Explorar los documents (15555 total)

vignette-bougnats.jpg
IEO Aveyron
Nils Martin
Manuel Senut
À la fin du XIXe siècle, des milliers de jeunes des campagnes françaises fuient la misère de leur village pour gagner Paris. Parmi ces migrants de l’intérieur, ceux du Massif Central furent surnommés Bougnats. Dans la capitale, ils vendaient du charbon et tenaient de petits cafés. Certains devinrent de grandes brasseries, incarnation d’une réussite qui rayonna jusque sur leurs villages. Ce flux migratoire ne se tarit que fin 1960.

La dernière génération de Bougnats venue du nord de l’Aveyron raconte ici son histoire, en occitan, sa langue natale, le seul bagage où elle glissa jadis tout un pays.

[Source : IEO Aveyron]
vignette-engarrigat.jpg
Alexandre Cartigny
Max Rouquette faguèt de la garriga mai qu’un decòr : una matriça intima e universala. Cada pèira, cada perfum, cada volada d’insècte ven de matièra per escriure e somiar. Es aquí, entre sciéncia e poesia, que se farga sa votz singulara : una pròsa enradigada dins la tèrra occitana e dobèrta sul mond.

Lo film camina dins sa dralha, d’Argelhièrs a Montpelhièr en passant per Sant-Saturnin, per tornar trapar aquel bof « engarrigat », capable de religar lo real e l’imaginari, la memòria e l’eternitat.

[Source : Òctele]
vignette-Marti.jpg

Nascut en 1940 a Carcassona, Claudi Martí es l’un dals cantaires emblematics de la « nòva cançon occitana ». Sos primièrs concèrts a la fin de las annadas 1960 marcan lo començament d’un camin que ne’n compta mai de 2000, a Montsegur o sul Larzac, dins de pichons vilatges coma dins de grands festenals.

A son ostal de la colina, nos parla de sas rasigas familialas, de las lengas de son enfança e de sa joventut a Carcassona, de sos engatjaments politics, de son mestièr de regent, de son camin de cantaire e d’escrivan, de son sosten a fòrça lutas, de sas amistats prigondas ambe vinhairons, artistas o escrivans.  

Lo filme es enriquesit per unas fotografias ancianas e per d’extrachs d’un concèrt filmat en 2022.

[Source : lavaupatric.com]

vignette_61441.jpg
Lobel, Arnold
« Longtemps a, hèra longtemps a, ne i avèva pas colors. » Atau que s’avia aqueste conte miejancèr. En negre e blanc, lo monde qu’ei drin triste. Urosament, mercés a las potingas d’un magician simpatic, las colors qu’apareishen. Envadissentas au començament, armoniosas a la fin… peu plaser deus uelhs !

Ua faiçon amusanta e esberida d’ensenhar aus pintres joens quin se hèn las colors.

Revirat per Karine Bordenave e Patric Guilhemjoan
vignette_felix.jpg
Isabelle Loubère
Véronique Rabuteau
Félix Arnaudin, fotograf, escrivan e etnografe qu’era amorós de las Lanas. Que corró lo parçan entà collectar e immortalizar las tradicions e los paisatges de las Lanas deu sègle XIX.

Félix via Marie que tracta deu òmi incomprés dab l’espiar de Marie, qui partatgè la vita de Félix.
vignette-unelangueenplus.jpg
Michel Feltin-Palas
Cyrille Claus

Les langues régionales, vivantes mais fragiles, perdent chaque année des locuteurs. 

Dans ce film, Michel Feltin Palas enquête sur les "blocages français" concernant la préservation de ces trésors, et met en lumière ceux qui les soutiennent, les apprennent, les transmettent, les défendent et les subliment : enseignants, élus, artistes, dont Francis Cabrel, qui a réuni plusieurs voix autour de la chanson " Un gramme de terre".

Une langue en plus propose un véritable tour de France des langues minoritaires du pays, nous plonge au coeur de cette riche et belle diversité culturelle, et sa fragilité. 

[Source : France.tv]

vignette-failarota.jpg
Collectif Dètz
Difusada dins l'emission "Viure al païs" sus França 3 Occitània, Fai la rota es una mini-seria inspirada de las emissions "Pekin express" e "J'irai dormir près de chez vous".
Sul mòde del road-trip, prepausa de seguir Estela e Anaël, dos joves que devon córrer Occitània en autoestòp en se balhant la mission de parlar pas qu'en occitan a los que los aculhisson e los condugan.
vignette_61437.jpg
Gairal, Sèrgi
Lo roman conta una desaparicion, la de Celina, una joventa de vint-e-dos ans, incomprensibla, plan misteriosa. Un roman que nos rapèla que las "desaparicions inquietantas" son malurosament e regularament d’actualitat. Una istòria fòra nòrma ! Un scenari excepcional ! Una intriga passionanta, plena d’interrogacions, de sospechas, de suspresas, de la debuta a la fin, e quina fin ! Incredibla, extraordinària, inimaginabla, una fin que pausa talament de questions… e que laissa lo legeire estabosit !
vignette_61436.jpg
Mathieu, Crestian
Crestian Mathieu (1921-1991) èra medecin, dins Tarn, tanben majoral del Felibritge, Mèstre-es-Jòcs de l’Academia dels Jòcs Florals… Sas cronicas de « medecin al campèstre » foguèron publicadas dins Lo Gai Saber entre 1985 e 1988. I conta d’eveniments ligats a son trabalh, en un temps ont los mètges devián èsser competents pertot, acarats a una forma de gravitat. Çaquelà, bravament de cronicas son umoristicas !
vignette_61435.jpg
Casanova, Joan-Ives
Racònte autobiografic, La Paraula perduda es concebut coma un pensament sus la preséncia de tres lengas dins l’enfança e la bastison d’un subjècte au còr d’aqueu crosament. Ansin, i prenon plaça non solament lei lengas dins son oralitat, mai tanben l’afortiment d’una paraula que lei libres venon necites a l’espeliment d’aquela paraula perduda.
sus 1556