Explorar los documents (15480 total)

vignette_miralh.jpg
Christophe RULHES
Aline Wiame
Julien Cassier

PRESENTACION

Miralh, creada en 2024 al convit del Centre d'Iniciativa Artistica del Miralh, es una adaptacion de Vifs concebut en 2013 e jogat puèi en musèus, glèisas, clastras, refectòris, puèi de Vives, adaptada a Sevran en 2019. En 2024, lo GdRA es artista associat a l'Universitat Joan Jaurés del Miralh a Tolosa. 
Miralh es abans tot una collècta de mots e d'imatges, un recuèlh de caras parlantas del paisatge de l'Universitat, sos interiors e exteriors, frontièras e continuitats, son luòc intèrn, mas tanben lo quartièr a lo qual aparten. Aquelas fàcias parlan de lors usatges en país, a totas edats, per d'imatges depausats en agòra larja, un film sus nòu ecrans, aculhissent lo teatre cara de las personas testimònis e lo public en son còr, coma en miralh. 
Al centre d'aquel espaci de representacions als agaches crosats, un luòc instable, relacional, movent, a se jogar en rebombs e casudas, en estacions e en envòls : un trampolin e sa tela. Aicí una dança coma un ligam entre aquel luòc tibat e los ecrans suls quals las caras parlan del paisatge miralh, « mirail / miralh » en occitan, lor fac, lor quartièr, lors trajèctes e passatges en aqueles endreches. Una ecologia de las practicas divèrsas e dels usatges plurals. 
Mentre que de dançaires dançairas espròvan l'espaci instable, a far, coma una persona jòga en sa vida e de sa vida, apareis suls ecrans un tèxt a prepaus del pòble mancant qu'una filosòfa de l'Universitat a co-escrich a partir del real dels testimoniatges eissits de la Fac. Puèi un cant, una musica, una òda a nòstras apertenéncias e a nòstres estacaments, dels racontes retrobats terrèstres en aquela tèrra del miralh. De còps estranh de s'i tenir de pè, mas fasedor, en esprovant, per sauts e respiracions, pausas e engatjaments. A l'Universitat coma dins son quartièr.

A l'entorn de la creacion :
dorsièr complèt per la descobrir AQUI

FICHA TECNICA

Sus demanda auprès del GdRA


EQUIPA ARTISTICA

Tres artistas al platèu 

Una creacion del GdRA, Cristòl Rulhes
Concepcion, enquista, escrituras e mesa en scèna, musica, Christophe Rulhes 
Coregrafia, imatges, enquista e concepcion, Julien Cassier
Tèxte de la performança al trampolin, Aline Wiame e Christophe Rulhes
Scenografia e imatges numerics, Ludovic Burczykowski
Regia generala, David Lochen
Performança al trampolin dançada per Tom Collin e Clément Broucke 
Lums Adèle Grepinet
Son e Djing, Pedro Theuriet alias Didjier Corrèze
Administracion e produccion, Fréderic Cauchetier 
 
 

DATAS 

CONTACTE DIFUSION

Produccion, difusion, relacions premsa| AlterMachine > Élisabeth Le Coënt | elisabeth@altermachine.fr | +33 (0)6 10 77 20 25 | www.altermachine.fr
Christophe Rulhes & Julien Cassier | contact@legdra.fr
Frédéric Cauchetier | administration@legdra.fr | +33 (0)6 22 86 19 07
Regia generala, David Løchen | david.lochen@legdra.fr | +33 (0)6 15 36 36 35
 
vignette_lachamGdRA.jpg
Christophe RULHES
Widad Mjema
François Huguet

PRESENTACION

Dempuèi lo Carcin Roergue natal e una familha paisana La Cham es una òda als paisanismes e a las ascendéncias terrèstras, un teatre musical e documentari creat en 2024 utilizant la video-projeccion en exteriors o en salas. 
Dins un paisatge lunar, al mièg dels valons del vilatges dels Bondam en Losera, sus un platèl que las paisanas e elevaires cridan La Cham dins la dialectologia occitana del país, s'auçan dos immenses popèls de tèrra quasi nuds. Tot a l’entorn de, sus una susfàcia de 10 quilomètres carrats, mai de 150 pèiras levadas se dreçan e nos contemplan de lors 4000 ans. Non luènh d'ailà mas mai tard dins l'istòria, de las minas d'urani als Bondam o d'argent al Vialas an tanben fach traça dins la tèrra loseròta e sas edats geologicas. Aicí tellurisme ; las pèiras son pertot, afèctan e encantan umanas e umans.
A la pista de testimoniatges d'abitantas e d'usatgièrs ligats a aquelas traças, lo GdRA a menat una enquèsta guidada per François Huguet, mainatge dels Bondam e performaire de la Cham. Balha un tèxte davant dels imatges filmats al près de sa familha e de lors vesins, en companhiá de Widad Mjama e Christophe Rulhes que cantan e dison tanben. Aqueles ligams crosats daissan parlar lo país-tèrra emplenat de mistèris per de retraches de caras, de paisatges, de personas, de calhaus. 
La primièra etapa d'aquela escritura foguèt balhada a Vialas al còr del vilatge, de nuèch, imatges projectats sus la faciada d'un ostal de la plaça centrala, dins lo freg. Rescaufats per las brasièras, las sopas e los vins cuèches, lo public a sauput ausir las voses eissidas de la tèrra, en son defòra, non luènh d'aquelas traças d'argent, d'urani o de pèira, dont pòrta las marcas.
Solament, que dison los bondonencs e bondonencas ? Los Bondam son de terrens de subsisténcias que noirisson e que daissan abitar. Lo vilatge es situat a proximitat dels megalits ancians colcats, magnificats, museificats, arrancats, utilizats en lindals. Aquelas pèiras dreçadas per de personas fan totjorn questions uèi. A qualques quilomètres, dins la ret cristallina de las ròcas, un jaç uranifèr a mes 359 milions d'annadas a mineralizar per existir. De 1980 a 1989, en nòu ans de minatge uman, foguèt cavat. Pascal Pantel testimònia e conta la mina d'uranium.
François Huguet a crescut aquí, l'occitan e lo francés dins l'aurelha ; Widad Mjema a crescut ailà dins una familha paisana a Bouznika, la derija marroquina dins la carn – tant de lengas de la tèrra, sòrres dins lo paisanisme – amassa amb Christophe Rulhes, an escrich lo tèxt de la Cham coma una òda a lors ascendéncias terrèstras e a lor educacion paisana, que, uèi, se perlonga dins lors mots, lors musicas, lor teatre, lors alianças.

La Cham balha tanben luòc a divèrses formats de representacions : lecturas e danças jos l'arbre de nuèch, resultats en teatre o en fogal rural, projeccions de films e de sons, marchas en montanha amb Mariette Emile, guida infatigable dels nauts platèls de las Cevenas e de Losera, o en companhiá de Sylvaine Couderq, professora magnifica en licèu agricòla, sos escolans venent actrises e performaires de lors pròpris racontes.

A l'entorn de la creacion :
dorsièr complèt per la descobrir AQUI

FICHA TECNICA

Sus demanda auprès del GdRA


EQUIPA ARTISTICA

Tres artistas al platèu 

- Widad Mjema : rappeuse marocana
- François Huguet : sociològ e performaire occitan 
- Christophe Rulhes : autor, metteire en scèna, musician e antropològ del GdRA. 
Una creacion del GdRA, Cristòl Rulhes
Enquista, concepcion, musica, escritura e montatge, dramaturgia & mesa en scèna : Cristòl Rulhes 
Enquista; escritura, tèxte e cant : Widad Mjema
Enquista; escritura, tèxte : François Huguet
Julien Cassier : imatges
David Løchen : Regia generala e vidèo
Frédéric Cauchetier : administracion
Valérie Renaud, Ludmila Kuroi e Anouk Armandet, Pierre Louis Seguin : produccion delegada e difusion per les Scènes Croisées de Lozère
 

DATAS 

- 15 de mai de 2025 – 21h : Representacion de « La Cham – Comment pense la terre la nuit ? » La Canourgue, Place au blé, co-aculhit per Scènes Croisées de Lozère amb l’associacion Familles Actives e l’EPCI Aubrac Lot Causses Tarn

- 16 de mai 2025 – 21h : Representacion de « La Cham – Comment pense la terre la nuit ? » Vialas co-aculhit per  Scènes Croisées de Lozère amb lo Fogal rural de Vialas, la comuna de Vialas, le Filon dels ancians et l’EPCI des Cévennes au Mont Lozère

- 17 mai 2025 – 21h : Représentation de « La Cham – Comment pense la terre la nuit ? » Les

Bondons, stabulation des Badieux, co-accueilli par Scènes Croisées de Lozère avec La Genette Verte Complexe culturel sud Lozère et l’EPCI Gorges Causses Cévennes 


CONTACTE DIFUSION

Difusion de l'espectacle La Cham : Scènes Croisées de Lozère | Anouk Armandet
anouk.armandet@scenescroisees.fr | 04 66 65 75 79 / 07 70 21 12 54 

Produccion, difusion, relacions premsa| AlterMachine > Élisabeth Le Coënt | elisabeth@altermachine.fr | +33 (0)6 10 77 20 25 | www.altermachine.fr
Christophe Rulhes & Julien Cassier | contact@legdra.fr
Frédéric Cauchetier | administration@legdra.fr | +33 (0)6 22 86 19 07
Regia generala, David Løchen | david.lochen@legdra.fr | +33 (0)6 15 36 36 35
 
vignette_premiupv.jpg
Département d'occitan - UPV Montpellier III
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Après una primièra edicion que metèt a l'onor Magali Bizot-Dargent (Novèlas sornas, IEO 06) e Florian Vernet (Anamorfòsis, IEO Erau), lo Prèmi dels estudiants de l’UPV de Montpelhièr III torna amb una novèla seleccion dedicada a las òbras de pròsa en occitan d'aquestas darrièras annadas. 

I figuran : 
- Istòria d’un sauvatjòt : je suis cet enfant. Sèrgi CARLES, Letras d'Òc, 2022. 
- Lo chivau de las espelugas. Eva CASSAGNET, Per Noste, 2025. 
- 3 filhas / 3 filles - Ròsa e Adeline. T. 1. Jean-Louis COURTIAL, Édite-moi !, 2024. 
- Gambier, l’òme sens nom. Josí GUILHÒT-GENTIALON, IEO Edicions, 2024. 
- Los sendareus de l’auba. Martial PEYROUNY, Novelum - IEO Perigòrd, 2025. 


La seleccion complèta es tanben de telecargar al format.pdf : AQUI

Lo nom del o de la laureata d'aquesta segonda edicion serà desvelada lo dissabte 30 de mai que ven, dins lo quadre dels Rencontres de Salinèlas.

Una serada de rencontres e d'escambis a l'entorn d'aquesta novèla seleccion vos serà en mai propausada lo divendres 23 de genièr de 2026 al CIRDOC - Besièrs, dins lo quadre de las Nuèits de la lectura. 

Un prèmi portat pel despartament d'occitan de l'Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III amb lo concors del CIRDÒC - Institut occitan de cultura.  
vignette_61358.jpg
Allan, Robert
Poèta de l’amor fòu e de la revòuta còntra lei poders, admirator de Lorca e inspirat per la Cantada dei Cantadas, Robèrt Allan (1927-1998) foguèt un dei poètas essenciaus dei letras d’òc.
Son òbra en occitan provençau, tròp desconeguda encara, s’amerita d’èsser presada e, subretot, legida. Seguida dau manuscrit originau de Robèrt Allan (primera partida editada per leis edicions Letras d’òc en 2012 : Lei Cants dau deluvi – Lei Cants de la tibla I). Composicion : La Cantada dei Cantadas, La Cantadissa d’Avinhon, Lo Poèma deis Amics, 24 poèmas, complements, poèmas causits de Federico García Lorca, annèxas.
vignette_61357.jpg
Amistats Max Rouquette
Après une interruption de 4 ans, le n°15 de la revue vient de paraître, à l'occasion de "l'année Max Rouquette" qui commémore les 20 ans de la disparition de l'écrivain.

Au sommaire :

Nos an laissats : Annette Clément | Miquèl Decor | Franc Ducros | Gérard Gouiran | André Neyton | Roland Pécout | Harold Chapman | Alex Susanna

2025, centenari de la naissença de Marcela Delpastre, par Miquèla Stenta

L'année Max Rouquette : Las Abelhas dau silenci / L'Ombra messatgièira / Triptics roquetians / Quelques moments forts / Place Max Rouquette

Le poème comme une peinture ? Sur quelques manuscrits de Max Rouquette, par Philippe Gardy

Les Bestiaires de Max Rouquette, Charles Camproux et Jean-Marie Petit, par François Amy de la Bretèque

Pichòt florilègi d'umor roquetian, par Marie-Jeanne Verny

Robert Lafont, lecteur de Vert Paradis, par Claire Torreilles

La réception de la traduction française de Vert Paradis en Suède , par Jean-Frédéric Brun

Camin romieu, par Magali Fraisse

Un souvenir de Max Rouquette : Lo Maucòr de l'unicòrn, par Gérard Zuchetto

Max Roqueta avec Lorca, par Éric Fraj

Le petit monde vert de la garrigue chez Max Rouquette (9), par Josiane Ubaud
vignette_61356.jpg
Cassagnet, Eva
Ua istòria tota simpla: la vita d'un camparòu.

Un maitin d'autona,
Esconut devath l'arrosada,
Un camparòu que sòrt de tèrra,
Possant deu cap l'èrba...
vignette_61355.jpg
Dru, Jérôme
Garcia, Gérard
Les Totems occitans naissent, grandissent, vivent et, parfois, meurent… avant de renaître. Le secret de la vie des Totems est assez mystérieux à percer. À travers une « Vie illustrée de la Baragogne », cette BD aborde, de manière légère, drôle et pourtant pédagogique, les thèmes, à la fois particuliers et universels : Pourquoi les Totems existent? Que signifient ils? Pourquoi en avons-nous besoin? Comment nous accompagnent ils? Comment les accompagnons nous? Si la Baragogne est bien l'héroïne de cet ouvrage, d’autres Totems occitans y retrouvent une part de leurs histoires.
vignette_61354.jpg
Lagarda, Andrieu
Cet ouvrage reprend les chroniques d’Andrieu Lagarda Pels camins de las tradicions publiées par la revue Infòc de 1994 à 2000 : expressions, proverbes, dires rythment la marche du temps, les rapports des humains avec la nature et les animaux, les âges de la vie, les métiers et les travaux, le cycle des saisons, ... Fruits de la civilisation occitane, ces formules gardent une valeur d’actualité et nous plongent dans l’univers d’une langue populaire.
vignette_auteurs.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Un novèl numèro de la revista Auteurs en scène : théâtres d'oc... et d'ailleurs s'aprèsta a paréisser a las edicions Domens, dedicat a Claudí Alranq, crieur public n°1.

Per fin de sostene sa parucion, un bulletin de soscripcion en telecargament aquí. Al prètz de soscripcion de 22€ fins a parucion (lo 15/10) - pòrt inclús.

En mai, la revista serà oficialament presentada lo 16 d'octòbre que ven a 18h30 al Teatre de Pesenàs, en preséncia de Claudí Alranq e animada per Franck Tenaille e Marie-Hélène Bonafé. 
Rencontres, lecturas, dedicacions... lo detalh de la serada AQUí. 

Bibliotècas, programators, associacions, comunas... Per l'annada a venir, Claudí Alranq se ten a la vòstra disposicion per una conferéncia  :
«  60 ANNÉES DE THÉÂTRE EN OCCITANIE  ET FRANCOPHONIES » (contacte :   claudealranq@free.fr )


PRESENTACION

Dins la continuitat d'una ja rica colleccion ont retrobam, entre autres, Max Rouquette, André Benedetto o Jan dau Melhau, las edicions Domens propausaràn al mes d'octòbre que ven un seten numèro d'Auteurs en scène : théâtres d'oc... et d'ailleurs, dedicat a Claudí Alranq, cridaire public n°1.

Conversacion, morcèls causits e retraits, inedits o recampats aquí, signats de la pluma de Marie-Hélène Bonafé, Franck Tenaille, Rotland Pecot... dessenhan lo retrait mosaïc de Claudí Alranq.
On i (re)descobrirà l'òme de teatre tan coma comedian o autor, notadament al sen del  Teatre de la Carrièra, que coma contaire, cercaire...
vignette_edito28.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Los monuments que jalonan los nòstres paisatges, que sián urbans o rurals, castèls coma masets, anciana fabrica o font, constituïsson tan de punts d’amira istorics, artistics e culturals, testimònis del passatge del temps e de l’òbra umana. Dins la dralha del tèma nacional de las JEP de 2025, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura metrà lo patrimòni arquitectural a l’onor. L’escasença d’explorar la riquesa dels saber-faire e mestièrs, lor istòria e lors lexics tan coma las especificitats del repertòri de las arts decorativas dins l’espaci occitan. En aqueste periòde de dintrada, una atencion particulara serà portada als publics escolars, amb mantun rendètz-vos dedicat. Una dindrada plaçada jol signe de l’accion e de l’avenidor, alara que se renovèlan los quadres d’accions actats per una novèla convencion amb lo Rectorat de Montpelhièr.

 

Descobrir la Letra en Òbra 28 - Setembre-Novembre de 2025 : AQUI
sus 1548