Explorar los documents (75 total)

Conte borlèsc en occitan lemosin d'Auguste Chastanet (1825-1902) de Mussidan (Dordonha), majoral, fondator del Bornat dau Peirigòrd. Revirada francesa en regard.

Revirada en provençal del felibre d'Ais Francés Vidal (1832-1911) de las Dotze Taulas, d'après la revirada francesa del filològ e latinista Bouchard (1787). Las Dotze Taulas son un recuèlh roman de leis escriuas, redigit entre 451 e 449 av J.C., per los decemvirs (magistrats romans de l'epòca republicana). S'agís del document juridic màger de tota l'epòca republicana romana. Lo drech roman èra alavetz exclusivament oral e emprenhat de religiositat.

Se tracha de la transcripcion que realizèt lo felibre montpelhierenc Albèrt Arnavielle de la dicha d'Ursula Brunel, d'Alès, esposa d'un emplega dels camins de fèrre, que l'aviá èla-meteissa ausida de la boca de Masauriga, una femna vielha defuntada en 1868.

Poèma borlèsc en occitan (jos-dialècta montpelhierenc) del felibre Antòni Ros (1842-1915) de Lunèl, sus las cambaligas quotidianas que rescontra un elegit local dins una comuna rurala.

Aquel poèma de Leopòld Vaur, poèta erautés nascut devèrs 1848, actiu dins lo canton de Ginhac, es un omenatge a l'Avairon, tèrra vesina de  la siá tèrra mairala. Es compausat en occitan lengadocian. Son autor indica entre parentèsis a revirada francesa d'unes tèrmes especifiques.

Poèma del felibre Joan Ytier, per los cinc-cents ans de la mòrt de Francesco Petrarca en 1874. Petrarca incarna aicí la fiertat emai la defensa de la lenga italiana, metafòri del combat menhat pels felibres per la lenga occitana.

Poèma en catalan dividit en tres partidas e cincanta-cinc estròfas a la glòria de Clamença Isaura, instauradora legendària dels Jòcs florals de Tolosa emai de sas amors amb Lautrèc, son amant non mens mitic, per Joseph Marti i Folguera (1850-1929), felibre catalan que ne coneisssèm pas que per qualques òbras.

Pèire Mazière (1851-1914), felibre marsilhés, fondator del jornal Lou Tron de l'Èr propausa aquí un article en occitan provençal (varianta maritima) apitat suls provèrbis e dichas popularas que li a transmeses son grand. 

Dos poèmas en occitan (jos-dialècte montpelhierenc) del felibre Andriu Roux (1842-1915), de Lunèl, destinats al conors tercenal de la Revista de las lengas romanicas. Lo primièr, Carles Martèl, retraça, al travèrs de la vision nacionalista idealizada del temps, l'epopèia del captal franc Carles Martèl (688-741) apuèi l'arrèst de la progression de las armadas omeiadas en 732. Es tot entremalhat de prepaus que gaitarén uèi coma racistas. Lo second, La vouèla e l'anèl, es la revirada occitana d'una òbra del poèta roman Vasile Alecsandri (1821-1890), artisan de la renaissena literària romana emai pròche del Felibrige.

Poèma de dotze estròfas en occitan provenal seguit de la revirada francesa en pròsa, per lo marqués Crestian de Villeneuve-Esclapon (1852-1931), felibre, deputat de Corsega e cap d'Estat major de las armadas carlistas d'Espanha.