Explorar los documents (15414 total)

cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1936, n°198 (Decembre), Onnado 17
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1936 - N° 198
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1937, n°199 (Jombiè), Onnado 18
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1937 - N° 199
FRB810046101_Roch-Ms-1_00005_B.jpg
Tòme primièr del Parnasse occitanien de Henri de Pascal de Rochegude
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Lo tòme primièr d'aquel manuscrit conten de poèmas e cançons (de còps fragmentaris) de 145 trobadors. Son precedits d'un prefaci de 18 paginas numerotadas de I a XVIII que correspond a lo de l'obratge que serà estampat en 1819.
La pagina XVIII conten la taula dels trobadors citats amb l'indicacion dels manuscrits utilizats e mencionats a la debuta de cada pèça. Las pèças dels trobadors figuran a la seguida e son notadas de 1 a 580. L'òrdre retengut es aquel causit per l'abat Millot dins son Histoire littéraire des troubadours (1774) e que Rochegude coneis e critica dins son prefaci.
En roge son escrichas las vidas (vidas de trobadors) e razos (tèxtes biografics brèus qu'an per tòca de donar una interpretacion d'un poèma). Puèi son los poèmas sus doas, tres e mai quatre colonas.  Qualques nòtas o remarcas son indicadas sul marge o en bas de pagina.
Aquel manuscrit foguèt estat religat a París. Per ne limitar l'espessor, Rochegude completèt la presentacion dels trobadors dins lo manuscrit 1bis.
Aquel manuscrit « definitiu » de Rochegude es datat de 1797 (An V del calendièr republican). Lo nom d'autor indicat, « Le contre-amiral Rochegude Représentant du peuple » (« Lo contra-amiral Rochegude, representant del pòble ») o confirma : son mandat al Conselh dels Cinc Cents s'acabèt lo 1èr d'abril de 1797.

recitation.jpg
Pèire Raymond

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

Los calandrons aviáun una setmana per aprestar. Lo jorn de la recictacion, durbissiái lo moment recitacion en rampelar las leis (escote aquel que parla, me trufe pas, çò que se ditz aicí demòra aicí). Rampelariam çò qu'es una recitacion: tornar dire sa poesia d'un votz pausada en articular plan e en prendre son temps, ensajar de nos racontar una istòria en metre de l'intonacion dins la recitacion...

Demandave «Qual vòl passar?» -Los calandrons levavon lo det e los marcave dins mon quasernet. Nos daissariam 15 mn. S'aviam pas lo temps de far passar tot lo monde, trobasiam un autre moment lo lendeman per contunhar.
Sonave un caladron e l'escotasiam recitar. Se l-i aviá dels pichons traucs, ajudave en bufar los mòts. Se vesiái que la poesia es pas apresa, arrestave al recitacion e demandave al calandron de la tornar preparar per un autre còp. Pagave la recitacion en téner compte de la longor de la poesia e la qualitat de la recitacion.
A la fin de la recitacion, tot lo monde aplaudissiá aquel qu'èra passat e los calandrons levavon lo det per prendre la paraula. Podiáun far part de lors remarcas, lors questions sus la poesia...
Ieu tanben fasiái un retorn en valorizar plan l'esfòrç e lo trabalh fach per cadun.

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

SABOTEURS.jpg
Au départ du projet 2 personnes : Yemgui le rappeur, sur scène et Pierre Joseff le beatmaker, homme de l'ombre. En 2014, 3 musiciens se joignent à eux : Manue à la voix, Frankoi à la guitare et Nino à la chabrette, flûtes et clarinette. De cette union naîtront des ambiances lugubres, enragées ou bien planantes. En occitan ou en français,Yemgui et les Saboteurs constatent l'absurdité du monde contemporain, expriment la brutalité de l'existence et se révoltent contre la Terre entière. Ils nous emmènent à la croisée des chemins du hiphop, du rock et des musiques électroniques et traditionnelles.
duo Calèu discographie.jpg
duo Calèu église.jpg

Le duo Calèu se forme en 2011 de l’envie de mettre en musique des textes en occitan de poètes contemporains (aire non délimitée piémont Cévennes et garrigues).
Céline Klisinski et Hervé Robert se partagent la composition musicale et le choix des textes.
D’aucuns pensent que le duo Calèu possède dans son ADN un peu de l’héritage des Trobadors,
Entendent une pointe de fado dans la voix de Céline, un zeste de folk (américain ?) dans sa guitare. Alors le violon d’Hervé pose ses couleurs et le duo Calèu chante et enchante les poètes languedociens…

Voici ce qu’en ont dit en 2014 les organisateurs du festival "l’accordéon plein pot" de St Quentin la Poterie :

" Le duo CALÈU présente un concert acoustique de chansons à textes aux couleurs de la
Nòva Cançon Occitana, puisées dans l'oeuvre de poètes contemporains. Céline Klisinski et Hervé Robert marient superbement leurs très belles voix sur fond de musiques intimistes de leur composition, où les accords et arpèges des guitares, les « échappées » du violon, s’offrent généreusement au service des mots. Le duo Calèu sort avec plaisir des sentiers battus, loin des bruits et excès, à cœurs rapprochés, nous éprouvons à les écouter, le sentiment profond qu’ils s’adressent à nous, personnellement, intimement, mais nous écoutent aussi, comme une conversation où le plaisir d’écouter répondrait à celui de chanter. Une fraternité."

Pèire Raymond

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

En vist de l'espectacle de fin d'annada, parlère amb Julian Gravina, un professor de dança contemporanèu especializat dins lo Hip-hòp, de l'idèia qu'aviái de mesclar poesia e dança per l'espectacle de fin d'annada.

L'idèia èra de daissar causir als calandrons una poesia apresa dins lo recuèlh en occitan e de veire cossí l'òm poiriá racontar aquela poesia en dançar. L'idèia agradèt a Julian que venguèt nos veire qualques còps per veire çò que poidiam far.

Amb los calandrons, scenarizariam un pauc cada poesia causida per se donar dels repèris sus la dança e Julian aportèt sos conselhs en mostrar als calandrons de las possibilitats gestualas sus las poesias e las musicas prepausadas.

L'idèia finala seriá que lo monde poguèsson ausir lo tèxt recitat en fons e atanben de legir una revirada del tèxt projetada (o un resumit) per ajudar los parents a sègre la coregrafia.



<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

03-c_Recuelh_Poesias_La_Cabreta_Causida_Cicle_2.xml
Pèire Raymond

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

La causida dels tèxtes


Aviái dejà utilizat pel trabalhar sul master, una grilha per m'ajudar a seleccionar dels tèxtes per la classa. Tornère prendre la grilha e contunhère lo despolhament de la revista La Cabreta. Me concentrère aqueste còp pas que sus los tèxtes poetics que rencontrère. Los legiguère e sovent los prenguère pas en entièr mas tornère copiar las estròfas que trobave pertinents per la classa.

D'en primièr, ma causida èra de daissar los calandrons causir los tèxtes de legir e d'aprendre.
Per aquò far, metère en plaça un classador amb los  tèxtes seleccionats en doas partidas : una partida pels cicles 2, l'autra pels cicles 3.

Pels cicles 2, l-i a 45 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e recampats dins un òrdre aleatòri dins la partida cicle 2.

Pel cicle 3, l-i a 115 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e estacadas entre gu-elses per tèmas.

Los 14 tèmas
Auba e calabrun
Aures e flors
La Darreiriá
La prima
L'estieu
L'ivèrn
La montanha
Las ribièiras
La lenga occitana
Los aucèls
Recèptas
Los mestièrs d'antan
Musica e dança
Enfàncias

L'enregistrament de las poesias

Pels cicles 2, legiguère los tèxtes e m'enregistrère solet. Puèi apondère al fichier tèxte la pista sonòra correspondenta.

Pels cicles 3, decidiguère d'anar enregistrar d'autras personas. Me disiái que quò seriá
plan que los calandrons entendèsson d'autras personas que ieu, d'autras personas que
parlariá un occitan natural.

Menada del projècte en classa

Presentère lo classador e son organizacion.
Los enfants coneissiáun dejà lo fonccionament d'un classador similari perçò que començariam d'utlizar en fin del primier periòd un classor de poesia en francés sul meteis principi.
Puèi agacharariam la tièira dels tèxtes e la grilha de recitacion

Pels cicles 2, lor demandère d'agachar los tèxtes qu'aviái expausat sus un banc al canton, d'en causir un e d'emplenar la grilha amb las tièiras de las poesias. Puèi lor demandère de preparar la lectura del tèxt. Los sonariái a un moment un per un per legir e explicar los mòts dficils se l-i aviá besonh.
Donave las consignas de presentacion per copiar la poesia. Los qu'esperavon per la lectura podiáun començar de copiar. Lor expliquère que podiáun copiar la poesia en entier mas atanben que podiáun s'arrestar a un endrech qu'aviáun causits. Caliá pensar aprés que caldriá aprendre la poesia per la recitar. Per encorajar los calandrons lor expliquère que mai copiriáun, mai seriáun pagats.

Pels cicles 3 pus especificament lor demandère de causir un tèma e de prendre l'ensemble de las fuèlhas per agachar totses los tèxtes abans de ne'n causir un en entier o un tròç.


La causida seguenta, lor caldriá cambiar de tèma.
Aquò permet als calandrons de percórrer l'ensemble del recuèlh de poesia.
Las consignas per copiar èron las meteissas. Podiáun s'arrestar ont voliáun.
Per totses, un còp la poesia copiada, podiáun far l'illustracion. Pagariái l'ensemble.

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

D'escotar/telecargar : los poèmas del recuèlh de Cicle 2 legits per Peire RAYMOND



D'escotar/telecargar : los poèmas dels recuèlhs de Cicle 3 legits per Fèliç DAVAL, Lisà EVESQUE, Mariús GAZAL e Anna-Maria LOUBIÈRE

02-a_Ficha_menaira_Escritura_Poesia.xml
Pèire Raymond
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

Nivèls e nombres de calandrons
: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2
Objectiu : s'ensajar a escriure una poesia en s'inspirar d'un modèl.
Competéncias : escriure un tèxte en fonccion de las consignas balhadas.
Material : còpias dels recuèlhs causits, grilha escritura de las poesias, fuèlhas de brolhons.

Puèi, començariam a ensajar d'escriure de las poesias. Coma dins la classa, totses escrivavaon d'un biais autonòm dels tèxtes liures, decidiguère de los daissar soscar cadun a un tèxt personal. Passave per veire, ajudar a trobar un mòt. Los calandrons se levavaon per anar veire çò que fasiáun los uns e los autres. A la fin de l'ora, los que voliáun presentavon lors poesias. La classa fasiá un retorn sus çò que veniam d'escotar en valorizar totjorn l'esfòrç fach d'escritura e de presentacion.

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
sus 1542