Explorar los documents (1157 total)

vignette_ugugufilafil1.jpg
Delphine Lafon
Émilie Esquerré

L'ESPECTACLE


Presentacion

Doas preséncias.
Una anciana, una mens...
Una dins aquel monde, una dins l'autre.
L'una parla Occitan, l'autra francés.
E puèi i a una autra votz, mens jove,
que mèscla aquelas doas lengas sens se pausar de question.
Per qué la question es pas aquí. 

L'una e l'autra cantan,
arpentan e revisitan un territòri
inscrit dins los cosses
al fial del temps.

Un mescladís de lengatges,
oral, non-verbal, musical,
escambi golard,
batalha fosiga.

Téisser un ligam, esprovar sa resisténcia e sa soplesa.
Dobrir una via per se comprene,
s'ausir d'una riva a l'autra del riu,
d'un penjal a l'autre de la montanha
o de la vida.


LO PUNT DE DESPART DE LA CREACION

De qué seriá un espectacle jove public d'esséncia patrimoniala ?

D'un biais espontanèu, ai l'enveja de respondre dins la lenga mairala de mos grands : lo patés, que m'a envolopada, breçada, impregnada, que conta los noms dels luòcs, de las familhas, dels usatges. Un jorn ai sauput que s'apèla tanben occitan.

Enfant, se me lo transmetèt pas activament. Pertant, adulte, caliá pas grand causa per que ressorgisca, giscle e irriga de nombroses pans de ma vida de comediana.

Alara, germava lo desir de questiona d'una parta çò que fa raices e d'autra parta, la transmission inter e intrafamilhala. De qué transmetèm volontarament ? Qué causissèm de transmetre pas ? De que nos escapa e se transmet naturalament ? Es apareguda la question del ligam.

Cossí en 2024 se téisson las relacions entre las generacions ? Cossí las entreténer ? Es que son ligams visibles ? A qual punt sont resistents ?

A la sorça, i a ma menina mairala. Al près d'ela ai posat la terranha primièra, faita d'anecdòtas familialas (pichonas istòrias dins la grand), de contes, de vira-lengas, de cartografia mentala…

Aquela matèria primièra, inspirada de mas raices, es estada emendada, enriquida, tòrta e desviada per Emilie Esquerré que l'a faita bascular del costat de la ficcion. Lo raconte intim es vengut universal, prèst a èsser partejat.

Teissada amb de fial de jòia salvatja, per ieu, aquela creacion a pas de sens s'a pas l'escasença de faire virar la lenga Occitana, coma fasèm circular la bala, sens se pausar de question, per qué lo jòc contunhe. 

Delphine Lafon


NOTA D’INTENCION DE LA METAIRA EN SCÈNA

Aimi parlar de « ieu », aimi utilizar lo real, l'intim, perque cresi que cadun a un se a bastir, un ego amb lo qual viure. Lo mieu es diferent del tieu. En proclamant mos dobtes, mas diferéncias, daissi la possibilitat a l'autre d'èsser pas coma ieu. Ma cultura, ma mameta estaca plaça a las autras tradicions, als autres grands parents.

Aimi l'idèa de balhar aquò a de mainatges e de lor renviar la question : coma es ta mameta ? quala cançon coneisses ? danças ? e amb lor òc, lor non, lor istòria, se fabrica un mond, s'accèpta los vièlhs dels autres e lor cultura.

Lo plaser es çò que desirariái partejar. Ai plaser a jogar, cantar e dançar amb Delphine amb que partegi una cultura e de las emocions. Seriá ma direccion artistica sus aquel projècte : la jòia que fait comun.

Emilie Esquerré



Un espectacle Jove Public a partir de 6 ans, bilingüe Occitan-Francés. 

Una creacion d'esséncia matrimoniala portada per UGUGU, collectiu bordalés que met en ressonància la Lenga e la Cultura Occitanas.

Una creacion Jove Public 2024 sostenguda pel dispositiu Garage Résidence, coordonada pel CRMTL.

Equipa artistica

Impulsion, matèria primièra & jòc : Delphine Lafon

Escritura, mesa en scèna & jòc Emilie Esquerré

Agach exterior, scenografia Kristof Hiriart

Votz Léonie Laurent

Consèlh & arrengaments musicals : Marie Anne Mazeau

Costums Garland Newman

Acompanhament tecnic global Benoît Lepage

© Credit fòtos Nicolas Godin


FICHA TECNICA



Lo dispositiu escenic e lo rapòrt al public.

Al fons : dos fials a fardas.  Lo vent a fait volar lençòls, toalhons e caucetas... n'i a un pauc pertot sus l'espaci de jòc.

Aquí : una crinolina crincada. Una lampa ? Un paracasuda ? Una cabana ?
Aicí : una illeta per se metre a l'obratge. Boita a costura, sistèma son somari, papièr e gredons.

Un dispositiu escenografic volontarament espurat e totes terrenhs, çò que permet de jogar dins luòcs variats, pas forçadament dedicats a l'espectacle. 

L'espectacle s'adreiça en prioritat a d'enfants de 6 a 10 ans. An aquel atge, an ja l'usatge d'una o de mantunas lengas e son en mesura de faire de ponts amb un idiòme novèl. Faire sonar per eles dels cants e contes en occitan permetrà d'agusar lor percepcion e lor obertura a d'autras sonoritats, d'autras referéncias culturalas.

Esperam atisar lor golardisa pels escambis intergeneracionals e los ajudar a prene consciéncia de la riquesa que representan lors raices e lo lor mestissatge. 

De quala lenha te calfas ? De qual arbre davali ? De quala esséncia sèm constituits.idas ?

Durada : 40 minutas

Audiéncia minimum: 20 personas

Audiéncia maximum : 100 personas (segon configuracion)

Ficha tecnica sus demanda


Contacte :

Contacte Artistic : Delphine Lafon / 06 63 36 35 28 / ugugu.asso.33@gmail.com

Contacte Tecnic : Benoît Lepage / 06 81 42 45 96 / superbenouite@gmail.com

Collectiu UGUGU – 06 63 36 35 28 – ugugu.asso.33@gmail.com

vignette_salinelles_2024.jpg
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Occitanie Livre et Lecture
Los Rencontres de Salinelles de 2024 se desrotlaràn los 24, 25 e 26 de mai dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

DIVENDRES 24/05/2024 - cap. St Julien : « Serada medievala » - 20h00

« Cercamon : des textes à la musique »

>  Charrada amb Yves Leclair (traductor e poèta) : autour de la nouvelle traduction des œuvres de Cercamon (Collection Federop, Ed.Pierre Mainard).

> Lecturas d'un poèma de Cercamon : texte original, adaptation en occitan contemporain et traduction française.

> Espectacle musical amb lo duo La Beluga, Céline Mistral e Fred Montels.

DISSABTE 25/05/2024

Matinana, cap. St Julien : « Prosa D'uei : lo teatre occitan » - Lavoir de Salinelles

- 10h00 - Intervencion (conferéncia e discussion) - - Le Théâtre de Béziers (XVIIes.) : Jean-François Courouau (Un. Toulouse Jean-Jaurès) et Bénédicte Louvat (Un. Paris-Sorbonne).

« Batèsta » teatrala : opposant lecteurs et comédiens des différents horizons de l'espace occitan : Jean-François Courouau, Bénédicte Louvat, Véronique Fiol, Jean-Louis Blénet, Hélène Couedellot, Denise Daniel.

- 12h30  Pausa dejunar. Food Trucks


Mòstra e actualitat del libre d'òc

- 14h00 : Mòstra (salle des Maronniers)
Presentacion de l'exposicion Poésie - graphisme, acompanhada de lecturas de Jaume Privat. 

- 15h00 : Actualitat del libre d'òc (sala de l'Orangerie) Animada par Philippe Reig. 


Sièsto pouëtico, Orangerie du château :

- 16h30 :
Lo momenton dels pichons - l'entrevista 
Pels escolans de la Calandreta Aimat Serre (Renat Sette et Jaume Privat) amb doas cançons dels pitchonets de l'escòla d'Aspères

Sortida de residéncia - La miegjornalitat, qu'es aquò ?
Rencontre entre Hortense Raynal e Jaume Privat

- 17h45 : Performança poetica - La Vida fin finala
Renat Sette acompanhat de Gianluca Dessi', canta  18 poèmas de Jean-Yves Royer. 

- 18h30 : Se rencontrar a Salinèla (jos la pergòla)
Moment convivial a l'entorn d'un gòt. 


Serada festiva - Pargue del castèl

-19h00 : Obertura oficiala : en preséncia dels elegits e de las institucions partenàrias. 

- 19H30 : animation
de l’espaci editors. Actualitats de l'edicion en lenga d’Òc.

- 20h00 : sala dels castanhièrs (Taula redonda pro ) - Los editors occitans

A partir de 20H15 Repais foods trucks + animacion musicala musica d’Oc (CD)

20h45 - Concèrt Mouss T e lei Jovents

 

PROGRAMA DEl DIMENGE 26 DE MAI

«Debats actuals » - Orangerie du château
La musique d’hier à aujourd’hui : comment la tradition peut nourrir la modernité ?

10h00 : Conferéncia - La musique provençale, entre tradition et modernité : André Gabriel.

11h00 : Intermèdi musical per André Gabriel 

11h45 : Des romantiques aux enfants du folk : comment la création occitane actuelle se nourrit de la musique traditionnelle : Jean-Jacques Casteret (ethnomusicologue, Directeur adjoint du CIRDOC - Institut occitan de cultura).

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Revista ÒC, Le Félibrige, Reclams, IEO-IDECO, Espaci Occitan deis Aups

Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_60792.jpg
Canhàs
De la ciutat ipertecnologica au desèrt postapocaliptic, ua idea que s’està invençuda : la vita ne’s pòt pas estofar. Que’s susmauta tostemps, que s’incarna èste après èste. Tisneròts qui, a despieit d’eths o convençuts, òbran tots suu telèr de la tragedia umana.
vignette_60790.jpg
Dalharí, Jan
Freyssinet, Carine. ill.
Las tres auquetas, un beròi conte de bèstias. Un renard, qui n’a pas minjat despuish ua bèra pausa, qu’encontra tres auquetas, tres seroletas qui pèishen erbetas a plaser. Mès, quin se va passar donc dab aqueth gus de renard ? Las cabanòtas qui’s van bastir las auquetas e van estar pro hòrtas tà que posquian escapar aus caishaus de la bèstia ahamiada ? Qu’ei en legent lo conte qui coneisheratz la seguida…

Las colors vivas de las illustracions originaus de Carine Freyssinet que balhan vita aus personatges deu conte. Las tres auquetas, un conte tradicionau adaptat en occitan gascon per Jan Dalharí.
vignette_palay.jpg
Anne-Marie Palay
Aurélie Fauthous-Palay
Juliane Trémoulet
Alain Loger
Jean-Noël Berra
Chantal Aguer

PRESENTACION

Rèirefelena de Simin Palay, Anne-Marie Palay-Fauthous fa tornar viure aquela figura bèla de Biarn a travèrs poèmas e musicas. Professor de basson al conservatòri de Pau, Anne-Marie Palay joga aicí de la flaüta e canta, acompanhada de musicians : Aurélie Fauthous-Palay e Alain Loger, violonistas, Juliane Trémoulet, violoncellista, Jean-Noël Berra e Chantal Aguer, percucions. 

EQUIPA ARTISTICA

Anne-Marie Palay
Aurélie Fauthous-Palay
Alain Loger
Juliane Trémoulet
Jean-Noël Berra
Chantal Aguer 



FICHA TECNICA

Sus demanda alprèp dels artistas. 



CONTACTE DIFUSION 

Melomania : 
Contacte : melomania64@gmail.com 
vignette_60758.jpg
Levy, Emil
Copie fac-similé au format agrandi de 33 % de la toute dernière édition Carl Winter, Heidelberg, 1997.

« Il est rare qu’un dictionnaire bilingue de poche soit rédigé par un savant de renommée internationale — qui plus est par le meilleur connaisseur du lexique de la langue source ! Tel a pourtant été le cas du Petit dictionnaire provençal-français d’Emil Levy, dictionnaire familièrement dénommé “le Petit Levy”, abrégé en LvP par l’école de von Wartburg (en PD par d’autres). Publié en 1909 dans la prestigieuse Sammlung romanischer Elementar- und Handbücher de Meyer-Lübke (Hambourg, Carl Winter), l’ouvrage est aujourd’hui une nouvelle fois réimprimé grâce à une heureuse initiative de Marjolaine Raguin et Marc Arabyan. » Dans le titre du Petit dictionnaire, provençal signifie “langue d’oc du Moyen Âge, ancien occitan”, selon un usage pars pro toto aujourd’hui menacé de désuétude en France. Le provençal de Levy englobe de fait, sur un pied d’égalité, toutes les variétés de l’occitan stricto sensu, mais aussi le gascon… » (Extrait de l’avant-propos de Jean-Pierre Chambon)
vignette_60757.jpg
Mélissande passèt son enfança en Dordonha, ont descobriguèt l'occitan. Aprèp d'estudis a Bordèu e Tolosa, s'installa dins Avairon per i far professora, tanben animatora al Centre Cultural Occitan de Roergue e i far nàisser una drolleta.

Per tal de tornar tibar lo fial amb sa grand, que mestrejava l'art textile (teissatge, tapissariá, cordura...) e que coneguèt tròp pauc, Mélissande Artús s'ofrís una formacion al prèp de Brigitte Catusse a la filatura de las Landas de Vilacomtal (12). I apren maitas tecnicas per téisser.

Inspirada per la cultura occitana e francesa del seu territòri, jòga amb lo fial coma amb los mots, per de poèmas, de brodariás, de teissuts e autras installacions. Posant son inspiracion dins la natura, los elements e los senses, conta de situacions (sovent bilingüas) que la fan sorrire. En 2020, amb l'artista Joan-Carles Codèrc, crèa lo collectiu la PEL (Praxis Escrita Liura) pel Diari.

[Font : La Galariá - Lo Diari]
vignette_60747.jpg
Sauvaigo, Jean-Luc
Jànluc Sauvaigo illustre, dans cet ouvrage, une série de saynètes du « récit populaire nissard », ayant pour décor le mont Chauve. L’auteur vous balade, à travers un parcours poétique et historique, aux quatre coins de la cité, agrémenté d’une belle poignée de petites histoires.

En 2020, une exposition sélective des « 36 Vistas » a lieu à Béziers, au CIRDOC, le centre international de recherche et de documentation occitane, dans le cadre des journées « Nissa es Bellanda », organisées par Dàvi Assas-Silvèri.
vignette-tissu-histoire.jpg

PRESENTACION

Espectacle pel public pichonèl
Es l'ora d'anar al lièit. Pasmens, la pichòta Fémy a pas enveja. Se vira. Se pòt pas endormir. Veja aquí qu'una eissarpa se despleja e daissa apareissér un arbre. Un aucèl se pausa sus una de las brancas. Puèi un lop vièlh arriba per lo coflar… Cadun son torn, parpalhons, rainal… s'escapan de la rauba a istòrias e envasisson la cambra.

FICHA TECNICA

Encadenament de comptinas, breçairòlas & jòcs de dets salpicats d'occitan
Tot public a partir de 6 mes
Durada 20 min. a 30 min. en foncion de l'edat del public
Amb Séverine Sarrias

CONTACTE DIFUSION 

06.82.19.66.38
lesfeesduazart@gmail.com
www.lesfeesduazart.com
coursejado-vignette.jpg
Olivier Bauza
David Ballon
Loule e si felen van en bousco di rigalo d'or, tresor legendàri escoundu per Sant-Dounat dins mante un endré touristi dóu n'aut païs prouvençau.
De Gorjo dóu Verdoun i plan de Valensolo, en passant pèr la ciéuta perdudo de Teoupòli, nòstis erò dóu miejour de la Franço, viéuran uno aventuro bar belante e culturalo. Van descurbi lis irresistìbli meraviho dis Aup de n'Auto-prouvénço.
Aquesto bando-dessinado touco li liò culturau e touristi dóu 04, en façoun d'uno aventuro umouristico. permetra i grand e i pichot de vesita en s'esgaiejant aquest bèu despartamen. (Artis)
sus 116