Explorar los documents (15066 total)

vignette_60387.jpg
Bernardin De Saint-Pierre, Jacques-Henri
Jullian, Marc-Andrieu. Trad.
Paul et Virginie pareguèt en 1787. Es lo raconte de la vida de dos joves, abalits per sas maires, dins un canton d'Iscla de França, dicha uèi Iscla Maurici. Al moment que lo mond modèrne s'orienta cap al Racionalisme, ligat a una fisança dins la Rason, e al detriment de las valors estacadas als benfaches de la Natura, Pau e Virginia van mostrar cossi viure en armonia amb ela e portar a son entorn de signes per la defensa de l'egalitat. Fins al moment que las pressions de la societat e de la Glèisa los van desseparar... Aprèp d'estudis d'engenhaire Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre (1737-1814) foguèt recrutat per lo departament de la Guèrra e mandat dins mantuna mission. La darrièra èra a l'Iscla de França coma engenhaire militar, e d'ont ne traguèt totas sas coneissenças geograficas. De retorn en França en 1770, la vida lo menèt a se ronsar dins l'escritura. Publiquèt sas primièras Études de la Nature en 1784 ont presicava puslèu per una vision globala de l'organizacion de la natura, per sa proteccion e una justa reparticion dels bens, mas tanben per l'egalitat de totes. 
Marc-Andrieu Jullian, nasquèt en 1955 dins un pais de resisténcia que se ditz Cevenas, ont faguèt regent, puèi venguèt conselhièr pedagogic en Lenga e Cultura regionalas. Per son primièr obratge, a volgut revirar un classic de la literatura francesa en occitan lengadocian.
vignette_60386.jpg
Fournié, Joan-Baptista
Aici anatz trobar unis mòts arrapats tanlèu escapats de la gòrja d'un païsan en esclòps o de la d'una vièlha menina arrucada al canton. Èra dins un temps ont las gents prenian le temps de parlar, ont la novèlas, d'aurelha en aurelha fasian le torn del mond. Urós temps, quand les vièlhs, dins la vrespada anavan portar lor codena suls bancs de la plaça en seguent l'ombra e le solelh, l'un racontava, l'autre bargalhava. Urós temps, quand las femnas anavan emplenar la dorna a la font, l'una charrava, l'autra barjacava. Fèr la rasonada ont se parla de tot e de res, ont un mòt fa nèisser l'autre, ont de la craba se passa al perièr, ont les rires sièguen las rondinadas, es aprofitar del plaser qu'espelis dels mòts, es viure. D'aquelis mòts de cada jorn que de gòrja en gòrja vòlan e de còr en còr van, ne trobaretz qualques unis qu'esparriquèi, cossi que sia, sus pajas blancas, en pensant al temps ont amb d'una foissina de doas pias esparricava les rengs d'èrba al solelh dins les prats... (tròç de l'Avant-prepaus).
Joan-Baptista Fournié es nescut en 1938 a Amplanh (Arièja) ont les sieus èran païsans. Ara viu en Normandia ont fèc regent mès, un còp l'an, tornava venir popar l'aire del pais. A dejà fèit paréisser mantuns libres en occitan del Pais de Foish que sia de teatre, de contes e de novèlas.
vignette-IC-ODT006.jpg
Lo fuòc al cuol, serigrafia fargada per un.a licean.a
Serigrafia que representa un arbre en fuòc, acompanhat pel messatge en occitan "Lo fuòc al cuol". Fargada en genièr de 2023.
vignette_couvte.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

2023 constituís sens cap dobte una annada excepcionala. Excepcionala al regard de l’espelida de tant de projèctes novèls, artistics, literaris, musicals… qu’aurem lèser de ne parlar plan lèu, mas tanben per las multiplas creacions enfin preposaudas al public e que vos convidam a descobrir per las paginas d’aquel numèro 7. Excepcionala tanben perque commemoram ongan doas grandas figuras de l’Occitània contemporanèa : Robèrt Lafont e Bernat Manciet. Mas vaquí ja que s’anóncia 2024, que ne serà pas mens rica en omenatges novèls a l’escasença dels centenaris Bernard Lesfargues e Marcèla Delpastre.


Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar lo primièr numèro del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
e2b4be3fd1a83ceb3b028752d10b1521.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

“Èra a la fin de julhet, crese, o als jorns primièrs d’agost. Per un estiu de terrible caumanhàs. Los cats s’estremavan dins las cròtas. E los cans, defòra, cercavan l’ombra, e la pèira lisa, per s’i espandir. E tiravan de lengas de dos palms, que fasián son degot, sens relambi. Los òmes, totes, e las femnas, plan segur, èran condemnats a la meridiana”*.

Paisatge d’estiu que Max Rouquette nos descriu amb lo realisme qu’es lo privilègi dels poètas los mai grands. E, se la sèsta demòra un bon remèdi contra la calorassa, existís d’autres biaisses de se’n remetre. Sufís de prene un bon libre, plan espés, e de se daissar menar dins los inframondes de la ficcion e de la narracion.

Dins lo quadre del centenari Robèrt Lafont que lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura dobriguèt al mes de mars - amb lo sosten de la Region Occitània - vaquí l’escasença de se lançar dins La Fèsta, vertadièr viatge picaresc dins los temps e un archipèl de luòcs.

Autre centenari, lo de Bernat Manciet que l’establiment celebrarà per la dintrada - amb lo sosten de la Region Novèla Aquitània. Amb L’Enterrament a Sabres sèm a la cima de la lirica occitana ont se questiona lo mistèri de l’existéncia al travèrs la vida d’una societat locala.

Qualquas pistas de mai : per las Jornadas Europeanas del Patrimòni, sul site de Besièrs, se presentarà la mòstra omenatge a Daniel Fabre : “Voir le monde a l’envers”. Per qué pas ne profiechar per descobrir Sus los Francimands, racontes que reculhiguèt alprès de l’extraordinari contaire que foguèt Pèire Pous.

Enfin, e per acabar de se desliurar de la canicula, un pauc de foliá e de virtuositat amb Lou Siège de Cadaroussa de l’abat Jean-Baptiste Fabre que serà mes a l’onor per la davalada mercés a un partenariat entre l’editor A l’Asard Bautezar ! e lo CIRDOC - Institut occitan de cultura.

Alavetz, per un pauc de frescor, un sol programa : la lectura !
 


*Max Rouquette, Membrança de la vida ordinària/Chroniques de la vie ordinaire, éd.Atlantica, 2000, Pp.57.           
Descobrir la Letra en Òbra 15 - Julhet/Setembre de 2023: AQUI
JEP2023recto2.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Arpentar e contar lo país
Omenatge a Daniel Fabre (1947 - 2016)

A l’escasença de l’acuèlh de la mòstra concebuda pel Ministère de la Culture Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers dins l’encastre de las Journées européennes du patrimoine, lo CIRDOC - Institut occitan de cultura prepausa una programacion a l’entorn de la tematica Arpentar e contar lo país (« Arpenter et conter le pays ») a partir dels testimoniatges de Jean Guilaine, professor emerit al Collège de France, e Daniel Loddo, etnològ, fondator de CORDAE/La Talvera e del trabalh de l’artista platiciana Anabelle Yolle.

En complement de la mòstra, un trabalh de valorizacion de fons etnologics del domeni occitan (objèctes, documents) es presentat dins l’espaci de la Mediatèca, menat en association amb l’etnopòl GARAE e los musèus dagtencs.

A l’occasion de l’accueil de l'exposition conçue par le Ministère de la Culture Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers dans le cadre des Journées européennes du patrimoine, le CIRDOC - Institut occitan de cultura propose une programmation autour de la thématique Arpentar e contar lo país (« Arpenter et conter le pays ») à partir des témoignages de Jean Guilaine, professeur émérite au Collège de France, et Daniel Loddo, ethnologue, fondateur de CORDAE/La Talvera, et du travail de l’artiste plasticienne Anabelle Yolle.

En complément de l'exposition, un travail de valorisation de fonds ethnologiques du domaine occitan (objets, documents) est présenté dans l'espace de la Mediatèca, mené en partenariat avec l'ethnopôle GARAE et les musées d'Agde.


- Divendres lo 15 de setembre -

Anabelle Yolle - Talhièr Réenchantement
Atelier de dessin/sculpture par l’artiste plasticienne Anabelle Yolle autour des rites festifs occitans, à destination du jeune public et des scolaires. Le travail réalisé lors de l’atelier sera présenté dans le cadre de l’exposition.
www.cargocollective.com/anabelleyo


- Dissabte lo 16 de setembre -

Daniel Loddo e lo Legendari d’Occitània > 10h30/12h
Ethnologue et chanteur, membre fondateur de la Talvèra, Daniel Loddo partira de la récente publication du recueil Legendari d’Occitània (La Talvèra, 2023)  pour raconter comment le fait d’arpenter le pays lors de nombreuses campagnes de collectages lui permet de dessiner les contours des imaginaires occitans sans cesse renouvelés et redécouverts.
www.latalvera.org
(reservacion conselhada)

Carta blanca a Jean Guilaine > 14h30/16h
Archéologue, professeur émérite au Collège de France, grand spécialiste du néolithique méditerranéen, Jean Guilaine reviendra le temps d’une intervention inédite sur ses débuts : l’exploration des Corbières, sa rencontre avec René Nelli et Daniel Fabre, les campagnes de collectage dans l’Aude ou le mégalithisme languedocien.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_Guilaine
(reservacion conselhada)


Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers.
L’exposition présente les différents chantiers que Daniel Fabre a ouverts, lesquels ont largement marqué et distingué la nouvelle manière de faire de l’anthropologie. Une approche ancrée dans le monde occitan, puisque les premiers travaux de Daniel Fabre se sont inscrits dans le sillage des anthropologies autochtones interrogeant, à ce titre, les formes de dominations (politiques, culturelles, linguistiques…) qui pèsent sur les communautés du sud de la France.
C’est à partir de ces cadres généraux que Daniel Fabre élabore les importants sujets de recherche qui ne cesseront de l’animer : la question des passages à l’âge d’homme dans les sociétés européennes, les enjeux de l’écriture comme acte social et symbolique, et les contours d’une anthropologie des imaginaires.
Per ne saber mai sus la mòstra.

Exposition visible jusqu'au 3 novembre sur les horaires d’ouverture de l'établissement.

Dintrada liura / Entrée libre
Mediatèca del CIRDOC - Institut occitan de cultura
Place du 14 juillet
34500 Béziers
Réservations :
04 67 11 85 10
www.oc-cultura.eu


Un événement organisé en partenariat avec l'Ethnopôle GARAE, le Ministère de la Culture et la Ville d'Agde.




vignette-IC-ODT005.jpg
Ploran los nívols, serigrafia fargada per un.a licean.a
Serigrafia que presenta lo dessenh d'un parapluèja jós de nívols de pluèja, acompanhat pel messatge en occitan "Ploran los Nívols". Fargada en genièr de 2023.
vignette_alours.jpg
La Fabrique Sauvage
Perrine Alranq
Clément Baudry
Sylvie Cavalié-Alranq

PRESENTACION


Uèi, es Dimars gras, la luna cornuda lusís dins lo cèl. Dins lo país de Tieneta, se conta qu'es un moment magic... Se lo clivari a començat de batre lo pavat, per Tieneta es temps de s'anar colcar ! Mas Tieneta a bèl furgar, forfolhar, pas gaire de traça de Doudou, son ors en pelucha demòr introvable. E sens Doudou, pas question de dormir !

Urosament, Mameta Rosa a mai d'un torn dins sa saqueta, coneis totes los secrets d'aquel país. Ela sola pòt acompanhar Tieneta dins son enquèsta a la cèrca de Doudou. Zou, pas de temps de perdre ! Las vaquí totas doas partidas sus las traças de l'ors en pelucha.

A l'ors ! Es un viatge iniciatic que va desrevelhar de secrèts nombroses a Tieneta. De secrets que d'unas grandas personas ignoran mas que cal coneisser per ben creisser e devenir Òme e Femna. 


EQUIPA ARTISTICA

Escritura e dramaturgia Perrine Alranq
Mesa en scèna Sylvie Cavalié-Alranq
Interpretacion Perrine Alranq e Clément Baudry
Composicion musicala Clément Baudry 

FICHA TECNICA

Alprès de la companhiá La Fabrique Sauvage


CONTACTE DIFUSION

Companhiá la Fabrique Sauvage 
fabriquesauvage1@gmail.com / 06-25-61-60-80 
Vignette-IC-ODT004.jpg
L'associacion Ostal del Telh collabòra amb de liceans per un projècte artistic a l'entorn de la lenga d'òc
Lycée Saint Géraud (Aurillac)
Aquelas afichas son estadas fargadas dins l'encastre d'un projècte nommat « Fasèm de mascaraduras », a l'iniciativa de l'associacion Ostal del Telh, pel qual foguèt convidat l'artista plastician occitan Joan-Carles Codèrc per tal d'animar una setmana de talhièr amb la classa de 1ra Bac Pro Comunicacion Visuala e Pluri Mèdia del licèu St-Géraud a Orlhac, en coordinacion amb lor professor d'arts aplicadas, Fred Le Falher.
Per una setmana al mes de genièr de 2023, los liceans avián coma mission de realizar cadun una aficha que corresponde a l'estetica de las afichas reivindicativas de Mai 68 o de la lucha de Larzac, en trobant un eslogan novèl sus un tèma de lor causida e en lenga d'òc.

Cada licean trabalhèt sus un projècte d'aficha, dels borrolhons fins a la serigrafia. La darrièra etapa del projècte consistissiá a placardar las afichas per las carrièras d'Orlhac suls panèls d'afichatge liure.
vignette_60375.jpg
Gardy, Philippe
La poésie de langue d’oc, depuis Frédéric Mistral, s’enracine dans un paysage : celui de la langue dont le poète décide de s’emparer pour en faire celle de son écriture. Au XXe siècle, les poètes d’oc, enrichis des multiples influences qu’ils ont pu recevoir, donnent à ce mouvement une richesse nouvelle : la langue du paysage qu’ils ont élu, aussi bien celui de leurs origines que celui qu’ils se sont forgé de toutes pièces, vient modeler et illuminer le poème. Et chaque poème, à son tour, devient le paysage d’un imaginaire où les origines, métamorphosées, se reflètent et se transforment, à l’infini. Le poème recrée la langue dont il est issu, et lui confère des rythmes spécifiques et des couleurs singulières.

L’essai de Philippe Gardy part à la recherche des paysages du poème de six poètes d’oc exemplaires du milieu et de la seconde moitié du XXe siècle : Léon Cordes, Robert Lafont, Bernard Lesfargues, Georges Reboul, Max Rouquette et Jean-Calendal Vianès.
sus 1507