Explorar los documents (1158 total)

vignette_60792.jpg
Canhàs
De la ciutat ipertecnologica au desèrt postapocaliptic, ua idea que s’està invençuda : la vita ne’s pòt pas estofar. Que’s susmauta tostemps, que s’incarna èste après èste. Tisneròts qui, a despieit d’eths o convençuts, òbran tots suu telèr de la tragedia umana.
vignette_60790.jpg
Dalharí, Jan
Freyssinet, Carine. ill.
Las tres auquetas, un beròi conte de bèstias. Un renard, qui n’a pas minjat despuish ua bèra pausa, qu’encontra tres auquetas, tres seroletas qui pèishen erbetas a plaser. Mès, quin se va passar donc dab aqueth gus de renard ? Las cabanòtas qui’s van bastir las auquetas e van estar pro hòrtas tà que posquian escapar aus caishaus de la bèstia ahamiada ? Qu’ei en legent lo conte qui coneisheratz la seguida…

Las colors vivas de las illustracions originaus de Carine Freyssinet que balhan vita aus personatges deu conte. Las tres auquetas, un conte tradicionau adaptat en occitan gascon per Jan Dalharí.
vignette_palay.jpg
Anne-Marie Palay
Aurélie Fauthous-Palay
Juliane Trémoulet
Alain Loger
Jean-Noël Berra
Chantal Aguer

PRESENTACION

Rèirefelena de Simin Palay, Anne-Marie Palay-Fauthous fa tornar viure aquela figura bèla de Biarn a travèrs poèmas e musicas. Professor de basson al conservatòri de Pau, Anne-Marie Palay joga aicí de la flaüta e canta, acompanhada de musicians : Aurélie Fauthous-Palay e Alain Loger, violonistas, Juliane Trémoulet, violoncellista, Jean-Noël Berra e Chantal Aguer, percucions. 

EQUIPA ARTISTICA

Anne-Marie Palay
Aurélie Fauthous-Palay
Alain Loger
Juliane Trémoulet
Jean-Noël Berra
Chantal Aguer 



FICHA TECNICA

Sus demanda alprèp dels artistas. 



CONTACTE DIFUSION 

Melomania : 
Contacte : melomania64@gmail.com 
vignette_60758.jpg
Levy, Emil
Copie fac-similé au format agrandi de 33 % de la toute dernière édition Carl Winter, Heidelberg, 1997.

« Il est rare qu’un dictionnaire bilingue de poche soit rédigé par un savant de renommée internationale — qui plus est par le meilleur connaisseur du lexique de la langue source ! Tel a pourtant été le cas du Petit dictionnaire provençal-français d’Emil Levy, dictionnaire familièrement dénommé “le Petit Levy”, abrégé en LvP par l’école de von Wartburg (en PD par d’autres). Publié en 1909 dans la prestigieuse Sammlung romanischer Elementar- und Handbücher de Meyer-Lübke (Hambourg, Carl Winter), l’ouvrage est aujourd’hui une nouvelle fois réimprimé grâce à une heureuse initiative de Marjolaine Raguin et Marc Arabyan. » Dans le titre du Petit dictionnaire, provençal signifie “langue d’oc du Moyen Âge, ancien occitan”, selon un usage pars pro toto aujourd’hui menacé de désuétude en France. Le provençal de Levy englobe de fait, sur un pied d’égalité, toutes les variétés de l’occitan stricto sensu, mais aussi le gascon… » (Extrait de l’avant-propos de Jean-Pierre Chambon)
vignette_60757.jpg
Mélissande passèt son enfança en Dordonha, ont descobriguèt l'occitan. Aprèp d'estudis a Bordèu e Tolosa, s'installa dins Avairon per i far professora, tanben animatora al Centre Cultural Occitan de Roergue e i far nàisser una drolleta.

Per tal de tornar tibar lo fial amb sa grand, que mestrejava l'art textile (teissatge, tapissariá, cordura...) e que coneguèt tròp pauc, Mélissande Artús s'ofrís una formacion al prèp de Brigitte Catusse a la filatura de las Landas de Vilacomtal (12). I apren maitas tecnicas per téisser.

Inspirada per la cultura occitana e francesa del seu territòri, jòga amb lo fial coma amb los mots, per de poèmas, de brodariás, de teissuts e autras installacions. Posant son inspiracion dins la natura, los elements e los senses, conta de situacions (sovent bilingüas) que la fan sorrire. En 2020, amb l'artista Joan-Carles Codèrc, crèa lo collectiu la PEL (Praxis Escrita Liura) pel Diari.

[Font : La Galariá - Lo Diari]
vignette_60747.jpg
Sauvaigo, Jean-Luc
Jànluc Sauvaigo illustre, dans cet ouvrage, une série de saynètes du « récit populaire nissard », ayant pour décor le mont Chauve. L’auteur vous balade, à travers un parcours poétique et historique, aux quatre coins de la cité, agrémenté d’une belle poignée de petites histoires.

En 2020, une exposition sélective des « 36 Vistas » a lieu à Béziers, au CIRDOC, le centre international de recherche et de documentation occitane, dans le cadre des journées « Nissa es Bellanda », organisées par Dàvi Assas-Silvèri.
vignette-tissu-histoire.jpg

PRESENTACION

Espectacle pel public pichonèl
Es l'ora d'anar al lièit. Pasmens, la pichòta Fémy a pas enveja. Se vira. Se pòt pas endormir. Veja aquí qu'una eissarpa se despleja e daissa apareissér un arbre. Un aucèl se pausa sus una de las brancas. Puèi un lop vièlh arriba per lo coflar… Cadun son torn, parpalhons, rainal… s'escapan de la rauba a istòrias e envasisson la cambra.

FICHA TECNICA

Encadenament de comptinas, breçairòlas & jòcs de dets salpicats d'occitan
Tot public a partir de 6 mes
Durada 20 min. a 30 min. en foncion de l'edat del public
Amb Séverine Sarrias

CONTACTE DIFUSION 

06.82.19.66.38
lesfeesduazart@gmail.com
www.lesfeesduazart.com
coursejado-vignette.jpg
Olivier Bauza
David Ballon
Loule e si felen van en bousco di rigalo d'or, tresor legendàri escoundu per Sant-Dounat dins mante un endré touristi dóu n'aut païs prouvençau.
De Gorjo dóu Verdoun i plan de Valensolo, en passant pèr la ciéuta perdudo de Teoupòli, nòstis erò dóu miejour de la Franço, viéuran uno aventuro bar belante e culturalo. Van descurbi lis irresistìbli meraviho dis Aup de n'Auto-prouvénço.
Aquesto bando-dessinado touco li liò culturau e touristi dóu 04, en façoun d'uno aventuro umouristico. permetra i grand e i pichot de vesita en s'esgaiejant aquest bèu despartamen. (Artis)
vignette_cantarai.jpg
Gisèla Pierra
Delphine Chomel

PRESENTACION

Gisèle PIERRA recita en alternància sos tèxtes pròpis, tot en jòcs de lenga, amb los de poètas franceses e occitans que d'unas que mesa en musica, e que son parlats-cantats. Los interprèta dins lo dialòg amb las improvisacions al violon e a la votz de Delphine Chomel. Çò que fa d'aquel moment poetic, un rencontre atanben musicala. Los poèmas en òc, son precedits o seguits de lor revirada francesa, creant aital una dinamica entre las lengas francesa e occitana. 
Faire ausir las nuanças dels tèxtes al travèrs las de la musica e un pauc lo parit d'aquel moment de partatge amb lo public. CD autoprodutz : « Poèmes a cappella ». Enregistrament :  Gianfranco Buffa. 
Delphine Chomel : Violon / Votz altò. En pendent sos estudis en musicotèrapia que compl_ta sa formacion classica per l'aprendissatge del cant e de l'improvisacion. Experimenta alara la scena essencialament a travèrs la creacion, son inspiracion se trobant a la crotzada dels camins entre musica classica, repetitiva, jazz e musicas del monde. 
Uèi, compositritz al sen del Triò Zephyr, del 4te jazz/ròc OMKARA, collabòra dempuèi 15 ans amb d'artistas de musica, de conte, de poesia e de dança. L'avèm aital poscut ausir als costats de  Nik Bartsch, Piers Faccini, Pierre Diaz, Hadouk Trio...
Rica d'aquelas experiéncias, desplega, al violon e a la votz, un son voluptuós, torn a torn luminós o marcat per un buf, tot en finesa e en prigondor. 
Poèmas interpretats : Charles d'Orléans, Louise Labé, Pernette du Guillet, Marceline Desbordes-Valmore, Michel-Ange (trad. de l'italian : Franc Ducros). En oc : Max Rouquette, Roland Pécout, Jean Boudou, Robert Lafont, trobadors adaptats en occitan modèrne per Léon Cordes coma la Comtessa de Die, Marcabrun, Bernard de Ventadour, Ramon de Cornet. Tèxtes de G.Pierra : Paletot-matelot, Méditerranée, Point fixe, Une vie mandarine, Firmin ou bien Justin, Texas Blues, Tu s'rais la mer, Dans mon univers gris souris. 


EQUIPA ARTISTICA

Gisèla Pierra : recitaira e cantaira 
Delphine Chomel : improvisacion al violon o a la votz

CONTACTE DIFUSION


Contacte : Gisèle Pierra, 44 Route de Sausan, 34570, Pignan.
tél : 06 15 46 24 50
mél : fducros.gpierra@orange.fr
vignette_60712.jpg
Ferrero, Sylvie
Lo pichon tren daissa sa rotina, Sortís de París, triste e plan gris. Corrís pels camps en tot cantant, Jos un tunèl dubrís las prunas. Fa nuèch, jà, pas mai de bruch ; Pichon tren se ronça en silenci. Dormir a la gara, mèfi a la cachavièlha ! Mas un polit sòmi lo ven breçar...


sus 116