Explorar los documents (14988 total)

v-agenda-ocprod-decembre-2018.jpg
Avec l'Agenda de la FaBrica, ÒCTele et le CIRDÒC vous proposent en images, un avant-goût des rendez-vous culturels de tout le territoire occitan.

À voir aussi sur ÒCtele

Découvrir tout le détail de l'actualité présentée grâce à la FaBrica : 

Rendez-vous :
- 9+1
- Peuples et Musiques au Cinéma
- Grand bal de Cap d'An
- Lo Nadal de Coriandre (CIRDÒC)
- Concert de La Mal Coiffée
- "Saique...benlèu !" - Arnaud Cance au CIRDÒC

Sorties d'albums :
- "Mon ombra e ieu" de Laurent Cavalié
- "Òc-limpià" de Clamenç


Sorties littéraires : 
- Contes pebrats e salats (Daniel Loddo)
- Lo tablèu (Antòni Viguier)
- Tostemps arren ? (éd. Per Noste)
- Patonet, siás aquí? (Maria-Francesa Lamotte)


Audiovisuel :
- D'Òc Show 31 sur OcTélé

couv-calendal-B.jpg
Mistral, Frédéric (1830-1914)
Paru en 1867, Calendau, la deuxième épopée de Frédéric Mistral, a une place originale et souvent méconnue dans l’histoire de la littérature d’oc. On retrouve dans ce grand poème symbolique des thèmes chers au poète comme l'exaltation de la "Nation" et de la "race" provençales ainsi que toutes sortes de notations sur les moeurs, les métiers et l'histoire de la Provence. C'est aussi une oeuvre qui vaut à Mistral des attaques contre ses idées "séparatistes".
La présente édition du poème Calendau reproduit la dernière édition revue et corrigée du vivant de Frédéric Mistral et parue à la librairie Alphonse Lemerre, en 1887. Elle est accompagnée d’un essai sur "Les voyages de Calendau" par Claude Mauron et augmentée de documents réunis par l’éditeur : un cahier documentaire, composé du fac-similé du programme de la Fête-Dieu, "Leis Juechs de la Festo dé Dieou" (Aix-en-Provence, 1851) et une "Esquisse pour un album" illustré de peintures de Jean-Joseph-Bonaventure Laurens et Vincent Courdouan. Une carte de la Provence situant les lieux évoqués dans le poème invite à un pèlerinage littéraire...

Edition bilingue, textes occitan (provençal, en graphie mistralienne) et français en regard (traduction de Frédéric Mistral lui-même).

En savoir plus :
http://www.alasardbautezar.com/edition.html#calendal
Estuaire.jpg
Manciet, Bernard (1923-2005)
Estuaire est le fruit d'une remontée de l'estuaire de la Gironde, du Verdon à Bordeaux, effectuée par le poète et écrivain Bernard Manciet, à l'occasion de la Cutty Sark en 1990, à bord d'un des plus grands voiliers du monde, le Sedov, donné à la Russie par les Allemands en 1950 à titre de dommage de guerre. Ce long poème est un hymne à la Gironde et à son histoire.
Edition bilingue, français et gascon.
V_BI-1_2011-151.JPG
Carnaval de Limós de 2011 : jutjament del Don Quichòta e del Sancho Pança
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Es aquí rampelat tre la debuta qu'aqueste jutjament deu pas durar mai de dètz minutas !
En aquela annada de 2011 vesèm aparéisser de criticas a l'encontra del compòrtament de Nicolas Sarkozy, un rampèl de la politica securitari de la ciutat amb l'installacion de camèras de susvelhança e de l'aparicion qualques setmanas abans dins lo cèl de la region d'una nívol de pollucion vengut d'Euròpa de l'Èst.
D'un autre costat un raprochament es fach entre l'episòdi de la batalha contra los molins de vent de Don Quichòta e la possibilitat qu'ataquèsse las eolianas del Pic de Brau. Aquesta remarca es l'escasença de criticar las eolianas. Aqueste jutjament es tanben l'escasença de rampelar d'eveniments importants que se devon debanar dins la ciutat blanquetièra (preparatius de Toques et Clochers que se deu faire la setmana seguenta a Limós e lo passatge del Tour de France al mes de julhet) e tanben lo nom de personalitats localas conegudas (Morejon, Richard Roques...).
V_BI-1_2010-147.JPG
Carnaval de Limós de 2010 : jutjament del Titolet
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Lo jutjament de 2010 presenta la particularitat de se presentar, per granda part, coma la lectura del testament de l'acusat. Aital aqueste ditz cap a qué vòl dirigir son argent çò que li val, fach extrèmament rare, de demorar en vida. Pasmens son clòne serà cremat.
D'un autre costat en debuta de jutjament es fach un rampèl de l'afaire Botul, invencion d'aqueste personatge per de jornalistas parisencs, e que Bernard-Henri Lévy se'n serviguèt de referéncia d'un biais seriós sens aver verificat sas sorsas doncas.
V_BI-1_2008-139.JPG
Carnaval de Limós de 2008 : jutjament de la nòça
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 2008 lo jutjament es fòrça politic. En efièch, aquela annada, lo ser del jutjament coïncidís amb un ser de resulta d'eleccions municipalas. Mas a Limós aquela annada sol presentèt una lista lo conse en fin de mandat. Aquesta situacion particulara dona luòc a de comentaris dins lo jutjament del carnaval.
Fòra d'aquò, es tanben question del novèl maridatge de Nicolas Sarkozy. La comparason es filada tot de long del jutjament al cors del qual es tanben question de la gendarmariá novèla e dels desparts e renovèlaments dels comerçants en centre vila.
vignette.jpg
Retrach de Josèp Soulet, poèta e cançonièr lengadocian, director de l'Armanac Cetòri, primièr president de l'Escola Felibrenca de Sent-Cla
Marsal, Édouard (1845-1929)
Portrait de Joseph Soulet  (1851-1919) par Edouard Marsal, publié dans Mas cansous  : ressouns cetoris, Montpellier : impr. Firmin et Montane, 1917.
Sétois, négociant en vins et alcools, Joseph Soulet a été Majoral du Félibrige en 1905, il a publié plusieurs recueils de chansons et poésies, il a aussi collaboré au journal La Campana de Magalouna. Il a écrit sous les pseudonymes Lou Felibre de Sent Cla, Papeta Siblau, et Lou Mousteu.
vignette.jpg
L'aventura Erasmus + Percors TICE « l’Educacion al Desvolopament Durable (EDD) dins nòstras lengas », concebuda amb las conselhièras pedagogicas d’occitan de l’Acadèmia de Montpelhièr (DASEN) e pilotada pel Centre interregional de desvolopament de l’occitan (CIRDÒC), lo projècte reuissèt pendent dos ans (2016-2018) 8 partenaris a travèrs 4 regions europèas (region Occitània, Val d’Aran, Val d’Aosta e Piemont) dins las qualas 6 lengas son parladas : l’occitan, lo francoprovençal, lo catalan, lo francés, l’espanhòl e l’italian.
vignette.jpg
Retrach del trobador Daude de Pradas (iniciala ornada)
Retrach del trobador roergat Daide de Pradas en miniatura dins l'iniciala ornada del manuscrit BNF ms. français 854 (f. 111 v.) [cançonièr I de la tradicion filologica]. Lo trobador es representat en clergue, amb un mantèl ròsa, en posicion de declamant.

Consultar lo manuscrit sus Gallica :  https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d

Consultar lo retrach del trobador sus Gallica :  https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f236.image
vignette.jpg
Aficha de la mòstra Lenga(s) de guèrra : l'occitan e las lengas de França dins la Granda guèrra, realizada pel CIRDÒC en 2014 a l'escasença del Centenari 1914-1918.
sus 1499