Explorar los documents (1005 total)

vignette_estivada.jpg
Association La Gardarem
CIRDOC - Institut occitan de cultura

L'ESTIVADA DE SEBASAC 

Per la segonda annada, l'associacion La Gardarem a trabalhat sens quitat per fin de propausar al public una programacion de tria que donarà a veire e a ausir tota la riquesa de l'occitan, lenga e cultura. 

Pendent tres jorns en Avairon, conferéncia, espectacles, concèrts mas tanben forum, exposicion o salon dels editors/associacions seràn propausats dins la comuna de Sebasac. 

Un programa complèt de tornar trobar sul site de l'eveniment : estivada.eu 


LOS RDV DU CIRDOC - INSTITUT OCCITAN DE CULTURA 


Ongan atanben, l'establiment s'assòcia a l'eveniment. Torn d'orizont dels rendètz-vos de nos i retrobar : 

Exposicion Marcela Delpastre, poèta e paisana - Hall d'entrada de la Doline 

La vida e l'òbra de Marcela Delpastre, poèta e etnografa lemosina. Exposicion reactualizada per Jan dau Melhau en 2024, realizacion CIRDOC - Institut occitan de cultura en partenariat amb l’IEO Lemosin, la BVFM de Lemotges e la region Novèla-Aquitània. 

Mai d'informacions sus l'exposicion AQUI


Los Aperitius literaris del CIRDOC - Vilatge 

Los Aperitius literaris del CIRDOC fan lor grand retorn lo divendres 25 e lo dissabte 26 de julhet. De 11h30 a 12h30, vos esperam al còr del vilatge occitan per dos aperitius que donaràn a veire e a ausir la diversitat de l'edicion occitana actuala. 

Divendres 25/07 a 11h30 : Mancho (La Bèstia dau Vacarés, Ed. Edite-moi !) e Alan Roch (Sextina pel país d'òc / Sextine pour le pays d'òc, IEO 11). Escambis animats per Marie-Jeanne Verny

Dissabte 26/07 a 11h30 : Miquèla Stenta (Marcelle Delpastre, à fleur de l'âme. Ed. Vent Terral) e Joan-Claude Forêt autour de "Las Abelhas dau Silenci" recueil de Max Rouquette (Ed. Jorn). Escambis animats per Marie-Jeanne Verny

Rdv a retrobar dins la brocadura "Los rdv literaris de l'Estivada" tan coma l'ensemble dels tempses fòrts literaris d'aquesta novèla edicion.
LA BROCADURA

Los Forum de l'Estivada - Sala de las "Toretas"

Espaci d'escambis e de debats constructius, la Nov'Estivada propausarà tanben ongan, dos tempses de forum : 

Divendres 25/07 a 09h30 : Actors e collectivitats
Dissabte 26/07 a 09h30 : Territòris e numerics 


INFORMACIONS PRACTICAS 

Tot lo detal e los rdv son de tornar trobar sus internet : estivada.eu
vignette_ventolet.jpg
Mestresa d'obratge : Region Occitània Pirenèus-Méditerrannée / Direccion de la Cultura e del Patrimòni
Concepcion :
  Educacion Nacionala / Conselhièras pedagogicas occitan de l'Acadèmia de Montpelhièr
Difusion : CIRDÒC - Institut occitan de cultura

Benda dessenhada
Illustracion : Philippe Archer
Edicion :
éditions du Cabardès
Maqueta  : Maxime Copija Sirventés



Album
Produccion : Sirventès

Sirventés · Bufa, bufa, ventolet


En 2025-2026, lo projècte pedagogic academic a per tematica principala las sciéncias e entre autres lo vent.

Lo libret prepausat es compausat de doas partidas : un album e una benda dessenhada. Es acompanhat de musicas e cants enregistrats per de professionals artistas occitans. S'agiguèt de cants tradicionals mas tanben de tròces réarrangés e de creacions especificas al projècte.
Dins l'album, Ventolet rencontre Espaurugal qu'es abandonat. Lo va ajudar a se « reviscolar » en li menant mantun vestit per li permetre d'afrontar los azards del climat. Atal Espaurugal serà requinquilhat e polit coma un astre !

Dins la segonda partida, Ventolet convida Espaurugal a partir descobrir lo mond. En camin, Espaurugal se va fatigar, aurà set e fam…. Espaurugal se va fatigar, aurà set e fam…. Ventolet totjorn serà aquí per l'acompanhar amb l'ajuda de sos amics los vents (Ventòrla, Ventolin e Ventàs). Van cadun son torn convocar de nívols cargats de pluèja, far virar las alas d'un molin, envolar una sèrp volaira que farà gaug als mainatges, animar dels trinhons que faràn ressonar la musica dins lo vilatge… Los dos amics encontraràn la molinièra, Violeta la drolleta e Alfonse lo conse. Totes poiràn comptar sus Ventolet ! La fèsta acabada, Espaurugal e son companh s'envolaràn cap a d'autras aventuras…



Cada annada una istòria, un libre e de musicas per aprene l'occitan : lo projècte pedagogic occitan de l'Acadèmia de Montpelhièr, qu'es aquò ?


Dempuèi mai de 30 ans, los conselhièrs pedagogics de l'Acadèmia de Montpelhièr elabòran un projècte, supòrt d'ensenhament de la lenga e de la cultura regionalas occitanas. 
La region Occitània Pirenèus-Mediterranèa n'assegura la mestresa d'obratge e lo finançament. A fisat l'edicion del libret a las edicions de Cabardés, e la produccion de las pistas sonòras e musicalas a Sirventés.

Lo punt de partença es una istòria inventada dins un apròchi comunicatiu e actionnal destinada als escolans de tot nivèl e tota edat. Es ancorada culturalament dins nòstra region per tal de permetre als mainatges d'aver melhora coneissença del territòri dins lo qual vivon. S'acompanha de musicas, cants, danças tradicionalas aital coma de creacions contemporanèas. Los escolans descobrisson tanben de contes, provèrbis, expressions, jòcs de dets….
Amb lo temps, lo format del projècte a evoluat. Uèi, lo libret es illustrat per un professional. L'acompanhament cultural, un còp èra enregistrat pels conselhièrs pedagogics, es ara fisat a un tecnician engenhaire del son, los cants e musicas a d'artistas occitans. 
Aquel projècte a una mirada interdisciplinària que permet de balhar de sens als aprendissatges.
Fòrt de sa capitada, es estat espandit al departament d'Avairon. Los conselhièrs pedagogics d'aquel departament son venguts afortir l'equipa academica de Montpelhièr per la concepcion e l'elaboracion de las ressorsas. En partenariat amb lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura, es d'ara enlà accessible a totes en linha sus Occitanica.
Lo projècte se clava dins cada departament per una jornada conviviala e festiva pendent la quala los escolans se retroban e vivon una experiéncia fòrta e marcanta a l'entorn dels personatges claus de l'istòria. Aquí, pòdon reïnvestir lors aquesits e la lenga occitana sortís de la sala de classa e pren una dimension sociala en investissent la vila.
Aquel rendètz-vos, annal a l'origina, a uèi luòc cada dos ans.
vignette_perquepas.jpg

PRESENTACION

D'occitan autrament, es la marca de fabrica de Guillaume Lopez. Aquel espectacle novèl mena encara mai luènh la creacion, la mescla dels estils, l'embolh de las pistas.
« Perqué pas ? » Perqué s'inspirar pas de las musicas tradicionalas dels païses d'òc e de Mediterranèa per crear un univèrs musical situat qualque part entre lo jazz e lo rock progressiu en passant per de musicas ipnoticas, quasi cinematograficas.
Guillaume canta en occitan e en espanhòl son istòria familiala, sos nombroses viatges iniciatics, sa vision del mond, obrís la via e impausa lo timbre e l'estil. A sos costats, Étienne Manchon als clavièrs e Simon Portaire a la batariá adobada desvèlan una fòga ritmica incandescenta que suspren a cada moment en balhant lo son e lo groove d'aquel trio improbable.

Descobrir la craacion per d'extraits 
Vidèo Youtube Perqué pas ? : AQUI
Guillaume Lopez sus Spotify : AQUI


EQUIPA ARTISTICA

Tres artistas al platèl + un tecnician 

Amb 
Guillaume Lopez - cant, flaütas, cornemusa
Étienne Manchon - clavièr
Simon Portefaix - batariá, percussions
Alfonso Bravo - son 


FICHA TECNICA

Fichas tecnicas son (amb e sens backline) :  https://www.occitanica.eu/files/original/1a8978add67b577547f0dcfa82d67db6.pdf  
https://www.occitanica.eu/files/original/25260820b1694a7b837d2689780dff7a.pdf  
Son de fichas tecnicas tipas propausadas per informacion. Poiràn èsser adaptadas per la companhiá a la demanda dels organizators. 

DATAS PASSADAS E A VENIR

24 de julhet - Rochechouart (87)
25 de julhet - Sébazac-Concourès (12)

CONTACTE DIFUSION 

Cie Guillaume Lopez : https://www.guillaume-lopez.fr
Tèl : +33 (0)6 22 44 19 97
Mèl : contact@lecamom.com
vignette_61265.jpg
17e Rencontre du Patrimoine Historique : "Marie de Montpellier, au miroir de la société des XIIe et XIIIe siècles : conférence et rencontre-dédicace"
Chapot-Blanquet, Maguy

Depuis 2008, l'association "Histoire et cultures en Languedoc" organise chaque année les Rencontres Internationales du Patrimoine Historique.


Découvrir l'association Histoire et cultures en Languedoc.

Marie de Montpellier, au miroir de la société des XII et XIIIe siècles

L’histoire des XIIe et XIIIe siècles en Languedoc se présente comme un miroir à plusieurs facettes que l’on promène dans un intervalle spatio-temporel, et dans lequel la vie de Marie de Montpellier sera notre fil conducteur. En effet, Marie s’inscrit dans la lignée des hautes figures féminines occitanes qui va d’Almodis de la Marche (1023-1071), comtesse de Barcelone, puis de Toulouse à Ermengarde, vicomtesse de Narbonne (1127-1196). Aux XIIe et XIIIe siècles, on voit se développer un mouvement occitano-ibérique basé sur une ouverture culturelle et philosophique appelée Convivéncia, proche de ce que nous appelons aujourd’hui : Altérité. De cette mouvance naîtra la « Civilisation des Troubadours ».

Marie de Montpellier grandît à la cour de son père Guilhem VIII, une cour brillante et lettrée où se produisent de nombreux troubadours. Montpellier est alors une ville marchande dynamique où règne un climat libéral et de tolérance, et où chrétiens, juifs et musulmans de tous pays se côtoient. Mais l’historiographie nous montre d’autres faces du miroir comme une sorte de « tourneboule » de conquêtes, de reconquêtes, d’usurpations. Sortons du pré-carré languedocien…

Le pape Urbain II, au concile de Clermont-Ferrand prêche, ce qui va donner lieu à deux expéditions en Terre Sainte, pour assurer la sécurité des pèlerins. Ce sera d’abord, la « première croisade », de 1096 à 1099. Elle se solde par la prise de Jérusalem et la création des Etats latins d’Orient. Les croisades, au nombre de quatre pour la période qui nous intéresse se succèderont jusqu’en 1204. La dernière prêchée par Innocent III est détournée de son but originel par les Vénitiens et verra le sac de Constantinople. D’autres croisades suivront jusqu’à Saint Louis.

Marie de Montpellier est née du mariage de son père Guilhem VIII avec Eudoxie, princesse byzantine après un épisode digne d’un film de cape et d’épée. Pauvre Eudoxie promise au frère du roi Alphonse d’Aragon qui, le temps du voyage de la princesse, en épouse une autre. Eudoxie termine son voyage à Lattes où Guilhem VIII, pour clore l’incident diplomatique l’épouse. De l’autre côté des Pyrénées, les royaumes chrétiens ibériques tentent de s’organiser pour reprendre les territoires musulmans d’Al Andalus.

C’est la Reconquista qui s’achèvera en 1492 par la chute du royaume de Grenade. Cette reconquête fut sporadique, discontinue, au gré des alliances internes. La première grande victoire de cette entreprise est en 1212, la victoire de Las Navas de Tolosa, près de Jaén, contre les Almohades, menée en partie par Pierre II, roi d’Aragon que Marie avait épousé en 1204.

La vie de Marie bascule après la mort de son père en 1202. Le pape Innocent III déclare nul le second mariage de son père, et, illégitimes, ses enfants. Marie se retrouve à la tête de la seigneurie de Montpellier. Bonne augure pour Pierre II qui s’empare des biens de son épouse, sans ménagement. Mais c’était méconnaitre le courage et la ténacité de Marie à faire valoir ses droits et ceux de son fils, le futur Jacques le Conquérant. Si nous nous projetons au coeur du Languedoc, une autre croisade anéantira le territoire, c’est la croisade contre les Albigeois qui commencera par le sac de Béziers en 1209 et se terminera, en 1229, par le Traité de Meaux-Paris, conclu par Blanche de Castille, et qui marquera la disparition du comté de Toulouse.

Avec cette croisade, le paradigme change. On ne tuera pas l’infidèle mais l’hérétique, sous le nom de « cathare ». Prévaut alors l’intolérance, qui sous couvert de la foi anéantira, à des fins de conquêtes territoriales et politiques, le Languedoc. Un épisode crucial sera la défaite de Muret en 1213, où sera tué Pierre II, mais Marie l’aura précédé de peu dans la mort. L’esprit de tolérance et de partage, caractéristique des pays d’Oc, qui avait côtoyé Al Andalus, durant plus de quatre siècles, en sera profondément troublé.

Désormais, un nouvel ordre géopolitique se met en place : le pouvoir royal français qui vient d’annexer la partie centrale des Pays d’Oc, devra affronter le puissant royaume d’Aragon-Catalogne, pour le contrôle de la Méditerranée. Mais c’est une autre histoire…

Maguy Chapot-Blanquet, Docteur en sciences humaines

vignette_61262.jpg
Javaloyès, Sèrgi
Julian qu’ei embarrat en ua crampa d’un espitau de La Reina, despuish ua punhada de dias. Qu’ei miaçat per ua septicemia de las peludas. Vertat qu’ei, la mort que’u cossira soventòtas mes eth que tempta de’u har rampèu. La soa sola possibilitat d’escapada qu’ei la frinèsta e l’endehòra: lo temps qui hè, las agraulas, lo bòsc de La Reina, los Pirenèus, mei enlà… Un dia que decideish de har un jornau secret tà que Sandrà, la soa amorosa, e sàpia, après la soa despartida, la soa istòria de com cau. Que i conta las soas lutz e las soas ompras, las soas escadudas e las soas mauescadudas dont la qui s’arrossèga despuish l’ahar de Bilbò. Lo roman que hè anar deus relates parallèles qui’s neureishen l’un, l’aute, au moment de las prumerias deu sègle navèth.
vignette_te11.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

2025 se desvèla, colorada pels eveniments nombroses que se debanan de pertot en Occitània per faire viure, ressondir e florir la lenga e la cultura occitanas. Novèlas plumas e talents reconeguts, musica tradicionala, ibridacions e avantgardas, teatre o sciéncia-ficcion... L'actualitat culturala occitana se fa lo rebat d'una produccion rica e matura, en cèrcas de proposicions innovantas. Dins aquelas paginas, una seccion novèla intitulada "Focus" valorarà, de fial en cordura, d'importants actors, luòcs e eveniments.


Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar totes los numèros del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
vignette_marchandhistoires.jpg
Alain Vidal

PRESENTACION

Coma un còp èra, lo Peillarot passa de vilatge en vilatge. Mas crompa pas mai de pèls de conilh, non, ni vièlhas pelhas. Conta. S'es fach Mercand d'Istòrias. Cal dire, de las istòrias, n'a tornar vendre ! Las mans dins las pòchas, l'acordeon en bandolièra, un risolet als pòts, vos espèra.
Tapís dins sa biaça, dels contes, de musicas vengudas d'aicí e endacòm mai trepejan. Espèran pas qu'una causa : èsser contats, cantats, jogats! Alara segon lo public, segon lo luòc, segon l'inspiracion, lo Mercand d'istòrias entredubrís son biaça…
E cric e crac! Vaquí l'istòria d'un pescaire que cada matin partís del pòrt de Sète amb l'espèr d'emplenar sos fialats. Mas, ailàs, demòran desesperadament voids. Qué l'a possat a tournar metre a la mar aquela daurada qu'auriá fach una taulejada? Toc toc toc! un ser d'auratge, se tusta a sa pòrta…
Musica!
E tracatric, e tracatrac! Vaquí l'istòria d'aquel paisan del Causse que, per rusa, engana lo drac en persona. Lo qual li voliá prene tota sa recòlta. Puslèu fin aquel paisan! Mas esperatz! Lo que seguís es pas de meteissa barrica.
E patacric, e patacrac! Daissatz-vos emportar per la raconte incredible d'aquel òme que sa femna envia crompar de motons amb totas lors economias e que torna amb… pas res!
E patacratacri, e patacratacrac! Sabètz perqué lo gat es amic amb las femnas ?... En Africa o sabon!... E quand la tèrra èra cobèrta d'aubres tan naut que se vesiá pas lo cèl, èra coma la vida ?... En Finlàndia, se conta qua la tota debuta de la debuta de la debuta, i aviá pas res, enfin res…un uòu!
Ausissètz! Ausissètz!... Preparatz-vos a cabussar dins un remolin de racontes endiablats. Lo Mercand d'Istòrias vos espèra per vos transportar dins de monds insospechats! Son acordeon n'a las tòcas que fremisson…
Musica!
Nota d’intencion
A l’origina d'aqueste espectacle coma totjorn un desir, o desires : viatjar luènh dins lo temps, luènh dins l'espaci... tot en demorant sentat, sentat tranquilament installat jos l'arbre a paraula... sens qu'i aja d'arbre. Encontrar d'èssers qu'an pas jamai existit mas dont se poirà parlar, après, coma d'amics pròches. Partejar de costumas benlèu estranhas mas que nos interrògan : e se se los adoptava ? 


EQUIPA ARTISTICA

De e amb : Alain Vidal, contaire
Collaboracion artistica : Marie Vidal
Public : Tre 8 ans 

FICHA TECNICA

Sus demanda alprès de l'artista. 

CONTACTE DIFUSION 

Companhiá Arthéma : alainvidal.com
https://www.alainvidal.com/contact.php
vignettei_salinelles2025.JPG
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Occitanie Livre et Lecture
Los Rencontres de Salinelles de 2025 se desrotlaràn los 16, 17 e 18 de mai dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Revista ÒC, Le Félibrige, Reclams, IEO-IDECO, Espaci Occitan deis Aups

Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_beaubruit.jpg

PRESENTACION

Dempuèi qualques annadas, Iris Kaufmann se passeja entre lo sud de Massís Central e Provença, per estudiar l'usatge de las campanas e sonalhas dins l'elevatge agropastoral estivant. Una conferéncia risolièra e sonanta per descobrir autrament aquestes paisatges, revisitats per una artista sonora que cultiva l'art savorós del raconte etnografic.

La transumància pedèstra es enrodada d'un ensemble d'usatges de saber-faire que contribuís a l'elaboracion de paisatges sonors e visuals completament singulars e amassaires. Una de las caracteristicas magers d'aquestas transumànicas es benlèu l'amontetament acostic provocat per l'usatge de campanas e sonalhas plaçadas al còl de las bèstias per lors elevaires. Questionar la foncion paramamusicala d'aqueles objèctes, çò que fonda los critèris de causida (tecnics, acostics, interpretatius) fa aparéisser un degrat d'implicacion dels elevaires, pastres e de lors sonalhièrs dins una cèrca sonora, que se podem raprochar de la demarcha de composicion musicala. Vertadièrs "fargaires de paisatges", compositors e interprètas percorron lo país, l'abilhan de lor movement, de lor tintaments, crits, apèls, que prenon una resonància perticulara al fial de la traversada : faiçònan aital una cultura comuna de l'escota, per lor estreita associacion dins l'art de la marcha, l'interpretacion e lo desplegament de la particion dins espacializacion ont los mitant apòrtan una singularitat acostica a la composicion. 

La conferéncia-performança Beau bruit es essida de Fargaires de Paisatges, un projècte de cèrca e de restitucions socio-artisticas a l'entorn de fenomèns sonors ligas a l'agropastoralisme estivant, portat per la CIa FeM collectiu. Mèscla apròcha scientfica e artistica d'aquestes fenomèns sonors. A la crozada de la cèrca, del raconte etnografic e de la performança musicala, Beau Bruit dona a ausir a l'encòp de composicions sonoras elaboradas per d'elevaires-pastres, mas tanben de pèças compausadas a partir dels registraments collectats. Torn a torn, l'artista dialòga amb los entretens - eissits de la collècta dels Fargaires de Paisatges ; presenta las tipologias de sonalhas a travèrs un teatre d'objèctes que s'apuja sus cèrcas scientificas per una experiéncia entre radiofonia, immersion sonora e visuala, e partatge de sabers. Dona aital la paraula a los qu'ausissèm pauc o pas : elevaires, pastres, vendaires, fabricants, acompanhaires de transumància. ​


EQUIPA ARTISTICA 

Iris Kaufmann : artista e etnològa
Jean-François Vrod : agach exterior
Alban de Tournadre : realizacion informatica musicala
David Farge : composicion videografica

FICHA TECNICA

Alprès de la cia Fem Collectiu : https://www.fem-collectiu.com/beau-bruit

CONTACTE DIFUSION 

FeM collectiu : femcollectiu@gmail.com – 06 20 05 50 54
Pagina internet : 
vignette_61200.jpg
Chambon Cécile
Lhomme, Sandrine. Ill.
Orsonet se carra d'anar se passejar en forèst. Plan tafurat per de bruches : « Crac, crac, crac ! », se sarra d'un arbre e... descubrís l'esquiròl. De que se va passar ?
sus 101