Explorar los documents (1158 total)

vignette_martegalades.jpg
Lo Terralhet

PRESENTACION


Una creacion de lo Terralhet Association Arts e tradicions populàrias dau païs occitan. 
Martégalades 
Dins la tradicion populara, los "martegals" passan per èsser d'èstres simples d'esperit e pas tròp desgordits. "Plan braves !" coma se ditz en cò nòstre. 
E es aital que son nascudas las martegaladas, istoriètas per rire de lor simplessa excessiva. A partir d'aquelas istòrias que soven, se pòdon pas dire qu'en provençal, lo contaire Rémy Salomon, natiu de Martigas, nos traça lo retrach d'aquels martegals d'un còp èra, de lor quotidian e de lor umor. Amb fòrça tendresa e d'auto-derision, desrevèla tota la sapiéncia e l'art de viure qu'abitan aqueles "fadas". 

EQUIPA ARTISTICA

Rémy Salomon. 

FICHA TECNICA

Espectacle tot public.


CONTACTE DIFUSION 

Lo Terralhet - 16 rue Emile Gaston - 13980 ALLEINS
Tèl. 04 90 57 33 16 /  06 71 65 45 61
vignette_murmure.jpg
Lo Terralhet

PRESENTACION


Una creacion de lo Terralhet Association Arts e tradicions populàrias dau païs occitan. 

Le murmure du pastre 
De qué fan nòstres petits santons, tota una annada, embarrats dins la lor bòstia en carton ? 

Degun s'es pas jamai pausat la question. Çaquelà, quand ne sortisson, pareisson pimpants, escarabilhats dins lo lors ajustes colorats. 
Quand lo blat de Senta Barba es estat plantat, quand la mossa es ramassada, es temps de los desrevelhar. Sufís de dobrir la bóstia de carton per los desliurar. Cadun a son istòria, cadun a son mestièr e sul camin de la grépia, ont demoraràn calhats fins a la Candelèra, los avèm encontrats. Dins lo trauc de l'aurelha, nos an mormolhat...

Al fial dels contes, nos dison las tradicions calendalas de la Provença ont lo pagan se mèscla al sacrat : lo "cacha-fuec", lo gros sopar, los tretze dessèrts, la fèsta del fuòc novèl, la grèpia e tanben, lo sapun e lo Paire Nadal. 
Un espectacle de contes, de musicas e de cants de Provença per partejar lo temps d'una serada la devocion simpla del mistèri de Nadal e passar ensemble dins la jòia e la convivialitat, la granda pòrta de l'annada. 

Una pòrta dobèrta sus la magia de Nadal, un moment convivial e calorós, a partetjar en familha o entre amics. Un espectacle concebut e presentat pel contaire Rémy Salomon amb la participacion dels cantaires/musicians de l'associacion Lo Terralhet.

EQUIPA ARTISTICA


Rémy Salomon. Cantairas, cantaires, musicians de l'associacion Lo Terralhet. Amb la complicitat dels santons dels talhièrs Isoline Fontanille - Pujaut e Elisabeht e Bernard Fontanille - Gourdargues.

FICHA TECNICA

Le murmure du pastre pòt èsser presentat en version escolara o tot public. A partir de 5 ans. 
Espectacle en francés e en provençal, comprenable de totes. Version possibla tot en Òc. 

Durada : 01h15mn


CONTACTE DIFUSION 

Lo Terralhet - 16 rue Emile Gaston - 13980 ALLEINS
Tèl. 04 90 57 33 16 /  06 71 65 45 61
vignette_60846.jpg
Collectiu IEO Cantal
Rauch, Antoine. Illustrateur
Pels tot pichons de 0 a 4 ans, un polit album illustrat en colors, que mescla lo francés e l'occitan (lengadocian).

De QR còdis permeton d'accedir a la version sonòra de l'istòria : de qué far ausir l'occitan als pichons, e benlèu tanben a lors parents.

Es l'estiu. Bédélou, lo vedelon salèrn e sa maire son dins la montanha. Mas subte Bédélou pèrd sa mamà de vista... Alara la cerca e questiona totas las bèstias qu'encontra : "Marmòta, as-tu vu la miá mamà ? – O pecaire, as perdut ta maire ! Non je ne l'ai pas vue, je dormais."
vignette_maiadas.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Les Maiadas en Lot-et-Garonne, qui ont choisi pour thème cette année "Femnas d'òc", se clôturent sur une grande journée de rassemblement le 28 mai. Le CIRDOC - Institut occitan de cultura s'associe aux festivités en proposant aux jeunes occitanophones des rencontres et lectures avec l'autrice Pauline Kamakine.

Les Maiadas

En lien avec le parcours de la convention éducative du conseil départemental du Lot-et-Garonne, les Maiadas, coordonnées par les enseignantes relais occitan, réunissent les élèves bilingues du département et les classes d'occitan du collège.

Ils participent à des échanges interclasses, des activités en ateliers de langue/radio, d'arts plastiques, de danse traditionnelle, d'EPS, préparées avec les enseignants des classes bilingues et les associations occitanes locales. Ils visitent l'exposition commune et visionnent de petits films en occitan auxquels ils ont contribué. Ils pique-niquent ensemble sur place à midi. Le nombre d'enfants participant est variable en fonction du niveau des activités proposées et de la capacité d'accueil. L'organisation est conçue avec les collègues de primaire en classes bilingues occitan, en concertation avec l'équipe du collège ou de la municipalité. Le projet est bâti avec les professeurs d'occitan et d'autres disciplines intéressés par le thème.

"Les Maiadas, c’est une vague occitane qui déferle dans un lieu public, le jour des rencontres, et qui rend visible la vivacité de la langue et de la culture occitanes.
Ce projet valorise les élèves occitanophones dans leur pratique, en tra-vaillant sur le thème à l’école toute l’année, et, en partageant avec les autres classes lors de la journée de rencontre et de restitution.
Cet événement permet aussi au public non initié, qui en croisera les acteurs de tous âges, de s’ouvrir au monde occitan."

Contact/Informations : Enseignantes relais occitan en Lot-et-Garonne
Cécile Camgrand / Nancy Capelle
https://www.ac-bordeaux.fr/presentation-des-services-departementaux-de-l-education-nationale-du-lot-et-garonne-122170
Sophie Kastelnik - Mathieu Prat.jpg

PRESENTACION

Contes a cracar dab un drinòt de holia

Ua cosinèra, a la cosina, qu’aprèsta las istòrias, e b’auloreja aquò !

Acompanhada per l’acordeon, que las vse sèrv en musica, la bateria decosina que pipera e que ritma las soas aventuras. Que'ns conta e que'ns canta 3 istòrias qui'ns hèn arribar las aigas a laboca e nse mian en passejada dab Lo gatonet perdut, Ròtla còca e La poreta rosseta. Lo teatre d'objècte que revèla la poesia e la fantasia d'ua horqueta tà las ústrias qui devienun conilh, d'un tròç de lan qui's hè lèit e d'un carasclet qui mòu los grans de blat !

En las 3 istòrias, l'objècte que's conta diferentament ; borlesc dens Lo gatonet perdut, losanimaus recaptats hens los bocaus que seràn remplaçats per un objècte en relacion dab lolor caractèr (un can/policièr per un shiulet, ua craba/mairbona per ua pelòta de lan, etc.).Dens Ròtla còca, l'encontre qu'evolua dab lo medish objècte qui creish segon la"dangerositat" de l'animau : de la horqueta tà las ústrias peu conilh dinc a la horca debarbacoa per l’orsàs ! Enfin los objèctes musicaus qu'entran en scèna dab La poretarosseta.

Aqueth espectacle dab mei d’ua lectura que permet aus petits com aus grans de partir tàl'imaginari e l’arríder !

Àlbums joenessa adaptats : Le Petit chat perdu, Natacha ; Roule galette, Natha Caputo ; La Petite poule rousse, Byron Barton.

DISTRIBUCION

Adaptacion teatrau deus contes : Sofia Kastelnik
Direccion artistica & composicion musicau : Sofia Kastelnik
Jòc en lenga occitana & acordeon : Delfina Lafon
Intervienent autorn de la transmission de la lenga occitana : Laurenç Labadie
Traduccion : Felip Biu
Scenografia : Francisco Dussourd
Construccion scenografica : Arnaud Sauvage
Creacion lutz & regia tecnica : Julian Delignières
Administracion de Produccion : Carolina Galin
Crèdit Fòtos : Matèu PRAT
Ilustracion : Francisco Dussourd

FICA TECNICA

Mesura : 90 ; 120 dab gradinage.
Tot public autanlèu 3 ans.
Espaci scenic : Aira de jòc minímum de 5 m d'obertura x 3m de pregondor
Montatge : 1 servici de 4h
Desmontatge : 1h30
Tecnica : Besonh electric : 3 presas independentas de 220 V 16 A

Ficha completa son & lutz sus demanda

MEDIACION

L'espectacle que's pòt acompanhar de talhèrs a destinacion deus grops.

CONTACTE

https://www.unehirondellecie.com
unehirondellecie.adm@gmail.com
(+33) 7.49.94.15.22


vignette_60827.jpg
Tastaire, Aimat
Pichons, vos vau contar… est un recueil de contes pour enfants. À travers six petites histoires fantastiques, retrouvez l’ambiance et la magie des contes d’autrefois remis au goût du jour par l’imagination de l’auteur. De grandes amitiés, des animaux bienveillants, des créatures fantastiques, socriers et fantômes feront rêver et frissonner petits et grands. Mais toujours, les enfants sont à l’honneur, héros de chacune des petites aventures qui vous sont présentées ici.
la-passem-vignette.jpg
Ligams

La PASSEM! 2024 : deu 30 d’abriu au 5 de mai 2024, de Tarba au Mont


La PASSEM! en quauques mots…


Lo nom causit qu’a ua significacion dobla :
- passem, correm capvath tot lo territòri on la lenga ei parlada
- passem lo testimòni, transmetem la lenga

Que’s vòu purmèr de tot e au còp :
- un simbèu : l’urgéncia e la necessitat de la transmission de la lenga
- un apèr : tà finançar iniciativas en favor de la lenga
- un escambi : tà comunicar e partatjar
- un encontre : per ua hèsta a l’entorn de la lenga

LA PASSEM! mòde d’emplec


La purmèra edicion que’s hesó en 2018. La corruda-relai que’s hè a an passat, las annadas paras e que trauca tot lo territòri gascon. Entà l’edicion 2024, la corruda-relai que trauca 5 departaments sus 1100 km pendent 6 dias e 5 nueits shens paus ni cès ! La partença que’s hè a Tarba, a 15h, lo dimars 30 d’abriu e la corruda que s’acaba au Mont, 6 dias mei tard, de cap a mieidia. Tot deu long de la corruda, un testimòni simbèu de la lenga de noste qu’ei transmetut de man en man, a cada quilomètre. Que contien un messatge tienut secret dinc a l’arribada. Lo caminament detalhat qu’ei disponible au site internet.

LA PASSEM! qu’arcuelh monde d’ací e d’aulhors, que siin locutors on non, mes sensibles au riquèr de la lenga.


Que podem crear l’animacion o profieitar de las festivitats locaus, concèrts, teatre, taulèrs, esdejuars… organizats tot deu long de la corruda. Çò de mei important qu’ei de participar, de paréisher, de s’amusar e qu’ei tanben lo parat d’enténer, de har enténer e d’utilizar la lenga, de har-la soa, quan seré sonque tà díser « adishatz » o « hilh de p… » !

LA PASSEM! : eveniment solidari, esportiu, culturau, popular, hestiu, engatjat…


Tà cada vila o vilatge traucat, que hèm aperet a la mobilizacion de tots, eslejuts locaus, associacions esportivas o culturaus, grops de musicians o cantaires, entà qu’organizin ua hèsta o un rendetz-vos culturau.

INFORMACIONS PRACTICAS


Edicion 2024 : deu 30 d’abriu au 5 de mai
Partença : Tarba, 30/04, 15h
Arribada : Lo Mont, 05/05, 12h
Site : http://lapassem.com/
Contacte : Association Ligams
La Ciutat - Creem!
5-7, rue La Fontaine
64000 PAU

ligamsligams@gmail.com

07 83 41 75 87
vignette_60806.jpg
Marsal, Édouard
Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga d'òc. Son obratge Dins las carrièiras dau Clapàs, publicat en 1896, recampa cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons.), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas). Un Montpelhièr popular e avalit, lo Clapàs d'un còp èra, s'anima jos nòstres uèlhs de totes aqueles ganha-pichòt, d'aqueles gents de pauc que son l'anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneisson : l'occitan. A caduna de las 50 gravaduras respond una fòto actuala del site ont figura lo personatge, presa exactament dins la perspectiva del dessenh e permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, un guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas. Òbra artistica e literària en meteis temps que document irremplaçable.

Transcripcion en grafia classica, traduccion e fotografias de Pascal Wagner.
vignette_ugugufilafil1.jpg
Delphine Lafon
Émilie Esquerré

L'ESPECTACLE


Presentacion

Doas preséncias.
Una anciana, una mens...
Una dins aquel monde, una dins l'autre.
L'una parla Occitan, l'autra francés.
E puèi i a una autra votz, mens jove,
que mèscla aquelas doas lengas sens se pausar de question.
Per qué la question es pas aquí. 

L'una e l'autra cantan,
arpentan e revisitan un territòri
inscrit dins los cosses
al fial del temps.

Un mescladís de lengatges,
oral, non-verbal, musical,
escambi golard,
batalha fosiga.

Téisser un ligam, esprovar sa resisténcia e sa soplesa.
Dobrir una via per se comprene,
s'ausir d'una riva a l'autra del riu,
d'un penjal a l'autre de la montanha
o de la vida.


LO PUNT DE DESPART DE LA CREACION

De qué seriá un espectacle jove public d'esséncia patrimoniala ?

D'un biais espontanèu, ai l'enveja de respondre dins la lenga mairala de mos grands : lo patés, que m'a envolopada, breçada, impregnada, que conta los noms dels luòcs, de las familhas, dels usatges. Un jorn ai sauput que s'apèla tanben occitan.

Enfant, se me lo transmetèt pas activament. Pertant, adulte, caliá pas grand causa per que ressorgisca, giscle e irriga de nombroses pans de ma vida de comediana.

Alara, germava lo desir de questiona d'una parta çò que fa raices e d'autra parta, la transmission inter e intrafamilhala. De qué transmetèm volontarament ? Qué causissèm de transmetre pas ? De que nos escapa e se transmet naturalament ? Es apareguda la question del ligam.

Cossí en 2024 se téisson las relacions entre las generacions ? Cossí las entreténer ? Es que son ligams visibles ? A qual punt sont resistents ?

A la sorça, i a ma menina mairala. Al près d'ela ai posat la terranha primièra, faita d'anecdòtas familialas (pichonas istòrias dins la grand), de contes, de vira-lengas, de cartografia mentala…

Aquela matèria primièra, inspirada de mas raices, es estada emendada, enriquida, tòrta e desviada per Emilie Esquerré que l'a faita bascular del costat de la ficcion. Lo raconte intim es vengut universal, prèst a èsser partejat.

Teissada amb de fial de jòia salvatja, per ieu, aquela creacion a pas de sens s'a pas l'escasença de faire virar la lenga Occitana, coma fasèm circular la bala, sens se pausar de question, per qué lo jòc contunhe. 

Delphine Lafon


NOTA D’INTENCION DE LA METAIRA EN SCÈNA

Aimi parlar de « ieu », aimi utilizar lo real, l'intim, perque cresi que cadun a un se a bastir, un ego amb lo qual viure. Lo mieu es diferent del tieu. En proclamant mos dobtes, mas diferéncias, daissi la possibilitat a l'autre d'èsser pas coma ieu. Ma cultura, ma mameta estaca plaça a las autras tradicions, als autres grands parents.

Aimi l'idèa de balhar aquò a de mainatges e de lor renviar la question : coma es ta mameta ? quala cançon coneisses ? danças ? e amb lor òc, lor non, lor istòria, se fabrica un mond, s'accèpta los vièlhs dels autres e lor cultura.

Lo plaser es çò que desirariái partejar. Ai plaser a jogar, cantar e dançar amb Delphine amb que partegi una cultura e de las emocions. Seriá ma direccion artistica sus aquel projècte : la jòia que fait comun.

Emilie Esquerré



Un espectacle Jove Public a partir de 6 ans, bilingüe Occitan-Francés. 

Una creacion d'esséncia matrimoniala portada per UGUGU, collectiu bordalés que met en ressonància la Lenga e la Cultura Occitanas.

Una creacion Jove Public 2024 sostenguda pel dispositiu Garage Résidence, coordonada pel CRMTL.

Equipa artistica

Impulsion, matèria primièra & jòc : Delphine Lafon

Escritura, mesa en scèna & jòc Emilie Esquerré

Agach exterior, scenografia Kristof Hiriart

Votz Léonie Laurent

Consèlh & arrengaments musicals : Marie Anne Mazeau

Costums Garland Newman

Acompanhament tecnic global Benoît Lepage

© Credit fòtos Nicolas Godin


FICHA TECNICA



Lo dispositiu escenic e lo rapòrt al public.

Al fons : dos fials a fardas.  Lo vent a fait volar lençòls, toalhons e caucetas... n'i a un pauc pertot sus l'espaci de jòc.

Aquí : una crinolina crincada. Una lampa ? Un paracasuda ? Una cabana ?
Aicí : una illeta per se metre a l'obratge. Boita a costura, sistèma son somari, papièr e gredons.

Un dispositiu escenografic volontarament espurat e totes terrenhs, çò que permet de jogar dins luòcs variats, pas forçadament dedicats a l'espectacle. 

L'espectacle s'adreiça en prioritat a d'enfants de 6 a 10 ans. An aquel atge, an ja l'usatge d'una o de mantunas lengas e son en mesura de faire de ponts amb un idiòme novèl. Faire sonar per eles dels cants e contes en occitan permetrà d'agusar lor percepcion e lor obertura a d'autras sonoritats, d'autras referéncias culturalas.

Esperam atisar lor golardisa pels escambis intergeneracionals e los ajudar a prene consciéncia de la riquesa que representan lors raices e lo lor mestissatge. 

De quala lenha te calfas ? De qual arbre davali ? De quala esséncia sèm constituits.idas ?

Durada : 40 minutas

Audiéncia minimum: 20 personas

Audiéncia maximum : 100 personas (segon configuracion)

Ficha tecnica sus demanda


Contacte :

Contacte Artistic : Delphine Lafon / 06 63 36 35 28 / ugugu.asso.33@gmail.com

Contacte Tecnic : Benoît Lepage / 06 81 42 45 96 / superbenouite@gmail.com

Collectiu UGUGU – 06 63 36 35 28 – ugugu.asso.33@gmail.com

vignette_salinelles_2024.jpg
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Occitanie Livre et Lecture
Los Rencontres de Salinelles de 2024 se desrotlaràn los 24, 25 e 26 de mai dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

DIVENDRES 24/05/2024 - cap. St Julien : « Serada medievala » - 20h00

« Cercamon : des textes à la musique »

>  Charrada amb Yves Leclair (traductor e poèta) : autour de la nouvelle traduction des œuvres de Cercamon (Collection Federop, Ed.Pierre Mainard).

> Lecturas d'un poèma de Cercamon : texte original, adaptation en occitan contemporain et traduction française.

> Espectacle musical amb lo duo La Beluga, Céline Mistral e Fred Montels.

DISSABTE 25/05/2024

Matinana, cap. St Julien : « Prosa D'uei : lo teatre occitan » - Lavoir de Salinelles

- 10h00 - Intervencion (conferéncia e discussion) - - Le Théâtre de Béziers (XVIIes.) : Jean-François Courouau (Un. Toulouse Jean-Jaurès) et Bénédicte Louvat (Un. Paris-Sorbonne).

« Batèsta » teatrala : opposant lecteurs et comédiens des différents horizons de l'espace occitan : Jean-François Courouau, Bénédicte Louvat, Véronique Fiol, Jean-Louis Blénet, Hélène Couedellot, Denise Daniel.

- 12h30  Pausa dejunar. Food Trucks


Mòstra e actualitat del libre d'òc

- 14h00 : Mòstra (salle des Maronniers)
Presentacion de l'exposicion Poésie - graphisme, acompanhada de lecturas de Jaume Privat. 

- 15h00 : Actualitat del libre d'òc (sala de l'Orangerie) Animada par Philippe Reig. 


Sièsto pouëtico, Orangerie du château :

- 16h30 :
Lo momenton dels pichons - l'entrevista 
Pels escolans de la Calandreta Aimat Serre (Renat Sette et Jaume Privat) amb doas cançons dels pitchonets de l'escòla d'Aspères

Sortida de residéncia - La miegjornalitat, qu'es aquò ?
Rencontre entre Hortense Raynal e Jaume Privat

- 17h45 : Performança poetica - La Vida fin finala
Renat Sette acompanhat de Gianluca Dessi', canta  18 poèmas de Jean-Yves Royer. 

- 18h30 : Se rencontrar a Salinèla (jos la pergòla)
Moment convivial a l'entorn d'un gòt. 


Serada festiva - Pargue del castèl

-19h00 : Obertura oficiala : en preséncia dels elegits e de las institucions partenàrias. 

- 19H30 : animation
de l’espaci editors. Actualitats de l'edicion en lenga d’Òc.

- 20h00 : sala dels castanhièrs (Taula redonda pro ) - Los editors occitans

A partir de 20H15 Repais foods trucks + animacion musicala musica d’Oc (CD)

20h45 - Concèrt Mouss T e lei Jovents

 

PROGRAMA DEl DIMENGE 26 DE MAI

«Debats actuals » - Orangerie du château
La musique d’hier à aujourd’hui : comment la tradition peut nourrir la modernité ?

10h00 : Conferéncia - La musique provençale, entre tradition et modernité : André Gabriel.

11h00 : Intermèdi musical per André Gabriel 

11h45 : Des romantiques aux enfants du folk : comment la création occitane actuelle se nourrit de la musique traditionnelle : Jean-Jacques Casteret (ethnomusicologue, Directeur adjoint du CIRDOC - Institut occitan de cultura).

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Revista ÒC, Le Félibrige, Reclams, IEO-IDECO, Espaci Occitan deis Aups

Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
sus 116