Explorar los documents (2172 total)

vignette_unpont.jpg
Cinéma le Paris

PRESENTACION 

De l'Oklahoma a Montalban, un viatge unic per descobrir l'istòria  extraordinari qu'unís la nacion Osage als pòbles d'Occitània.
Un filme de Francis Fourcou - 1h45 Long metratge tornat en Ameriac e Occitània, Un pont au-dessus de l’Océan es un viatge miralh de doas culturas, l'occitana e l'osatge. Amb la poetessa Chelsea Tayrien Hicks, Isabèla François e la cantaira Muriel Batbie Castell.
Dempuèi 1829 existís un ligam indefectible entre los estatjants d'Occitània e lo pòble Osatges, quand un grope d'aqueles amerindians perduts suls camins d'Euròpa dintra dins Montalban pel Pont vièlh. Grandas planas d'Oklahoma a las montanhas occitanas, l'amistat se perseguís uèi encara amb en partatge l'amor e la defensa de las lengas autoctònas. 

INFORMACIONS PRACTICAS 

Abans-primièra a Montalban lo 24/10/2023 a 20h00
21 Bd Gustave Garrisson, 82 000 Montauban - Cinèma le Paris
vignette_nou.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
La Rampe - TIO
Association Cròca-Luna
NOÙ#1, c'est 4 jours de teatre carrément viu, pour les petits et les grands ! Le détail de la programmation du festival est à retrouver dans le tiré à part Tè ! à découvrir ici.  La billetterie est ouverte en ligne ici. Du 4 au 7 octobre 2023 à Saint-Affrique, avec Cròca-Luna et La Rampe-TIO, découvrez la création occitane au travers de spectacles exceptionnels, accessibles à tous et à toutes.

Le jeudi 5 octobre, le CIRDOC - Institut occitan de cultura s'associe au festival pour proposer aux professionnels du théâtre occitan et au monde enseignant un temps d'échange et de rencontre. 

Jeudi 5 octobre 2023 / 16h30 à 18h30
Salle le Familial - 7 Rue Frangi et Ortega -12400 Saint-Affrique

Participer à distance (sous réserve de bonnes conditions de diffusion) : ici

Infos et inscriptions : stella [a] larampe-tio.org  / prod-edu [a] oc-cultura.eu

logo_ethnopole.jpg
CIRDOC-Institut occitan de cultura
Ministère de la Culture

“L'apellacion Etnopòle que s'estaca a ua institucion labellizada peu Ministèri de la Cultura qui, en matèria de recèrca, d'informacion e d'accion culturau, òbra au còp au plan locau e au nivèu nacionau. Per aquera reconeishença, lo Ministèri qu'enten, dens lo quadre pròpi a cada estructura, promòver ua reflexion de nivèu haut s'inscrivent tot au còp dens los èishs grans de desvolopament de la disciplina etnologica e dens ua politica de constitucion de las basas d'ua accion culturau concertada.


Lo hialat que compta 12 Etnopòles despartits suu territòri .”


L'Institut Occitan d'Aquitània, vadut en 2019 CIRDOC-Institut occitan de cultura, qu'ei labellizat Etnopòle despuish 2014 peu ministèri de la Cultura qui reconeish atau l'interès nacionau de la soa accion dens l'inventari e la mediacion numerica deu Patrimòni culturau immateriau, e que'u confereish la mission nacionau d'animacion de la recèrca en etnomusicologia de França.

L'Establiment Public de Cooperacion Culturau CIRDOC-Institut Occitan de Cultura qu'arcuelh los Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023 a La Ciutat a Pau. Aqueth eveniment organizat en associacion dab lo Ministèri de la Cultura qu'a entà tèma “Los Etnopòle e lo patrimòni viu”, 2023 estant l'annada deu 20au anniversari de la Convencion entà la sauvaguarda deu Patrimòni culturau immateriau de l'UNESCO.

Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023

Pau - La Ciutat - Plaça François Récaborde

Los Etnopòles e lo patrimòni viu


Diluns 25 de seteme     

Jornada de seminari intèrne aus etnopòles (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! )

Arcuelh de Jean-Luc Armand, Conselhèr regionau de Navèra Aquitània, delegat a las lengas e culturas regionaus, e de Cyril Gispert, director generau deu CIRDOC–Institut occitan de cultura.



Dimars 26 de seteme     

Jornada publica (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! ) - Gratuit sus inscripcion.  


9h15-9h30  Arcuelh


9h30-9h45   Introduccion


9h45-11h   Taula arredona Creativitat e patrimòni viu

Qué los principis qui estructuran la Convencion entà la sauvaguarda deu patrimòni culturau immateriau, sia l'implicacion de las comunautats patrimoniaus, la coneishença e la reconeishença d'un patrimòni viu (creatiu, incarnat, materiau-immateriau, culturau-naturau), e l'imperatiu de sauvaguarda, qu'obreishen com perspectivas d'accions a las institucions culturaus : inventivitat dens lo maine de la mediacion culturau e de la museologia, ligams dab la creacion artistica, despartimentatge de las categorias e dispositius deu patrimòni naturau e deu patrimòni culturau, etc. ?


Dab la participacion de : Karine Le Petit – La Fabrica deus patrimònis en Normandia ; Antoine Huerta – Umanitats océanes ; Alice Fromonteil – CFPCI ; Sylvie Sagnes – GARAE ; Jean-Jacques Castéret – Etnopòle occitan & Marion Llorach – País de Bearn.



11h-11h15            Pausa


11h15-12h30      Taula arredona Cooperacions : hialats, territòris, disciplinas

En se prement deus cas concrèts o deus projèctes, aquera segonda taula arredona qu'explorarà las capacitats deus etnopòles a religar los actors au delà de las lors zònas d'accions abituaus, a intricar las problematicas de recèrca e los enjòcs de l'accion culturau, a crotzar las crisis e los enjòcs territoriaus.

Dab la participacion de : Terexa Lekumberri – Etnopòle basco ; Julie Oleksiak – Musicas territòris interculturalitats ; Philippe Hanus – Migracion, frontèras, memòria ; Antonin Chabert – Sabers de la natura ; Caroline Darroux – Que la fabrica sociau orau.


12h30-14h     Repaishs au Vind’Òc


14h-15h     Projeccion deu filme Allo allo, entenetz-vse dens las nostas campanhas ? un filme documentari de Marie Baltazar e Jean-Michel Martinat, dab los abitants deu país carcassonés, produccion Garae etnopòle.

Presentacion e discussion dab Sylvie Sagnes, etnològa e presidenta deu GARAE



15h-15h45   Actualitat scientifica e culturau deus etnopòles



15h45 -16h   Barradura


16h15 - 17h30    Visita de la mustra “Aussau 1920”, Musèu de las Bèras arts de Pau.

vignette-mireille.jpg
L'Occitana Prod
Opéra du Grand Sud
En 1904, l'escrivan Frederic Mistral recebiá lo Prèmi Nobel de literatura. Un de sos caps-d'òbra, Mirèio en lenga d'òc, inspirèt lo compositor Charles Gounod per crear l'opèra Mireille en francés, a partir de l'obratge del poèta provençal. Uèi, aquel opèra dels mai bèls repren vida dins una coproduccion Opéra du Grand Sud – L'Occitana Prod.
Ne saber mai sus la creacion

Orquestra: Orquestra Mozart del Capitòli de Tolosa
Direccion Musicala:
E. Plasson
Met en scèna :
J. Brun
Recitant dins lo ròtle de F. Mistral :
Joanda
Votz bassa :
JM Malzac
Soprano :
Anaïs Constans
Ténor :
François Almuzara, JM Ballester
Mezzo-soprano :
M-A Todorovitch
Amb egalament
T. Epstein, A. de Guérines, N.Stenberg, Les Treilles cazoulines, e la creacion lum de J.Guardiola, la creacion audiovisuala de N.Crespo, la creacion dels costums de l'Ostal Grout.

Representacions los dissabte 16 e dimenge 17 de setembre de 2023 a 21h00

Luòc : Cave du Château de Colombiers , place du 3ème millénaire 34 440 Colombiers

Tarifa : 40 € / 15 € (-10 ans)

Venda bilhetas : Office Tourisme du Canal du Midi au St Chinian (04 67 85 29)/ Florista Maraussan (09 50 65 75 65)/ Abbaye de Fontcaude (34460)

Informacions : occitanaprod@gmail.com

vignette_poriqueta.jpg
Ville d'Anglet
Bibliothèque Quintaou d'Anglet
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET

PRESENTACION

NOM D’UNE HISTOIRE ! "PORIQUETA",
Lectura bilingüa, francés - occitan gascon
Per Lucie Albert, 
“Ça vietzescotar l’istuèra”, en esterèo, en duas lengas, un drin de gascon, un drin de francés. D'ua lenga a l'aute, l'istòria de la garia aus ueus d'aur, l'istuèra de Poriqueta. Poriqueta petiteta on te’n e vas atau ?
Au ritme deus mots, breçats per las duas lengas, las aurelhas petitas que's desvelhan e los còrs que s'esmiraglan . Que creishen atau la curiositat e lo plaser de léger, associats a un moment de partatge.

INFORMACIONS PRACTICAS

Dimèrcs 20 de seteme - 15 h 30 
 
Bibliotèca Quintaou -12, carrèra Albert-le-Barillier-Anglet.
Gratuit. Tot public. Sus reservacion.
 


vignette_luishon.jpg
Escòla Gaston Febus

PRÉSENTATION

Trois jours consacrés à la culture gasconne. Un gros programme diversifié : ateliers, échanges, conférences, expositions, salon du livre, projections, promenades contées, découverte du patrimoine, jeux, danses, chants.

Quelques points forts : la cuisine au moyen-âge, le concert de Nadau, les animations pour les enfants et les jeunes, le concert rock Estornapic-Lou tapage ; le film Cirano de Brageirac.

Tout le programme sur https://lahesta.com


INFORMATIONS PRATIQUES 

Contacter l'organisateur : email : escolagastonfebus@gmail.com
vignette_lafont.jpg
IEO-PACA

PRESENTACION

Dissabtei 14 d'octobre a partir de 9h30 fins a 17h30 a la Maison Méditerranée des Sciences de l'Homme d'Aís de Provença 

Programa 
9h30 : Acuelh
10h : Dubertura de la jornada per Joèu Bouc, president de l'IEO dei Bocas dau Ròse- Seccion Frederic Mistral
10h15 : Robèrt Lafont, lo mestièr d'escriure. Claire Torreilles, Universitat Pau-Valéry Montpelhier III. Cercaira
10h45 : Lo ressentit d'una escrivana provençala. Daniela Julien, autritz. 
11h : Robert Lafont : pionier de la sociolingüistica e normalizaire dau provençau. Domergue Sumien, sociolingïista, president dau Conselh de la Lenga Occitana. 
11h30 : Robèrt Lafont, un escrivan dins lo sègle. Extrachs dau filme de Crestian Passuello. 
11h45 : Moment d’escambis amb l’assisténcia
12h. Aperitiu ofèrt per l'IEO
12h30 : Dinnar
14h : Una òbra sens barriera. Miquèu Arnaud, president de l'IEO Provença-País Aupenc-País Niçard
14h15 : Lo teatre de Robèrt Lafont. Andrieu Neyton comedian, metaire en scèna, director dau Teatre de la Mediterranèa de Tolon. 
14h45 : Robèrt Lafont e l'istòria. Felip Martèl, professor emerit de l'Universitat de Montpelhièr. 
15h15 : L'òbra dau lingüista. Patric Sauzet, professor emerit de l'Universitat de Tolosa
15h30 : Moment d’escambis amb l’assisténcia
15h45 : Pausa e refrescaments
16h : L'ambicion intellectuala de Robèrt Lafont tant apasturada de desir. Thierry Offre, autor. 
16h30 : Robèrt Lafont e l'accion politica. Gerard Tautil, expèrt dau movement politic occitanista
17h : Moment d’escambis amb l’assisténcia
17h15 : Conclusions de la jornada per Mederic Gasquet-Cyrus. 

INFORMACIONS PRACTICAS 

Infos e inscripcions : IEO Provença-Aups-Còsta d'Azur (CREO Provença) : ieopaca@orange.fr / 0681338794 
vignette_leaumate.jpg
Ville d'Anglet
Théâtre Quintaou
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET

PRESENTACION

Adaptacion teatrala
L’aiga Mata
Cie Tiberghien
Lo menescrit de L’aiga mata  escrivut en francés e trobat après la mèort deu Bernat Manciel que’s presenta com ua seguida de vint-e-ueit pròsas poeticas. L’espectacle que balha a enténer e a véder la pròsa sublima deu Manciet, formidablament mestrejada dab l’ajuda de quate lengatges : votz, musica, pintrura e lutz. L’òmi-auburi que camina dens l’univèrs picturau e sonòr creat per l’Adrian Demont e lo Sergi Korjanevski, univers de piadar, de vent, de ploja, d’aiga, de broishòcs, de miaça e de hueita, galopant atau interiorament las arretèortas deu son hat.

Mesa en scèna e en lum : Jean-Pascal Pracht
Dessenhs : Adrien Demont 
Environament sonòr : Serge Korjanevski 
Votz : Christian Loustau 
Dab : Alain Raimond 

INFORMACIONS PRACTICAS


Dissabte 25 de noveme, 20 h
Teatre Quintaou, petita sala – 1, allée de Quintaou - Anglet
Tot public
Tarifas : 10 € (plen) / 8€ (reduit e -18 ans) - Plaçament liure
Bilheteria en linha sur www. anglet-tourisme.com o a l’Ofici de torisme
Al Teatre Quintaou (lo ser deu espectacle).
vignette_marges.jpg
Ville d'Anglet
Centre d’art contemporain d’Anglet - Villa Beatrix Enea
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET

PRESENTACION

Lectura musicala
Un hiver 
Maxence Amiel e Jules Thévenot

Un ivèrn qu’es un recit implacable on ardeja l’escriutura magnifica deu poèta, ua poesia encantatòria qui’s prèsta a la lectura. Dus personatges a la boca deus mondes òmis que hèn còs dab la natura sauvatja on remudan las bèstias : “… Lo nòste som-som viu que susvelhava, en viahòra, lo mendre calam lo mendre sanglot de l’aiga e lo shiulament de l’èrba. La vita que’ns pujava au dehens, dens la nòsta vigilància… “ Aquesta lectura musicau dab lo lo Maxence Amiel e lo Juli Thévenot qu’es un envit a enténer sonar aqueth gran tèxte deu Bernat Manciet.

INFORMACIONS PRACTICAS

Divés 24 de noveme, 17 h.
Centre d’art contemporain d’Anglet - Villa Beatrix Enea – 2, carrèra Albert-le-Barillier - Anglet
Tot public sus reservacion (www.anglet.fr ou centredart.anglet.fr).
 


vignette_quintaou.jpg
Ville d'Anglet
Théâtre Quintaou
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET

PRESENTACION

Votz e guitarra
Accidents
Isabelle Loubère et Fabrice Vieira
Lo Bernat Manciet que desplega, dens lo gascon asprur, que disen « negue », ua poesia hèita per estar dita a votz hauta. En 1955, paraît le recueil Accidents, évocation en prose mêlée de vers, d’une course folle à moto dans l’Allemagne en ruine d'après-guerre. Lo tèxte qu’es ací hicat en votz per la comediana Isabèla Loubère de la Companhia deu Parlar negue, qui escandeish en occitan balanç poetics escurs, acompanhats preu guitarista-bassista Fabrice Vieira de la Companhia Lubat qui putza dens lo son estile ‘enjazat » de qué acompanhar aqueth camp d’arroeinas per quauquas verdas praderias d’improvisacion
Votz : Isabelle Loubère
Guitarra : Fabrice Vieira
Durada : 50 mn

INFORMACIONS PRACTICAS


Dissabte 18 de noveme, 18 h
Teatre Quintaou, petita sala – 1, allée de Quintaou - Anglet
Tot public
Gratuit sus reservacion en linha www.anglet.fr
sus 218