Explorar los documents (133 total)

2014-11-06_Alranq-Claude_Martror_Page_1.jpg
Martror : la fête des morts / Claudi Alranq
Alranq, Claude
"La tradition fait la différence entre Toussaint que les pays d'oc nomment Totsants (fête de tous les saints ou Martror, fête des martyrs) et le Jour des Morts.

Toussaint est le premier novembre, le Jour des Morts le 2 novembre. Aujourd'hui les deux fêtes se confondent, comme elles confondent et minimalisent leur contenu : la toilette, le fleurissement et la visite mémorable du tombeau.

En Occident, cette fête est synonyme de deuil et de tristesse, alors qu'en d'autres lieux ou d'autres temps, elle peut ou a pu être joyeuse (Mexique), initiatique (les Anthestéries grecques), contagieuse (Rome), paillarde (les « insolenzas » du Brésil), initiatique (Tibet) ou volontairement écartée (Tziganes).

Alors que tout poussait à croire que, chez nous, cette fête perdait sa fonction de « rite de passage » et que la mort était de plus en plus occultée, elle a rebondi curieusement avec le Halloween des enfants, sous l’œil complaisant du commerce mondial.

Devant la multiplicité et la complexité du phénomène, les chercheurs hésitent à élaborer une véritable « anthropologie de la mort ». [Cette] causerie n'en a pas l'ambition, elle cherche seulement à contribuer au débat que le renouveau des temporadas (fêtes saisonnières liées au « patrimoine culturel immatériel ») suscite en pays d'oc."

Claude Alranq
vignette_P10b.jpg
Videoguida : Florac, tèrra de revòltas (en lenga occitana sostitolada francés)

Lo sègle XVI es temps de Renaissença, artistica e culturala. Pasmens, aquel quite sègle de Francés Ièr es marcat en França per una guèrra civila murtrièra qu’opausarà, per mantun decenni, catolics e protestants.

A comptar de la primièra mitat del sègle XVI se desvolopa, dins çò que demòra una provincia del Sant Empèri roman germanic, un corrent religiós novèl que ganharà pauc a cha pauc los paises limitròfs e tresvirar la situacion religiosa e politica del temps, lo protestantisme.

Aquel corrent religiós emergís dins un contèxte economic, politic e plan segur religiós que facilita son desvolopament. Troba dins las tèrras d’òc, e notadament en Lengadòc, una terranha mai que favorabla. Del sègle XVI fins a la Revolucion francesa, uganauds e camisards escrivon l’istòria de Gavaudan.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P14a.jpg
Vidèoguida : La Fatura de fil en cordura (en lenga occitana sostitolada francés)

A qualques quilomètres de Lodèva figura sus la mapa la plan nommada Fatura, "Villeneuvette" en francés. Al sègle XVII, de fach, en aprofechar de la tradicion textila seculara de Lodèva, s’i crèa una manufactura drapièra qu’a l’entorn, de fial en cordura e jos l’impulsion de sos directors, se desvelopa una vila nòva que vos propausam de ne descobrir l’istòria.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_5270.jpg
Videoguidas de Ginhac e Sant Guilhèm dau Desèrt
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Los alentorns de Ginhac dins Eraut aculhisson la Tambourithèque, musèu del jòc de tambornet. Aquel espòrt tradicional de Lengadòc, de la familha dels jòcs de pauma, se practica uei encara mercés a l’instrument que li balhèt son nom  : lo tambornet. Long del sègle XX, sa practica perd lo vam abans que l’accion de diverses apassionats, dont l’autor occitan d’Argelièrs d’Erau Max Roqueta, participe al reviscòl e a la restructuracion de l’espòrt.

Après la santat del còs, la de l’esperit en prendre lo camin de l’abadiá de Sant Guilhèm dau Desèrt. Fondada a l’Edat Mejana, l’abadiá ven lèu lèu un site immancable de la Via Tolona, una de quatre grandas vias del pelegrinatge que mena a Compostèla. Sa legenda daurada e la de son fondator se transmetan encara sus las rotas que menan a la tomba del sant. Per aquò, cal passar l’estranh Pont del Diable...

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_5265.jpg
Videoguidas de Narbona
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Creada dins l’Antiquitat, Narbona possedís un patrimòni ric e a vist naisser entre sas muralhas de figuras de l’istòria nacionala de las bèlas. Pasmens, demòran encara d’elements mai discrets d’aquel patrimònis que Narbona revèla pauc a cha pauc a sos visitors.
Atal coneissètz la legenda de la granhòta de tres patas que descobriretz dins un benechièr de la glèisa de Sant Pau ? Lo Narbonés Hercule Birat nos ne conta l’istòria dins un de sos obratges en occitan.
Es tanben a Narbona que nasquèt  Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville, que trobèt lo succès a la cort de Loís XV en propausant un opèra compausat tot en occitan : Dafnis e Alcimadura. Enfin, anam naular sul Canal de la Robina, que racòrda Narbona al Canal de Miègjorn. Una reunion que se faguèt pas sens dificultats.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

vignette_P12c.jpg
Videoguida : Lo canal de la Robina (en lenga occitana sostitolada francés)
Coma mantuna vila, l’istòria de Narbona es ligada a la d’un riu. Autres còps la ciutat antica èra plaçada sul traçat d’Aude, flume que la religava a la Mediterranèa. Vila portuària, son istòria economica dependèt fòrça de sa posicion rapòrt a las principalas vias navigablas e carrossablas.

Aital, la causida de Seta a son prejudici coma desembocadura del Canal de Miègjornal al sègle XVII constituiguèt un revèrs economic per la vila, d’autant mens aisit de comprendre per sos estajants que Narbona beneficiava d’una longa tradicion fluviala e de canals.

L’enjòc tot de las annadas venentas foguèron alara de religar lo Canal de la Robina al Canal de Miègjorn, per fins de rejonher la ret de trafics comercials màger de la region.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.
vignette_P12b.jpg
Videoguida : Dafnís e Alcimadura, opèra occitan (en lenga occitana sostitolada francés)

Demest lo ric repertòri de Mondonvila, mèstre de musica a la Capèla a partir de 1740, una òbra se distinguís en particular : Dafnis e Alcimadura. Aquesta revèla non solament lo talent del compositor mas l'audàcia de l’òme que propausa en 1754 a la cort del rei Loís Xvuna òbra enterament compausada en occitan.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P12a.jpg
Vidèoguida : La Granhòta de Sant Pau (en lenga occitana sostitolada francés)
La celèbra raina de Narbona, encara presenta dins la glèisa uei, a una pata de copada. Es a l’entorn d’aquesta pata que se concentra l’istòria redigida en 1856 pel poèta narbonés Hercule Birat dins La Gragnotto dé Sant-Paul.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.
marvejols.JPG
Videoguidas de Maruejòls
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
La descobèrta de Maruèjols nos fa passar del rire al plorar, de la fèsta a l’esglasi. Viatge al còr de Massís central, tèrra de musica qu’i règna lo parelh cabreta-acordeon , mas ont plana encara lo remembre d’un mistèri sagnós que brandiguèt França al sègle XVIII, lo de la Bèstia de Gavaudan.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_P11a.jpg
Videoguida : Para lo lop ! Istòria de la Bèstia (en lenga occitana sostitolada francés)
Pendent tres annadas, del 11 d'abrial de 1764 al 19 de junh de 1767, Gavaudan subís los assauts d'una bèstia fèra que terrorisa la populacion e semena la mòrt e lo dòl sus son camin.

Los melhors caçaires son mandats sul terrenh sens succès, fins a aquesta jornada de junh de 1767 qu'un òme de la region arrèsta la cavalcada macabra.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.
sus 14