orsonet se carra d'anar se passejar en forèst. Plan tafurat per de bruches : « Crac, crac, crac ! », se sarra d'un arbre e... descubrís l'esquiròl. De que se va passar ?
61199_nomdelarosa.jpg
Jean-Jacques Annaud
Conta'm

De l’annada 1327 estant, dens ua abbadia benedictina nidada au còr de las montanhas deu nòrd de l’Italia, lo monge fransican Guilhèm de Baskerville, acompanhat deu son joen novici Adso que van investigar a perpaus de morts misteriósas qui atucan la confrairia. Lo secret sembla demorar dens la biblioteca, on lo vielh Jorge de Burgos guarda gelosament un libe jugat esmaladit.

Ua adaptacion liura de Jean-Jacques Annaud atau com un palimpsèst deu roman d’Umberto Eco.

[Font : ÒcVOD]

61198_simeonin.jpg
Jean-Louis Cros
Un documentari de l'IEO Lemosin per far descobrir un artista eclectic, amorós de Limòtges, sa vila natala, e de la lenga occitana.
Jean-Marc Siméonin es pintre, dessenhaire, gravaire, esmautaire, illustrator de las Edicions Sent Jaume. Nos convida amb simpatia dins son talhièr.
61197_Amycros.jpg
Amy Roujémon-Cros
Una web-seria de 5 episòdis de 1m30, difusada per france.tv, a la descobèrta dels mostres e creaturas de l'imaginari provençal. Presentada e realizada per Amy Rouméjon-Cros.
61196_Loreiquesescon.jpg
Damien Lagouardette
Per ua nueit d’abòr, quate musicians que s'installan dens ua aubèrga isolada au pregond de Lanas. Lo lor sejorn qu'ei destinat a enregistrar un album de musica naturau. L'òste qui'us aubèrga qu'ei intrigant. Dens aqueth lòc on regna un ambient especiau, las situacions estranhas que's van multiplicar.

Un cortmetrage en occitan.

[Font : Unifrance]
61195_affiche-masca.jpg
Steeve Calvo
Annada 1347, una jove medecinaira acusada de mascariá tròba refugi dins un bòsc frequentat per la masca Masco, entrainant sas poursuivants dins una afrosa davalada als infèrns.
Un cortmetratge d'orror en occitan.

[Font : Site de l'ALCA, agence culturelle de la Région Nouvelle-Aquitaine]
vignette-enfantpolit.jpg
Théâtre - Création 2025

L’Enfant Polit
ou le bèl enfant est un conte traditionnel d’Occitanie. Les contes ayant traversé les âges et les pays par le voyage des hommes et la transmission orale, la trame de L’Enfant polit se retrouve aussi dans de nombreux contes reconnus : Nennillo et Nennilla écrit en napolitain par Giambattista Basile (1635), chez Perrault avec le célèbre Petit Poucet, chez les célèbres frères Grimm, collecteurs de contes, avec Hänsel et Gretel. L’Enfant Polit se retrouve aussi dans le recueil de contes intitulés Contes del Drac signé par Joan Bodon, l’un des grands auteurs d’expression occitane

Le conte : Lo Drac, fils du Diable, enlève le « bèl enfant » et le séquestre dans son royaume « lo païs de jos la tèrra » pour l’engraisser dans le but de le dévorer, il le confie à la draquessa, sa femme : « Manja que profitaràs ! »

Deux mondes : Le pays de « sur la terre », qui est le nôtre et le pays de « sous la terre » qui est celui du fantastique. Dessus et dessous, Dedans et Dehors, Haut et Bas, Lumineux et Sombre, Réel et Imaginaire, Famine et Abondance… Toutes ces oppositions sont les appuis qui font éclore cette alchimie qu’est le théâtre.

Adaptation, scénographie, lumière et décors: Yves Durand
Mise en scène et jeu : Marion Biros e Ives Duran amb l'agach de Tania Benssalah e Joan-Lois Blenet
Marionnettes et masques : Marine Porque
Costumes : Mayalène Le Hen (Lo Drac e la Draquessa) e Josefina Aguilera
Univers sonore et musical : Emmanuel Valeur
Visuels  : Marie de La Grandière assistée de Josefina Aguilera, couturière


Diffusion TIO La Rampe : Stella FONTANA au 04.67.58.30.19 / stella@larampe-tio.org
vignette_61192.jpg
Ubaud, Josiana
Aquesta flòra se vòl una iniciacion a la reconeissença de las plantas mai comunas de la mar a la montanha, que tot occitan se deuriá de conéisser per se reapropriar son environament, siá 460 plantas illustradas per 600 fòtos. Dona los noms occitans (en provençal e lengadocian) los mai espandits e los mai normatius, per ajudar a un ensenhament que non pòt desgrunar per cada planta la colleccion de noms atribuits a caduna.

Per un apròchi mai pedagogic possible a destinacion dels novicis, las plantas son classadas per mitan (la duna, la sansoira, l’eusièra, la montanha, los lòcs umids, los sòls calcaris e siliçoses, las vieilhas parets, etc.), per colors per las erbacèas floridas de cada mitan (blanc, blau, jaune, ròse, roge, violet), per caractèrs distintius (la bauquilha, las lianas, los cardons, las plantas aromaticas, las plantas parasitas, las plantas comestiblas). D’entresenhas scientificas (familha botanica, nom del fruch, data de florison) e etnobotanicas venon completar lo retrach de caduna tant coma los noms donats a una espandida (bòsc, forèst) en rapòrt dirècte amb los toponims. La flòra illustrada es precedida d’un lexic elementari de las plantas parasitas, las plantas comestiblas). D’entresenhas scientificas (familha botanica, nom del fruch, data de florison) e etnobotanicas venon completar lo retrach de caduna tant coma los noms donats a una espandida (bòsc, forèst) en rapòrt dirècte amb los toponims.

La flòra illustrada es precedida d’un lexic elementari de botanica, sovent maltractat dins los lexics generals e seguida de tres indèxes francés-occitan-latin.
sus 1539