Explorar los documents (15456 total)

vignette_57485.jpg
Privat, Jaume
Ces poèmes, à la fois blessures, entailles et partage des mondes, se goûtent et se méditent comme une somme d’expériences : la voix y devient voie, et les mots y revêtent, de leur disposition dans l’espace, des reflets et des échos nouveaux. Sons, signes et sens.

L'ici – l'aicí – pour Jaumes Privat, c'est le Rouergue, où il est né et dont il a choisi le matériau linguistique pour réaliser ses créations – productions poétiques mais aussi œuvres plastiques.

Après un passage en Éthiopie, il a séjourné plusieurs années en Grèce. La découverte de ces deux univers humains, qui ont trouvé chez lui un écho sensible et souvent bouleversé, le conforte dans l'exploration de l'aicí-mai (ici-encore), qu'il déplie et déploie en mots, en bois et en peinture.

Restée longtemps confidentielle, de par la décision de l’auteur de s’en tenir au rien / res (ce qui en occitan est déjà quelque chose), son œuvre, dont le dernier recueil, présenté ici, est autotraduit, peut désormais toucher un plus vaste public.

De Talhs (éd. Jorn,1996) jusqu'au présent de-talhs, Jaumes Privat taille et dé-taille la route. En langue d'oc du Rouergue. En patois d'univers.
Avec un dessin de l’auteur.
vignette_Bigot.jpg
Li flou d'armas per A. Bigot
Bigot, Antoine-Hippolyte (1825-1897)
Reboul, Jean (1796-1864 ; poète)
Pour en savoir plus sur cet auteur, vous pouvez consulter le vidéoguide : Bigòt, memòrias daus quartièrs - Bigot, mémoire des quartiers (version occitane sous-titrée en occitan)
jouets-sonores-serge-durin.jpg
Serge Durin
“Un petit livre bilingue très pratique pour découvrir et fabriquer en famille et avec trois fois rien de petits instruments de musique et des objets imitant les bruits de la nature. Et, avec lui, découvrir ainsi, par un biais ludique, tout un pan d’une culture populaire où l’on fait tout soi-même, avec les moyens du bord, en interaction directe avec la nature.” - Ostal del Libre


En savoir plus :
https://www.decouvertes-occitanes.fr/fr/home/91-jouets-sonores-serge-durin-9782914662093.html
vignette.jpg
Nadalenca - estagi e concèrt - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 15 de decembre de 2021

Nadalenca - estagi e concèrt

Nadalenca es un còr del Clapàs e vesem aquí un temps d'estagi amb Danielle Franzin, cantaira del ròdol de Nissa. Es venguda per preparar un concèrt bèl per lo temps de Nadal. L'ostal dels còrs de Montpelhièr met en valor un trabalh regular. Los cantaires se recampan cada dimarç a l'Ostal d'Occitania. Marijo Dory, la presidenta nos prova son enveja de faire clantir la lenga occitana. Un public nombrós se regalèt del repertòri presentat per dos caps de còr : Roxane Vega e Danielle Franzin. Cant còrse, cants provençals e nadals lengadocians fuguèron fòrça precejats.

Un reportatge de Lisa Gròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_LGO-20211208.jpg
Fabricar un santon amb Evelina Ricòrd - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 8 de decembre de 2021

Fabricar un santon amb Evelina Ricòrd

Dins l'encastre de la setmana provençala d'octòbre passat, avèm filmat e entrevistat la santonièra Evelina Ricòrd, melhora obrièra de França. Son atalhièr per lei joines, organizat per Lou Riban de Prouvènço, aviá per tòca de partejar ambé lei participants son biais de fabricar de santons. Per nautrei a Tè Vé Òc, Evelina faguèt una demostracion rapida davans nòstrei camèras, e nos liurèt quauqueis etapas de son saupre-faire. Aqueleis imatges son entrecopats d'entrevista de la santonièra au Palais dau Rore, onte se debanava l'animacion sus lei santons.

Un reportatge d'Amada Cròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_concours.jpg
Sandra Juan, CIRDÒC

L'associacion de las bibliotècas del Lauragués (agglomeracion del Sud-Èst tolosenc) propausa aquesta annada encara un concors d'escritura en francés o en occitan a sos lectors .

 

Reglament de la participacion 

Los amators occitans poiràn participar sus la basa de la frasa seguenta : « Son a mudar e en descargant lo camion, aquí que te tròban un carton de mai » , punt de despart dobèrt, que daissa la possibilitat de redigir un tèxte siá fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanèsc, aventura... lo genre causit es liure tant que lo tèxte pren la forma d'una novèla.

L'ensemble deurà respectar un format cort (15000 signes maxi, rècto, foliòtadas, agrafadas, non signadas, format A4), absolument acompanhadas d'un titól. Lo concors es dobèrt a cada atge, enfants coma adultes, e a totas las variantas de l'occitan.

Lo detalh de las modalitats de participacion e d'inscripcion son de descobrir sul site de l'associacion : Aquí. Los inscriches seràn repartits entre 5 categorias diferentas : escòlas primariás, collègis, licèus, adultes, occitan.

Aprèp una clavadura oficiala de las participacions lo 17 de febrièr de 2022, una jurada de professionals de la filièra del libre e de l'edicion, designaràn los ganhants de cada categoria, que recebràn lor prèmi  lo 11 de junh de 2022. Los laurejats veiràn lors tèxtes publicats e recebràn diferents presents en recompensa. 

 

Informacions practicas :

Site "Le Lecteur du Val" : aquí
Reglament complèt disponible dins las 25 bibliotècas o sus internet a l'adresça : www.lecteurduval.org

vignette_Alcimaduro.jpg
Daphnis et Alcimaduro, pastouralo de Mr. de Mondonvillo, accoumoudadou a noste Patois de Mountpellié
Mondonville, Jean-Joseph Cassanéa de (1711-1772)
Titre uniforme : Daphnis et Alcimadure

Prologue en français ; actes 1-3 en dialecte languedocien de Montpellier.
vignette_57476.jpg
Pasquini, Pierre
Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ? Possible. E mèfi de pas se trobar au mitan! A Marselha, vau mielhs pas èstre tocat pèr lo det dau Gabian. Clara Lapoge, coma d’autrei, tardarà pas a lo descurbir.
vignette_57475.jpg
Biòt, Amanda
"Tot èra suau. Dins la bastida coma defòra. Semblava que dormèsse lo Rocàs Blanc, quartier privilegiat de Marselha, sota l’agach doç dei sieus radars e de gorilhas de locacion. Dormiá dau marmulh de la mar..."

Un accident meurtier vient brutalement troubler la quiétude d’un quartier nanti de Marseille lorsque l’éminent chirurgien Armand Calhòl est fauché par un chauffard.
Accident dites-vous ?  Silvio est bien décidé à en avoir le cœur net.


Un nouveau polar marseillais, en provençal, d'Amanda Biòt :

« Au terme d’études de dessin, peinture et histoire de l’art, études sporadiques d’abord, à Montpellier puis à Paris, régulièrement suivies ensuite à Marseille (cours Martenot), je me suis consacrée à la peinture dès que ce fut financièrement possible.

Quelques parenthèses littéraires cependant. Organisation d’un colloque littéraire international « Les écrivains marseillais » pour le 26eme Centenaire de notre ville (Leis Amics de Mesclum, Académie Europe XXI), avec les interventions personnelles suivantes :
- Claudius Marius Victor, dit Victorinus.
- A propos du troubadour Folquet de Marseille, l’aventure d’un genre, l’aube.
- Masques et utopies. De quelques œuvres de quelques écrivains marseillais, de Victor Gelu à André Roussin.
- Ils ont écrit avec la mer.
- Deux féministes marseillaises au XIXeme siècle, Armande Bessières et Olympe Audouard.
- Deux journalistes marseillais, Joseph Méry et Horace Bertin
- Le naturisme dans la presse marseillaise des XIXe et XXe siècles

Et de petites incursions dans le domaine du polar marseillais, en provençal (graphie alibertienne)."

Biographie source Ideco diffusion : https://ideco-dif.com/ieo_edicions/a_tots_crimis/quartiers_perilhos_pv_ats_150/
vignette_57474.jpg
Viaule, Sèrgi
L’espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla deviá aver un quinzenat d’annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat, embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon aver. La Paura, pareis sorrire. Mas d’una riseta calhada e freja. Coma semblan sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las escòlas de la polícia scientifica. La vida li ven d’escapar, sorrís a la mòrt. Lo cap-adjudant Garriga se n’estrementís. Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge d’Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan, los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l’adjudant Vialèlas, que menan l’enquista, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand n’endralhan una, n’i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los Anfonsòls son d’accòrdi pas que sus un punt : l’enquista avança pas pro lèu. E se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.
sus 1546