En 1975, Ives Roqueta convenç la vila de Besièrs de sostenir son projècte de bibliotèca nacionala occitana. A son apèl, d'escrivans nombroses, artistas, cercaires e militants d'Occitània tota e quitament de l'estrangièr, mandan libres, afichas... per fin de constituir una colleccion enciclopedica e representativa de la riquesa e de la diversitat de las expressions occitanas de las originas cap a uèi. D'aicí enlà, las colleccions del CIRDOC an pas arrestat de s'enriquir, a l'encòp rebats e escrinhs de la creacion occitana contemporanèa.
A l'escasença dels 50 ans, Voses rendrà omenatge a qualques unes dels autors e autoras occitans emblematics de las colleccions. De lecturas de tornar trobar sus Facebook abans una difusion venenta via lo podcast Tè !
Un eveniment labelizat 50 ans
Lo 20/02 a partir de 18h30 sus la pagina Facebook de l'establiment : https://www.facebook.com/oc.cultura
E un que fa dètz ! Dempuèi ja quatre ans, cada sièis meses, Tè ! vos prepausa sas seleccions, sos còps de còr e suggestions. 240 paginas mai tard, nos impòrta totjorn de vos prepausar un supòrt al mai près dels besonhs, dels mediators, dels programators coma dels artistas ; un catalòg que siá d’en primièr lo rebat de la creacion occitana contemporanèa, de sa diversitat e de sas evolucions. Una vocacion al còr de las missions del CIRDÒC – Institut occitan de cultura que festeja per sa part sos cinquanta ans. Per l’escasença, un tirat-a-despart vos convida a descobrir los ligams estreits e variats que nos unisson al monde de la creacion. Bona lectura.
Per mancar pas res de sa programacion evenimenciala, lo CIRDOC – Institut occitan de cultura vos propausa un supòrt novèl, son programa trimestrial.
Lo primièr numèro vos propausa de descobrir los eveniments de venir pel site de Besièrs, pel periòde Decembre 2024 - Genièr / Febrièr de 2025.
E per mancar pas un dels rdv propausat per l'establiment, pensatz a seguir la nòstra actualitat en linha mercés al nòstre open Agenda : https://openagenda.com/cirdoc
Design imatge de cobèrta : Clémence Estivals / https://clemencestivals.fr/
Conservar, preservar, collectar las formas escrichas e oralas de l'occitan per que constituïscan los ferments de la creativitat literària, artistica e sociala contemporanèa ; assegurar dins lo temps la permanéncia de la paraula e de la pensada occitanas per las projectar mièlhs dins l'avenidor. Es la via traçada cinquanta ans fa pels iniciaires del CIRDÒC – Institut occitan de cultura. L'enjòc es uèi per l'establiment de garantir l'accès a aquel patrimòni millenari per la mesa en òbra de tecnicas de conservacion e l'aquisicion de gèstes e de reflèxes los preservant dels sinistres. Es tanben, mai que jamai, rendre comprensible e ausible çò que l'es pas mai o qu'o foguèt fòra portada de las institucions, dels mèdias de granda difusion e de l'Istòria oficiala. Explicitar, explicar, explorar per delà las frontièras de tota mena, es afortir lo ligam entre territòris e esteticas.
Fil à fil
Doas preséncias.
Una anciana, una mens...Una dins aquel monde, una dins l'autre.L'una parla Occitan, l'autra francés.E puèi i a una autra votz, mens jove,que mèscla aquelas doas lengas sens se pausar de question.
Per qué la question es pas aquí.L'una e l'autra cantan,arpentan e revisitan un territòriinscrit dins los cossesal fial del temps.
Un mescladís de lengatges,oral, non-verbal, musical,escambi golard,
batalha fosiga.
Itineraris, rets, connexions - e fins al patrimòni maritim -, la tematica de las Jornada europèas del Patrimòni de 2024 se declina en tant de vias que manlèva, al long de l'annada, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura. En mai, per aquelas JEP, l’establiment a causit d’explorar, dins lo quadre de son exposicion novèla, las rotas de la revirada que son las de la transmission e del saber, la “lenga d’Euròpa” per Umberto Eco. A l’ora d’ara, los canals de l’istòria e de la tecnologia, del manuscrit fins al TAL (Tractament Automatic de las Lengas), irrigan los usatges quotidians dels publics e dels professionals : ressorsas documentàrias tractadas per nòstras equipas e retorns d’experiéncia al còr de rets nacionalas coma ADELE, Labèl Vilas e País d’art e d’istòria, Societat francesa d’etnomusicologia, creacion literària e artistica, e espleits educatius.